ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.40962b97 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 331/19·29 June 2020·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 117/2020
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket331/19
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:117) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 117/2020).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 29 juin 2020 (n° 331/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 juin 2020 (STSJAD 117/2020)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 juin 2020, STSJAD 117/2020, ECLI:AD:TSJADAD:2020:117, recours n° 331/19 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique transmise (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reconstituée à partir des seules mentions figurant dans le texte.
Faits et procédure
La société B (ci-après « Badía »), spécialisée dans la vente de poissons et de fruits de mer, a livré à un restaurant, dénommé « Restaurant C », des marchandises pour un montant global de 25 000 euros. Le titulaire de ce fonds de commerce, M. Querol, était exploitant du restaurant du 18 avril 2016 au 3 novembre 2017. Il n'est pas contesté qu'il était le débiteur de la créance.
Le 15 décembre 2016, M. Querol remit à Badía, en paiement, un chèque de 25 000 euros tiré sur un compte bancaire qui s'est révélé appartenir à la société A, SL, dont il était l'associé et l'administrateur unique. La banque ayant refusé le paiement faute de provision suffisante, Badía a assigné la société A, SL, le 11 septembre 2017, dans le cadre de la procédure civile ordinaire, en paiement de 25 000 euros, intérêts légaux et dépens. Elle a fondé sa demande sur la qualité prétendue de propriétaire du restaurant de la défenderesse, identification qu'elle a reconnue ensuite comme erronée.
Par jugement du 31 mai 2019, le Tribunal de batlles a fait droit à la demande. La défenderesse a interjeté appel en soulevant une exception de défaut de légitimation passive et, subsidiairement, en contestant le fond.
Le texte désigne la défenderesse tantôt comme « Tejada », tantôt comme « A, SL », et la demanderesse tantôt comme « Badía », tantôt comme « B, SL ». Ces variations sont relevées ici sans que la décision en tire de conséquence.
Question de droit
La Cour devait déterminer si une société dont le compte bancaire a servi à l'émission d'un chèque, remis en paiement d'une dette contractée personnellement par un tiers, peut être tenue d'acquitter cette dette. Plus précisément, il s'agissait de savoir :
si le paiement effectué par un tiers emporte, par lui-même, modification du côté passif de l'obligation ;
si la remise d'un chèque tiré sur le compte d'une société traduit la volonté de celle-ci d'
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 29 de juny del 2020. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 29 de juny del 2020 - ROJ: STSJAD 117/2020 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 29 juin 2020 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (331/19) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket331/19
Judgment Date29 June 2020
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000331/2019 ORIGEN: 1000250/2017 - 00
NIG: 5300542120170001798
PARTS:
Apel·lant : A Tejada
Procurador : Sra. Luís
Advocat : Sr. Calatayud
Apel·lat : B Badía
Procurador : Sra. Vendrell
Advocat : Sr. Aguilar
SENTÈNCIA 080-2020
Andorra la Vella, el 29 de juny del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 331/19 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- Per escrit de data 11-09-2017, la representació processal de la societat Badía va presentar demanda a tramitar pel procediment civil ordinari en contra de la societat Tejada sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la quantitat de 25.000.-euros més els interessos legals des del dia 15-12-2016, data de lliurament del taló, així com la totalitat de les costes processals inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Segon.- La representació processal de la part defenent es va oposar a la demanda aixecant una excepció de manca de legitimació passiva de la societat demandada i sol·licitant la desestimació íntegra de la demanda.
Tercer.- Per Sentència del 31-05-2019, el Tribunal de Batlles va decidir : "Que estimant íntegrament la demanda interposada per la mercantil Badía contra la societat A, SL condemno a aquesta darrera a satisfer a la part agent l'import total de 25.000 EUR quantitat que serà augmentada dels interessos legals a comptar de la contesta a la demanda (02.10.2017 i, amb imposició de les costes processals incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència."
Quart.- Contra aquesta resolució ha interposat un recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Tejada, demanant la seva revocació i que es dicti una nova estimant l'excepció de manca de legitimació passiva de la societat A, ORG_0, i es desestimi la integralitat de la demanda presentada per part de l'adversa. Subsidiàriament, sobre el fons demana la desestimació íntegra de les pretensions de l'adversa.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La part apel·lant sosté que, ateses les circumstàncies que envolten el cas, el Tribunal no ha correctament valorat les proves.
Argumenta en primer lloc que la part demandant va efectuar una demanda en reclamació d'unes factures de lliurament de mercaderia i ha dirigit la seva reclamació en contra de la societat A SL, com a lliuradora del xec, però no pas en contra de qui havia contractat amb ella és a dir el Sr. Querol pel negoci ORG_2.
Sosté en segon lloc que en qualsevol cas, la societat A hauria de ser condemnada a títol de condemna solidària, però que no es pot pretendre condemnar-la sense condemnar al Sr. Querol com a titular del negoci ORG_2, puix únicament ell tenia el crèdit avui reclamat amb la part demandant ; que la part demandant va realitzar una confusió greu en el seu escrit de demanda, quan va identificar a la societat A, ORG_0 com a titular del negoci "restaurant C" i que la va demanar en aquesta condició i no pas per raó del lliurament del xec sinó que demandar a més ella no té cap relació amb el restaurant esmentat.
En treu la conclusió que no té legitimació passiva i afegeix que es podria entendre que a títol principal es condemnés al Sr. Querol a títol solidari amb la societat A, SL però aleshores s'hauria d'haver-lo citat a judici i sol·licitat la seva posterior condemna.
En tercer lloc, sobre el fons, fa valer que ella no va contractar mai la mercaderia reclamada que fou lliurada al restaurant i que no se li pot oposar el crèdit reclamat ; que el xec fou lliurat per part del Sr. Querol, com a titular del negoci "restaurant C" i si no fos per l'error del signatari del xec que el mateix Sr. Querol reconeix, entregant un xec de la societat A SL pensant que era un xec del compte del negoci Restaurant C, l'adversa no hauria tingut coneixement de l'existència de la societat avui demandada ; que aquest error s'explica perquè els xecs no porten el nom del titular i la confusió pot ser totalment versemblant ; que s'equivoca la sentència quan conclou que el Sr. Querol va reconèixer el deute pel compte de la societat A al fer entrega del xec, ja que el Sr. Querol va entregar dit xec com a titular del negoci Restaurant C.
Segon.- Ha quedat acreditat que la societat agent es dedica a la venda de peix i de marisc i que va lliurar mercaderia al ORG_2 per import global de 25.000.-euros.
El 15-12-2016, el Sr. Querol va remetre a la societat ORG_1, i pel pagament del deute, un xec sobre el compte de Y xxxx0000, d'un import de 25.000 EUR.
La societat agent va presentar el xec a pagament però aleshores l'entitat bancària va certificar que no hi havia fons suficients pel seu pagament i és en aquest moment que va aparèixer que el compte bancari 4287 era de la societat A , SL.
És així que l'agent va presentar la seva demanda en contra de la societat defenent en la seva qualitat de propietària del restaurant, tot i que va admetre després en el seu escrit de rèplica que és per error que ho havia fet puix aquesta societat no és ni propietària ni titular del negoci en qüestió.
En realitat apareix que des del 18-04-2016 i fins al 03-11-2017, és el Sr. Querol qui era el titular del negoci C, i el mateix no discuteix la seva qualitat de deutor en relació als 25.000.-euros de mercaderia lliurada al restaurant per la societat B.
No obstant això, la demandant va sostenir aleshores que era evident que el Sr. Querol havia lliurat el taló com a soci i administrador únic de la societat A per extingir l'obligació que el mateix senyor tenia com a conseqüència de la compra de la mercaderia pel restaurant i amb la voluntat d'assumir lliurement i voluntàriament aquesta obligació.
Del seu costat, el Sr. Querol va manifestar que s'havia equivocat de talonari fent servir el de la seva societat A , SL enlloc del compte corresponent al restaurant.
És en aquestes condicions que, per condemnar a la societat defenent, el Tribunal ha jutjat que la conclusió que s'havia d'extreure del reconeixement del xec signat i quin objecte ara és la reclamació de quantitat, era que el mateix fou signat pel Sr. Querol en mèrits del deute que efectivament tenia envers la societat agent, i que a més, tot i ésser conscient del deute i de l'error que ell mateix va ocasionar, el Sr. Querol encara no havia satisfet el deute.
Tercer.- Però, no és suficient constatar la realitat del deute que té el Sr. Querol en front de la societat B per considerar que del xec el compte de la societat A que ha remes pel seu pagament, es va remetre amb la voluntat de la societat A de fer front personalment al deutor.
En efecte, no cal perdre de vista que el pagament és l'execució normal d'una prestació en el marc d'una relació obligatòria entre certes persones parts a un contracte.
En el present cas, no es discuteix que el deute no és de la societat A, la qual té com a objecte l'organització d'esdeveniments culturals i esportius, i l'únic vincle que existeix entre la societat agent i la societat defenent és el Sr. Querol en la seva doble qualitat de titular del restaurant i de soci únic de la societat A.
No existeix aquí pagament de tercer stricto sensu perquè qui tenia l'animus solvendi és el Sr. Querol i no pas la societat A la qual, a més, no té cap interès en el pagament, té una personalitat pròpia i un patrimoni propi. En tot cas, l'animus solvendi no està provat i s'ha de recordar que el mateix no es pot presumir, i que l'error invocat per la societat defenent no és inversemblant tota vegada que és una realitat que el xec remes no es refereix a cap nom sinó que només esmenta un nùmero, i que per tant és possible que el Sr. Querol hagi per error remes enlloc d'un xec del compte del restaurant un xec del compte de la societat A que no tenia suficient provisió.
En segon lloc, si imaginem que la societat A hauria pagat en el marc d'un mandat del deutor, és aquest darrer qui quedaria obligat (veure STSC 02/09 del 21-05-2009).
D'altra banda, no queda acreditada cap maniobra del Sr. Querol pel fet de remetre un xec del compte de la societat A.
Tampoc queda acreditada cap confusió creada que hauria pogut portar la societat agent a creure que la societat A podia tenir legitimació passiva com a obligada en la relació contractual. De fet, apareix que la societat agent ignorava la seva existència fins al moment d'aprendre que el xec impagat era del seu compte.
De la mateixa manera no està al·legada ni provada cap confusió entre el patrimoni del Sr. Querol i el de la societat A.
Quart.- Per tant, en tals condicions i donat que la societat A no és el deutor inicial, sinó que ho és el Sr. Querol personalment (solvens), i atès el principi fonamental de relativitat dels contractes, el que era necessari era establir una modificació del pol passiu, en el present cas, una assumpció personal per part de la referida societat del deute contret personalment pel Sr. Querol.
Aquesta prova la tenia que fer la part agent ("la subrogació en les obligacions d'un altre no es pot presumir i que, per tant, la prova correspon a aquell que l'al·legui" STSC 82-13 del 18-07-2013.).
Tal assumpció no es pot presumir i, donat que un tercer pot pagar un deute dinerari, el pagament per part d'una tercera persona no implica per si sola la novació de l'obligació per canvi de deutor (cf sentència del Tribunal de la Mitra 19-05-1987 p 353, "tota vegada que atesa la fonamental importància que té la persona del deutor en qualsevol relació obligatòria, una novació en aquest punt no es pot presumir, sinó que exigeix un animus novandi que...ha d'esser expressum), i ho vam recordar recentment (STSC 336/2017 del 30-01-2018) i 056/2018 del 29-05-2018 "No pot obviar-se que l'assumpció d'un deute per compte d'un tercer ha de resultar d'actes inequívocs per part d'aquest.").
En aquest sentit exigeix una assentada jurisprudència de la Sala al respecte de la modificació del pol passiu i es pot citar la Sentència 392-14 del 09-04-2015 que confirma la Sentència de data 17-07-2003 que va establir que :
"La modificació del pol passiu de la relació obligatòria pot tenir lloc de diferents formes, admeses per l'ordenament jurídic andorrà (cfr. D. 46,2,8-5 i C.8,42,6 i SSTM de 16-12-1986 i 22-3-1993 i SSTSJA de 27-1-2000 i 11-5-2000). Així una primera forma és l'anomenada expromissió, segons la qual i degut a un acord entre el nou deutor i el creditor, resta obligat aquest nou deutor, alliberant a l'anterior o bé assumint de forma cumulativa amb l'antic deutor el deute existent. La segona modalitat és la que es coneix amb el nom de delegació del deute. En virtut de la delegació l'antic deutor, anomenat delegant, designa un nou deutor, conegut amb el nom de delegat per tal de complir amb el deute existent front al creditor o, fins i tot, per assumir una nova obligació. En el cas de nomenament pel pagament d'una prestació ja existent ens trobem davant la delegació solutòria, mentre que quan el nomenament té per objecte el compliment d'una nova prestació estem davant la delegació promissòria, I, la tercera modalitat és el negoci d'assumpció de deute, a través del qual, amb el consentiment del creditor o bé el primitiu deutor es reemplaçat pel nou o bé aquest s'obliga de forma cumulativa amb aquell".
En el present cas, a falta de cap acord entre el suposat nou deutor i el creditor, com a falta de voluntat establerta per part de la societat A d'assumir el deute, no es pot considerar que existeix cap d'aquest supòsits.
Així les coses, l'únic obligat és el Sr. Querol i no existeix cap fonament per condemnar a la societat A al pagament del deute.
Cinquè.- Per consegüent no hi pot haver legitimació passiva de la societat defenent.
La legitimació ad causam correspon a la possibilitat de formular una demanda en contra d'un subjecte en funció de la relació material preexistent i de la que deriva el conflicte que precisament determina la dinàmica del procés, en el nostre cas, el dret de crèdit.
Si bé el representant de la societat A ha remés un xec del compte de la mateixa societat, hem vist que aquesta circumstància no era suficient per a considerar que havia integrat el pol passiu de l'obligació.
Per tant, la defenent manca de legitimació passiva ad causam i escau estimar el recurs i revocar la sentència d'instància en el sentit d'admetre l'excepció aixecada i de desestimar la demanda.
Sisè.- La desestimació de la demanda porta també a revocar el pronunciament sobre les costes de primera instància ja que dita desestimació comporta la imposició d'aquelles costes a la part agent vençuda.
Setè.- L'estimació del recurs determina no efectuar cap imposició de les costes de segona instància.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- Estimar el recurs de la representació processal de la societat Tejada en contra de la sentència del Tribunal de Batlles de data 31-05-2019 que revoquem íntegrament, desestimant la demanda de la societat B, SL, i imposant a la mateixa les costes judicials de primera instància ;
Segon.- No efectuar cap imposició de les costes judicials de segona instància.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
DECISIÓ
Primer.- Estimar el recurs de la representació processal de la societat Tejada en contra de la sentència del Tribunal de Batlles de data 31-05-2019 que revoquem íntegrament, desestimant la demanda de la societat B, SL, i imposant a la mateixa les costes judicials de primera instància ;
Segon.- No efectuar cap imposició de les costes judicials de segona instància.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.