ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.fd79e037 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 200/19·31 October 2019·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 31 d'octubre del 2019 - ROJ: STSJAD 266/2019
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket200/19
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2019:266) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 31 d'octubre del 2019 - ROJ: STSJAD 266/2019).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 31 octobre 2019 (n° 200/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La salariée, Mme Barbará, travaillait pour une société andorrane depuis 2012. Elle réalisait des enquêtes touristiques de terrain aux frontières du pays, dont les résultats étaient destinés à Andorra Turisme. Ce lien était fondé sur une convention de collaboration conclue en 2011 entre l'employeur et la société Andorra Turisme.
Le 10 juin 2015, les parties ont signé un contrat de travail qui reconnaissait l'ancienneté de la salariée depuis 2012. Sa clause première précisait que la prestation s'insérait dans les travaux de terrain menés pour Andorra Turisme « mentre el conveni [...] sigui vigent ». La clause quatrième prévoyait que le contrat restait valable tant que cette convention demeurait en vigueur.
Par lettre du 17 novembre 2016, l'employeur a informé la salariée que le contrat prendrait fin au 30 novembre 2016, la convention avec Andorra Turisme ayant été résiliée le même jour.
Le 27 janvier 2017, la salariée a saisi le tribunal de première instance d'une demande tendant à obtenir 17 321,75 euros d'indemnité pour licenciement abusif, la déclaration et la cotisation auprès de la CASS, ainsi que la condamnation aux dépens. Sa thèse était que le contrat de 2015 avait été signé par erreur, qu'il devait être annulé et que la relation devait être qualifiée de contrat à durée indéterminée depuis 2012.
Par jugement du 9 avril 2019, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté la demande dans son intégralité, sans condamnation aux dépens. La salariée a interjeté appel. La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre a confirmé la décision.
Question de droit
La question posée à la juridiction d'appel pouvait se formuler ainsi : un contrat de travail à durée déterminée, signé en 2015 après près de trois ans de relation de travail non formalisée par écrit, peut-il être annulé pour erreur ou vice du consentement, avec pour conséquence de faire remonter la qualification de contrat à durée indéterminée à la date d'entrée dans la relation de travail ?
Plusieurs questions accessoires étaient soulevées :
le défaut de formalisation écrite du contrat à durée déterminée affecte-t-il sa nature ?
l'omission par le premier juge de se prononcer expressément sur certaines pièces (documents 12 à 15) méconnaît-elle l'obligation de motivation ?
le licenciement présente-t-il un caractère discriminatoire lié à un état de grossesse ?
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (200/19) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket200/19
Judgment Date31 October 2019
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000200/2019 ORIGEN: 4000038/2017 - 00
NIG: 5300542120170000245
SENTÈNCIA
En nom del Poble Andorrà.-
A la vila d'Andorra la Vella, el 31 d'octubre del 2019
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, sota la presidència del magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, qui ho és d'aquest Tribunal, i els magistrats Sr. Vincent Anière i Sr. Jaume Tor Porta, ha adoptat la resolució següent:
ANTECEDENTS DE FET
I.- Per escrit de data 27-01-2017, la Sra. Barberá va presentar demanda laboral contra l'Girona demanant al tribunal la seva condemna a pagar-li l'import total de 17.321,75.-euros en concepte d'indemnització per acomiadament fet de forma indeguda, a declarar i cotitzar-la prop de la CASS, i al pagament de les costes processals, amb inclusió de les d'advocat i de procurador.
II.- El Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar Sentència de data 09-04-2019, decidint:
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 200/19 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
"Desestimar íntegrament la demanda formulada en data 27 de gener del 2017 per part de la Sra. Barberá contra l'Girona i, sense efectuar especial condemna en costes.".
III.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la Sra. Barberá demanant la seva revocació i l'estimació íntegra de les seves peticions inicials.
La representació processal de l'Institut demana la confirmació íntegra de la Sentència i la imposició de les costes a la contrapart.
Ha actuat com a magistrat ponent el Sr. Vincent Anière.
FONAMENTS DE DRET
I.- No es discuteix la relació laboral que existia des del 2012 entre la Sra. Barberá i l'Girona, ni que la primera realitzava enquestes turístiques de camp a les fronteres del país prop dels visitants estrangers que venen a Andorra, i el resultat de les quals era destinat a Andorra Turisme.
En data 10-06-2015, la Sra. Barberá i el Director de l'Girona van firmar un contracte de treball reconeixent l'antiguitat de la treballadora des del 2012.
Precisa el mateix contracte a la clàusula primera que "s'insereix dins els treballs de camp que està duent a terme el Centre de Recerca Sociològica de l'Girona, per a Andorra Turisme. La prestació contractada la Sra. Barberá és la realització de les diferents tasques del treball de camp corresponent al control turístic a les fronteres d'Andorra encarregat per a Andorra Turisme, mentre el conveni entre Andorra Turisme ORG_1 i l'Girona de data 4/3/2011 sigui vigent", i a la clàusula quarta "el present contracte té validesa mentre el conveni entre Andorra Turisme ORG_1 i, l'Girona de data 4/3/2011 sigui vigent".
Per carta del 17-11-2016, l'Girona li va indicar :
"Per la present li comunico que el contracte laboral signat en data 10 de juny del 2015 amb l'Girona (ENTITY_5), quedarà extingit per tot el proper dia 30 de novembre d'enguany, de conformitat amb la clàusula quarta del mateix, ja que, en data 17 de novembre del 2016 s'ha procedit a la rescissió del conveni amb la societat Andorra Turisme ORG_1, de data 4 de març del 2011."
El plantejament de l'agent en el present procediment és que és per error que va signar aquest contracte de durada determinada del 2015 i que per tant el mateix s'ha d'anul·lar amb la conseqüència que la relació laboral s'ha de considerar com a indeterminada des del 2012, i de retruc l'acomiadament com practicat en forma indeguda.
El tribunal d'instància va jutjar que no existí cap vici del consentiment, conclusió que la part apel·lant combat.
II.- La part apel·lant argumenta, de manera resumida que el contracte es va signar després de tres anys de feina fent que la relació laboral s'havia de considerar com de durada indeterminada però inesperadament, a l'estiu de 2015, la part defenent, pretenent regular les vacances dels treballadors, li va fer firmar un contracte temporal; que ella va signar amb tota confiança sense pensar que els tres anys anteriors de feina s'esborraven de manera definitiva.
Sosté que la sentència de primera instància tant sols es fixa en la lletra del contracte però no en discuteix ni valora el fons, ni els arguments que foren exposats per aquesta part, ni té en compte la realitat subjacent de tot l'assumpte, ni tampoc les motivacions que hi havia darrera del mateix i el fet que s'ha enganyat als treballadors i que ella, ja havia notificat el seu embaràs al demandat, extrem que es podria considerar plenament discriminatori.
Afegeix que es necessitava un pronunciament exprés al respecte de les proves documentals 12 a 15 i considera que no s'ha complert amb el deure processal d'exposar totes les circumstàncies de fet que concorrien per fonamentar les seves al·legacions.
III.- Aquesta Sala sap que els òrgans jurisdiccionals no es poden limitar a les aparences i tenen la responsabilitat de determinar si existeixen elements que poden portar a concloure que l'expressat en un contracte no correspondria a la realitat. Tampoc ignora que aquesta responsabilitat és particularment aguda en matèria laboral on l'empleat es troba en posició de debilitat en front de l'empresari que li sotmet la signatura d'un contracte.
Tot i així, la conclusió del primer jutjador no es pot més que confirmar ja que és conforme als principis relatius a la noció d'error, vici del consentiment i als elements de prova obrant en autes com a les peticions formulades per l'agent.
Si bé tot contracte atorgat sota la influència d'un vici del consentiment és anul·lable, en el nostre cas la part agent no ha establert que no va donar el seu consentiment de forma lliure i reflexionada.
Cap element permet avalar la tesis de l'error i encara menys la d'una maniobra per part de l'Girona a l'hora de fer firmar el contracte del 2015.
En efecte, i en primer lloc, apareix que, com la resta dels treballadors i en tot cas la Sra. Sevillano, la Sra. Barberá sabia que l'existència del seu lloc de treball era vinculat al conveni de col·laboració signat al 2011 entre l'Girona i ORG_0, ORG_1, ja que és aquesta societat que encomanava les enquestes a l'Girona.
En virtut de l'article 6 del Codi de relacions laborals, el contracte de treball pot establir-se per un termini cert o determinat, o una obra o un servei concret, i en aplicació de l'article 15 del mateix Codi, la contractació per una durada determinada o per a una obra o servei concret ha de formalitzar-se sempre per escrit.
És cert que en el present cas el contracte no s'ha formalitzat per escrit fins al 2015 però això només constitueix una infracció administrativa tipificada com a greu per l'article 158.2 del Codi de relacions laborals (veure STSC 295-16 del 29-11-2016) però no permet canviar la natura del contracte.
En segon lloc, el contracte del 2015 és clar i difícilment es pot compartir l'afirmació de la demandant que se li va presentar com un "paper" que només serviria per regularitzar les vacances.
No solament no queda establerta la maniobra de l'empresa però s'ha de posar de relleu que en el missatge telefònic que li va enviar el Sr. Nogués li diu "Te paso el contrato que ha hecho la subdirectora del Instituto. Miralo bien a ver qué te parece...para cualquier aclaración, no dudes en llamarme."
En tercer lloc, pel que fa a la qüestió de les proves, la part agent ha pogut proposar totes les proves que ha considerat pertinents i totes foren declarades necessàries i foren practicades per la Batlle.
D'altra banda, ja hem pogut recordar en nombroses ocasions que l'obligació de motivació consubstancial al dret a la jurisdicció no comporta una obligació de contestar a tots i cadascuns dels arguments de les parts. En particular, cap obligació té el tribunal d'explicar per cada prova proposada i acceptada quina conseqüència en treu. Moltes proves no aporten res de determinant i el fet que el jutge no els mencioni de manera expressa en la seva motivació no significa que no les va examinar i valorar degudament com és el seu deure.
En el present cas, l'examen dels correus electrònics i dels missatges telefònics aportats per la part agent amb el seu escrit de proposició de proves no aporten cap element suficient per establir la seva versió i per tant la Batlle no tenia cap obligació de mencionar-los.
En darrer lloc, cap prova existeix del fet que l'assalariada havia comunicat el seu estat d'embaràs a l'empresari ni que li ha comunicat després de l'acomiadament. Per tant, la possible discriminació que invoca ara no té cap fonament concret.
IV.- La desestimació del recurs justifica imposar a l'apel·lant les costes d'aquesta alçada inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas,
La Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs de la Sra. Barberá contra la sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle de data 09-04-2019 que confirmem íntegrament.
IMPOSAR a la Sra. Barberá les costes judicials de segona instància provocades pel seu recurs, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
