ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e8e0db70 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 49/19·31 October 2019·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 31 d'octubre del 2019 - ROJ: STSJAD 256/2019
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket49/19
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:256) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 31 d'octubre del 2019 - ROJ: STSJAD 256/2019).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 31 octobre 2019 (n° 49/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Les faits retenus par le Tribunal de Corts (sentence du 17 avril 2019) concernent M. Carretero, de nationalité équatorienne et sans antécédents à la date des faits. Dans la nuit du 1er février 2014, au cours d'un altercation devant une discothèque d'Andorre-la-Vieille, il a blessé deux personnes à l'aide d'une bouteille de verre brisée : une plaie au visage, puis une éraflure au cou, sans recours à une assistance médicale. Le 2 février 2014, il a adressé à un portier, ayant collaboré avec la police, un message à caractère intimidant. Le 15 février 2014, il a menacé un mineur, à l'intérieur de l'établissement, de lui « couper le cou » s'il ne retirait pas une plainte déposée à l'encontre d'un ami.
Le Tribunal de Corts l'a condamné, à titre d'auteur, pour deux délits majeurs de lésions dolosives avec usage d'un objet dangereux, dont l'un en concours réel avec un délit majeur de menaces conditionnelles, pour un délit majeur d'influence sur un dénonciant (article 423 du Code pénal) et pour une contravention pénale de menaces légères. Il a été condamné à une peine unique de trente mois d'emprisonnement ferme et à une amende de 300 euros pour la contravention.
Le condamné a interjeté appel. Il soutenait, en substance : l'application erronée de l'article 423 du Code pénal, la contestation d'un concours d'infractions et une détermination inexacte de la peine. Le Ministère public a conclu au rejet du recours. La Sala Penal du Tribunal supérieur de justice a statué le 31 octobre 2019, selon la date d'en-tête, la date de la sentence figurant en fin de texte étant toutefois le 21 novembre 2019 (voir infra, « Portée »).
Question de droit
La décision soulève trois questions distinctes :
Qualification de l'influence sur un dénonciant. L'infraction de l'article 423 du Code pénal est-elle consommée lorsque l'intimidation n'a pas produit son effet, c'est-à-dire lorsque le dénonciant n'a pas modifié sa conduite procédurale ? S'agit-il d'un délit de résultat ou d'un délit de tendance ?
Preuve de la lésion. L'absence de certificat médical fait-elle obstacle à la reconnaissance d'un délit de lésions dolosives, lorsque les témoignages et la déclaration de la victime établissent une atteinte physique minime ?
Proportionnalité de la peine. Quels critères la juridiction d'appel retient-elle pour réviser la peine unique au regard de l'article 56 du Code pénal, de la réduction qualifiée prévue à l'article 54.3 et des éléments d'exécution de la peine ?
Solution et dispositif
Sur le premier moyen, le Tribunal écarte la thèse défensive. Il affirme que l'article 423 du Code pénal « n'est pas un délit de résultat mais de tendance ». Il fonde cette lecture sur les termes « influeixi o intenti influir » (« influence ou tente d'influencer ») : le texte réprime aussi bien l'influence effectivement exercée que la
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (49/19) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket49/19
Judgment Date31 October 2019
Holding / DispositionCassation partielle
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Rotlle: TSJP-0000049/2019 Núm. de Causa: 6000057/2018
SENTÈNCIA 44-2019
PARTS:
Apel·lant: Sr. Carretero
Advocat: Sr. Toll
Apel·lat: Ministeri Fiscal
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint-i-ú de novembre de dos mil dinou.
En el recurs d'apel·lació interposat contra la sentència de data 17 d'abril del 2019 dictada pel Tribunal de Corts en la Causa i Rotlle de referència, seguida per dos delictes majors de lesions doloses amb l'ús d'un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima, l'un d'ells en concurs real amb un delicte major d'amenaces condicionals amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció, d'un delicte major d'influència, mitjançant violència o intimidació, en un denunciant en un procediment perquè modifiqui la seva actuació processal i d'una contravenció penal d'amenaces lleus. Els components del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent la Sra. Fátima Ramírez Souto.
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
I.-RESULTANT: Que el Tribunal de Corts dictà sentència de data 17 d'abril de 2019 amb la següent part dispositiva: Decideix,
"Condemnar Carretero com a responsable penalment en concepte d'autor de dos delictes majors de lesions doloses amb l'ús d'un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima, l'un d'ells en concurs real amb un delicte major d'amenaces condicionals amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la seva decisió, d'un delicte major d'influència, mitjançant violència o intimidació, en un denunciant en un procediment perquè modifiqui la seva actuació processal, i d'una contravenció penal d'amenaces lleus, amb la concurrència de la circumstància modificativa de la responsabilitat penal d'ésser menor de 21 anys al moment dels fets, a la pena única de trenta mesos de presó ferma pels delictes majors, i a la pena de TRES-CENTS EUROS (300 EUR) DE MULTA per la contravenció penal, així com al pagament de les despeses processals causades.
En concepte de responsabilitat civil, condemnar Carretero a pagar a Amorós i Farré la suma de 500 EUR a cadascun d'ells".
II.-RESULTANT: El precedent fallo es recolza en els següents fets que declara provats en el seu primer Resultant: són fets provats que,
"que la matinada del dia 1 de febrer del 2014, vers les 03.30 hores, el processat Carretero, nascut el 10 de novembre del 1993, de nacionalitat equatoriana i sense antecedents penals a la data dels fets, es trobava a l'exterior de la discoteca La Mafia de la vila d'Andorra la Vella.
Per raó d'un altercat anterior entre ells, consecutiu a una baralla prèvia en el decurs de la qual el menor Farré havia resultant ferit, el processat va dirigir-se vers Machado amb una ampolla de vidre trencada a la mà a fi d'agredir-lo, podent C. esquivar part de l'agressió però rebent un cop de puny a la cara efectuat amb la mà que duia l'ampolla; a conseqüència d'aquests fets, Machado va patir una petita ferida a la cara, no necessitant assistència mèdica.
Seguidament, el processat va propinar un cop de peu al coll a Amorós que es trobava d'esquena, atenent també el menor, i va marxar del lloc; al cap d'uns instants, va tornar i va agafar Amorós per l'esquena, posant-li l'ampolla trencada al coll abans de dir-li "quienes eran los de la otra vez?", i fugint del lloc davant de l'arribada d'una patrulla de policia; a conseqüència d'aquests fets, Amorós va patir una ferida superficial al coll de petites dimensions, no necessitant assistència mèdica.
A les 16.12 hores del mateix dia, el processat va enviar, mitjançant la xarxa social "Facebook", a Nuñez, porter de la discoteca que havia col·laborat amb els agents de policia en la identificació de les persones que havien participat als diversos altercats de la matinada, un missatge, dient-li amb ànim intimidatori "Eeh que colo haces tio enceñando la foto mia a lo Bofia/Todo bien loko/ No me Olvido de quien me Jode tu tranki".
En data 15 de febrer del 2014, trobant-se a l'interior del mateix local nocturn, per raó de la denúncia formulada el 2 de febrer per la mare de l'interessat contra un amic seu, el processat va dirigir-se vers el menor Farré, dient-li amb ànim intimidatori "Si no retires la denuncia te juro por mi madre que te corto el cuello, esta vez hablo, la próxima vez no será para hablar".
Machado i Nuñez han renunciar a res reclamar"
.
III.-RESULTANT: que contra l'esmentada sentència interposa recurs d'apel·lació la defensa del Sr. Carretero, en el què al·lega la indeguda aplicació de l'article 423 del Codi penal, la improcedent aplicació del concurs d'infraccions i una incorrecta determinació de la pena, sol·licitant la revocació de la sentència objecte de recurs, se'n dicti una nova i es condemni al seu defensat com a responsable de dos delictes majors de lesions amb l'ús d'un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima, de dos delictes majors d'amenaces condicionals, l'un amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la intenció i de la contravenció penal d'amenaces lleus i es fixi, pel que fa als delictes majors, una pena única de VINT (20) mesos de presó, dels quals SIS (6) mesos ferms i la resta condicionals, fixant el termini de suspensió en QUATRE (4) anys i pel que fa a la contravenció penal, la pena de TRES-CENTS (300) euros de multa.
IV.-RESULTANT: Que el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs, considerant que els fets sí són constitutius del tipus de l'article 423 del Codi penal, doncs el mateix disposa que és suficient que les paraules intimidatòries que hagin tractat d'influir en una persona que sigui denunciant, no requerint que dites paraules obligatòriament hagin d'obtenir el seu resultat intimidatori. Respecte a la concurrència del concurs real d'infraccions, considera que aquesta sí ha quedat demostrada i correctament motivada. Pel que fa a la determinació de la pena, considera que el Tribunal de Corts va efectuar una valoració de manera proporcionada i molt adequada a la gravetat dels fets. Sol·licita el Ministri públic al seu informe la confirmació de la sentència objecte de recurs.
FONAMENTS DE DRET
I.-CONSIDERANT: La representació lletrada de Carretero apel·la la sentència, al·legant com primer motiu d'impugnació, la indeguda aplicació de l'article 423 del Codi Penal. Considera la part recurrent que les paraules intimidatòries què va dirigir el Sr. G. al menor Farré per que retirés la denúncia formulada contra ell tenen el seu correcte encaix a l'article 140.1 del Codi Penal, què tipifica el delicte major d'amenaces condicionals, perquè l'amenaça del recurrent no va fer que el menor modifiqués la seva actuació i retirés la denúncia.
La impugnació no pot ser estimada perquè l'article 423 del Codi Penal no és un delicte de resultat sinó de tendència, ja que castiga tant la conducta de qui mitjançant violència o intimidació influeixi en un dels intervinents en el procés, aconseguint, per tant, que l'intervinent modifiqui la seva actuació processal, com la de qui intenta amb l'ús de la força física o la intimidació, que es produeixi aquesta modificació sense aconseguir-ho. Així resulta clarament de les expressions "influeixi o intenti influir" utilitzades en el precepte, perquè el què vol protegir el tipus és la llibertat d'actuació del intervinents en el procés i el correcte funcionament del mateix, protegint-los de les possibles ingerències de tercers.
II.-CONSIDERANT: que s'impugna a continuació la condemna del recurrent per un delicte major de lesions doloses amb l'ús d'un objecte amb perill de causar lesions més greus a la víctima de l'article 115.2 del Codi Penal, amb concurs amb un delicte major d'amenaces condicionals amb un mitjà que doni a entendre una fermesa en la seva decisió de l'article 140.2 del Codi Penal.
Tot i que en el Suplico del seu recurs el què es demana exclusivament és la supressió del delicte de l'article 423 del Codi Penal y la reducció de la pena per la resta dels delictes pels quals ha estat condemnat, la part recurrent impugna la condemna pel delicte de lesions del què hauria estat víctima Amorós, al·legant que no ha quedat degudament acreditada la producció d'una lesió com a conseqüència de que el recurrent li posés la botella trencada al coll en no existir cap informe mèdic que així ho constatés.
És cert que no hi ha cap informe mèdic de la lesió patida pel Sr. M., ja que no va acudir a cap metge davant la seva escassa importància, però aquell en la declaració davant la policia i la Batllia va dir que va patir una rascada al coll i a l'acte del judici unes marquetes a la cara. Es tracta d'erosions superficials a la pell que comporten un menyscabament físic molt lleu, que no requereix de cap assistència mèdica i que és totalment compatible amb l'acció de tocar amb la part trencada d'una ampolla el coll,
acció aquesta que també va ser observada per Machado i per Farré, tot el que fa que la constitució del delicte hagi estat correctament considerada pel Tribunal de Corts.
El fet de que la policia no hagués trobat l'ampolla no evidencia que no existís i s'hagués utilitzat perquè, a banda del Sr. M., així ho van manifestar els Sres. C. y T., especificant aquest al judici que es tractava d'una ampolla de vidre verda trencada.
III.-CONSIDERANT: que finalment s'impugna la pena imposada pels delictes per considerar-la excessiva i desproporcionada en atenció a la escassa gravetat dels fets i las circumstàncies del recurrent.
Per a la determinació de la pena s'ha d'atendre als paràmetres establerts a l'article 56 del Codi Penal i valorar, per tant, les circumstàncies modificatives de la responsabilitat criminal, la gravetat del fet, les circumstàncies personals i la reinserció assolida pel condemnat o les expectatives que afavoreixin una futura reinserció.
El Tribunal de Corts imposa una pena única de 30 mesos de presó per la comissió de quatre delictes majors, tres de ells castigats, després de efectuar la reducció qualificada de l'article 54.3 del Codi Penal, amb penes de sis mesos a dos anys de presó, i un altre -el de l'article 140.2 del Codi Penal- amb una pena de tres mesos a un any de presó, aplicant la mateixa reducció per l'edat del recurrent i la prevista al nº 3 del citat article en no haver aconseguit el recurrent el seu propòsit, ja que no consta en els fets provats que ho hagués aconseguit i aquesta circumstància ha de ser considerada per la Sala per a valorar la proporcionalitat de la pena imposada.
Tenint en compte que en els dos delictes de lesiones la gravetat de l'acció del recurrent ja ha estat valorada aplicant el subtipus agreujat pel ús d'un instrument perillós, la mínima entitat de les lesiones -què individualment considerades serien constitutives de contravencions-, la reducció de la pena pel delicte d'amenaces en aplicació de l'article 140.3 del Codi Penal i el excessiu temps transcorregut des de la comissió dels fets -més de cinc anys, totes aquestes circumstàncies fan que una pena única de vint-i-un (21) mesos de presó, sigui més proporcionada.
L'historial delictiu del recurrent evidencia el nul efecte dissuasiu que per a seguir delinquint, han tingut anteriors condemnes i fan que, en principi, sigui necessari l'efectiu e íntegre compliment de la pena per evitar la comissió de nous fets delictius, tenint en compte que també una de les finalitats de la pena és la retributiva, la qual adquireix rellevància quan la finalitat rehabilitadora s'ha demostrat ineficaç.
Malgrat això, l'informe emès pel Director del Centre penitenciari en el què el Sr. G. roman ingressat des del 22 de novembre del 2017, posa de manifest que mostra bona conducta i actitud de col·laboració en totes les tasques que se li han encomanat, que treballa des del mes de desembre del 2018 i ha realitzat i està realitzant formacions educatives amb regularitat i motivació. Tanmateix, el psicòleg assessor del centre penitenciari informa en el sentit de que el Sr. G. presenta un trastorn per addicció al alcohol i del control dels impulsos, amb una personalitat impulsiva i explosiva, trastorns què s'estan tractant amb bon resultat, presentant l'intern motivació pel canvi i una actitud molt positiva.
El Sr. G. està aprofitant de forma satisfactòria tots el recursos posats a la seva disposició per l'administració penitenciària per a la seva ressocialització tot i l'existència d'un incident d'auto-agressivitat posterior a l'emissió dels informes, derivat del coneixement de que havia de continuar empresonat en compliment d'una altra pena. Aquest descontrol puntual fruit de la seva baixa tolerància a les frustracions, del què s`ha mostrat penedit constitueix una recaiguda, pròpia de qualsevols procés rehabilitador, què considerem no té perquè perjudicar el seu procés de ressocialització.
Pel que s'ha exposat considerem que el Sr. G. ha de ser mereixedor de la confiança de que continuarà de forma correcta el seu procés de rehabilitació y, per tant, de la pena de vint-i-un mesos de presó, quinze han de ser de presó ferma i la resta condicionals, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys.
IV.-CONSIDERANT: Que l'estimació parcial del recurs determina la declaració d'ofici de les costes processals.
Decisio
Vistes la Constitució, El Codi Penal, el Codi de Procediment Penal, la jurisprudència d'aplicació, i altres fonts del Dret del Principat d'Andorra,
DECISIÓ
La Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, en nom del poble andorrà, decideix:
1.- Estimar parcialment el recurs interposat per la representació lletrada de Carretero.
2.- Revocar parcialment la sentència dictada pel Tribunal de Corts en data 17 d'abril del 2019 en la causa TC- 6000057/18
3.- Imposar al recurrent una pena única de VINT-I-ÚN MESOS de presó pels delictes majors, dels quals quinze (15) són de presó ferma y la resta (sis mesos) condicionals, amb un termini de suspensió de la condemna de dos anys, mantenint la resta de pronunciaments de la sentència que no han estat modificats per aquesta resolució
4.- Declarar d'ofici el pagament de les costes processals.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
