ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1232379f · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 3/19·26 septembre 2019·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2019 - ROJ: STSJAD 201/2019
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle3/19
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:201) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2019 - ROJ: STSJAD 201/2019).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 septembre 2019 (n° 3/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència 80-2019, 26 septembre 2019 (ROJ : STSJAD 201/2019)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència 80-2019, 26 septembre 2019, recurs 3/19, ECLI:AD:TSJADAD:2019:201 (ROJ : STSJAD 201/2019) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par une résolution du 21 avril 2016, le Conseil d'administration de l'Agence étatique de résolution des entités bancaires (AREB) a adopté plusieurs instruments de résolution à l'égard de la banque X, SA. Son point 2, sous-points 240 et 241, prévoyait l'amortissement, avec annulation totale du nominal ou du principal restant dû, des instruments financiers et émissions comptant comme fonds propres minimaux de la banque. Les requérants, titulaires de participations préférentielles, ont saisi le Tribunal de batlles d'un recours tendant à l'annulation de ces dispositions.
Par un jugement du 3 septembre 2018, la Section administrative du Tribunal de batlles a rejeté la demande et déclaré la résolution conforme au droit. Les agents (ci-après « les appelants ») ont interjeté appel. Ils soutenaient, en substance, que l'amortissement leur avait causé un préjudice réel, que l'évaluation économique de la banque, sur laquelle reposait la mesure, était ambiguë, fondée sur des critères peu transparents et non issue d'un auditeur indépendant, et que d'autres mécanismes (recapitalisation publique ou privée, amortissement partiel) auraient pu être retenus.
L'Autorité financière andorrane (AFA), défenderesse en première instance, a formé un appel incident limité à la condamnation aux dépens, au motif qu'elle n'avait pas la qualité de partie passive. L'AREB s'est opposée au recours principal mais non à l'appel de l'AFA. La vue orale a été remplacée par une procédure écrite de conclusions. Le nombre de parties appelantes, mentionné dans l'en-tête de la décision, n'est pas réduit à une identité unique dans le texte fourni.
Question de droit
Le Tribunal était appelé à trancher trois questions.
La première porte sur la légalité de la mesure d'amortissement. Il s'agissait de déterminer si l'AREB était habilitée, en vertu de la loi 8/2015 du 2 avril 2015
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000025/2016. »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2019 - ROJ: STSJAD 201/2019 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 26 septembre 2019 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (3/19) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Sr. JTL
Sr. CI
Sr. ZEA
Sr. PGB
Sr. NOC
Sr. NJR
Sr. ASR
Sr. JPM
Sra. EPR
Sr. EJT
Sra. NG
Sra. FMP
Sr. FOG
Sr. RDO
Sr. ALM
Sr. ORP
Sra. GDW
Sr. RAC
Sr. LJD
Sr. HM
Sra. SM
Sr. GF
Sr. JLS
Sra. MJM
Sr. MAT
Sr. CAG
Sra. NBB
Sr. AC
Sra. MIV
Sr. JPM
Sra. FNC
Sr. HRG
Sr. AFC
Sr. MM
Sra. NS
Sr. DGK
Sr. ROS
Sra. MFG
Sra. MIR
Sra. AER
Sr. JS
Sr. Plana
Sr. LFB
Sr. FPB
Sra. MPC
Sr. HPA
Sra. PEB
Sr. VAM
Sra. ACM
Sra. MRM
Sra. LNS
Sr. LAM
Sr. AEM
Sr. RJM
Sra. EF
Sra. MEM
Sra. AJM
Sr. MJM
Sra. AM
Sra. MAM
Sra. DM
Sra. MLM
Sr. MJM
Sr. EAM
Sra. Azorin
Sr. GEM
Sr. AMM
Sr. RSM
Sr. AAM
Sra. JC
Sr. IPV
Sra. MAC
Sr. BAA
Sra. PGH
Sr. JGM
Sra. ECG
Sr. JMC
Sra. ACC
Sr. JPS (T. INC)
Sra. MG
Sra. CER
Sr. DMP
Sr. APB
Sra. MFF
Sr. SAC
Sra. CMC
G. INC
HF
B. SA
M. INC
R. SA
Representant: Sra. Herrera
Advocada: Sra. Azorin
Apel·lant: ENTIDAD_7
Representant: Sra. Narváez
Advocat: Pera
Apel·lat: ENTIDAD_10
Representant: Sr. Peña
Advocat: Sr. Talavera
Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000025/2016.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de la part agent va interposar demanda contra l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) i contra l'Institut Nacional de Finances (INAF), en impugnació de l'acord 2n., apartats 240 i 241, de la resolució de 21 d'abril de 2016 del Consell d'Administració de l'AREB, per la qual es van adoptar diferents instruments de resolució relatius a l'entitat bancària X. SA (X).
La sentència de 3 de setembre de 2018 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació dels agents ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Va ser la resolució impugnada de l'AREB, de 21 d'abril de 2016, la que va causar un perjudici real en el patrimoni dels recurrents, ja que es va acordar l'amortització total de les participacions preferents de què eren titulars, amb la pèrdua total de les seves inversions, mentre que l'acord de valoració econòmica de l'entitat X no els va produir cap dany, ja que mantenien el valor nominal d'aquells instruments financers.
La valoració econòmica és molt ambigua i utilitza uns criteris poc transparents i tendenciosos, encaminats a obtenir un valor negatiu de l'entitat que pogués justificar l'amortització de les participacions preferents. A més, aquesta valoració no derivava d'un auditor independent.
La referida valoració no havia de comportar necessàriament l'amortització de les participacions preferents, ja que podien aprovar-se mecanismes alternatius, com la recapitalització pública o privada de l'entitat X, o bé l'amortització parcial d'aquelles participacions.
3.- La representació de l'Álvarez (en l'actualitat Autoritat Financera Andorrana - AFA) ha formulat igualment recurs d'apel·lació, el qual es circumscriu a l'apartat de la condemna en costes, ja que considera que havien de ser imposades als agents les causades pel propi Álvarez, que no tenia cap tipus de legitimació passiva per a ser demandat.
4.- La representació de l'AREB s'ha oposat al recurs presentat pels agents, però no al que formula l'Álvarez.
Segons el seu criteri, la resolució impugnada ha acordat l'amortització dels instruments financers i emissions que computen com a recursos propis de X, en aplicació de les facultats que li atribueix la Llei 8/2015. L'argumentació dels recurrents no discuteix aquesta resolució, sinó que es limita a posar en qüestió la valoració econòmica de X, que ja havia estat aprovada anteriorment, i que els agents no van impugnar en el seu moment.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com resulta clarament de l'escrit de demanda, la part agent impugna l'acord 2n., apartats 240 i 241, de la resolució de 21 d'abril de 2016 del Consell d'Administració de l'AREB, per la qual es van adoptar diferents instruments de resolució relatius a l'entitat bancària ORG_0 (X).
Segons estableix aquest acord, es procedeix a "l'amortització, amb cancel·lació total de la totalitat del nominal o principal pendent, si escau, dels instruments financers o emissions que computen com a recursos propis mínims de X", els quals s'enumeren en l'apartat 240 de la resolució impugnada.
Aquesta mesura és un instrument de recapitalització interna que regula el capítol quart de la Llei 8/2015, de 2 d'abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d'entitats bancàries. En concret, es preveu en l'article 36 de la llei, segons el qual:
"1. L'AREB, en aplicar l'instrument de recapitalització interna, ha de procedir a la cobertura de l'import de la recapitalització determinat conformement al que es disposa en aquesta Llei, amortitzant o reduint l'import de les accions, instruments de capital, o passius admissibles segons la seqüència següent:
(...)
c) L'import principal de tots els altres valors, instruments o contractes que s'hagin pres en consideració a l'efecte del còmput dels recursos propis mínims de l'entitat, en la mesura necessària i fins on sigui possible".
Pel que fa a la competència per adoptar aquesta mesura, l'article 52.f) de la mateixa llei atribueix a l'AREB, entre les que anomena facultats administratives generals, la de realitzar accions d'amortització o conversió d'instruments de capital.
En conseqüència, no ofereix dubte que l'AREB està habilitada per adoptar aquesta mesura de recapitalització interna, que afecta els instruments financers o emissions que computaven com a recursos propis de X, entre les quals s'inclouen les participacions preferents de què eren titulars el interessats.
De fet, en el seu recurs, els apel·lants ni tan sols discuteixen l'aplicabilitat en aquest cas dels preceptes esmentats, de manera que no es desvirtua eficaçment la legalitat de la decisió adoptada per l'AREB, que suposa la materialització d'un dels instruments característics d'un procés de resolució bancària.
Tercer.- En realitat, el recurs d'apel·lació fa una crítica genèrica d'aquest procés de resolució i, més en particular, de la valoració econòmica de l'entitat X, realitzada d'acord amb l'article 5 de la Llei 8/2015 i aprovada en el seu dia pel Consell d'Administració de l'AREB, d'acord amb l'article 52.b) del mateix text legal.
Ara bé, com diu la sentència apel·lada, els recurrents no van impugnar ni l'obertura del procediment de resolució, de 27 d'abril de 2015, ni la valoració econòmica de l'entitat bancària, aprovada el 17 de juliol de 2015 i publicada al BOPA del següent dia 22, per la qual cosa les seves al·legacions es refereixen a actes diferents del que s'impugna en aquest procés, que no és altre que la decisió d'amortitzar els instruments financers i emissions que recull l'apartat 240 de la resolució impugnada de 21 d'abril de 2016.
A més, els arguments del recurs són certament inconcrets. Es suggereix que s'haurien pogut adoptar altres mecanismes, com la recapitalització pública o privada, o bé l'amortització merament parcial de les participacions preferents. També es parla de que la valoració econòmica és ambigua i que es va realitzar amb criteris poc transparents o tendenciosos, que tenien per objecte justificar l'amortització d'aquestes emissions, o que no es va realitzar per un auditor independent. A més de referir-se a actes diferents del que és objecte del present recurs, es tracta d'al·legacions que incideixen en el terreny de l'oportunitat, i no de la legalitat de la resolució recorreguda, o bé introdueixen meres sospites que no estan degudament concretadas.
En conseqüència, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació que formula la part agent.
Quart.- Pel que fa al recurs interposat per l'Álvarez (ara AFA), es limita a sol·licitar la condemna en costes dels agents, pel motiu de que va ser demandat sense tenir cap mena de legitimació passiva, ja que la resolució impugnada va ser dictada per l'AREB i no per l'Álvarez.
L'article 24 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal disposa que:
"1. Es considerarà part demandada no solament l'Administració autora de l'acte que s'impugna davant la jurisdicció administrativa i fiscal, sinó també qualsevulla persona física o jurídica, pública o privada, en favor de la qual l'acte impugnat origini drets".
En aquest cas, és evident que l'Álvarez no va dictar la resolució impugnada de 21 d'abril de 2016, ni es pot considerar inclòs en el precepte esmentat, de manera que la demanda formulada contra ell per part dels agents resulta injustificada, per la qual cosa s'ha d'estimar el recurs d'apel·lació i condemnar els agents al pagament de les costes causades per l'Álvarez en la primera instància.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació de la part agent contra la sentència dictada el 3 de setembre de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles.
Segon.- Estimar el recurs d'apel·lació que formula l'Álvarez i, en conseqüència, modificar l'apartat 4t de la sentència esmentada, en el sentit d'imposar als agents el pagament de les costes causades per l'Álvarez en la primera instància.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.