ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.04a5e731 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 27/19·26 september 2019·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2019 - ROJ: STSJAD 202/2019
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI27/19
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:202) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de setembre del 2019 - ROJ: STSJAD 202/2019).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 26 septembre 2019 (n° 27/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 202/2019 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 26 septembre 2019)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 26 septembre 2019, ROJ STSJAD 202/2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:202 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence figurant dans le texte intégral a été retenue.
Faits et procédure
La requérante, Mme Ferreras, avait saisi la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) afin d'obtenir l'annulation de deux décisions de l'organisme, datées des 15 octobre et 18 décembre 2015. Elle demandait qu'il soit déclaré qu'elle souffrait d'une maladie professionnelle, avec le bénéfice des prestations économiques correspondantes.
Par jugement du Tribunal unipersonnel du Batlle, la demande fut rejetée et les décisions administratives déclarées conformes au droit. Le jugement est daté du 16 janvier 2019, bien que le texte mentionne par erreur l'année 2018.
Mme Ferreras interjeta appel. Elle soutenait que sa pathologie respiratoire provenait de son activité professionnelle, ayant été exposée à des substances toxiques pendant plus de dix ans dans l'entreprise désignée ORG_0 dans le texte. Elle faisait valoir qu'elle n'avait jamais fumé et qu'aucune autre cause n'expliquait la maladie. La CASS conclut à la confirmation intégrale du jugement. Elle admettait que les produits chimiques utilisés pouvaient provoquer une irritation des voies respiratoires, mais non un trouble ventilatoire avec piégeage aérien. Les avis médicaux versés au dossier ne retenaient donc aucun lien causal.
La vue orale fut remplacée par une procédure écrite de conclusions. La Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia était composée des magistrats Albert Andrés Pereira (ponent), Bernard Plagnet et Elsa Puig Muñoz.
Question de droit
La question posée était de déterminer si la pathologie de la requérante, une altération ventilatoire avec piégeage aérien de type bronchiolite, pouvait être qualifiée de maladie professionnelle au sens du droit andorran de la sécurité sociale.
Le raisonnement suppose la réponse à une question préalable, celle des conditions de la qualification. Selon le fondement II, la solution doit être trouvée au regard de l'article 125 de la Llei de la seguretat social. Ce texte définit la maladie professionnelle comme une maladie figurant sur la liste réglementaire, contractée à l'occasion du travail salarié ou indépendant, provoquée par des circonstances, éléments ou substances déterminés pour chaque maladie, et dont la totalité de la période d'exposition s'est produite en Andorre. Le second alinéa renvoie à un règlement pour la liste et les modalités de reconnaissance. Ce règlement a été approuvé par décret du 28 octobre 2009.
La Sala reprend une jurisprudence antérieure (sentence n° 50-2013 du 23 mai) qui dégage trois conditions cumulatives : l'inscription de la pathologie sur la liste réglementaire, sa survenance en conséquence d'une activité salariée ou indépendante, et l'exposition intégrale aux éléments ou substances visés se déroulant sur le territoire andorran, sous réserve des accords internationaux de sécurité sociale.
Solution et dispositif
Le Tribunal relève d'abord qu'il n'est pas contesté que la pathologie figure sur la liste réglementaire. Le débat porte donc exclusivement sur le lien de causalité entre l'activité professionnelle et la maladie (fondement
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (27/19) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 1000009/2016 Núm. de Rotlle: TSJA-0000027/2019
SENTÈNCIA 81-2019
PARTS:
Apel·lant: Sra. Ferreras
Representant: ídem
Advocada: Sra. Arcos
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Oller
Advocat: Sr. Vives
Andorra la Vella, vint-i-sis de setembre de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000009/2016.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 27/19 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
1.- La Sra. Ferreras va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què sol·licitava que s'anul·lessin les resolucions d'aquest organisme de 15 d'octubre i 18 de desembre de 2015, i es declarés que pateix una malaltia professional, amb el reconeixement de les prestacions econòmiques corresponents.
La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 16 de gener de 2019 (encara que hi consta l'any 2018) ha desestimat la demanda i ha declarat que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, en el qual sosté que la patologia que pateix prové de la seva activitat professional, ja que en l'empresa on va treballar durant més de deu anys estava exposada a tòxics ambientals i no existeix cap altra causa que pugui haver donat lloc a la malaltia que pateix, ja que mai ha sigut fumadora.
3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. En la seva opinió, els productes químics que utilitzava l'empresa haguessin pogut produir una irritació de les vies respiratòries, però no una alteració ventilatòria amb atrapament aeri. En conseqüència, com es desprèn dels informes mèdics que consten a l'expedient, no existeix una relació causal entre l'activitat laboral de l'agent i la malaltia respiratòria que pateix.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés té per objecte determinar si la patologia que presenta la interessada, que consisteix en una alteració ventilatòria amb atrapament aeri, de tipus bronquiolitis, pot ser qualificada com a malaltia professional.
Aquest extrem s'ha de resoldre d'acord amb el que disposa l'article 125 de la Llei de la seguretat social, segons el qual:
"1. És malaltia professional tota malaltia inclosa en la llista de malalties professionals que es contreu com a conseqüència del treball realitzat com a persona assalariada o per compte propi, que està provocada per l'acció de circumstàncies, elements o substàncies que, per cada malaltia professional, s'estableixen a l'esmentada llista i sempre que la integritat del temps d'exposició es produeixi a Andorra.
La llista de malalties professionals, així com la concreció del temps i circumstàncies d'exposició als elements o a les substàncies i les condicions i les simptomatologies objectives i específiques que han de complir les patologies per poder ser declarades com a malaltia professional s'estableix per reglament".
Aquest precepte va ser desenvolupat pel Reglament que estableix la llista de malalties professionals i el procediment per reconèixer-les, aprovat per Decret de 28 d'octubre de 2009.
Com va declarar, entre d'altres, la sentència d'aquesta Sala núm. 50- 2013, de 23 de maig:
"Del conjunt d'aquesta normativa es desprèn que l'existència d'una malaltia professional requereix que concorrin tres elements, com són que la patologia es trobi inclosa en la relació establerta per reglament, que sigui conseqüència del desenvolupament d'una activitat laboral assalariada o per compte propi, i que es produeixi a Andorra la integritat del temps d'exposició als elements o substàncies que en cada cas es determinin, això sens perjudici dels acords internacionals en matèria de seguretat social signats pel Principat".
Tercer.- En aquest cas, no es discuteix que la patologia està inclosa en la llista que recull el Reglament de 28 d'octubre de 2009, però tant la resolució administrativa impugnada com la sentència de la Batllia han considerat que aquella no deriva de l'activitat professional que la interessada havia desenvolupat a l'empresa ORG_0.
Aquesta conclusió ha de ser confirmada per tres raons fonamentals. En primer lloc, perquè el resultat de l'informe pericial que s'ha practicat en les actuacions (folis 154-158) conclou que no ha quedat demostrada l'existència d'una relació de causalitat entre la tasca laboral de la interessada i la patologia que aquesta pateix. Aquest aspecte és rellevant ja que, com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions, es tracta d'una prova de gran importància, ja que s'han d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica. A més, el complement d'aquest informe pericial (foli 225), que es va realitzar a la vista de la documentació addicional aportada, va ratificar en tots els seus punts les conclusions inicials.
En segon lloc, l'informe de l'assessoria mèdica de la CASS (folis 144- 145) va examinar un per un els efectes que podien produir els diversos productes químics que s'utilitzaven en l'empresa, concloent que cap d'ells podia produir asma professional o bronquiolitis. Aquesta afirmació no s'ha vista desvirtuada per cap medi de prova en contrari.
En tercer lloc, l'informe de la Dra. Escudero (folis 203-204) exposa que, a més de no haver quedat demostrada l'existència d'una malaltia professional, la interessada va continuar presentant la mateixa clínica durant el període en què va estar de baixa, sense contacte amb el medi laboral, i això malgrat haver fet tractament.
Aquest conjunt de circumstàncies obliga a concloure que no ha quedat demostrat de forma suficient que la patologia de la interessada hagi derivat de la seva activitat laboral, de manera que no consta l'existència d'una malaltia professional.
En conseqüència, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació I confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Quart.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Ferreras contra la sentència dictada el 16 de gener de 2019 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
