ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.11ef8f60 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 146/19·22 juni 2020·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 22 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 86/2020
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI146/19
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:86) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 86/2020).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 juin 2020 (n° 146/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 86/2020 : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), 22 juin 2020
Un agent (salarié), engagé comme apprenti dans une menuiserie, a subi de multiples lésions à la main gauche le 17 novembre 2011 alors qu'il découpait une pièce de bois avec une machine dénommée « TUPÍ ». Il a introduit une action en indemnisation contre l'employeur, titulaire de l'entreprise, en invoquant l'absence de dispositifs de sécurité sur la machine ainsi que le défaut de formation et de supervision adéquates.
Par jugement du 8 novembre 2018, le Tribunal de batlles a fait droit à la demande et condamné le défendeur à verser la somme de 27 891,43 euros, majorée des intérêts légaux à compter de la fermeté de la décision, avec mise des dépens à sa charge. La compagnie d'assurances, appelée en garantie, a été déclarée solidairement responsable de la condamnation.
Le défendeur et la société d'assurances ont interjeté appel. Postérieurement, la société d'assurances a été placée en cessation de paiements puis en faillite (communication du 6 décembre 2019). Par ordonnance du 29 janvier 2020, la Sala Civil a suspendu partiellement la procédure à l'égard de cette société jusqu'à la clôture de la procédure collective, et a poursuivi l'instance à l'égard de l'appelant seul.
Le Tribunal supérieur de justice d'Andorre, statuant en appel, a rendu l'arrêt commenté le 22 juin 2020. La juridiction a été composée de trois magistrats, le magistrat rapporteur étant M. Albert Andrés Pereira. Le moyen principal de l'appelant tenait à l'absence de faute : le salarié aurait exercé depuis près de dix ans, disposerait de connaissances étendues du métier, aurait reçu une formation aux mesures de sécurité, et la machine serait pourvue des protections nécessaires, le risque inhérent à l'outil ne pouvant être totalement éliminé.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil peut se formuler ainsi : l'employeur peut-il être exonéré de sa responsabilité à la suite d'un accident du travail lorsque la machine à l'origine du dommage ne comportait pas les protections adéquates et que le salarié, apprenti, n'avait reçu qu'une formation générale et sans supervision spécifique ?
Cette interrogation comporte deux aspects. Le premier concerne la char
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 22 de juny del 2020. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 22 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 86/2020 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 22 juin 2020 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (146/19) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, el 22 de juny del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 146/19 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 8-11-2018, el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió :
"Que donant lloc a la demanda interposada pel senyor Palau, ha de condemnar i condemna al Sr. Carnero, titular de la B a pagar a l'agent la suma total de VINT-I- SET MIL VUIT-CENTS NORANTA-UN EUROS i QUARANTA TRES CÈNTIMS (27.891,43 EUR), que s'incrementarà dels interessos legals a partir de la fermesa de la present resolució, amb imposició de les costes judicials, inclosos honoraris d'advocat i de procurador.
Que altrament, es declara responsable al cridat en garantia, la cia C, SA , solidàriament amb el defenent, de la responsabilitat civil declarada ."
Segon.- Contra l'esmentada resolució la representació processal del Sr. Carnero i de la societat C SA interposaren recurs d'apel·lació.
En data 16-5-2019 la representació processal del Sr. Carnero formulà el corresponent escrit de conclusions i en virtut dels arguments que s'hi exposa demana que es revoqui la sentència d'instància en el sentit de declarar la no responsabilitat del Sr. Carnero sobre els fets succeïts.
Per escrit de data 17-5-2019, la representació processal de la societat C SA formula les seves conclusions demanant la revocació de la sentència d'instància, absolent la de la responsabilitat solidària amb la imposició de les costes originades inclosos honoraris d'advocat, procurador i saig al Sr. Carnero.
Tercer.- En data 4-06-2019, la representació processal del Sr. Carnero presentà el seu escrit de contesta a les conclusions demanant que es desestimi el recurs de C SA i que es ratifiqui el segon paràgraf del decideix de la sentència d'instància, tot imposant el pagament de les costes judicials a la recurrent incloent honoraris d'advocat i procurador.
En data 6-06-2019 la representació processal d'C SA aportà el seu escrit de contesta a les conclusions demanant la revocació de la sentència de 1a instància, absolent C SA de la responsabilitat solidària front la part agent, amb imposició de les costes originades inclosos honoraris d'advocat, procurador i saig si és el cas al Sr. Carnero i contra la part Agent.
Per escrit de contesta a les conclusions de data 7-06-2019, la representació processal del Sr. Palau sol·licita que es confirmi íntegrament la sentència d'instància i es condemni a les parts recurrents al pagament de les costes judicials causades en aquesta instància, incloent honoraris d'advocat i procurador.
Quart.- Per ofici de data 6-12-2019, la Batlle comunicà al Tribunal mitjançant Aute de data 26-11-2019 l'estat de cessació de pagaments i fallida a la societat C SA.
Per aute dictat en data 29-01-2020 aquest Tribunal decidí :
"Primer.- Suspendre parcialment les presents actuacions pel que respecta a la societat C, SA, fins que les parts sol·licitin llur continuació, una volta s'hagi procedit al tancament del procediment de cessació de pagaments i fallida que se segueix contra la referida societat.
Segon.- Continuar les presents actuacions en relació a la part apel·lant Sr. Carnero."
FONAMENTS DE DRET
Primer.- L'objecte d'aquest procés versa sobre la pretensió indemnitzatòria que exercita l'agent, el qual, com a conseqüència d'un accident laboral produït en data 17 de novembre de 2011, va patir múltiples lesions a la mà esquerra quan procedia a tallar una peça de fusta amb una màquina anomenada TUPÍ.
L'interessat sol·licita que es declari la responsabilitat de l'empresari, titular de la fusteria, per l'absència de sistemes de seguretat en la màquina de tall que l'operari estava utilitzant i, també, per la manca de formació i de supervisió adequades en l'ús d'aquest instrument.
La sentència apel·lada ha acollit aquesta pretensió i ha condemnat l'empresari a que aboni a l'agent la quantitat de 27.891,43 EUR, solidàriament amb la seva companyia asseguradora, que va ser cridada en garantia al procés, a instàncies del demandat.
Tanmateix, cal tenir en compte que s'ha declarat posteriorment la cessació de pagaments i fallida de l'asseguradora, per la qual cosa es va acordar la suspensió parcial d'aquestes actuacions, pel que respecta a la mateixa, fins a la finalització del procediment corresponent, tot això segons aute de 29 de gener de 2020. En conseqüència, el procés només segueix en aquest moment en relació amb el demandat i actual apel·lant, Sr. Carnero, de manera que aquesta sentència només es refereix i dóna resposta al recurs d'apel·lació interposat per aquest darrer, mentre que resta en suspens el recurs que va formular la companyia d'assegurances, fins al moment en què conclogui el procediment de cessació de pagaments i fallida de la mateixa.
Segon.- L'apel·lant defensa la seva manca de responsabilitat en la producció de l'accident, adduint que el treballador afectat prestava serveis des de feia gairebé deu anys; que tenia coneixements amplis sobre l'ofici de fusteria i que no feia només tasques d'aprenent; que va rebre formació sobre les mesures de seguretat escaients i que no existia cap altre formació específica en la matèria; que la màquina disposava de les mesures de seguretat necessàries i que, tanmateix, no és possible eliminar totalment el risc inherent a la utilització de l'aparell.
Tercer.- Com ha declarat aquesta Sala (sentència de 26 d'abril de 2017, entre d'altres):
"Recordarem que per principi: pertoca al treballador víctima d'un accident laboral establir l'incompliment de les obligacions legals i contractuals de l'empresari en matèria de seguretat, per que prosperi la seva demanda en rescabalament dels danys patits a conseqüència d'un accident de treball del qual fou víctima (TSJC 107/09, del 29 d'octubre del 2009). Tanmateix, vam poder precisar que "l'obligació de seguretat que recau sobre l'empresari no solament comporta que aquest darrer ha de respectar les seves obligacions en el seu aspecte preventiu i reglamentari, en particular com ho detalla la Llei de seguretat i la salut en el treball, però també que, front a l'assalariat, i en el marc de la relació contractual que els uneix, ha de garantir la seva eficàcia i el caràcter apropiat de les mesures de seguretat" (TSJC 86/15, del 16 de juny del 2015)".
De la mateixa manera, resulta rellevant recordar que, segons l'article 5.3 de la Llei 34/2008, de 18 de desembre, de la seguretat i la salut en el treball:
"3. L'empresa no té responsabilitat quan el fet danyós es derivi de circumstàncies que li siguin alienes, anormals o imprevisibles o de fets excepcionals, les conseqüències dels quals no hagin pogut ser evitades malgrat tota la diligència emprada, i en general el cas fortuït o la força major, o bé en cas d'imprudència exclusivament imputable a la persona treballadora, sempre que el mateix hagi rebut informació i formació específica en matèria de riscs laborals, que hagi tingut al seu abast les mesures de seguretat i els equips de protecció adients per la seva feina i que l'empresari hagi emprat mesures de vigilància raonables en relació amb la correcta aplicació i utilització d'aquests".
Per a l'adequada aplicació d'aquesta normativa i d'aquests principis generals, resulta necessari examinar el resultat de les proves que s'han practicat en les actuacions.
La declaració testifical de dos dels treballadors de l'empresa (folis 218 a 220) resulta concordant en afirmar que l'agent prestava serveis en qualitat d'aprenent i que no tenia coneixements específics per utilitzar la màquina TUPÍ, així com que aquesta no disposava de cap guia vertical ni horitzontal, ni cap sistema per empènyer la fusta, per impedir que el retrocés del material no provoqués una lesió al treballador.
D'altra banda, el dictamen pericial (folis 236 i seg.) i els seus aclariments (folis 278 i seg.) posen de relleu que la formació que va rebre el treballador no era suficient per al maneig de la màquina TUPÍ, com es desprèn del fet que només de forma molt general es contemplava l'ús de màquines de tall (annex 1 del dictamen). El perit afirma que "totes les causes atribuïbles a l'operari són conseqüència de la seva falta de formació en el treball amb aquesta màquina" i que "el treballador accidentat tenia la categoria laboral d'aprenent, de manera que no pot assumir la responsabilitat del maneig d'aquesta màquina per la perillositat que comporta".
En sentit contrari, l'apel·lant al·lega que el treballador va seguir un curs de formació, però aquest era només de 1,5 hores i el perit ha analitzat el seu contingut, sense poder constatar que es referís específicament a una eina de tall com la que va utilitzar l'operari.
També fa referència el recurrent a l'informe d'una empresa de prevenció en matèria de riscos laborals que va intervenir després de l'accident (folis 80 i seg.). Ara bé, aquest document conclou que no es poden determinar les causes de l'accident i, en tot cas, la informació de què parteix va ser subministrada només per l'empresari, de manera que no pot prevaler sobre el resultat de la prova pericial.
De tots aquests elements de prova, es desprèn que l'empleat no tenia la categoria laboral ni la formació necessària per a la utilització de la màquina, i que, en tot cas, era necessària una supervisió específica que no es va donar en el cas examinat, cosa que implica una culpa in vigilando que determina la responsabilitat del titular de la fusteria. Com abans s'ha dit, l'article 5.3 de la Llei de la seguretat i la salut en el treball només exclou la responsabilitat de l'empresa quan l'accident es produeix per circumstàncies alienes a la mateixa, anormals o imprevisibles o per fets excepcionals, així com en el cas de culpa exclusiva de la víctima, sempre que s'hagi donat la formació específica necessària, subministrat els mecanismes de protecció adients i s'hagi supervisat raonablement la utilització d'aquests.
Per tot això, s'ha de concloure, com ho fa la sentència apel·lada, que l'empresa ha incurregut en responsabilitat com a conseqüència de la producció de l'accident. Atès que no es discuteix l'import de la indemnització, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Quart.- La desestimació del recurs ha de comportar la imposició de les costes causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, segons prescriu la constitució de l'emperador Zenó (Codi 7, 51, 5).
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Carnero contra la sentència dictada per la Secció Civil del Tribunal de Batlles en data 8 de novembre de 2018, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- Imposar a l'apel·lant el pagament de les costes causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-