ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.207348be · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 157/19·16 January 2020·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 16 de gener del 2020 - ROJ: STSJAD 9/2020
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket157/19
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:9) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de gener del 2020 - ROJ: STSJAD 9/2020).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 16 janvier 2020 (n° 157/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 16 janvier 2020, STSJAD 9/2020
Une société créancière, représentée par M. Benítez, a engagé en janvier 2019 une procédure d'ordre judicial de pagament à l'encontre de M. Mercader, en réclamation de factures impayées d'un montant de 764,80 euros. M. Mercader, agissant pour une entité désignée dans la décision comme « Conde », a formé opposition. Le juge d'instance a alors renvoyé les parties vers la procédure de minime quantia, conformément à l'article 6.1.b) de la Llei 16/2006 du 27 octobre 2006 relative à la procédure exécutive de l'ordre judiciaire de paiement.
Par jugement du 26 février 2019, la juge de première instance a fait droit substantiellement à la demande à hauteur de 681,51 euros, correspondant à deux factures, et a condamné le défendeur aux dépens, y compris les taxes judiciaires liées à l'ordre de paiement préalable. M. Mercader a interjeté appel, sollicitant la révocation du jugement et la condamnation du demandeur aux dépens, honoraires d'avocat compris. L'intimée a conclu au rejet de l'appel.
Le tribunal a ouvert la phase probatoire par ordonnance du 17 septembre 2019. Le dossier ne précise pas la nature exacte des éléments de preuve complémentaires admis (non précisé dans la décision).
Question de droit
L'appelant soulevait cinq moyens :
un défaut de procédure tenant à ce que la demande n'aurait pas été formée selon la procédure de minime quantia après opposition, mais par simple conclusions en réponse à l'opposition ;
une mutation subjective (changement de partie défenderesse) incompatible avec l'article 6.1.b) de la Llei 16/2006 ;
un défaut légal dans la formulation de la demande, faute de pétitum et de proposition de preuve ;
l'absence de taxes judiciaires dans l'acte introductif ;
une erreur dans l'appréciation des preuves quant à l'existence de la commande et à son exécution.
La question centrale est donc de savoir si le passage de la procédure monitoire à la procédure de minime quantia, avec modification du défendeur, entache la régularité de la décision, et si les irrégularités formelles alléguées sont de nature à justifier l'annulation du jugement.
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'ensemble des moyens et confirme le jugement de première instance. Il statue en ces termes :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Mercader contra la Sentència dictada per la Sra. Batlle en data 26-2-2019, que confirmem íntegrament, tot i imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, exclosos però honoraris d'advocat. »
Traduction fidèle du dispositif (la version originale est en catalan).
Le tribunal précise ensuite que la décision est « ferma i executiva » (ferme et exécutoire).
Sur le défaut de procédure et la mutation subjective. Le tribunal relève que, une fois l'opposition notifiée au créancier, la procédure monitoire est close et remplacée par la procédure désignée par la quantité réclamée, ici la minime quantia. Il juge que la seule particularité tient aux formalismes d'introduction, les règles de chaque procédure s'appliquant pour le surplus. Quant à la modification de la partie défenderesse, le tribunal estime que la correlation entre procédures ne peut opérer qu'à la limite de l'exercice effectif des droits de défense et du contradictoire. Or le défendeur a reçu la demande le 8 janvier 2019, a identifié le demandeur et a pu présenter sa défense le 22 janvier 2019. Aucune atteinte effective à son droit de défense n'est donc caractérisée.
Sur le défaut légal de la demande. Le tribunal rappelle, en citant deux arrêts récents (17 décembre 2019 et 27 septembre 2019, rôles TSJC-201/2018 et TSJC-82/2019), que le mo
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (157/19) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket157/19
Judgment Date16 January 2020
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000157/2019 ORIGEN: 2000550/2018 - 00
NIG: 5300542120180003137
PARTS:
Apel·lant : Conde
Legal representant : Sr. Mercader
Advocat : Sr. Mercader
Apel·lat : S. ORG_0
Legal representant : Sr. Benítez
Advocat : Sra. Pina
SENTÈNCIA 009-2020
Andorra la Vella, el 16 de gener del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000550/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. JAUME TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 157/19 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- Prèvia substantiació d'un procediment d'ordre judicial de pagament, en data 2-1-2019, el Sr. Benítez, representant de la societat S., ORG_0 articulava demanda pel procediment de mínima quantia contra el Sr. Mercader, reclamant el pagament de factures que ascendien a la quantitat de 764,80.- EUR.
Segon.- En data 22-1-2019, el Sr. Mercader, en representació de la societat Conde, ORG_0 contestava la demanda articulada de contrari oposant-se a les pretensions del demandant, tot i sol·licitant que es dictés Sentència desestimant la demanda principal articulada.
Tercer.- Obert el judici a proves es practicaren els mitjans de prova proposats pels litigants.
Quart.- En data 26-2-2019 requeia Sentència amb la següent part dispositiva:
"Que estimant substancialment la demanda formulada pel Sr. Benítez contra el Sr. Mercader i condemnar aquest darrer a pagar a la part agent la quantitat total de 681,51.- EUR corresponent a les dues factures reclamades, així com les costes judicials ocasionades, les quals es cenyiran tanmateix a les taxes judicials, incloses les de l'ordre judicial de pagament".
Cinquè.- Contra l'esmentada Resolució, el Sr. Mercader en representació de la societat Conde, ORG_0 segons indica, articula recurs d'apel·lació tot i sol·licitant a través de l'escrit de conclusions amb data registre 13-6-2019 es dictés Sentència revocant la primera, i imposant al demandant el pagament de les costes ocasionades, inclosos els honoraris professionals d'advocat.
Sisè.- Per escrit de data 10-7-2019, el Sr. Benítez s'oposa al recurs interposat de contrari interessant la seva íntegre desestimació, amb imposició en costes a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat.
Setè.- Per Aute de 17-9-2019 s'accedia a la pretensió probatòria adduïda per la representació processal del Sr. Benítez, tot i concedint-se a les parts litigants un termini per a que es pronunciessin al seu respecte, extrem que intervenia mitjançant escrits de 20 i 26 de setembre del 2019 respectivament.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present litigi, seguit segons les normes que regeixen el procediment de mínima quantia, el Sr. Benítez, actuant per compte de la societat S., ORG_0 persegueix la condemna del Sr. Mercader a satisfer la suma de 764,80.- EUR que segons es sosté resulten de l'impagament de dues factures.
La Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància acull substancialment la reclamació articulada fins l'import de 681,51.- EUR, imposant alhora al Sr. Mercader el pagament de les costes ocasionades, incloses les taxes judicials associades al procediment d'ordre judicial previ articulat.
I és contra aquesta decisió que s'alça la part recurrent amb fonament a l'aparell argumental següent.
Segon.- En primer lloc sosté que la Resolució recorreguda vulnerava el seu dret al procés degut. Referia que el procediment s'havia iniciat mitjançant la presentació d'una ordre judicial de pagament a la qual aquesta part s'havia oposat. Que segons la Llei 16/2006 del procediment executiu de l'ordre judicial de pagament era necessari, atesa l'oposició mostrada pel deutor, que la pretensió de la part actora s'introduís mitjançant una demanda judicial pel procediment de mínima quantia, que en el supòsit examinat però no s'havia mai presentat, sinó que la part demandant es va limitar a presentar un escrit de contesta a les al·legacions versades en l'oposició a l'ordre judicial de pagament, modificant el destinatari de l'acció que ara destinava al Sr. Mercader i no a la societat inicialment citada i tampoc es van incorporar a la demanda les taxes judicials que corresponien. Considera per tant que concorria un defecte de procediment que invalidava la Sentència dictada.
D'altra part denunciava la mutació subjectiva produïda en ambdós pols del procediment, insistint especialment en aquella existent en el pol passiu atès que inicialment l'acció es va interposar al respecte de la societat ORG_2, ORG_0, i en mèrits de l'art. 6.1.b) de la Llei 16/2006 l'acció s'havia d'interposar contra la societat inicialment citada i no contra altre persona.
En tercer lloc considera que la demanda articulada incorria en un clar defecte legal en la seva presentació atès que l'escrit articulat sols contenia unes manifestacions en relació als motius d'oposició realitzats per la recurrent en el procediment d'ordre judicial, però de cap de les maneres podia equiparar-se a una demanda judicial: en el mateix no es contenia cap reclamació, no contenia petítum, no es proposava prova, (···), tot el que menystenia el principi de seguretat jurídica.
En darrer lloc i en quant al fons de la reclamació destacava que mai havia acceptat les factures presentades atès que els treballs que s'hi descrivien mai havien estat encarregats i tampoc efectuats. Sustenta que les proves fornides sols acreditaven l'existència de relacions comercials entre S., ORG_0 i el Sr. Mercader però res més.
Tercer.- En relació als motius del recurs que s'introdueixen quant a la modificació subjectiva de les parts litigants (motiu primer i segon), hem de convenir amb la part recurrent que la petició d'ordre judicial de pagament inicial era articulada pel Sr. Benítez i s'adreçava a la societat Conde En canvi, una volta el representant d'aquesta darrera s'oposava al procediment iniciat i l'òrgan judicial d'instància remetia les parts al procediment de mínima quantia, en la demanda el pol actiu del procediment l'assumia la mercantil S., ORG_0 i l'acció s'adreçava personalment al Sr. Mercader.
Malgrat aquesta realitat fàctica, no podem compartir les conseqüències jurídiques que el recurrent hi atribueix per les raons següents.
L'article 6.1.b) de la Llei 16/2006 regula la resolució del procediment de l'ordre judicial en cas d'intervenir oposició motivada del deutor a la reclamació. En aquest sentit disposa: "si el deutor compareix i s'oposa al pagament, expressant el motiu de disconformitat, dóna trasllat al creditor dels motius de l'oposició i acorda convocar ambdues parts per a l'audiència més propera que escaigui per tal que el creditor presenti demanda pels tràmits del procediment declaratiu que correspongui en funció de la quantia reclamada.
A partir de l'audiència fixada pel tràmit de demanda el judici se substancia per les regles del procediment judicial que és aplicable".
D'aquest precepte s'infereix que una volta es comunica els motius d'oposició al "creditor", el procediment monitori queda clos i en el seu lloc s'inicia el nou procediment que correspongui (sigui de mínima quantia sigui l'abreujat en funció de la quantia) mitjançant la demanda que s'haurà de presentar en el dia que resulti fixat. La modalitat d'inici del nou procediment i de convocatòria dels litigants suposa la sola particularitat que el nou procediment tindrà en relació als formalismes diversos que puguin correspondre segons la regulació pròpia; per la resta les regles relatives a cada procediment operaran en la seva total extensió.
Pel que es refereix a la correlació que el recurrent pretén que ha de concórrer entre el procediment inicial i el posterior, aquesta no pot operar amb la intensitat que pretén el Sr. Mercader En efecte, en trobar-nos davant d'un nou procediment, la modificació dels pols de la litis en relació a l'ordre judicial inicial, sols pot tenir per límit el degut exercici per a la part demandada del seu dret a la defensa i de contradicció. En el concret supòsit examinat, d'ençà que el dia 8-1-2019, el Sr. Mercader recollia la demanda de la societat S., SL, ha conegut la identitat de la persona que assumia el pol actiu de la litis i que el destinatari de l'acció era ell mateix a títol personal, poden articular perfectament els mitjans de defensa que corresponien en la seva contesta a la demanda, el dia 22-1-2019. Per tant, el recurrent no ha patit cap menyscapte efectiu al seu dret a la defensa i en aquesta eventualitat, els motius del recurs que avança en relació a la modificació subjectiva del procediment no podran operar.
Quart.- Quant a l'absència de taxes en l'escrit rector, aquest argument resulta estèril a partir del moment en que aquestes figuren incorporades a l'escrit de demanda inicial (cfr. foli 2 del procediment de Mínima Quantia 2000550/2018).
Cinquè.- Pel que es refereix al defecte legal en la formulació de la demanda, hem pogut recordar de manera recent que "el triomf de l'excepció de defecte legal en el mode de proposar la demanda requereix que l'escrit rector del demandant presenti uns defectes formals o de postulació greus doncs a l'hora d'interpretar i aplicar les regles relatives als requisits processals, els Tribunals estan obligats a fer-ho de manera restrictiva, en el sentit més procliu a la efectivitat del dret a la tutela judicial efectiva (art. 10 de la Constitució), evitant per això recórrer a un formalisme exacerbat que suposi un obstacle insuperable al coneixement del fons del procés (····)" (Sentències de17-12-2019 i de 27- 9-2019 dictades en els rotlles TSJC-201/2018 i TSJC-82/2019).
En el concret supòsit examinat es sustenta que l'escrit de demanda de mínima quantia presentava unes irregularitats de tal intensitat que menystenien el principi de seguretat jurídica. Malgrat efectivament l'escrit presentat no s'estructuri seguint la forma habitual dels escrits de demanda, de la seva lectura s'extreu la identitat, naturalesa i objecte de la concreta tutela que s'exercita. En efecte s'infereix del mateix que l'acció s'articula contra el Sr. Mercader i que se li reclama la suma de 764,80.- EUR per raó de l'impagament de les factures 953 i 944 de dates 31-7-2017 i de 30-9- 2017. En aquesta eventualitat, el Sr. Mercader disposava en l'escrit rector de tots els elements que vertebraven la pretensió de la societat S., ORG_0 i en relació als quals havia d'estructurar la seva defensa com en definitiva realitzava.
Pel que es refereix a l'absència de proposició de prova que la part atribueix a l'escrit de demanda, aquesta es va limitar a la prova documental incorporada tant en el procediment de mínima quantia com el de l'ordre judicial previ, i així aquesta va ser sol·licitada per la mercantil demandant en la seva proposició verbal de prova de data 22-1-2019 (foli 28).
En atenció a l'exposat, també aquest motiu del recurs ha de veure's abocat a fracassar.
Sisè.- El darrer motiu del recurs intervé en relació al fons. Concretament es sustenta que la decisió de l'òrgan judicial d'instància incorria en error en la valoració de la prova en considerar que l'actora no havia acreditat ni la realitat de l'encàrrec amb fonament al qual ara reclamava ni tampoc la seva efectiva realització.
Les factures reclamades deriven de l'ús de la plataforma de comerç en la xarxa per part de la web del demandat, per a la gestió integral de les seves plataformes socials per a la marca (facebook, instagram i twitter) - factura 953- i pel manteniment web (10 mesos) més el registre de domini xxxxxxxx.com -factura 994-.
En la petició d'ordre judicial, la part demandant justificava la seva intervenció professional en la pàgina facebook del negoci M. titularitat del demandat en el decurs del mes de juliol del 2017 -que correspon a la tasca facturada- (folis 11 i ss). Posteriorment, en la seva demanda la part actora acredita també l'existència de relacions comercials anteriors amb el demandat per conceptes que no tant sols són coincidents amb aquells que s'incorporen en les factures reclamades sinó que endemés aquestes darreres són temporalment successives a les primeres.
En aquesta eventualitat, resulta evident que el demandat ha gaudit dels serveis prestats per la demandant i que aquests han resultant útils per a l'activitat que desenvolupa. En aquest context, la decisió de l'Òrgan judicial d'instància haurà de ser íntegrament confirmada, havent de desestimar-se el recurs d'apel·lació articulat.
Setè.- En atenció a la desestimació del recurs escau imposar a la part recurrent les costes ocasionades, amb el benentès que aquestes no inclouran els honoraris professionals de l'advocat de la part apel·lada en no ser preceptiva la seva intervenció en atenció a la naturalesa del present procediment (cfr. art. 97 de la Llei Qualificada de la Justícia).
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Sr. Mercader contra la Sentència dictada per la Sra. Batlle en data 26-2-2019, que confirmem íntegrament, tot i imposant a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, exclosos però honoraris d'advocat.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-