ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.fae43ddc · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 105/19·27 February 2020·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2020 - ROJ: STSJAD 38/2020
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket105/19
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:38) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 27 de febrer del 2020 - ROJ: STSJAD 38/2020).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 27 février 2020 (n° 105/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 27 février 2020, ROJ STSJAD 38/2020
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, sentència n° 021-2020, recours n° 105/19, 27 février 2020 (ROJ STSJAD 38/2020 ; ECLI:AD:TSJADAD:2020:38) (Lire sur source officielle)
Note de référence : la référence canonique fournie avec la décision (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des seules mentions figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
Une banque, désignée dans la décision sous le nom de « Capellà », a assigné solidairement deux emprunteurs, Mme Soriano et M. Morell, en paiement du solde débiteur d'un prêt hypothécaire, d'un montant de 600 000 euros, qui avait été vendu anticipément, ainsi que de deux prêts personnels de 5 000 euros chacun. Elle a également exercé l'action hypothécaire sur les biens donnés en garantie (une parcelle de terrain et le chalet qui y est édifié).
Par sentence du 11 juillet 2018, le Tribunal de Batlles (tribunal d'instance) a fait droit intégralement à la demande. Il a condamné solidairement les défendeurs à payer, d'une part, 346 816,35 euros, majorés des intérêts bancaires contractuels, et, d'autre part, 11 550,91 euros, également majorés des intérêts bancaires. Il a en outre prévu une réalisation hypothécaire en cas de nécessité et mis les dépens à la charge des défendeurs.
Seule Mme Soriano a interjeté appel. Elle sollicitait la révocation du jugement, l'administration de deux preuves documentaires (dénommées « documentale III » et « documentale IV ») qui avaient été écartées en première instance, et invoquait une exception péremptoire tirée de l'absence de mise en demeure extrajudiciaire préalable. Elle contestait en outre, sur le fondement d'un troisième moyen, le caractère non abusif des intérêts de retard.
Par une ordonnance du 24 septembre 2019, la Sala Civil avait refusé d'admettre les preuves sollicitées. La banque a conclu au rejet de l'appel.
Question de droit
La Cour devait trancher trois questions :
L'administration de preuves documentaires nouvelles, portant sur une procédure pénale connexe et sur le taux de l'intérêt légal, est-elle nécessaire à la solution du litige en appel ?
Une banque qui résout unilatéralement, par déchéance du terme, un contrat de prêt et réclame le solde débiteur doit-elle avoir préalablement adressé une mise en demeure extrajudiciaire, et comment apprécier la preuve de sa réception lorsque le destinataire n'a pas retiré le pli ?
Le moyen tiré du caractère abusif des intérêts de retard, non fixés par le jugement de première instance, est-il recevable à ce stade ?
Solution et dispositif
La Sala Civil écarte les trois moyens et confirme intégralement le jugement.
Sur la preuve. Le Tribunal relève que la procédure pénale n'est pas une cause justificative de l'inexécution contractuelle, que la défenderesse reconnaît elle-même ne pas avoir payé, et que le taux de l'intérêt légal résulte déjà du Bulletin officiel de la Principauté d'Andorre (BOPA), la certification sollicitée étant ainsi superflue.
Sur l'exigence de mise en demeure. La Cour rappelle sa doctrine, constante, selon laquelle le devoir d'information et de communication incombant aux établissements financiers, bien que non expressément stipulé, procède de la bonne foi ou de l'équité. Ce devoir trouve une manifestation dans la résolution du contrat : l'exigibilité anticipée d'une ob
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (105/19) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket105/19
Judgment Date27 February 2020
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000105/2019 ORIGEN: 3000413/2017 - 00
NIG: 5300542120170002847
PARTS:
Apel·lant : Sra. Soriano
Procurador : Sra. Almansa
Advocat : Sra. Salas
Apel·lat : Capellà
Procurador : Sr. Guerrero
Advocat : Sra. Vendrell
Apel·lat : Sr. Morell
SENTÈNCIA 021-2020
Andorra la Vella, el 27 de febrer del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 105/19 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- El 11.7.2018 el Tribunal de Batlles de la secció Civil, dictà sentència amb la següent decisió:
"Primer.- que estimant íntegrament la demanda formulada per l'entitat bancària "Capellà" contra els Srs. Soriano i Morell, ha de condemnar i condemna solidàriament a aquests darrers a pagar a la primera la quantitat de tres-cents quaranta-sis mil vuit-cents setze euros amb trenta-cinc cèntims (346.816,35.- EUROS), incrementada dels interessos bancaris pactats a l'escriptura pública de préstec hipotecari, això és d'ençà el dia vint-i-tres de setembre de dos mil disset -dia següent a la data de la última liquidació practicada- i fins que sigui íntegrament satisfeta, i també a pagar la quantitat d'onze mil cinc-cents cinquanta euros amb noranta-un cèntims (11.550,91.- EUROS), augmentada dels interessos bancaris pactats, això és d'ençà el dia vint-i-tres de setembre de dos mil disset -dia següent a la data de la última liquidació practicada- i fins que sigui íntegrament satisfeta, imposant-los les costes processals causades de conformitat amb el que preveu el darrer Considerant de la present resolució.
I en mèrits de l'existència d'una garantia hipotecària a favor del banc, que garanteix el deute hipotecari, això és a tenor d'allò pactat en l'escriptura pública de préstec amb garantia hipotecària subscrita pels litigants el 16 de novembre de 2006 prop del Notari de les Vendrells Sr. X. i amb número de protocol 4110, de ser necessari, procedirà la realització en pública subhasta de la parcel·la de terreny assenyalada amb el número 13, formant part de la XXXX i sobre la que hi ha construït un xalet unifamiliar, acordant l'aplicació del preu que s'obtingui a la rebaixa o cancel·lació del deute hipotecari aquí reconegut i aplicant l'excés, d'haverni, a la cancel·lació del deute no hipotecari."
Segon.- Contra aquesta resolució la Sra. Soriano presentà recurs d'apel·lació, i en virtut dels arguments exposats en el seu escrit de conclusions de data 20.5.2019, demana la revocació de la sentència d'instància i la imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Altrament, demana que siguin practicades les proves III i IV Documentals sol·licitades en primera instància les quines havien estat declarades impertinents per Providència judicial de 13-06-2018 (foli 168).
La prova III Documental, consistia en que es volgués incorporar per corda fluixa als presents autes la causa penal seguida contra els defenents número 9000046/2016.
La prova IV Documental, sol·licitava que es volgués requerir al M.I. Consell General.- doncs el tipus de l'interès general es troba establert en la llei de pressupost que el M.I. Consell General aporta per a cada exercici.- per tal que emeti i aporti als autes una certificació indicant quin era el tipus de l'interès legal a data 22 de setembre de l'any 2017 (data a la qual la part va efectuar les liquidacions dels préstecs d'autes)
Tercer.- El 6.6.2019 la representació processal de la societat Capellà presentà el seu escrit de contesta a les conclusions, i en mèrits del que s'hi exposa demana la desestimació del recurs, confirmant la sentència d'instància i imposant les costes a la part recurrent.
Quart.- El 24.9.2019 aquesta Sala Civil va dicta aute amb la següent part dispositiva :
"Primer.- No donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Soriano mitjançant el seu escrit de conclusions presentat en tràmit d'apel·lació."
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En el present procediment la part agent Capellà, interposa l'acció principal de caràcter personal (reclamació de quantitat) en relació al saldo deutor d'un préstec hipotecari de 16.11.06 per import de 600.000EUR vençut anticipadament i de dos préstecs personals de data 4.11.15 per import cadascun de 5.000EUR i també l'acció hipotecària contra les unitats immobiliàries donades en garantia del préstec (parcel·la de terreny i xalet edificat en ella).
La sentència d'instància estima íntegrament la demanda amb imposició de les costes causades.
Contra tal decisió s'alça la part vençuda.
Segon.- Tres són els greuges que articula en el seu escrit de conclusions davant aquest Tribunal la Sra. Soriano única codefenent compareguda a les actuacions.
El primer d'ells reitera la seva petició de pràctica de prova documental III i documental IV per aquesta segona instància. Ja varem denegar aquestes proves en el nostre Aute de 24.9.19 que ara aquí ratifiquem. En efecte cap de les dues proves ens resulta ni útil ni necessària per a resoldre el litigi. Així la documental III (en l'Aute per error es diu IV) consisteix en incorporar per corda fluixa les actuacions penals en les quals es veuen afectats la recurrent i el Sr. Morell, també codefenents i en rebel·lia processal. Per resoldre si està ajustada a dret la resolució anticipada per incompliment de les obligacions dels prestataris no ens resulta necessària l'aportació d'aquelles diligències penals. No resulta una causa justificativa de l'incompliment contractual de pagament dels préstecs que la codefenent ja reconeix en la seva contesta.
Pel que fa la documental IV (per error s'anomena III) tampoc resulta necessària per consistir en la certificació del Secretari General del Consell General per acreditar quin era el tipus de l'interès legal vigent a 22.9.17 segons va fixar la llei 3/2017 de 9 de febrer que va aprovar els pressupostos d'aquell exercici, quan ja el BOPA ens ho acredita.
Tercer.- El segon motiu consisteix en l'excepció peremptòria de manca de requeriment extrajudicial. Farem, en primer lloc, un recordatori de la doctrina de la Sala sobre la necessitat de fer un requeriment extrajudicial abans de prendre la decisió d'una resolució unilateral i anticipada d'un contracte, posteriorment un repàs sobre la forma en que les entitats bancàries estan obligades a comunicar-se amb els seus clients i, finalment, l'examen del requeriment efectuat en aquest cas i les conseqüències adients a tal valoració.
Quart.- Requeriment extrajudicial
Aquesta Sala ha establert una doctrina, continguda, entre d'altres, en les sentències números de rotlle 18/15; 155/12; 125/13 i 175/13), segons la qual el deure d'informació i comunicació que correspon a les entitats financeres envers els seus clients, encara que no estigui previst explícitament en el contracte es justifica en el deure de bona fe o d'equitat. A més, s'ha indicar que aquest deure troba una de les seves manifestacions en la resolució de la relació contractual, de manera que una actuació amb conseqüències tant greus i rellevants pel deutor, com és el venciment avançat de l'obligació a termini, requereix la comunicació al deutor amb anterioritat a l'exercici d'una acció judicial del saldo deutor i de la decisió d'exercitar l'acció de resolució anticipada del contracte, és suficient apuntar-li aquesta possibilitat si persisteix en no trobar una solució al deute pendent, però no cal comunicar-li posteriorment quan ja s'ha pres aquesta decisió i se li ha notificat prèviament perquè aquesta ja serà el contingut de la comunicació judicial que rebrà.
Finalment en tercer lloc, cal esmentar una altra qüestió que sovint es planteja en aquests casos i fa referència a si cal acreditar fefaentment que el destinatari ha rebut aquesta comunicació escrita extrajudicial o resulta suficient demostrar que ha tingut possibilitat de rebre-la i que no ha volgut fer. Dit en altres paraules quan ha quedat a la voluntat del destinatari la recepció de la comunicació, com en el cas típic que rep l'avís de correus i el deixa caducar en llista per no haver-lo anat a recollir. En aquests casos estima la Sala que per aplicació de la regla de l'autoresponsabilitat resulta suficient acreditar que ha tingut la possibilitat de ser notificada i ha estat en la seva disposició no fer-ho. Ara bé, això exigeix que el domicili al que s'ha dirigit la comunicació sigui el designat per la part o bé si és un altre en el qual la part remitent amb una diligència exigible podia conèixer que era un domicili adient per ser rebuda la comunicació. Cal dir però que si no consta la notificació fefaent però la part destinatària reconeix que l'ha rebuda per altres mitjans, ja resulta suficient per tenir per acomplert el requisit de la notificació prèvia.
Setè.- Valoració de la prova del requeriment
Examinat el cas present per veure si l'actuació de l'entitat bancària en el seu requeriment extrajudicial abans de procedir a la resolució unilateral del contracte, declarant el seu venciment anticipat d'acord amb la previsió contractual, i notificar el saldo deutor als seus clients, ha actuat d'acord amb aquestes exigències normatives en el sector.
I de la prova documental que figura en les actuacions podem concloure que la part agent ha acomplert perfectament amb totes les exigències de fons i de forma que acabem de descriure.
Es queixa la part recurrent de que se li va enviar en dues adreces que ja no vivia. Bé, cal dir que el fet de que la part defenent ja adjunta en la seva contesta 4 comunicacions o requeriments de Capellà en les quals ja se li comunica el saldo deutor i les conseqüències o efectes en cas que no regulatitzi la seva situació i li adjunta en cada cas el desglossament de la posició deutora. Amb això -com recull la sentència d'instància ja es suficient per donar per acomplert aquell requisit preprocessal. Però és que a més la part agent aporta amb la demanda 6 comunicacions més de dates 26.5.17 (dues) 6.6.27 (dues) i 21.6.17 (dues) amb el mateix requeriment/advertiment i desglossament del saldo. Totes elles varen ser trameses amb avís de recepció a la mateixa adreça que les acompanyades per la part defenent i totes elles varen caducar en llista. És a dir que pel principi de l'autoresponsabilitat també aquestes comunicacions varen estar a l'abast de ser rebudes per la part defenent.
En conclusió, aquest motiu tampoc pot ser atès.
Vuitè.- Finalment el tercer motiu el centra en si els interessos de demora que es reclamen des del venciment de cada préstec poden resultar abusius. Observem que són inferiors als pactats (els de referència de l'A.B.A.). Però de la simple lectura de la decisió judicial del Tribunal a quo es constata que no fixa cap mena de tipus d'interès de demora sinó que ho reserva a la liquidació que hagi de presentar la societat agent en demanar la liquidació i aleshores caldrà examinar pel Tribunal si els interessos de demora són o no abusius. És a dir, que aquest tercer motiu del recurs és clarament prematur. També ha de fracassar aquest motiu i amb ell, desestimem el recurs.
Novè.- En resultar desestimat el recurs procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la Sra. Soriano contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 11 de juliol de 2018, que confirmem íntegrament.
Segon.- Imposem el pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part apel·lant.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-