ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.2dfa5ed0 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 74/19·24 September 2020·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 24 de setembre del 2020 - ROJ: STSJAD 134/2020
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket74/19
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:134) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 24 de setembre del 2020 - ROJ: STSJAD 134/2020).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 24 septembre 2020 (n° 74/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 134/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:134)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 134/2020, Tribunal supérieur de justice d'Andorre (Sala Administrativa), 24 septembre 2020, recours n° 74/19 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société anonyme Álvarez, filiale à associé unique de la société R. SA, a fait l'objet d'un contrôle fiscal portant sur l'amortissement déductible de ses immobilisations. Le 29 décembre 2011, deux jours avant l'entrée en vigueur de la loi sur l'impôt sur les sociétés (la date précise de cette entrée en vigueur n'est pas précisée dans la décision), R. SA a apporté à Álvarez la pleine propriété de biens et droits pour un montant total de 235 588 378 euros, dont 60 098 194,94 euros au titre de l'augmentation de capital et 1 175 490 183,06 euros au titre de la prime d'émission.
Le 7 février 2018, la direction adjointe de l'inspection fiscale a constaté l'absence de justification d'un amortissement de 246 945,65 euros et d'une perte de 29 594,79 euros, faute de justification du prix ou du coût d'acquisition. Par résolution du 12 mars 2018, le Gouvernement d'Andorre a confirmé la liquidation sur le fondement de l'article 100.5 de la loi 21/2014 du 16 octobre 2014 de bases de l'ordenament tributari, pour un montant de 151 655,18 euros. La Comissió Tècnica Tributària a rejeté le recours administratif par décision du 9 juillet 2018.
Saisi par la société, le Tribunal de batlles a, par jugement du 17 juillet 2019, accueilli sa demande et annulé la décision administrative. Le Gouvernement d'Andorre a interjeté appel. Il soutenait que la valeur des biens à retenir pour l'amortissement était la valeur comptable et non la valeur figurant dans l'acte notarié du 29 décembre 2011. La société intimée répliquait que l'apport avait un effet translatif, de sorte que la valeur de marché devait être retenue (article 15.2), que l'article 56 relatif aux réévaluations volontaires était inapplicable, qu'elle avait poursuivi les mêmes amortissements qu'avant l'augmentation de capital, et que la méthode d'évaluation de l'administration était critiquable.
Question de droit
La question posée était celle de l'interprétation de la disposition transitoire seconde de la loi sur l'impôt sur les sociétés, relative à la valeur des éléments de l'actif immobilisé en fonctionnement antérieurement à cet impôt. Plus précisément, il s'agissait de déterminer si, à défaut de preuve par le contribuable de la date de mise en service, du prix ou du coût d'acquisition et des amortissements antérieurs, l'amortissement de ces éléments après l'entrée en vigueur de la loi demeure possible.
Le tribunal relève préalablement que l'apport a un effet translatif, point qui n'est pas contesté. Il estime toutefois que la base d'imposition, calculée selon l'article 9 de la loi en corrigeant le résultat comptable, doit être déterminée au regard de la disposition transitoire seconde.
Solution et dispositif
Le tribunal qualifie la disposition transitoire seconde de « clause anti-abus » devant être appliquée littéralement. Il rappelle que, selon ce texte, la valeur retenue est obtenue en déduisant de la valeur d'acquisition l'amortissement linéaire correspondant aux années écoulées entre la mise en service et la date d'effet de la loi, et qu'il incombe au contribuable de prouver « fefaentment » (de manière probante
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (74/19) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket74/19
Judgment Date24 September 2020
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000036/2018 Núm. Rotlle: TSJA-0000074/2019
SENTÈNCIA 23-2020
PARTS:
Apel·lant: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Palau
Advocada: Sra. Téllez
Apel·lat: Álvarez
Representant: Sra. Conde
Advocada: Sra. Jover
Andorra la Vella, el vint-i-quatre de setembre de dos mil vint.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000036/2018.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals i ha estat ponent el magistrat Sr. Bernard Plagnet el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 74/19 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La societat Álvarez va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de la Comissió Tècnica Tributària de data 9 de juliol de 2018 determinant un deute tributari de 151.655,18 euros.
2.- En la sentència del 17 de juliol de 2019 el Tribunal de Batlles ha estimat la demanda promoguda per la societat Álvarez.
3.- En el seu escrit d'apel·lació de data 6 de novembre de 2019, el GOVERN D'ANDORRA estima en substància:
el valor dels béns immobles a tenir en compte als efectes de l'amortització no era el valor reprès en l'escriptura del 29 de desembre de 2011, sinó el valor comptable.
El GOVERN D'ANDORRA ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 11 de febrer de 2020.
4.- En la seva contesta de data 3 de desembre de 2019 la societat Álvarez estima en substància:
L'aportació té un efectes translatius (impossibilitat d'aplicar l'article 56 de la Llei sobre les revaloritzacions voluntàries); per tant, s'ha d'aplicar l'article 15.2 (valor de mercat).
la societat va continuar amb les mateixes amortitzacions anteriors a l'ampliació de capital.
critica el mètode de valoració utilitzat per l'administració.
La societat Álvarez ha confirmat els seus arguments en el seu escrit de conclusions de data 21 de febrer de 2020.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Per acte de data 29 de desembre de 2011, és a dir, dos dies abans de l'entrada en vigor de la Llei de l'impost sobre societats, la societat R. SA va aportar a la societat Álvarez (la societat R. SA és la sòcia única de la societat Álvarez, foli 75, revers) la plena propietat de béns i drets per un import de 235.588.378 euros (60.098.194,94 euros, ampliació del capital i 1.175.490.183,06 euros, prima d'emissió (foli 73)).
En un acte de data 7 de febrer de 2018, la Direcció adjunta d'inspecció tributària "constata un import no justificat en concepte d'amortització l'import de 246.945,65 euros, ni tampoc l'import de la pèrdua per un import de 29.594.,79 euros, ja que no s'ha justificat el preu o cost d'adquisició que fa referència la DT2" (foli 41).
Per resolució de data 12 de març de 2018, el GOVERN D'ANDORRA resol "Confirmar la liquidació practicada 2018/XXXXX en el procediment d'inspecció tributària, basant-se en l'article 100.5 de la Llei 21/2014, el 16 d'octubre, de bases de l'ordenament tributari. El deute tributari és de 151.655,18 euros..." (foli 59).
Per resolució de data 9 de juliol de 2018, la Comissió Tècnica Tributària acorda: "desestimar el recurs interposat per la societat Álvarez contra la resolució del 12 de març de 2018". (foli 72).
Tercer.- El litigi és relatiu al càlcul de l'amortització deduïbles pel càlcul de la base de tributació i la qüestió plantejada és la interpretació de la disposició transitòria segona de la Llei de l'impost sobre societats: "Disposició transitòria segona. Valor de l'immobilitzat tangible, intangible o inversions immobiliàries en funcionament prèviament a aquest impost. Els elements de l'immobilitzat tangible, intangible o inversions immobiliàries en funcionament en la data d'aplicació efectiva d'aquesta Llei (inclòs el fons de comerç o els actius immaterials de vida útil indefinida) només poden amortitzar-se, d'acord amb el mètode que admet l'apartat 1 de l'article 10, sobre la base del valor que tinguin en aquesta data, llevat que comptablement aquests elements ja s'hagin amortitzat completament en aquell moment.
Aquest valor s'obté deduint del valor d'adquisició l'amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l'element i la data de producció d'efectes d'aquesta Llei. En relació amb aquests elements, correspon al contribuent la càrrega de provar fefaentment la data d'adquisició o posada en funcionament d'aquests elements, el preu o cost d'adquisició de l'element patrimonial així com l'amortització i les correccions valoratives realitzades comptablement amb anterioritat a la data d'aplicació efectiva d'aquesta Llei; la falta de prova d'aquests aspectes determina la impossibilitat d'amortitzar aquests elements després de l'aplicació efectiva de la Llei. En el cas de fons de comerç o actius immaterials de vida útil indefinida, la dotació de l'amortització, limitada als exercicis posteriors a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, està condicionada a la prova per part de l'obligat tributari que es donaven els requisits que defineix aquest precepte en l'exercici en què es van adquirir."
Prèviament, s'han de precisar les qüestions plantejades en el present cas: no es discuteix que, del punt de vista jurídic, l'aportació té un efectes translatius.
Però, segons els principis generals de l'impost sobre societats (article 9 de la Llei de l'impost sobre societats) la base de tributació es calcula corregint el resultat comptable. La disposició transitòria segona preveu una correcció pel càlcul de l'amortització; aquesta disposició és una clàusula "anti-abus" i s'ha d'aplicar literalment :
"Aquest valor s'obté deduint del valor d'adquisició l'amortització lineal que correspongui als anys transcorreguts entre la posada en funcionament de l'element i la data de producció d'efectes d'aquesta Llei. En relació amb aquests elements, correspon al contribuent la càrrega de provar fefaentment la data d'adquisició o posada en funcionament d'aquests elements..."
En aplicació d'aquesta prescripció, corresponia a la societat "de provar fefaentment la data d'adquisició o posada en funcionament d'aquests elements".
Resulta de l'examen del dossier que la societat no acredita la data de posada en funcionament dels béns. La societat es refereix a actes de data 2002 i 2011 (folis 235 i ss. de l'expedient de segona instància) que no són les dates de posada en funcionament. La societat ho reconeix implícitament : "...doncs ha quedat també provat que el valor històric de la seva posada en funcionament és en la majoria dels casos impossible de determinar" (foli 236 de l'expedient de segona instància).
Segons, la disposició transitòria segona "la falta de prova d'aquests aspectes determina la impossibilitat d'amortitzar aquests elements després de l'aplicació efectiva de la Llei": la Direcció adjunta de Tributs i de Fronteres ha aplicat aquesta disposició (foli 40, revers).
Per conseqüent, el recurs d'apel·lació s'ha d'estimar sobre aquest punt.
En aquest cas, la qüestió de la plusvàlua eventual en cas de venda dels béns no es planteja. Però, la societat fa referencia a aquesta qüestió en el seus escrits.
L'aportació té un efectes translatius, però, pel càlcul de la plusvàlua, l'administració pot aplicar les disposicions sobre "l'abús de les normes tributàries" (article 13 de la Llei 21/2014 del 16 d'octubre de bases de l'ordenament tributari):
"1. Es considera abús de la norma tributària el fet que l'obligat tributari utilitzi mitjans jurídics o econòmics que no són els naturals, habituals o propis establerts per l'ordenament jurídic per aconseguir el resultat obtingut o que es creïn realitats jurídiques artificioses o aparents que amaguin la veritable realitat jurídica buscada i, com a conseqüència d'aquest fet, s'eviti el fet generador, totalment o parcialment, o es minori o es difereixi la tributació que hauria correspost.
Els actes de l'Administració tributària en què es posi de manifest un abús, requereixen una motivació especialment referida a les circumstàncies i els fonaments de dret que justifiquin aquesta qualificació, en qualsevol cas l'obligat tributari pot provar que els mitjans jurídics o econòmics utilitzats no pretenen l'elusió de les normes tributàries o que no es tracta de la utilització artificiosa de les normes tributàries amb finalitat elusiva dels seus deures tributaris, de conformitat amb les raons econòmiques o de negoci habituals en el tràfic jurídic i econòmic ordinari; a quins efectes l'Administració tributària haurà de concedir a l'obligat tributari, amb caràcter previ a la resolució o liquidació tributària, un tràmit d'al·legacions, posant en el seu coneixement l'existència d'un abús de la norma tributària" (la negreta és nostra).
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Estimar els recurs d'apel·lació presentat pel GOVERN D'ANDORRA.
Segon.- Anul·lar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de la Comissió Tècnica Tributària del 9 de juliol de 2018, confirmatòria de l'anterior decisió del 12 de març de 2018, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar cap condemna en costes. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
