ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e4096401 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 78/20·29 octobre 2020·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2020 - ROJ: STSJAD 169/2020
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle78/20
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:169) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2020 - ROJ: STSJAD 169/2020).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 octobre 2020 (n° 78/20) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2020, n° 113-2020, ROJ: STSJAD 169/2020
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 octobre 2020, n° 113-2020, ROJ: STSJAD 169/2020 (Lire sur source officielle)
✦ ⁂ ✦
I. Le contexte factuel et procédural
A. Les faits à l'origine du litige
Le litige s'inscrit dans le cadre de la constitution et de l'aménagement du statut de la copropriété immobilière d'un ensemble bâti dénommé « Édifice X », sis à une adresse non précisée dans la décision (désignée sous la mention caviardée « XXXX »).
À l'origine de la situation juridique des lieux se trouve un acte notarié de division en régime de propriété horizontale (escriptura de divisió en règim de propietat horitzontal) reçu en date du 14 juillet 2011. Selon les mentions de cet acte constitutif, l'immeuble se trouvait divisé en vingt-et-une unités immobilières indépendantes, incluant notamment des places de stationnement automobile et deux débarras (« trasters ») situés au niveau du sous-sol (désigné sous la qualification de « planta soterrani » ou « soterrani -1 » selon les annexes), individualisés sous les numéros d'unités immobilières 7 et 8 (débarras n° 1 et n° 2).
L'analyse de la chaîne des titres de propriété versée aux débats révèle que l'assise matérielle de ces débarras correspondait à une armoire à deux portes érigée sur un espace triangulaire contigu aux emplacements de stationnement numérotés 5 et 6. L'historique des acquisitions des différents copropriétaires démontrait les éléments suivants :
Par acte authentique de vente du 14 juin 1988, les auteurs de l'un des défendeurs avaient acquis l'appartement et une place de stationnement alors désignée sous le numéro 7 (située à la « Planta Soterrani -2 »), laquelle portait expressément la mention contractuelle : « Contient une armoire » (« Conté un armari »).
Par acte authentique de vente du 24 novembre 1998, M. Calatayud a acquis ce même bien, décrit comme une place de stationnement « désignée sous le numéro 6 (auparavant numéro 7, selon déclaration des comparants) », contenant pareillement la mention : « Contient une armoire ».
Par acte authentique de vente du 15 juin 1999, la demanderesse, Mme Galan, a pour sa part acquis la « place de stationnement numéro 5 (d'une dimension de 2,70 mètres sur 4,90 mètres) », accompagnée d'« une armoire-débarras (d'une dimension de 1,40 mètre sur 0,72 mètre) attenante à la place de stationnement numéro 5 (du côté de la numéro 6) ».
La zone où sont érigées ces armoires consiste physiquement en un espace triangulaire compris entre les emplacements de stationnement 5 et 6, qui constituait originellement une fraction des parties communes de l'immeuble. La régularisation de la division horizontale par acte du 14 juillet 2011 avait dès lors formalisé l'existence de ces volumes sous la forme de deux lots privatifs autonomes numérotés 7 et 8, affectés chacun d'une quote-part de copropriété propre, portant ainsi le nombre total d'unités immobilières de l'immeuble à vingt-et-une.
Mme Galan a contesté cette configuration technique et juridique, soutenant que ces unités n'avaient aucune existence matérielle ni juridique indépendante, qu'il ne s'agissait que d'un simple meuble ou armoire, et que la superficie correspondante devait en réalité accroître son lot privatif d'emplacement de stationnement, subsidiairement que l'acte devait supprimer la qualification d'unités indépendantes pour ces débarras et procéder à une redistribution générale des quotes-parts de copropriété.
B. Le parcours procédural et les prétentions des parties
Le 5 mars 2010, Mme Galan a engagé une procédure abrégée (procediment abreujat) devant la section civile de la Batllia d'Andorra à l'encontre de MM. Calatayud, Calatayud et M. Barberá, assignés en leur qualité de promoteurs de ladite division horizontale.
Par son assignation, la demanderesse sollicitait une modification substantielle de l'acte notarié de division en régime de propriété horizontale de l'Édifice X. Ses prétentions visaient précisément à :
Supprimer toute mention de « deux débarras » à la page 5 dudit acte ;
Rectifier la désignation du nombre global de lots à la page 8, afin d'indiquer que le bâtiment est divisé en dix-neuf unités immobilières et non en vingt-et-une ;
Supprimer la mention des « débarras » dans les intitulés et textes de la page 9 (paragraphes 3 et 4) ;
Modifier la description de l'unité immobilière n° 5 (place de stationnement n° 5) aux pages 11 et 12, en portant sa superficie construite à 21,96 m² et sa quote-part des éléments communs à 2,51 % ;
Supprimer intégralement la description des unités immobilières n° 7 et 8 aux pages 12 et 13 ;
Remplacer le document annexe n° 3 (tableau des superficies et quotes-parts) pour y supprimer les deux débarras du sous-sol et recalculer les quotes-parts des différentes places de stationnement ;
Rectifier l'annexe n° 14 (plan du sous-sol -1) pour y matérialiser l'agrandissement de la place n° 5 et la disparition des unités 7 et 8 ;
Procéder à la renumérotation consécutive de l'ensemble des lots subséquents (l'unité 8 devenant la 7, la 10 devenant la 8, et ainsi de suite).
Le 2 avril 2012, les défendeurs ont déposé leurs conclusions en réponse (escrit de contesta a la demanda) :
M. Barberá a déclaré s'en remettre à la décision du tribunal sur le fondement des constatations techniques, tout en demandant expressément à ne pas être condamné au paiement des dépens de l'instance (costes judicials), ni des honoraires d'avocat ou de procureur, ni de tout autre frais ;
MM. Calatayud et Calatayud se sont opposés à l'ensemble des prétentions de la demanderesse et ont sollicité sa condamnation aux entiers dépens, incluant les honoraires d'avocat, de procureur et, le cas échéant, de l'expert judiciaire.
Au cours de l'instruction du dossier en première instance, le juge (Batlle) a procédé, en date du 21 novembre 2013, à une inspection oculaire des lieux (inspecció ocular), formalisée par un procès-verbal consigné au dossier.
Par jugement rendu le 30 mai 2019, la Batllia d'Andorre a débouté intégralement Mme Galan de ses demandes et refusé d'ordonner la modification de l'acte de division horizontale du 14 juillet 2011, assortissant sa décision d'une condamnation aux dépens rédigée de manière ambiguë : « amb imposició de les costes processals incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador de l'agent » (faisant littéralement référence aux dépens du demandeur).
Le 5 juillet 2019, le conseil de M. Barberá a formé un recours en clarification ou rectification d'erreur matérielle (recurs d'aclariment) à l'encontre de ce jugement. Les consorts Calatayud y ont acquiescé, tandis que Mme Galan s'y est opposée.
Par ordonnance (Aute) du 17 octobre 2019, le Batlle a fait droit à cette requête et a rectifié le dispositif du jugement du 30 mai 2019, remplaçant les termes précités par : « amb imposició de les costes processals incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador a l'agent », mettant ainsi sans équivoque la charge de la totalité des dépens à la charge de la demanderesse succombante.
Le 25 juin 2020, Mme Galan a interjeté appel devant la Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (TSJA). Dans son recours, l'appelante a limité sa contestation :
Elle a renoncé à revendiquer la nature privative de l'espace triangulaire compris entre les places n° 5 et 6, admettant qu'il s'agissait d'un élément commun ;
Elle a maintenu que les unités n° 7 et 8 ne pouvaient juridiquement recevoir la qualification de lots de copropriété indépendants dès lors qu'elles ne consistaient physiquement qu'en une simple armoire à deux portes, dépourvue d'existence autonome dans les titres antérieurs et la réalité matérielle ;
Elle a argué que la condamnation aux dépens prononcée à son encontre au bénéfice de M. Barberá constituait un vice d'ultra petita, celui-ci n'ayant jamais formulé de prétention tendant à la condamnation de la demanderesse aux dépens, mais ayant uniquement
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (78/20) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 5 de març de 2010, la representació processal de la senyora Galan va interposar demanda, pel procediment abreujat d'impugnació de la divisió horitzontal de l'Edifici X, radicat a la XXXX, contra els senyors Calatayud, Calatayud i Barberá, en tant que promotors de l'esmentada divisió; tot sol·licitant que es procedís a modificar l'escriptura de divisió en règim de propietat horitzontal de l'Edifici X en el sentit següent:
Pàg. 5, penúltim paràgraf: s'ha de suprimir l'esment "i dos trasters", al final del paràgraf.
Pàg. 8, darrer paràgraf: Diu "l'edifici queda dividit en les VINT-I- UNA unitats immobiliàries que es descriuen seguidament ", hi ha de dir "L'edifici queda dividit en les DINOU unitats immobiliàries que es descriuen seguidament ".
Pàg. 9, paràgraf 3 (títol): Diu "Places d'aparcament i trasters", hi ha de dir "Places d'aparcament".
Pàg. 9, paràgraf 4: s'ha de suprimir la darrera frase que diu "Tanmateix hi ha dos trasters en la planta soterrani identificats amb els números 1 i 2, tot el que es descriu a continuació ".
Pàg. 11, paràgraf 3 i 4: S'ha de modificar la descripció de la unitat immobiliària número 5, que ha de quedar redactada com segueix:
"Unitat immobiliària número 5.- PLAÇA D'APARCAMENT NÚMERO 5, situada a la PLANTA SOTERRANI. Té una superfície construïda aproximada de VINT-I-U COMA NORANTA-SIS METRES QUADRATS (21,96 M2).
Confronta: a tramuntana, amb zona de pas de vehicles; solixent, amb plaça d'aparcament número 4; a migdia amb sòl i fonaments de l'edifici; a ponent amb plaça d'aparcament número 6; per dalt amb planta baixa; i per baix amb sòl i fonaments de l'edifici.
Li correspon un percentatge o quota de participació en els elements comuns de la comunitat, sense perjudici de qualsevol altre sistema de repartiment de les despeses de comunitat que respongui a criteris especials de distribució que es pugui fixar, de DOS COMA CINQUANTA-UN PER CENT (2,51%)."
Pàg.12 i 13: S'ha de suprimir completament les descripcions de les unitats immobiliàries núm. 7 i 8 (traster número 1 i traster número 2).
Document annex número 3 (Relació de superfícies i coeficients de participació): S'ha de substituir per un altre en el que no hi figurin els dos trasters de la planta soterrani -1 i en la que els coeficients de participació de les diferents places d'aparcament s'hagin modificat de conformitat amb el que s'indica més endavant, per tal de prendre en consideració la superfície real de la plaça d'aparcament número 5.
Document annex núm. 14 (Plànol de la planta soterrani -1): S'ha de modificar per tal que reflecteixi exactament l'ampliació de la superfície de la plaça d'aparcament núm. 5 i la desaparició dels dos trasters com a unitats immobiliàries independents.
Com a conseqüència de l'ampliació de la superfície de la unitat immobiliària núm. 5 (plaça d'aparcament número 5) i de l'increment del seu coeficient: s'ha de modificar també el coeficient de totes les altres unitats (places d'aparcament) de la planta soterrani, que caldrà determinar en funció de l'acceptació de la demanda.
Finalment, i com a conseqüència de la supressió de les dues unitats immobiliàries (les números 7 i 8): s'ha de modificar el número de totes les restants, de forma que la número 8 passi a ser la número 7; la número 10 passi a ser la número 8, i així successivament.
Escau corregir igualment qualsevol altra referència que pugui trobar-se en l'escriptura o en els documents annexos i faci referència a l'existència de trasters (s'ha de suprimir), o bé que esmenti el nombre de vint-i-una unitats immobiliàries (s'ha de modificar pel de dinou).
Segon.- En data 2 d'abril de 2012, les representacions processals dels senyors Barberá i Calatayud i Calatayud van contestar a la demanda, sotmetent-se el primer a la decisió que es prengués en base al criteri tècnic, sol·licitant que en cap cas se'l condemnés a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, ni el cost de cap altra despesa. I oposant-se els segons a totes les pretensions de la part agent i sol·licitant la seva condemna a satisfer les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i, de ser el cas, perit.
Tercer.- Practicats els mitjans de prova proposats per les parts i declarats pertinents, i una volta evacuats els respectius escrits de conclusions, en data 30 de maig de 2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"DECIDEIX:
Que desestima íntegrament la demanda interposada per la senyora Galan i no dona lloc a la modificació de l'escriptura de divisió en règim de propietat horitzontal de l'edifici X, de data 14.07,2011, el tot amb imposició de les costes processals incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador de l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència."
Quart.- En data 5 de juliol de 2019, la representació processal del senyor Barberá va interposar recurs d'aclariment contra l'esmentada resolució, conformant-s'hi la representació processal dels senyors Calatayud i Calatayud, i oposant- s'hi per contra la representació processal de la senyora Galan. El recurs fou estimat per l'Hble. Batlle d'instància i en data 17 d'octubre de 2019 dictà Aute tot decidint modificar la part dispositiva de la Sentència dictada en el marc dels presents autes, en el sentit següent:
"Que desestima íntegrament la demanda interposada per la senyora Galan i no dona lloc a la modificació de l'escriptura de divisió en règim de propietat horitzontal de l'edifici X, de data 14.07.2011, el tot amb imposició de les costes processals incloses les derivades de la intervenció d'advocat i procurador a l'agent, a acreditar en període d'execució de sentència."
Cinquè.- Contra la Sentència d'instància, en data 25 de juny de 2020, la representació processal de la senyora Galan formulava recurs d'apel·lació tot sol·licitant es dictés Sentència, revocant-la parcialment, en el sentit de modificar l'escriptura de divisió de finca, fent suprimir totes aquelles disposicions i apartats on es fa referència a trasters, per inexistents, i obligant a recalcular els coeficients de participació en funció de dita modificació, sense imposar les costes processals en aquesta alçada i desestimant la imposició de les costes d'instància.
Sisè.- Les representacions processals dels senyors Barberá i Calatayud i Calatayud s'oposen al recurs i sol·liciten la condemna de la part recurrent al pagament de les costes d'ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- Tot i que la part recurrent s'alça contra la Sentència d'instància, la seva oposició és parcial ja que accepta que l'espai triangular radicat entre les places d'aparcament identificades amb els números 5 i 6 del garatge de l'edifici, sigui un espai comunitari i no privatiu, com interessava en la seva demanda d'instància i li fou denegat per la Sentència recorreguda.
En conseqüència, els greuges que oposa a la resolució d'instància es centren en, d'una banda, considerar que les unitats immobiliàries identificades en l'escriptura de divisió horitzontal com a unitats immobiliàries números 7 i 8 (trasters números 1 i 2) no poden tenir aquesta consideració en tractar-se d'un armari amb dues portes, i per tant, segons el recurrent no existir els trasters ni en les escriptures anteriors ni en la realitat física de l'immoble; i d'altra banda, en considerar que la condemna de la part recurrent a pagar les costes generades en primera instància al senyor Barberá, comporta que la resolució incorre en el defecte d'un pronunciament ultrapetita perquè ell no ho demanava, només sol·licitava no ser condemnat a satisfer-les.
Demana també el recurrent que no li siguin imposades les costes processals en cap de les dues instàncies.
SEGON.- L'escriptura de divisió horitzontal de la finca recull la mateixa realitat física de l'immoble que va poder ser constatada també per l'Hble. Batlle d'instància en la inspecció ocular que va efectuar el dia 21 de novembre de 2013, tal i com consta reflectit en l'Acta que obra al F.328 i ss.
L'armari existeix, es troba bastit sobre una part que havia estat comunitària i que desprès s'ha convertit en privativa havent estat objecte de diferents transmissions. Així es deriva:
tant de l'escriptura de compra venda del pis i de la plaça d'aparcament per part del senyor Calatayud, de data 24.11.1998 (F. 130 i ss), on consta literalment: "b) i una plaça d'aparcament, assenyalada de número 6 (abans número 7, segons manifesten els compareixents), situada a la Planta Soterrani -2 del mateix edifici. Conté un armari."
Com de la pròpia escriptura de compra de les persones que posteriorment van vendre les mateixes unitats immobiliàries al senyor Calatayud, de data 14.6.1988 (F. 113 i ss.), on també consta literalment "b) I una plaça d'aparcament, assenyalada de número 7, situada a la Planta Soterrani -2 del mateix edifici. Conté un armari."
I de la pròpia escriptura de compra venda de la plaça d'aparcament número 5, atorgada per senyora Galan en data 15.6.1999 (F. 364), on consta literalment "b) Plaça d'aparcament número 5 (d'unes dimensions de 2,70 metres per 4,90 metres), i un armari traster (d'unes dimensions d'1,40 metres per 0,72 metres) adjunt a la plaça d'aparcament número 5 (pel costat de la número 6)..."
Així doncs, la qualitat d'armari - objecte d'impugnació es remunta al moment en què les parts en litigi adquiriren les respectives places d'aparcament i el propi armari traster, havent estat doncs en tot moment considerat com una unitat immobiliària independent.
TERCER.- Tot i que la part recurrent pretén que la Sentència d'instància podria incórrer en un pronunciament ultrapetita, quan afirma en el Sisè paràgraf del seu Sisè Considerant, referint-se al triangle entre les places d'aparcament 5 i 6, que " (...) per la qual cosa escau considerar que la qualificació que li han donat els representants de la comunitat de propietaris de l'edifici X és la correcta: una zona comunitària en la qual s'hi troben dos armaris trasters, segons inspecció ocular duta a terme, que han estat individualitzats en la divisió i pertanyent cadascú a les places d'aparcament dels seus costats respectius"; el cert és que no fa més que descriure la realitat continguda en les escriptures de compra dels mateixos i que també han servit de base per dur a terme la divisió horitzontal impugnada.
QUART.- La situació dels propis armaris-traster sobre una part que havia estat comunitària en el triangle esmentat i que va deixar de ser-ho, obliga a tractar-los com a unitats immobiliàries independents, amb els seus corresponents i propis coeficients de propietat. Altrament la descripció continguda en l'escriptura de divisió no es correspondria amb la realitat física (existència constatada de l'armari) i jurídica (escriptures acreditatives de la seva transmissió) de l'immoble objecte de divisió. El que fa el títol constitutiu impugnat és ajustar-se a la realitat.
Procedeix en conseqüència desestimar aquest extrem del recurs d'apel·lació interposat.
CINQUÈ.- Pel que fa a la condemna de la senyora Galan continguda en la Sentència d'instància a satisfer les costes judicials ocasionades, incloses les del senyor Barberá, malgrat aquest no ho hagués sol·licitat expressament en el seu escrit de contesta a la demanda, convé recordar la reiterada jurisprudència d'aquesta Sala, fixada entre d'altres, per l'Aute de data 8 de gener de 2004:
"L'Aute esmentat justifica la no imposició de costes a la sol·licitant de la mesura malgrat haver-la declarat processalment inadmissible, en "l'absència de petició concreta" de la part que ara recorre; i és cert que l'ara apel·lant no va sol·licitar la condemna en costes de l'altra part en el seu escrit de contesta de 28 de març de 2003; però és cert també que la manca de petició de part de la condemna en costes no justifica la no imposició, perquè la imposició o no de les costes del procés no es regeix pel principi de la rogació sinó per les disposicions de la Llei, les quals estableixen una regla general, la de l'emperador ZENÓ d'imposició de costes al litigant vençut (COD. 7,51,5) en aplicació de la màxima "victus fert expensas", i una excepció introduïda per la Novel·la 83, Cap. 10, segons la qual si el jutge aprecia que no ha d'imposar les costes a cap de les parts, així ho declarà a la sentència ("si tamen perspexerit neutrum sumtuum subdere rationi, et propter negotii forte varietatem, hoc ipsum decernat sua sententia"); i aquests són els criteris sobre les costes que aplica aquesta Sala en les seves resolucions (vg. Sentències de 27 de gener, 11 de maig, 30 de novembre, Aute de 20 de juliol, etc. de 2000, Aute de 29 de març de 2001 etc.)
Aquest motiu de recurs ha de ser, doncs, també desestimat.
SISÈ.- La desestimació íntegra del recurs ha de comportar la condemna del recurrent a satisfer les costes judicials ocasionades en aquesta alçada, de conformitat amb el Codi 7,51,5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
PRIMER.- DESESTIMAR íntegrament la demanda interposada per la representació processal de la senyora Galan, confirmant la Sentència d'instància.
SEGON.- Imposar les costes de segona instància a la part recurrent. Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-