ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e2e180cc · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 263/19·16 janvier 2020·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 16 de gener del 2020 - ROJ: STSJAD 13/2020
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle263/19
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:13) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de gener del 2020 - ROJ: STSJAD 13/2020).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 janvier 2020 (n° 263/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 13/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:13)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 13/2020, Tribunal superior de justícia d'Andorra, Sala civil, 16 janvier 2020, recours n° 263/2019 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Un contrat de prestation de services de nettoyage a été conclu entre la société Pera, titulaire d'un établissement hôtelier, et M. Quesada, agent intervenant par l'intermédiaire d'une femme de chambre employée de celui-ci. Le prix convenu était de 1 860 EUR par mois, hors IGI, selon une modalité de « pressupost mensual » (forfait mensuel). Le contrat est présenté comme portant sur le service d'une femme de chambre de 9 h à 17 h.
M. Quesada réclamait le paiement de la facture du mois d'octubre 2017, qui incluait un supplément de « soutien personnel » au restaurant de l'hôtel. La société Pera, défenderesse, soutenait avoir payé en juillet, août et septembre des sommes supérieures à celles dues, et formait une demande reconventionnelle en restitution de 585,94 EUR.
Par sentence du 12 juin 2019, le Tribunal unipersonnel du Batlle a accueilli en grande partie la demande principale, accueilli intégralement la demande reconventionnelle, et condamné la société Pera à payer 1 357,76 EUR après compensation. Les deux parties ont interjeté appel. La Sala civil du Tribunal superior de justícia a statué par la sentence n° 005-2020, dont le texte intégral est commenté ici.
Les pièces de la procédure (folios 13, 14, 41, 42, 88 et 118) ne sont visées qu'à titre de référence ; le détail des montants figurant sur les factures d'août et de septembre n'est pas reproduit dans la décision.
Question de droit
L'appel posait deux questions distinctes, que la Cour énonce expressément (fondement 4) :
Question d'interprétation contractuelle : quels services étaient compris dans le contrat, afin de déterminer si les prestations réalisées les jours fériés et les services additionnels au restaurant pouvaient être facturés séparément ?
Question probatoire : la réalité et le contenu de ces prestations complémentaires étaient-ils établis ?
Une question accessoire, relative à la compensation des créances et au calcul du solde, était également soulevée par la société Pera (fondement 10).
Solution et dispositif
Sur la première question, la Cour retient que le prix de la « modalité mensuelle » incluait les « festius de calendari comunals o nacionals ». Les suppléments pour jours fériés figurant sur les factures d'août et de septembre étaient donc « improcedents » (fondement 5). Elle relève aussi que le contrat ne couvrait que les services d'une personne pendant huit heures par jour : les prestations d'un personnel suppl
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (263/19) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, el 16 de gener de 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 5000422/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 263/19 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 12.6.19 el Batlle va dictar la Sentència i va decidir : "PRIMER.- Estimar en gran part la demanda formulada per part del Sr. Quesada contra l'entitat Pera i estimar íntegrament la demanda reconvencional plantejada per la societat Pera contra el Sr. Quesada.
SEGON.- Condemnar a la societat Pera a satisfer al Sr. Quesada 1.357,76EUR, quantitat a incrementar amb l'interès legal vigent a comptar del 19 d'octubre del 2018. Aquest import deriva de la compensació d'ambdues condemnes.
TERCER.- Condemnar a la societat Pera a satisfer les costes processals derivades de la demanda principal, incloses les taxes meritades per la prèvia ordre judicial de pagament, i al Sr. Quesada a satisfer les que resulten de la demanda reconvencional."
Segon.- Contra l'esmentada Sentència, les representacions processals del Sr. Quesada i de la societat Pera van formular recurs en temps degut.
Per escrit de data 26.9.19 la representació processal del Sr. Quesada va presentar llur escrit de conclusions i en virtut dels arguments exposats demana la revocació parcial de la sentència d'instància, desestimant la totalitat de la demanda de la societat Pera i estimant íntegrament la reclamació formulada. Altrament, sol·licita que es condemni la societat Pera a satisfer l'import de 2.147,63EUR corresponent a l'import de la factura, les despeses bancàries devengades pel retorn del rebut augmentat amb els interessos generats, juntament amb les taxes judicials de l'ordre judicial de pagament i la totalitat de les costes ocasionades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Seguidament, la representació processal de la societat Pera aportà el corresponent escrit de conclusions en data 26.9.19, i en mèrits dels arguments exposats demana la revocació de la Sentència dictada en data 12.6.19 i la desestimació íntegra de la demanda formulada per l'adversa, estimant la demanda reconvencional interposada per ella, així com la condemna a l'adversa a satisfer a Pera la quantitat de 585,94EUR incrementat amb els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i condemnant aquesta darrera a satisfer les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procuradors d'ambdues instàncies.
Tercer.- En dates 24.10.19 i 5.11.19, les representacions processals del Sr. Quesada i de la societat Pera presentaren llurs escrits de contesta a les conclusions reiterant el sol·licitat en els seus escrits de conclusions.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Són objecte d'aquest procés les respectives pretensions econòmiques que cadascuna de les parts formula contra la contrària, en el marc del contracte que van subscriure, relatiu a la prestació de serveis de neteja a l'H., de titularitat de la demandada, per part d'una cambrera d'habitacions empleada de l'agent, per un import mensual de 1.860 EUR mensuals, més IGI.
Com relata la sentència apel·lada, mentre que la part agent reclama la factura corresponent al mes d'octubre de 2017, que comprèn l'import mensual més un servei extra de recolzament personal al restaurant de l'hotel, la demandada addueix que, en els mesos anteriors de juliol a setembre, va satisfer unes quantitats superiors a les pactades, de manera que, a títol de demanda reconvencional, sol·licita que li sigui retornat l'import total de 585,94 EUR.
La sentència de la Batllia ha estimat parcialment la demanda i de forma total la reconvenció, i ha condemnat la demandada al pagament de la quantitat de 1.357,76 EUR, després de compensar els imports que recíprocament es deuen una i altra part.
Segon.- Les qüestions fonamentals que es plantegen en aquest recurs son dues. En primer lloc, s'ha de precisar quins són els serveis que estaven compresos en el contracte convingut per les parts, a fi de determinar si es podien facturar per separat els serveis realitzats en dies esporàdics i festius, així com els serveis addicionals al restaurant. En segon terme, s'haurà de determinar si el contingut i l'efectiva prestació d'aquests serveis per part de l'agent ha quedat convenientment acreditada.
Tercer.- Respecte de la primera qüestió, l'examen del pressupost que va ser acceptat per la demandada permet apreciar que el preu convingut era de 1.860 EUR, més IGI, per mesos sencers, i que aquesta modalitat incloïa els "festius de calendari comunals o nacionals" (folis 13, 14, 41 i 42 de les actuacions), a diferència del que succeeix en les modalitats de contractació per dia o per setmana, que tenen un suplement per dies festius. En conseqüència, és obvi que els conceptes inclosos en les factures corresponents als mesos d'agost i setembre (folis 88 i 118), que es refereixen a suplements per dies festius, eren improcedents, ja que estaven inclosos en la modalitat de "pressupost mensual", que va ser l'escollida per la demandada, i en aquest sentit s'ha de confirmar la sentència apel·lada.
Quart.- Per altra part, els serveis convinguts comprenien el treball d'una cambrera d'habitacions, amb horari de 9 a 17 hores, "amb el temps per dinar estipulat per la llei". Per això, si es van realitzar treballs per part de personal addicional, és lògic que fossin facturats per separat, ja que el contracte només comprenia els serveis d'una persona durant vuit hores diàries.
Ara bé, això condueix a l'examen de la segona de les qüestions litigioses, és a dir, a determinar si ha quedat suficientment acreditada la prestació d'aquests serveis addicionals o complementaris. La sentència apel·lada ha conclòs que no existeix prova fefaent d'aquestes prestacions suplementàries, ja siguin de neteja o al restaurant, atès que els albarans corresponents no estan signats per cap empleat de l'empresa hotelera demandada.
En el seu recurs d'apel·lació, la part agent no discuteix realment aquest fet, i al·lega que no va poder proposar la declaració testifical del treballador que va realitzar aquests serveis, perquè ja no treballa a l'empresa, però que la possessió dels albarans per part de la demandada ja és suficient per justificar que els treballs es van dur a terme. Ara bé, aquesta al·legació no pot ser compartida ja que, com diu la sentència impugnada, els albarans corresponents a aquests serveis addicionals ni tan sols estan signats per la demandada, a diferència del que succeeix en altres casos.
En conseqüència, no es pot considerar acreditada la prestació de serveis que excedeixin dels que havien estat convinguts, de manera que, d'una banda, s'ha d'excloure aquest concepte de la factura corresponent al mes d'octubre de 2017 i, d'altra part, s'ha d'estimar la demanda reconvencional que reclama la devolució dels imports satisfets els mesos de juliol, agost i setembre pel mateix concepte, el que comporta en aquesta instància la desestimació íntegra del recurs d'apel·lació de la part agent.
Cinquè.- Pel que fa al recurs interposat per la demandada (i demandant reconvencional), es discuteix la compensació de crèdits que ha realitzat la sentència de la Batllia i la condemna que se li imposa a satisfer la quantitat de 1.357,76 EUR.
La sentència ha considerat que la demandada no havia satisfet la factura corresponent al mes d'octubre de 2017, sense conceptes addicionals, per import de 1.943,70 EUR (IGI inclòs), i li ha deduït la quantitat reclamada en la reconvenció, de 585,94 EUR.
Ara bé, aquest càlcul no té en compte que la reclamació de la demandant reconvencional ja tenia en compte que la factura del mes d'octubre de 2017 estava pendent de pagament. Segons justifica aquesta part, va satisfer un total de 10.304,44 EUR per les factures dels mesos de juny a setembre del mateix any, mentre que el deute total era en realitat de 9.718,50 EUR, pel període global de juny a octubre (1.943,70 x 5). En conseqüència, amb la devolució de la quantitat de 585,94 ja queda saldada en realitat la factura del mes d'octubre (10.304,44 - 9.718,50 = 585,94).
Procedeix, doncs, estimar el recurs d'apel·lació de la demandant reconvencional, la qual cosa comporta la condemna a la part agent a satisfer a la demanda la referida quantitat de 585,94 EUR, més els interessos legals des de la data del 7 de desembre de 2018, en què es va contestar la demanda reconvencional, d'acord amb el principi lite contestata usurae currunt (Digest 22, 1, 35 i Codi 6, 47, 2 i sentència d'aquesta Sala de 14 d'octubre de 2005).
Sisè.- En matèria de costes, correspon imposar les de la primera instància a la part agent, segons el Codi 7, 51, 5, ja que es desestima íntegrament la seva demanda i s'estima la reconvenció, i el mateix criteri s'ha de seguir en aquesta alçada, atesa la desestimació de les pretensions de l'agent i l'estimació del recurs de la demandada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Quesada i estimar el que formula l'entitat Pera, ambdós contra la sentència dictada el 12 de juny de 2019 pel Tribunal unipersonal del Batlle, que es revoca i deixa sense efecte.
Segon.- Desestimar la demanda interposada per la part agent i estimar la demanda reconvencional que formula la demandada i, en conseqüència, condemnar el Sr. Quesada a satisfer a la societat Pera la quantitat de 585,94 EUR, més l'interès legal a comptar del 7 de desembre de 2018.
Tercer.- Imposar al Sr. Quesada el pagament de les costes causades en primera instància, i les causades en aquesta instància pel seu recurs, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
