ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4c2d9289 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 329/19·30 de juny del 2020·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 30 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 116/2020
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol329/19
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:116) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 116/2020).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 juin 2020 (n° 329/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 116/2020 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 juin 2020)
Par la société Andorra Telecom, SAU, a agi en recouvrement de factures de services téléphoniques couvrant les mois de décembre 2012 et janvier 2013, pour un montant total de 82 750,76 euros, contre M. Sevillano, titulaire de la ligne fixe. Selon les motifs de la décision, la consommation litigieuse se concentre sur la facture du premier de ces mois, qui fait état de 4 490 heures de communication.
Par jugement du 18 février 2019, le Tribunal de Batlles a fait droit à la demande, à la majorité, et condamné le défendeur au paiement de la somme principale, augmentée des intérêts légaux à compter de la contestation de la demande (8 juillet 2013), ainsi que des dépens.
M. Sevillano a interjeté appel. Il soutenait, en substance, trois moyens : une appréciation erronée des preuves, celles-ci reposant essentiellement sur des documents émanant de la partie demanderesse ou de personnes qui lui sont liées ; l'existence de clauses abusives dans le contrat, invoquée à titre de moyen d'ordre public au regard de l'article 21 de la loi n° 13/2013 du 13 juin 2013 sur la compétence effective et la protection du consommateur ; et l'absence d'avertissement de l'opérateur face à une consommation anormale, en méconnaissance de l'article 20 de la même loi. Il demandait la condamnation de la partie adverse à l'ensemble des dépens des deux instances.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice a rejeté l'appel et confirmé le jugement dans son intégralité, par sentence n° 087-2020.
Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
Première question : quelle force probante reconnaître aux relevés d'un opérateur téléphonique public, et à ses rapports techniques, pour établir la réalité des communications facturées et l'imputation de celles-ci au titulaire de la ligne, lorsque celui-ci allègue l'utilisation frauduleuse de son poste par des tiers non identifiés ?
Seconde question : l'opérateur est-il tenu, en vertu du contrat ou de la loi sur la protection des consommateurs, d'avertir l'abonné d'un dépassement anormal de consommation sur une ligne fixe, et les clauses du contrat de « tarif forfaitaire » peuvent-elles être regardées comme abusives ?
Solution et dispositif
Sur la preuve. La Cour rappelle que la jurisprudence andorrane reconnaît aux livres des banquiers une présomption de preuve, qui n'est renversée qu'en présence d'éléments contraires. Elle estime que ce critère doit être transposé aux registres d'une société publique assurant un service public, de sorte que ces registres bénéficient d'une présomption d'exactitude, sauf preuve contraire. Elle relève en outre que le rapport technique produ
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (329/19) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol329/19
Data de la resolució30 de juny del 2020
Dispositiu / FalladaConfirmation
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000329/2019 ORIGEN: 1100316/2013 - 00
NIG: 5300542120150000472
PARTS:
Apel·lant : Sr. Sevillano
Advocat : Sr. Pérez
Apel·lat : ANDORRA TELECOM, SAU
Procurador : Sra. Carranza
Advocat : Sr. Manzanares
SENTÈNCIA 087-2020
Andorra la Vella, el 30 de juny del 2020 En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 329/19 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Primer.- En data 18 de febrer del 2019, el Tribunal de Batlles va dictar sentència amb la següent decisió :
"Estimar majoritàriament la demanda formulada per la mercantil ANDORRA TELECOM, SAU SA contra el Sr. Sevillano i condemnar-lo a satisfer a la primera l'import total de VUITANTA-DOS MIL SET-CENTS CINQUANTA EUROS AMB
SETANTA-SIS CÈNTIMS D'EUROS (82.750,76 EUR) , quantitat que serà augmentada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda (08.07.2013), i fins a total liquidació, i amb imposició de les costes processals causades."
Segon.- Contra l'esmentada sentència el Sr. Sevillano va interposar recurs d'apel·lació.
En data 19 de desembre del 2019, el Sr. Sevillano va presentar el seu escrit conclusions, i en virtut dels arguments que hi exposa, demana que es revoqui la resolució d'instància i que s'imposi a la part apel·lada la totalitat de les costes processals i extraprocessal d'ambdues instàncies inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Tercer.- Per escrit de contesta a les conclusions de data 16 de gener del 2020, la representació processal de la societat ANDORRA TELECOM, SAU SAU sol·licitava que es desestimés el recurs d'apel·lació del Sr. Sevillano i es confirmés la sentència d'instància, endemés demanava la imposició de les costes processals d'aquesta segona instància a càrrec del Sr. Sevillano incloent els honoraris d'advocat i de procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En la demanda inicial d'aquest procés, l'entitat SERVEI DE TELECOMUNICACIONS D'ANDORRA (avui ANDORRA TELECOM, SAU SAU)
va formular reclamació de quantitat contra el defenent Sr. Sevillano, com a conseqüència de l'impagament de les factures corresponents als serveis telefònics prestats durant els mesos de desembre de 2012 i gener de 2013, per un import global de 82.750,76 EUR.
La sentència apel·lada del Tribunal de Batlles ha estimat la demanda i ha condemnat el defenent a abonar la quantitat reclamada, més els interessos legals a partir de la contesta a la demanda, així com al pagament de les costes processals.
La representació del Sr. Sevillano ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en els següents tres arguments:
S'ha produït una indeguda valoració de la prova practicada en les actuacions, ja que la sentència es basa només en documents elaborats per la pròpia part agent o en declaracions o informes de persones vinculades a la mateixa. No s'ha demostrat que el demandat realitzés les trucades l'import de les quals es reclama, ni que no existís cap manipulació o frau per part de tercers en la utilització de la línia telefònica.
Les al·legacions del defenent sobre l'existència de clàusules abusives en el contracte no es poden considerar extemporànies, ja que, segons l'article 21 de la Llei 13/2013, de 13 de juny, de competència efectiva i protecció del consumidor, els drets atorgats als consumidors són irrenunciables i, per això, la nul·litat de les clàusules contràries a la Llei pot ser apreciada d'ofici. El contracte fixava una tarifa predeterminada per un consum de 3.000 minuts cap a telèfons fixos nacionals i de 300 minuts cap a fixos d'Europa, de manera que la companyia telefònica havia d'advertir l'usuari que s'estava ultrapassant aquest límit. La notòria desviació del consum respecte dels estàndards anteriors, sense fer aquest advertiment, és contrari a la bona fe i a l'obligació legal i contractual d'assegurar un alt nivell de protecció als usuaris.
Procedeix imposar a l'agent el pagament de les costes processals, atesa la temeritat i mala fe manifestades per aquella part.
Segon.- S'han d'examinar en primer lloc les al·legacions de la part demandada i avui recurrent sobre la valoració de la prova practicada. Com s'ha exposat abans, l'objecte de la reclamació de la companyia telefònica es refereix al consum dels mesos de desembre de 2012 i gener de 2013, encara que, en realitat, la qüestió litigiosa es planteja sobre la factura relativa al primer d'aquest mesos, en què es va produir un consum molt elevat que es xifra en 4.490 hores.
En realitat, no es discuteix que aquest consum de la línia telefònica fixa es va produir efectivament. La demandada ha aportat els llistats que reflecteixen la utilització de la línia en aquest període, dels quals ressurt que es van realitzar un elevat nombre de trucades a números premium situats a Letònia.
En una primera aproximació al problema, cal tenir en compte que aquesta Sala ja ha reconegut el valor probatori dels llibres dels banquers, i aquest mateix criteri s'ha d'aplicar als registres d'una societat pública que presta un servei igualment públic, de manera que existeix una presumpció d'exactitud d'aquests registres, llevat de prova en contrari. Com es va dir en la sentència de 26 de gener de 2006:
"Sobre el fons del litigi, s'ha de posar de manifest que la jurisprudència atribueix en qualsevol cas, als llibres dels banquers, una presumpció de prova, és a dir que en l'absència d'elements contraris, les certificacions bancàries s'ha de considerar com fent fe".
D'altra banda, la societat agent ha aportat un informe elaborat per un dels seus tècnics (folis 394 i següents), on es descriu el mecanisme fraudulent que hauria fet possible un consum de la línia telefònica tan elevat, i que es pronuncia en el mateix sentit que un altre informe anterior (folis 153 i següents). Segons aquests documents, l'activació del servei de desviació incondicional de trucades, que es va fer des del mateix aparell telefònic de l'usuari mitjançant la marcació del codi "21", va permetre realitzar un gran nombre de trucades a destinacions premium, especialment a Letònia, cosa que va produir l'elevat consum que s'ha facturat a l'interessat.
És cert que l'informe no pot tenir el valor objectiu d'un informe pericial, ja que no l'ha emès un tècnic independent, però, això no obstant, resulta útil en la mesura en què ofereix una explicació del mecanisme utilitzat per realitzar tantes trucades simultànies, i, a més, no ha estat desvirtuat per cap prova en contrari, ja que l'apel·lant no va presentar l'informe pericial que ell mateix havia proposat, malgrat el requeriment de la Batllia, que finalment el va tenir per desistit d'aquest mitjà de prova.
En darrer terme, cal tenir en compte que aquesta versió dels fets és totalment coherent amb les explicacions que dóna el propi interessat, segons el qual va permetre la utilització per part d'uns tercers desconeguts del seu domicili, on estava instal·lat el telèfon fixe que va originar el consum que s'ha facturat, i això durant dos caps de setmana del mes de desembre de 2012, en concret durant els dies 15 a 17 i 22 a 23. Segons va relatar en la denúncia que va formular davant del Servei de Policia (folis 93 i següents), aquests desconeguts haurien utilitzat el seu telèfon fixe per realitzar les trucades litigioses, sense que ell en tingués coneixement.
En definitiva, no hi ha dubte que les factures reclamades incorporen les trucades que es van realitzar des del telèfon fixe del recurrent, instal·lat al seu domicili d'Andorra la Vella, sense que ni el mateix interessat hagi pogut identificar les persones a qui va permetre utilitzar transitòriament l'immoble i que, aparentment, haurien utilitzar la línia per realitzar les trucades premium a Letònia, mitjançant el mecanisme de la desviació incondicional que es va activar des del propi domicili.
En conseqüència, la utilització efectiva de la línia obliga a l'usuari a satisfer a la companyia telefònica l'import de les trucades realitzades des de la mateixa, segons els termes del contracte, de manera que procedeix desestimar aquest primer motiu d'impugnació.
Tercer.- El recurrent al·lega a continuació que el contracte que vincula les parts inclouria algunes clàusules abusives, encara que, en realitat, es tracta d'una afirmació genèrica que no concreta ni tan sols quines serien aquestes clàusules.
El fet que l'interessat tingués contractada una "tarifa plana" que, per un preu alçat, incloïa les trucades fins a 3.000 minuts mensuals a telèfons fixos nacionals i fins a 300 minuts a fixos d'Europa, no suposa que es tracti d'un límit de consum, sinó merament de la determinació dels serveis que quedaven inclosos en aquell preu fixe, de manera que l'excés sobre aquestes quantitats no havia d'implicar la interrupció del servei.
En realitat, el recurrent pretén que la companyia telefònica l'havia d'advertir de l'excés de consum, i que la manca d'aquest avís constitueix una omissió del deure de facilitar un elevat nivell de protecció als consumidors, segons l'article 20 de la Llei 13/2013, de competència efectiva i protecció del consumidor.
De la documentació incorporada a les actuacions, no consta que la companyia hagués assumit un compromís contractual d'aquesta naturalesa. Tot i això, segons l'informe incorporat als folis 325 a 328 de les actuacions, ANDORRA TELECOM, SAU disposa d'un sistema de generació de HUR (High User Reports), que s'aplica a les comunicacions realitzades amb telèfons mòbils en itinerància, però que no comprèn les trucades efectuades amb telèfons fixes, com és el cas. També es realitza un control de l'augment significatiu dels consums, però que només opera els dies feiners, mentre que els consums del telèfon del recurrent es van concentrar en dos caps de setmana, cosa que va impedir que fos detectat per aquest sistema.
En definitiva, s'ha de concloure que la facturació reclamada no respon a l'aplicació d'alguna clàusula abusiva del contracte, que l'usuari invoca però no identifica concretament, sinó a un consum efectiu realitzat des del telèfon fixe del recurrent, que obliga a aquest, com a titular de la línia, a satisfer l'import corresponent. En segon lloc, no existia una obligació contractual d'advertir sobre un consum excessiu de la línia telefònica fixa, ja que es presumeix que el titular en té el control en tot moment, i no es pot desplaçar a la companyia la responsabilitat per una hipotètica utilització irregular d'aquella, realitzada eventualment per persones no identificades.
En conseqüència, procedeix desestimar igualment aquest motiu d'impugnació.
Quart.- El pronunciament sobre les costes processals que conté la sentència apel·lada aplica correctament el criteri del venciment objectiu que resulta de la constitució de l'emperador Zenó (Codi 7, 51, 5), de manera que aquell ha de ser confirmat íntegrament.
Aquest mateix principi condueix a imposar al recurrent el pagament de les costes causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la representació del Sr. Sevillano contra la sentència dictada el 18 de febrer de 2019 per la Secció Civil del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament, amb imposició al recurrent de les costes causades en aquesta instància, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
