ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.eab70c88 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 45/19·21 november 2019·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 21 de novembre del 2019 - ROJ: STSJAD 260/2019
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI45/19
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:260) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 de novembre del 2019 - ROJ: STSJAD 260/2019).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 21 novembre 2019 (n° 45/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 260/2019, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 novembre 2019
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 260/2019 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 novembre 2019, ECLI:AD:TSJADAD:2019:260) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par un contrat conclu le 1er juin 1995, le directeur général du Servei Andorrà d'Atenció Sanitària (SAAS) a confié à M. Mena, agissant au nom des entreprises de pompes funèbres andorranes, l'exploitation du service de vétilleur dans les installations du centre hospitalier. Le 10 juillet 2002, le directeur général du SAAS a adressé à l'agent une communication proposant un nouveau calendrier de gardes du service de tanatoir, avec l'indication qu'à défaut de notification contraire, il entrerait en vigueur le 1er août 2002. Par un écrit du 8 octobre 2002, le SAAS a indiqué que ce calendrier, « finalement accepté par toutes les parties intéressées », entrerait en fonctionnement le 15 octobre suivant.
Le 21 octobre 2016, l'entité Mena a formé un recours administratif contre ce calendrier, rejeté par le Conseil directeur du SAAS le 23 décembre 2016. Elle a ensuite saisi la Sección Administrativa du Tribunal de Batlles d'une demande tendant à l'annulation de la communication de 2002, à la déclaration de son obligation d'assurer les gardes entre les 16 et 31 de chaque mois, et à la condamnation du SAAS à réparer le manque à gagner. Par jugement du 3 avril 2019, le Tribunal de Batlles a déclaré la demande irrecevable, au motif que la communication litigieuse n'était pas un acte administratif susceptible de contrôle par la juridiction administrative.
L'entité Mena a interjeté appel. Le SAAS a conclu à la confirmation du jugement, en soutenant que la communication de 2002 n'était qu'une simple proposition, que le SAAS n'était pas compétent pour organiser les services funéraires et que la demande était manifestement tardive (non précisé dans la décision : le détail des pièces de procédure au-delà des folios cités). La procédure s'est déroulée par conclusions écrites, la audience orale ayant été remplacée.
Question de droit
La décision soulève deux questions successives.
En premier lieu, il s'agit de déterminer la véritable nature de l'acte impugné, la juridiction de première instance ayant considéré qu'il ne relevait pas d'un acte administratif justiciable. Le Tribunal supérieur devait donc apprécier si l'organisation par le SAAS du service de tanatoir et de vétilleur installé dans un centre hospitalier relève du droit public et si les décisions prises en ce domaine peuvent faire l'objet d'un contrôle juridictionnel administratif.
En second lieu, une fois admise la qualification administrative, la question est celle de la recevabilité temporelle de l'action : l'acte date de 2002, tandis que le recours administratif préalable n'a été formé qu'en 2016. Le juge devait apprécier l'effet de la passivité de l'administré et l'incidence de la persistance des effets de l'acte sur le délai d'impugnation.
Solution et dispositif
Sur la nature de l'acte, le Tribunal retient que la compétence en matière de services funéraires appartient, de manière générale, aux comuns, en vertu de l'article 4.10.d) de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns. Il relève toutefois que l'activité litigieuse portait sur l'organisation du service de tanatoir et de vétilleur au sein du centre hospitalier, ce qui la rattachait à l'auto-organisation des propres services et installations de l'Administration. Le fait que celle-ci concerte
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (45/19) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, vint-i-ú de novembre de dos mil dinou.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000017/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 45/19 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
1.- La representació de l'entitat Mena va interposar demanda contra el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), en què sol·licitava que s'anul·lés la comunicació de data 10 de juliol de 2002, es declarés que l'entitat agent havia d'actuar com a funerària de guàrdia entre els dies 16 i 31 de cada mes, i es condemnés el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) a satisfer-li les quantitats deixades de percebre com a conseqüència del repartiment de guàrdies establert l'any 2002, amb els interessos legals corresponents.
La sentència de 3 d'abril de 2019 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha refusat la demanda, en considerar-la inadmissible, ja que la comunicació impugnada de data 10 de juliol de 2002 no és un acte administratiu que pugui ser controlat per aquesta jurisdicció.
2.- La representació de l'entitat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
El SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) és un ens públic, sotmès al dret públic, que ha de vetllar per la correcta organització del servei que dona a la població, incloent el servei de funerària.
L'escrit de 10 de juliol de 2002 és un acte administratiu unilateral, que va modificar el torn de guàrdies de les empreses funeràries, amb efectes desfavorables per a l'empresa recurrent, a la qual s'imposaven obligacions, al temps que es produïen efectes favorables per a un tercer.
3.- La representació del SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, segons els següents arguments:
Encara que el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) és una entitat parapública, també pot generar actuacions que no tinguin la consideració d'acte administratiu, com succeeix en aquest cas, ja que la nota impugnada de 10 de juliol de 2002 era una mera proposta, que va donar lloc a un acord reflectit en una nota posterior de 8 d'octubre de 2002.
El SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) no és competent per organitzar els serveis funeraris.
La demanda és evidentment extemporània, ja que s'està impugnant una actuació datada 14 anys abans de la interposició del recurs administratiu.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió fonamental que es planteja en aquest recurs consisteix en determinar la veritable naturalesa de l'actuació impugnada per l'entitat agent, atès que la sentència recorreguda ha conclòs que no es tracta pròpiament d'un acte administratiu que pugui ser controlat per aquesta jurisdicció.
Per tal de resoldre aquest extrem, s'ha de fer una breu exposició dels antecedents que resulten rellevants, en la forma que resulten de les actuacions.
En primer lloc, s'ha de tenir en compte que, en data 1 de juny de 1995, el Director general del ORG_0 va subscriure amb el Sr. Mena, que actuava en nom i representació de totes les empreses funeràries andorranes legalment constituïdes, un contracte per a l'explotació del servei de vetllador a les instal·lacions existents a l'indicat centre hospitalari (folis 300 i següents).
Posteriorment, en considerar que la situació jurídica derivada d'aquell contracte no proporcionava la desitjable seguretat, el Director general del SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) va adreçar a l'agent un escrit en data 10 de juliol de 2002 (folis 311- 312), en què es proposava una nova distribució del calendari de guàrdies del servei de tanatori, amb l'advertiment de que, de no rebre cap notificació per part de l'agent, el nou calendari entraria en vigor l'1 d'agost de 2002.
En data 8 d'octubre de 2002, el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) va dirigir un nou escrit a la recurrent (foli 337), en el qual es fa constar que, havent estat finalment acceptat per totes les parts interessades el calendari proposat l'anterior 10 de juliol de 2002, el mateix entraria en funcionament el 15 d'octubre següent.
Segons exposa la pròpia entitat recurrent, aquest mateix calendari segueix vigent en l'actualitat, motiu pel qual, en trobar-se disconforme amb la distribució de dates que conté, va interposar recurs davant del SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS) el 21 d'octubre de 2016, que va ser desestimat pel seu Consell Directiu en data 23 de desembre de 2016.
Tercer.- De manera general, la competència en matèria de serveis funeraris correspon als comuns, com es desprèn de l'article 4.10.d) de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns.
Ara bé, en aquest cas, com resulta dels antecedents que s'han reflectit en el fonament anterior, l'actuació de l'Administració demandada es va referir a l'organització del servei de tanatori i vetllador que es prestava al Centre Hospitalari, de manera que no hi ha dubte que tant l'objecte del contracte signat l'1 de juny de 1995, com les actuacions posteriors de l'any 2002, es van inscriure en l'àmbit de les seves competències en matèria d'auto-organització dels propis serveis i instal·lacions.
En altres paraules, quan l'Administració concerta amb tercers la utilització de les seves instal·lacions està actuant en l'esfera de les seves pròpies competències, especialment en aquest cas, en què es tractava d'un ús amb una òbvia vinculació amb el servei hospitalari.
Des d'aquest punt de vista, s'ha de concloure que l'actuació impugnada es troba regulada per normes de dret públic, i que, en conseqüència, les decisions adoptades en aquest àmbit tenen la naturalesa pròpia d'un acte administratiu, o d'un contracte d'aquesta naturalesa, en el cas del document signat l'1 de juny de 1995, de manera que el control d'aquelles correspon al òrgans de la jurisdicció administrativa.
De tota manera, convé precisar que l'objecte del procés es limita al contingut dels actes impugnats, és a dir, a la utilització de les instal·lacions de tanatori o de tanatopràxia ubicades al Centre Hospitalari.
Procedeix, doncs, estimar en aquest punt el recurs d'apel·lació que interposa la part agent.
Quart.- Un cop arribats a aquest punt, s'ha d'examinar la segona excepció que va plantejar la demandada, que fa referència a la caducitat de l'acció.
Per resoldre aquest extrem, només cal tenir en compte que la decisió impugnada (de 10 de juliol de 2002, encara que en realitat es va adoptar el 8 d'octubre del mateix any) no va ser objecte d'impugnació en via administrativa fins al 21 d'octubre de 2016, és a dir, més de catorze anys després.
Com és obvi, no s'ha respectat -i amb molta diferència- el termini per a la impugnació dels actes administratius que preveu l'article 36 de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal, que llavors era de tretze dies, de manera que la demanda és clarament extemporània.
La part agent al·lega que l'acte adoptat l'any 2002 segueix produint efectes, però això no exclou que el mateix va ser consentit en el seu moment per la pròpia part, ja que no va interposar en aquell moment els recursos procedents.
En conseqüència, s'ha de desestimar la demanda pel seu caràcter extemporani.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en ambdues instàncies.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar parcialment el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Mena contra la sentència dictada el 3 d'abril de 2019 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Desestimar la demanda formulada per l'entitat agent contra el SERVEI ANDORRÀ D'ATENCIÓ SANITÀRIA (SAAS), pel seu caràcter extemporani.
Tercer.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
