ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.20c60eb1 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 107/18·24 octobre 2019·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 24 d'octubre del 2019 - ROJ: STSJAD 235/2019
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle107/18
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:235) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 24 d'octubre del 2019 - ROJ: STSJAD 235/2019).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 24 octobre 2019 (n° 107/18) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Juridiction andorrane, — (STSJAD 235/2019, 24 octobre 2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:235)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Juridiction andorrane, — (STSJAD 235/2019, 24 octobre 2019) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Les requérants, titulaires d'instruments de capital de l'entité bancaire X SA, ont formé un recours contre plusieurs actes administratifs d'exécution pris en application de la résolution du Conseil d'administration de l'Agence étatique de résolution d'entités bancaires (AREB) du 21 avril 2016. Cette résolution avait mis en œuvre des instruments de résolution à l'égard de X SA, sur le fondement de la loi n° 8/2015 du 2 avril 2015 portant mesures urgentes pour la mise en place de mécanismes de restructuration et de résolution d'entités bancaires.
Les actes attaqués correspondaient, selon le texte, à des débits effectués sur les comptes bancaires des requérants au titre de l'amortissement des instruments de capital de X SA, dans le cadre de la recapitalisation interne. Les requérants alléguaient avoir eu connaissance de ces actes par la consultation de leurs relevés bancaires, faute de notification.
Par jugement du 3 septembre 2018, la Section administrative du Tribunal des Batlles a rejeté la demande. Il a considéré, d'une part, qu'aucun élément ne justifiait de soulever une question préjudicielle d'inconstitutionnalité, et, d'autre part, que les moyens visaient en réalité la résolution de l'AREB du 21 avril 2016 et non les actes d'exécution, de sorte qu'une impugnation indirecte de cette résolution n'était pas recevable.
Les requérants ont interjeté appel. Le Tribunal supérieur de justice, Sala administrative, a rejeté l'appel par la sentence n° 89-2019 du 24 octobre 2019 (recours n° TSJA-0000107/2018). Les magistrats composant la formation sont MM. Albert Andrés Pereira (rapporteur), Bernard Plagnet et Mme Elsa Puig Muñoz.
Question de droit
La décision soulève essentiellement deux questions :
Un acte d'exécution peut-il être contesté pour des vices affectant l'acte qui en constitue le fondement, en l'occurrence la résolution de l'AREB du 21 avril 2016 et la loi n° 8/2015 dont elle procède ?
L'absence ou le défaut de notification d'un acte administratif entraîne-t-il sa nullité, ou seulement d'autres effets procéduraux ?
Une troisième question, accessoire, porte sur l'opportunité de soulever une question d'inconstitutionnalité à l'encontre de la loi n° 8/2015.
Solution et dispositif
Le tribunal écarte l'impugnation des actes d'exécution pour des motifs inhérents à l'acte principal. Il rappelle que les actes d'exécution « no suposen més que la confirmació i materialització dels actes definitius d'un procediment administratiu » et ne peuvent être attaqués « pels vicis que pugui presentar l'acte matriu », mais seulement pour les défauts qui leur sont propres et qui constituent une exécution défectueuse de l'acte principal (fundament 8, citant l'Aute du 11 décembre 1996).
S'agissant du défaut de notification, le tribunal retient, en citant l'Aute 20-2019 du 26 septembre, que les défauts de notification n'affectent pas la validité de l'acte mais seulement son efficacité.
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (107/18) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Andorra la Vella, vint-i-quatre d'octubre de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000029/2016.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de la part agent va interposar demanda contra el diferents actes administratius adoptats en execució de la resolució de 21 d'abril de 2016 del Consell d'Administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB), per la qual es van adoptar diferents instruments de resolució relatius a l'entitat X SA (X).
La sentència de 3 de setembre de 2018 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda formulada per les persones i entitats agents. En primer lloc, considera que no concorren elements que justifiquin el plantejament d'una qüestió prèvia d'inconstitucionalitat, com sol·licitaven els demandants i, en segon lloc, que les al·legacions dels agents s'adrecen contra la resolució de l'AREB de 21 d'abril de 2016 i no contra els actes concrets que són objecte d'aquest procés, procediment que no és vàlid, ja que no procedeix una impugnació indirecta d'aquella resolució de 21 d'abril de 2016.
2.- La representació dels agents ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, la qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Procedeix plantejar un procés incidental d'inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional, respecte de la Llei 8/2015, de 2 d'abril, per les mateixes raons que es van invocar en la instància, referides a la retroactivitat de la llei; a la vulneració del dret de propietat com a conseqüència de la confiscació dels havers dineraris del recurrents; a la infracció del principi d'igualtat, ja que les mesures de recapitalització només afecten els titulars del 10% o més del capital social; a la vulneració del dret a la jurisdicció per part de l'article 16.6 de la Llei; i a la procedència del procediment concursal amb preferència al de resolució de l'entitat X.
Els interessats poden impugnar la resolució de 21 d'abril de 2016 de l'AREB quan s'aplica individualment a cadascun dels interessats.
3.- La representació de l'AREB s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents consideracions:
Els recurrents no citen pràcticament l'acte administratiu impugnat i se centren pràcticament i exclusiva en la impugnació de la Llei 8/2015.
No existeixen raons que puguin portar al plantejament d'una qüestió incidental d'inconstitucionalitat de l'esmentada Llei 8/2015.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la part agent impugna "els diferents actes administratius l'adopció i execució dels quals és deriva de l'acord adoptat en la Resolució del Consell d'Administració de l'Agència Estatal de Resolució d'Entitats Bancàries (AREB) del 21 d'abril de 2016". En l'escrit de demanda, la impugnació no es refereix a vicis propis dels actes impugnats, sinó que es discuteix la legalitat d'aquells actes administratius "que estan a l'origen dels ressenyats acords" i, a continuació, de les decisions adoptades en la resolució de l'AREB de 21 d'abril de 2016, en execució de la qual s'han adoptat els acords impugnats.
Com igualment s'ha exposat, la sentència apel·lada ha desestimat la demanda, en considerar, en primer lloc, que no s'aprecien raons que justifiquin plantejar una qüestió incidental d'inconstitucionalitat respecte de la Llei 8/2015 i, en segon lloc, que no s'està discutint realment la legalitat dels actes que són objecte de recurs, sinó de la resolució de 21 d'abril de 2016, de la qual porten causa, però que no pot ser examinada en el marc d'aquest procés, ja que no es tracta de l'acte que aquí es recorre, ni pot ser posada en qüestió per la via de la impugnació indirecta, ja que no es tracta d'una disposició reglamentària.
A fi d'examinar els diversos motius d'impugnació que es plantegen en aquesta alçada de forma sistemàtica, en la forma processalment més adequada, convé examinar en primer lloc si els actes recorreguts són o no impugnables de forma autònoma, possibilitat que nega la sentència del Tribunal de Batlles.
Tercer.- Cal tenir en compte que la identificació dels actes impugnats es fa en l'escrit de demanda de forma genèrica, ja que aquesta es refereix "al diferents actes administratius" d'execució de la resolució de l'AREB de 21 d'abril de 2016. Posteriorment, la part agent els concreta en els diferents càrrecs que s'han realitzat en els comptes bancaris dels recurrents, en aplicació dels mecanismes de recapitalització interna que va adoptar la referida resolució de 21 d'abril de 2016.
El fet més rellevant és que, com diu la sentència apel·lada, els agents no estan discutint en aquest procés la legalitat d'aquests actes d'execució, sinó que posen en qüestió les decisions adoptades per l'AREB el 21 d'abril de 2016 i, en general, el conjunt del procés de resolució de X, incloent la constitucionalitat de la Llei 8/2015, de 2 d'abril, que va implantar els mecanismes de reestructuració i renovació d'entitats bancàries que s'han aplicat en aquest cas.
Des d'aquesta perspectiva, la sentència de la Batllia resulta ser plenament ajustada a dret, quan afirma que la impugnació que formulen els agents no és viable en el marc d'aquest litigi, ja que no es poden recórrer els actes d'execució per motius que són inherents a d'altres actuacions que no són objecte d'aquest procés.
Com ja ha declarat aquesta Sala (cf. Aute d'11 de desembre de 1996), els actes d'execució no suposen més que la confirmació i materialització dels actes definitius d'un procediment administratiu, i no es poden impugnar pels vicis que pugui presentar l'acte matriu, sinó només en base als defectes que els siguin propis, i que suposin una execució defectuosa de l'acte principal.
Quart.- En realitat, els agents només addueixen un defecte de procediment que és imputable de forma autònoma als actes d'execució que s'impugnen en aquest procés, i que consisteix en la falta de notificació dels mateixos, en la mesura en què afirmen que n'han tingut coneixement a través de l'examen dels seus extractes bancaris, on han pogut comprovar que se'ls havien deduït les quantitats corresponents a l'amortització dels instruments de capital de X, en el marc del seu procés de resolució.
Tanmateix, com ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions (v. Aute 20-2019, de 26 de setembre) "els defectes en la notificació d'un acte administratiu no afecten a la seva validesa, sinó merament a la seva eficàcia, cosa que impedeix l'anul·lació de la resolució impugnada de l'AREB pels motius invocats per l'agent. Com es va dir en la sentència, els defectes en les notificacions només produeixen els efectes que preveu l'article 47 del Codi de l'Administració, és a dir, la suspensió dels terminis de recurs".
En conseqüència, la mera absència de notificació no comporta per si mateixa l'anul·lació de l'acte, sinó que determina que quedin indefinidament oberts els terminis de recurs, segons la disposició citada del Codi de l'Administració.
D'altra banda, tampoc es pot apreciar que hagi existit una situació d'indefensió, que l'article 49 del mateix Codi considera necessària per procedir a l'anul·lació de l'acte. En efecte, la pròpia part agent afirma que ja ha procedit a impugnar en un altre procediment la resolució de l'AREB de 21 d'abril de 2016, a la qual atribueix en realitat els vicis d'il·legalitat que denuncia en la demanda. En conseqüència, les seves pretensions no quedaran imprejutjades, sinó que s'examinaran en el marc d'aquell altre procés, incloent les al·legacions relatives a la inconstitucionalitat de la Llei 8/2015, en la qual es basa l'esmentada resolució de 21 d'abril de 2016.
D'altra manera, existiria una duplicitat de procediments amb el mateix objecte, la qual cosa contradiu el principi de continència de la causa. En altres paraules, no resulta admissible reproduir el contingut material d'un altre litigi, quan, com succeeix en aquest cas, s'impugnen uns mers actes d'execució material per raons que són predicables de l'acte substantiu del qual aquells porten causa, i que ja ha sigut impugnat en un altre procés.
Per tot això, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que formula la part agent, sense que sigui necessari ni procedent examinar les altres al·legacions formulades per la mateixa.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la part agent contra la sentència dictada el 3 de setembre de 2018 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
