ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.dd0ba324 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 238/19·23 de juny del 2020·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 23 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 103/2020
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol238/19
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:103) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 23 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 103/2020).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 23 juin 2020 (n° 238/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Par acte du 19 novembre 2018, la société Carnero a assigné la société Nuñez devant le Tribunal de Batlles (juridiction de première instance andorrane). Elle sollicitait la condamnation de la défenderesse à lui verser la somme de 1 642 957,82 euros, majorée des intérêts légaux « à comptar de la data de venciment de cada factura o subsidiàriament de la contesta a la demanda », ainsi que la totalité des dépens, y compris les honoraires d'avocat et de procureur.
La société Nuñez, régulièrement citée, n'a pas comparu. Elle a été déclarée en rébellion processuelle par ordonnance du 10 décembre 2018. Après administration de la preuve et clôture de la phase de conclusions, le Tribunal de Batlles a, par jugement du 26 février 2019, fait droit intégralement à la demande. La condamnation portait sur le principal de 1 642 957,80 euros, augmenté des intérêts légaux « a partir de la data fixada per la contesta a la demanda (10.12.2018) », et sur les dépens.
La société Nuñez a interjeté appel par conclusions du 4 septembre 2019. Elle ne contestait pas le principe de la dette, mais sollicitait la révocation partielle du jugement en tant qu'il statuait sur les intérêts et sur les dépens. Elle soutenait que le non-paiement des factures résultait de la saisie de l'ensemble de ses actifs, y compris ses comptes bancaires, ordonnée par la Batllia, ainsi que de la décision de l'administrateur judiciaire de ne pas régler ces factures alors qu'il en avait connaissance. Selon elle, cet enchaînement constituait un cas de force majeure. La société Carnero concluait à la confirmation intégrale du jugement et à la condamnation de l'appelante aux dépens d'appel.
Les parties ont renoncé à la procédure orale. La cause est nommément portée devant la Sala Civil du Tribunal superior de justícia (ci-après « TSJ »), composée des magistrats Vincent Anière (président), Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta (rapporteur). L'arrêt est identifié sous la référence ROJ STSJAD 103/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:103, au recours n° 238/19 (sentence n° 064-2020, NIG 5300542120180002680). Le résumé automatique figurant dans la base ne fait pas partie du texte de l'arrêt.
Question de droit
La Cour devait trancher deux points.
Le premier porte sur la qualification de la force majeure. La saisie des actifs de la débitrice et le refus de son administrateur judiciaire de payer les factures peuvent-ils constituer un événement exonérant la débitrice de son obligation de paiement, et, par voie de conséquence, faire obstacle au cours des intérêts moratoires ?
Le second concerne le point de départ des intérêts et le fondement de la condamnation aux dépens : les intérêts légaux courent-ils à compter de la demande ou de la contestation litigieuse (*l
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 23 de juny del 2020. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 23 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 103/2020 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.- »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 23 juin 2020 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (238/19) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol238/19
Data de la resolució23 de juny del 2020
Dispositiu / FalladaConfirmation
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
PARTS:
Apel·lant : Nuñez
Procurador : Castrillo
Advocat : Catalá
Apel·lat : Carnero
Procurador : Expósito
Advocat : Raya
TSJC.- 0000238/2019 ORIGEN: 1000438/2018 - 00
NIG: 5300542120180002680
SENTÈNCIA 064-2020
Andorra la Vella, el 23 de juny del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 238/19 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripci- ons legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
PRIMER.- Per escrit del 19-11-2018, la representació processal de la societat Carnero articulava demanda contra la societat Nuñez interessant la condemna d'aquesta darrera a satisfer la suma de 1.642.957,82.- EUR més els interessos legals corresponents a comptar de la data de venciment de cada factura o subsidiàriament de la contesta a la demanda i a pagar la totalitat de les costes judicials ocasionades incloent-hi els honoraris d'advocat, procurador i taxes judicials a acreditar en període d'execució de Sentència.
SEGON.- Cap representant de la societat demandada compareixia a escoltar la demanda malgrat haver estat degudament citada, essent declarada en rebel·lia processal per Aute de 10-12-2018.
TERCER.- Una volta practicades les proves considerades pertinents i evacuada la fase de conclusions, en data 26-2-2019 requeia Sentència amb la següent part dispositiva:
"Estimar en la seva totalitat la demanda formulada per la mercantil Carnero -B- contra la societat Nuñez, condemnant-la a satisfer a la primera la quantitat total d'UN MILIÓ SIS-CENTS QUARANTA-DOS MIL NOU-CENTS CINQUANTA-SET EUROS I VUITANTA CÈNTIMS D'EURO (1.642.957,80 EUR), que serà augmentada dels interessos legals escaients a partir de la data fixada per la contesta a la demanda (10.12.2018), juntament amb la imposició de les costes processals, inclosos honoraris d'advocat i de procurador".
QUART.- Contra aquesta resolució s'alça la representació processal de la societat Nuñez i mitjançant escrit de conclusions de 4-9-2019, sol·licita la seva revocació parcial en relació al pronunciament assolit quant als interessos i les costes judicials.
La representació processal de la societat Carnero interessa, pel contrari, la confirmació íntegre de la Sentència recorreguda, imposant-se a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
CINQUÈ.- Les parts han renunciat al tràmit de vista oral.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- En aquesta alçada s'admet que la societat Nuñez ostenta un deute front Carnero a alçada de l'import d'1.642.957,80.- EUR i que és fruit de l'impagament de factures diverses generades entre els mesos d'agost de 2017 a setembre del 2018.
La Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància condemna la societat recurrent a satisfer la suma indicada, incrementada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i a satisfer les costes judicials ocasionades.
I és contra aquests dos darrers pronunciaments que s'alça la societat Nuñez amb fonament als motius de greuge que seguidament s'indiquen.
SEGON.- Sosté que l'impagament de les factures obeïa a l'embargament de tots els seus actius decidit per la Batllia (entre els quals els comptes de la societat) i a la decisió de l'administrador judicial nomenat de no pagar-les malgrat tenir-ne coneixement. Argumenta que en aquesta eventualitat l'impagament de les factures, obeïa a un supòsit de força major de tal manera que comportava, al seu criteri, que no hagués de satisfer ni els interessos reclamats ni les costes judicials ocasionades.
TERCER.- A comptar del lliurament de la mercaderia encarregada per la mercantil demandant, la mercantil recurrent assumia l'obligació essencial de pagar la contraprestació associada en diners en les modalitats de pagament pactades, sense que l'embargament dels seus actius o la negativa de l'administrador judicial a l'hora de pagar les factures corresponents, suposin una causa d'extinció d'aquesta obligació essencial assumida front a tercers de bona fe. En aquest sentit, especialment il·lustrativa resulta la Sentència dictada pel Tribunal Superior de la Mitra de 1-7-1985 (recull 107) en que es destacava que "(···) la moneda constitueix una cosa genèrica, de la qual es predica el principi "genus non perit", per la qual cosa no és possible invocar, com a causa d'extinció de l'obligació de pagar, l'existència de força major representada per la manca de diners dels deutors, ni tampoc (····) li es permès al Tribunal imposar generositat amb càrrec a patrimonis aliens no obligats jurídicament a suportar-les amb violació d'allò que s'ha pactat, la qual cosa ha d'ésser íntegra i puntualment acomplert, puix que tota prestació cal executar-la puntual, íntegra i exactament (Digest 12, 1, 2, 1 i Digest 12, 1, 3)".
En no poder considerar extingida l'obligació de pagament, i en no haver-se alliberat de la seva obligació en el termini corresponent per a fer-ho, la societat deutora incurria clarament en mora.
La noció dels interessos en els supòsits de mora en el pagament ha estat extensament tractada per aquesta Sala. Especialment il·lustrativa resulta la Sentència de 14-10-2005 (TSJC-56/05) -a la que també es remet la Sentència de 26-6-2018, TSJC-86/2018- indicant-se: "(···)la situació de morositat comporta l'obligació de pagar interessos, d'acord amb el que disposa el Digest 22,1,32,2 quan afirma in bonae fidei contractibus ex morae usurae debentur , obligació que en moltes ocasions sols sorgeix quan s'ha contestat la demanda, d'acord amb el principi lite contestata usurae currunt, que es recull tant al Digest 22,1,35 com al Codi 6,47,2, ja que, si no s'ha interpel·lat al deutor anteriorment, a partir d'aquell moment no sols s'ha d'entendre que se li ha fet el preceptiu requeriment, sinó que l'obligat s'ha negat a complir. No obstant, tampoc sorgirà l'obligació de pagar interessos a partir de la contesta a la demanda si la quantitat reclamada no era encara líquida en el moment de presentar-la, sinó que llavors caldrà esperar a la fermesa de la sentència per que corrin els interessos, com destaca la Sentència del TSJA 15 de febrer del 1996.
No obstant, la jurisprudència dels Tribunals andorrans s'ha decantat per entendre que la situació de mora del deutor i l'obligació de pagar interessos legals a partir d'aquell moment apareix també quan el deutor ha estat requerit de manera fefaent per tal que compleixi i no ho ha fa. En aquest sentit, especialment il·lustrativa resulta la Sentència del TSM de 15 de desembre del 1986 destaca al seu segon considerant que la norma del Digest 22,1,35 s'aplica a les Rayas d'Andorra "excepte en el cas de què el deutor hagués estat interpel·lat amb requeriment exprés que s'acrediti, però per quantitat líquida i determinada que sigui efectivament aquella mateixa que posteriorment en el plet resulti condemnat a pagar". Implícitament també admet aquest criteri la STSJA de 22 de gener de 1998, que considera que en aquell cas els interessos s'havien de pagar a partir de la contesta a la demanda i no des del moment en que va resultar danyat el vehicle, perquè la quantitat a pagar era il·líquida abans d'aquell moment i el Comú no tenia coneixement dels fets que van donar lloc a la reclamació amb anterioritat al litigi, admetent per tant en cas contrari no seria així. De fet el que destaca la jurisprudència és que allò essencial perquè sorgeixi l'obligació de pagar interessos és que s'acrediti l'existència d'una reclamació al deutor d'un deute ja exigible i líquid per tal que aquest conegui la voluntat del creditor. Com afirma el Digest 50,17,88 nulla intelligitur mora ibi fieri ubi nulla petitio est , és a dir no hi ha mora mentre no hi ha petició sense que es requereixi que sigui judicial, perquè és a partir d'aquell moment què el deutor coneix que ha de complir i si no ho fa perjudica al creditor. Pel contrari, no hi ha mora, ni la quantitat deguda merita interessos, si no hi ha reclamació perquè el deutor pot no ser conscient del deute , com també posa de relleu el Digest 50,17,99 non potest improbus videri qui ignorat quantum solvere debeat, tesi que es posa de relleu també a la STSJA de 16 d'octubre del 1997, que, encara que en un supòsit diferent, entén que els interessos legals s'havien de pagar des de la data del peritatge dels danys ocasionats a un vehicle en ocasió d'un sinistre en el qual va tenir la oportunitat de participar el defenent, ja que a partir d'aquell moment aquest "coneixia, o hauria pogut conèixer si hagués actuat amb la diligència exigible, la quantitat que havia de pagar com a conseqüència del sinistre que havia sofert el vehicle de l'agent". Davant d'aquesta conclusió no es pot argumentar que en aquest cas la part agent hagi retardat abusivament la seva demanda de justícia per tal d'incrementar els interessos, perquè sent líquida la quantitat reclamada ha estat la desídia del deutor a l'hora de pagar el que devia la responsable d'aquest increment".
En aquest context la decisió de la instància d'imposar els interessos legals a la deutora a comptar de la contesta a la demanda en mèrits de la regla "lite contestata usurae currunt", resultava perfectament ajustada a dret i a les circumstàncies concurrents, i el primer motiu del recurs es veurà abocat a fracassar.
QUART.- Pel que es refereix a les costes, recordarem la doctrina assentada de la Sala en aquest àmbit i que es concreta particularment en la Sentència de 5-2-15, rotlle 244/14 en que es sosté : "... la condemna en costes és "un dret que estableix la resolució judicial a favor de la part litigant que ha obtingut un resultat favorable..." ( TSJC 22-06-2000 nº 1392). En aquesta òptica, el que resisteix a una demanda fefaent i fonamentada en dret ha de suportar el pagament de les costes processals per tal, finalment, d'assegurar un reconeixement complert i efectiu del dret del vencent.
Així, és conegut que en el dret andorrà, la imposició de costes no es regeix pel criteri subjectiu de la temeritat sinó per l'objectiu del venciment. No és precisa la temeritat per a la imposició de costes, és suficient el venciment perquè sigui preceptiva la imposició, tret que circumstàncies especials permetin al Tribunal fer ús de les facultats d'excepció que li confereix la NOVEL.LA 82 Capítol 10. Tanmateix, la mala fe i la temeritat poden actuar com argument de reforç de la condemna en costes.
Aquesta imputació de les costes no es fa de manera mecànica, sinó que el fet de considerar si s'ha estimat substancialment o no una demanda és una decisió que pren l'òrgan jurisdiccional en funció de les circumstàncies del cas.
Entre altres criteris, també s'ha de valorar la conducta prèvia de les parts i en particular la del defenent.
Al respecte, el criteri cabdal i subjacent és de determinar si l'agent es va trobar obligat a litigar en raó de l'actitud del defenent. També s'ha de valorar si l'oposició del defenent era justificada o si al contrari la seva actitud es pot titllar de passiva, obstructiva, o fins i tot de temerària o de mala fe.
És des d'aquesta òptica que l'existència d'un requeriment previ a l'acció judicial té una gran importància, tota vegada que permet oferir al deutor, un cop plenament informat del crèdit reclamat, de liquidar el seu deute per tal d'evitar un procés judicial.
Fins i tot, és doctrina constant d'aquesta Sala que, per regla general, no procedeix efectuar especial condemna en costes quan el defenent s'aplana i no ha estat objecte d'un requeriment extrajudicial previ.
És també en la mateixa lògica que es considera que si es desestimen en part les pretensions de l'agent, s'està necessàriament reconeixent el dret del defenent a oposar-se al seu requeriment."
En el supòsit examinat cap circumstància concorre que permeti desplaçar la regla general: la reclamació de la societat demandant ha estat íntegrament estimada i el crèdit reclamat en aquesta alçada ha resultant expressament reconegut per la pròpia societat deutora. Afegirem que la societat demandant acredita haver requerit extrajudicialment de pagament a l'administrador judicial de la societat deutora sense que aquesta iniciativa li permetés obtenir satisfacció als seus legítims interessos veient-se en aquesta eventualitat abocada a instar el present procediment judicial.
També aquest motiu del recurs haurà per tant de ser rebutjat.
CINQUÈ.- En atenció a tot l'exposat escaurà desestimar íntegrament el recurs articulat tot i confirmant-se la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles en tots els seus encertats pronunciaments.
SISÈ.- La desestimació del recurs articulat comporta, en mèrits del principi del venciment objectiu, que les costes ocasionades en aquesta alçada siguin imposades a la part recurrent, amb el benentès que aquestes inclouran els honoraris d'advocat i de procurador de la part apel·lada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal de la societat Nuñez contra la Sentència dictada en data 26-2-2019 que confirmem íntegrament, imposant a la part recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador de la part apel·lada.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-