ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f451159a · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 166/19·16 de gener del 2020·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 16 de gener del 2020 - ROJ: STSJAD 10/2020
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol166/19
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:10) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de gener del 2020 - ROJ: STSJAD 10/2020).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 janvier 2020 (n° 166/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 10/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 16 janvier 2020)
Note : la référence fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Un incendie s'est déclaré le 6 mai 2014 dans un terrain de camping andorran. Il a pris naissance dans une caravane stationnée sur la parcelle n° 66, puis s'est propagé à plusieurs emplacements voisins, dont la parcelle n° 64 où se trouvait la caravane des demandeurs. Ceux-ci, les époux Castilla i Villegas, ont assigné le titulaire du camping, M. Cano, en réparation du préjudice subi par leur véhicule.
Par jugement du 27 février 2019, le Tribunal de Batlles a débouté les demandeurs et les a condamnés aux dépens. Ceux-ci ont interjeté appel et sollicité la révocation du jugement ainsi que la condamnation de l'intimé aux dépens, honoraires d'avocat et de procureur compris. L'intimé a conclu au rejet de l'appel et à la condamnation des appelants aux frais.
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia, composée des magistrats Albert Andrés Pereira (ponent), Carles Cruz Moratones et Vincent Anière, a statué le 16 janvier 2020.
Question de droit
La question posée était de savoir si le titulaire d'un camping doit répondre des dommages subis par une caravane stationnée dans son établissement, à la suite d'un incendie dont l'origine se situe dans une caravane voisine appartenant à un tiers. Cette question comporte deux aspects :
La qualification de l'action. Les demandeurs ont successivement invoqué la Lex Aquilia, puis la responsabilité contractuelle. Le juge devait donc déterminer le fondement juridique de la demande.
Le fond. Il fallait apprécier s'il existait un lien de causalité entre une faute ou un manquement imputable au gestionnaire du camping et le dommage, ou, à défaut de faute, si une responsabilité objective pouvait être retenue à raison de la seule qualité de gestionnaire.
Solution et dispositif
Sur la qualification. La Cour relève que les appelants ont maintenu « un criteri canviant » quant à la nature de leur action. Elle approuve le premier juge, qui avait retenu la responsabilité aquilienne : le dommage « no té el seu origen en un incompliment de les respectives obligacions contractuals, sinó que era imprevisible en el moment de formalitzar-se el contracte » (fondement 4). Les appelants ne contestaient pas frontalement ce point et se bornaient à invoquer une obligation de garantie de sécurité des véhicules, qu'ils rattachaient de nouveau à la responsabilité contractuelle (fondement 5). La Cour écarte en conséquence tout incompliment contractuel, la survenance du dommage n'en établissant aucun (fondement 6).
Sur le fond. La Cour retient que « no existeix cap indici que permeti imputar al demandat el dany que es reclama », de sorte que « no s'aprecia el necessari nexe causal » entre le comportement de l'intimé et le préjudice (fondement 6). Elle fonde son appréciation sur trois éléments probatoires convergents :
le rapport du Service de police (f° 141), qui situe le départ du feu dans la caravane de la parcelle n° 66 et relève des indices de court-circuit ;
le rapport des pompiers (f° 113), qui confirme cette origine ;
le rapport d'expertise (f° 143 et suivants), qui attribue la cause du feu au contenu de la caravane de la parcelle n° 66 et écarte tout dysfonctionnement de l'installation électrique du camping.
Elle relève en outre que l'assureur de la caravane d'origine a reconnu sa responsabilité et indemnisé d'autres victimes, ce qui a conduit à la clôture d'une procédure parallèle engagée devant une juridiction de Barcelone (f° 265-266). Elle en déduit l'absence de toute faute, dolosive ou culpeuse, du titulaire du camping (fondement 8).
Enfin, elle affirme « l'inexistència d'una respons
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (166/19) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol166/19
Data de la resolució16 de gener del 2020
Dispositiu / FalladaConfirmation
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000166/2019 ORIGEN: 7000031/2015 - 00
NIG: 5300542120150002062
PARTS:
Apel·lant : Srs. Castilla i Villegas
Procurador : Sr. Sevillano
Advocat : Sra. Mena
Apel·lat : Sr. Cano
Procurador : Sra. Pla
Advocat : Sr. Blasco
SENTÈNCIA 004-2020
Andorra la Vella, el 16 de gener de 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 7000031/2015.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 166/19 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 27.2.19, el Tribunal de Batlles va dictar sentència i va decidir :
"Desestimar íntegrament la demanda formulada pels Srs. Castilla i Villegas contra el Sr. Cano, havent d'absoldre consegüentment a aquest darrer de les pretensions que contra ell s'hi contenen, tot imposant a la part agent el pagament de les costes processals causades, segons allò previst al darrer Fonament de dret de la present decisió."
Segon.- Contra l'esmentada sentència la representació processal dels Srs. Castilla i Villegas va interposar recurs d'apel·lació, i en virtut dels arguments exposats en el seu escrit de conclusions de data 20.6.19 demana la revocació de la resolució d'instància en el sentit exposat en el seu escrit i la imposició de les costes processals a l'adversa amb expressa inclusió dels honoraris d'advocat i de procurador
Tercer.- En data 11.7.19, la representació processal del Sr. Cano formulà el corresponent escrit de contesta a les conclusions, mitjançant el qual sol·licita la desestimació de les peticions de l'adversa i la condemna al pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, a la part recurrent.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La qüestió litigiosa que es objecte de debat en aquest procés consisteix en determinar si la part demandada, titular del C., ha de respondre pels danys que va patir una caravana dels agents, amb motiu de l'incendi produït el 6 de maig de 2014 en aquell establiment, on el vehicle estava estacionat, concretament a la parcel·la núm. 64. Com més endavant s'examinarà amb detall, l'incendi es va originar en una altra caravana estacionada en una parcel·la veïna, la núm. 66, i es va estendre fins afectar la dels agents, entre d'altres.
La sentència apel·lada ha conclòs que l'acció exercitada pels agents s'inscriu en l'àmbit de la responsabilitat aquil·liana, encara que aquells també fan referència a la responsabilitat contractual, i, quan al fons, ha considerat que no s'havia demostrat en cap moment que la causa de l'incendi fos imputable al defenent, per la qual cosa ha desestimat íntegrament la demanda.
Segon.- És cert que la part agent ha mantingut un criteri canviant sobre la naturalesa de l'acció que exercita, ja que, com diu la sentència d'instància, en la demanda s'invoca la Lex Aquilia, mentre que, en la rèplica, s'afirma que s'està actuant la responsabilitat contractual del demandat.
Com ja s'ha exposat, la Batllia ha entès que es tracta d'un supòsit de responsabilitat aquil·liana, ja que el dany que es reclama no té el seu origen en un incompliment de les respectives obligacions contractuals, sinó que era imprevisible en el moment de formalitzar-se el contracte.
En aquesta instància, la part agent i apel·lant no discuteix frontalment aquest pronunciament de la sentència apel·lada, encara que insisteix en l'obligació que corresponia al titular del càmping de garantir la seguretat dels vehicles estacionats a l'establiment, argument que remet de nou a la responsabilitat contractual.
Tercer.- Sobre aquest extrem, s'han de confirmar les conclusions de la sentència apel·lada, ja que no existeix cap indici que permeti imputar al demandat el dany que es reclama, de manera que no s'aprecia el necessari nexe causal entre l'actuació de l'apel·lat i el resultat lesiu que va patir l'agent. Al mateix temps, aquest extrem també obliga a descartar qualsevol incompliment contractual per part del defenent.
Les proves practicades en les actuacions són concloents sobre aquest punt. En primer lloc, l'informe del Servei de Policia (foli 141 de les actuacions) determina que l'inici del foc es va situar a la caravana que ocupava la parcel·la núm. 66, a l'interior de la qual hi ha indicis de que es va produir un curtcircuit. En el mateix sentit, l'informe dels Bombers (foli 113) confirma que l'origen de l'incendi es situava a l'esmentada caravana. Finalment, l'informe pericial (folis 143 i següents) aclareix que la causa del foc va ser inherent al contingut de la caravana de la parcel·la 66 i descarta l'existència d'un mal funcionament de la instal·lació elèctrica del càmping.
Aquests elements acrediten de forma suficient que l'origen del sinistre es va situar en la caravana estacionada en la parcel·la veïna, i que, correlativament, no s'ha demostrat cap acció dolosa o culposa per part del titular del càmping que pugui comprometre la seva responsabilitat. En aquest mateix sentit, consta en les actuacions que la companyia asseguradora d'aquella caravana ja ha acceptat la responsabilitat pels danys derivats d'aquest sinistre, i ha procedit a indemnitzar altres perjudicats, cosa que va determinar la conclusió del procés seguit per aquesta causa davant d'un Jutjat de Barcelona (folis 265-266).
En conseqüència, atesa la inexistència d'una responsabilitat merament objectiva, que pugui obligar el titular del càmping a indemnitzar els danys produïts als vehicles situats a l'interior de l'establiment, encara que aquests s'hagin originat per causa d'un tercer, procedeix desestimar íntegrament el recurs d'apel·lació i confirmar la sentència impugnada en els seus propis termes.
Quart.- La desestimació del recurs comporta la imposició a l'apel·lant de les costes causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, com resulta de la constitució de l'emperador Zenó (Codi 7, 51, 5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen els Srs. Castilla i Villegas contra la sentència dictada el 27 de febrer de 2019 per la Secció Civil del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.
Segon.- Imposar als apel·lants els pagament de les costes causades en aquesta instància.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.