ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.cb4ccdad · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 70/20·20 de novembre del 2020·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 178/2020
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol70/20
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:178) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 178/2020).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 20 novembre 2020 (n° 70/20) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 178/2020, 20 novembre 2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:178)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 178/2020, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Penal, 20 novembre 2020, recours n° 70/20 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par jugement du 12 août 2020, le Tribunal de Corts a déclaré Mme Bueno, déjà condamnée en 2016 pour un vol avec usage de fausses clés et accès illicite à domicile habité, coupable de deux délits majors de vol avec accès illicite à domicile habité. Ces infractions concernaient les domiciles de MM. Plaza et Calderón, commis respectivement les 29 août et 4 novembre 2019 (la date du 5 novembre figurant également dans les motifs). Le premier juge a retenu la circonstance aggravante de récidive. Il a condamné la prévenue à deux ans et six mois d'emprisonnement pour chaque délit, assortis de la peine complémentaire d'expulsion du Principat pour une durée de vingt ans, et l'a condamnée à indemniser M. Plaza. Il l'a en revanche acquittée du délit continué portant sur cinq autres domiciles (MM. Rius, Yuste, Bermudez, Morell et Amorós), faute de preuve suffisante de son implication.
Deux appels ont été formés. Le Ministère public demandait la requalification en délit majeur continué et une peine de cinq ans et six mois d'emprisonnement ferme, ainsi que l'indemnisation des victimes des cinq autres domiciles. La défense de Mme Bueno contestait la culpabilité, soutenait que les images de vidéosurveillance ayant contribué à l'identification avaient été obtenues illégalement et sollicitait une peine de deux ans, partiellement assortie du sursis.
Le Ministère public s'est opposé à l'appel de la défense. Il a fait valoir que la prévenue n'était pas fondée à invoquer la nullité de la preuve, aucun droit fondamental n'ayant été violé.
Question de droit
La Cour devait trancher quatre points :
Le principe de présomption d'innocence (article 6.2 de la Convention européenne des droits de l'homme ; article 10.2 de la Constitution andorrane) permet-il de retenir la culpabilité pour les faits commis aux domiciles des cinq victimes, pour lesquels la preuve de l'auteur n'était pas établie avec certitude ?
Les éléments retenus pour les faits des 29 août et 4 novembre 2019 suffisent-ils à établir la culpabilité au regard de l'exigence d'une preuve de charge suffisante ?
Les images de vidéosurveillance d'une caméra installée dans un parking commun sont-elles recevables, au regard de l'article 23.
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« En els recursos d'apel·lació interposats contra la sentència dictada per Tribunal de Corts, en data 12 d'agost de 2020, en la causa de referència, seguida per dos delictes majors de furt amb accés il·lícit a casa habitada, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod. »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 20 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 178/2020 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (confirmation), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència de data 12 d'agost de 2020 amb la següent part dispositiva: »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 20 novembre 2020 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (70/20) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol70/20
Data de la resolució20 de novembre del 2020
Dispositiu / FalladaConfirmation
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Rotlle: TSJP 0000070/2020 Núm. de Causa: 6000030/2020
SENTÈNCIA 27-2020
PARTS:
Apel·lants: Sra. Bueno
Advocat: Sr. Puig
MINISTERI FISCAL
Magistrades: Sra. Marie Conte
Sra. Fátima Ramírez Souto
Andorra la Vella, vint de novembre de dos mil vint.
En els recursos d'apel·lació interposats contra la sentència dictada per Tribunal de Corts, en data 12 d'agost de 2020, en la causa de referència, seguida per dos delictes majors de furt amb accés il·lícit a casa habitada, els components de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia expressats al marge s'han constituït per a la vista i decisió, és ponent el Sr. Yves Picod.
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
I.- RESULTANT: que el Tribunal de Corts va dictar sentència de data 12 d'agost de 2020 amb la següent part dispositiva:
DECIDEIX :
"1) Absoldre Bueno del delicte continuat de furt amb accés il·lícit a casa habitada del que venia acusada, en relació als fets ocorreguts als domicilis dels Srs. Rius, Yuste, Bermudez, Morell i Amorós
Condemnar Bueno com autora de DOS DELICTES MAJORS DE FURT AMB ACCÉS IL·LÍCIT A CASA HABITADA pels fets ocorreguts als domicilis dels Srs. Plaza i Calderón, amb la circumstància modificativa agreujant de la responsabilitat penal de reincidència, a la pena de DOS ANYS I SIS MESOS DE PRESÓ PER CADA DELICTE MAJOR així com a la pena complementària d'EXPULSIÓ DEL PRINCIPAT PER UN PERÍODE DE VINT ANYS, i al pagament de les despeses processals causades.
Així mateix, s'acorda el comís de les llimes i estisores incautades, a les que es donarà el destí legal de conformitat amb el què disposa l'article 177 del Codi de Procediment Penal.
I en concepte de responsabilitat civil, Bueno indemnitzarà al Sr. Plaza en les quantitats que en període d'execució de sentència quedin acreditades".
II.- RESULTANT: que la sentència es recolza en els següents fets provats:
"que Bueno - condemnada per sentència de data 25 de maig de 2016, per un delicte major de furt amb ús de claus falses i amb accés il·lícit a casa habitada (causa 6000079/15) - penetrà, en data 29 d'agost de 2019, al domicili de Plaza, situat a la XXXX.
Abans de sortir de casa, Plaza n'havia tancat la porta de cop, sense clavar-la, penetrant na Bueno al domicili, sense efracció.
Un cop a l'interior, va sostreure:
-un rellotge marca ORG_7 valorat en 14.000EUR
-un rellotge marca ORG_3 valorat en 5.000 EUR
-un rellotge marca ORG_1 valorat en 4.000 EUR
-un rellotge marca ORG_5 valorat en 7.150 EUR
-un rellotge marca ORG_6 valorat en 200 EUR
-un rellotge marca ORG_0 valorat en 250 euros
-joies diverses per import de 7.743,60 euros
-bijuteria diversa per import de 1.183,05 euros i 1.079 euros
-dos pins d'or del Comú d'Encamp
-un pin del consell general
-1000 euros en efectiu
El seu propietari reclama el total de 41.605,65 euros menys la quantitat abonada per la seva companyia d'assegurances en indemnització de part del perjudici causat.
En data en data 4 de novembre següent, Bueno repetí la mateixa operació, accedint aquesta vegada - també sense efracció - al domicili de Calderón, radicat a l'edifici xxx, xx-xx, de Canillo.
Calderón, també n'havia tancat la porta de cop, sense clavar-la. Un cop a l'interior,
Bueno va agafar un rellotge MICKEY, d'un valor de 20 euros aproximadament, un perfum marca PACO RABANE d'un valor de 40 euros i una cartera de pell marró.
En data 5 de novembre de 2019, Bueno fou detinguda, trobant els Agents de Policia a l'interior del vehicle en que viatjava habitualment al Principat - un ORG_2 406 matrícula XXXX co-titularitat de Bueno i del seu espòs, Elías - un rellotge marca MICKEY i un perfum marca PACO RABANE, reconeguts per Calderón com essent de la seva propietat i al que foren retornats.
No ha quedat provat que la processada Bueno hagi entrat:
-entre els dies 29 de maig i 1 de juny de 2019 al domicili de Rius situat a la XXXX, sostraient una polsera de brillants d'un valor aproximat de 5.000 euros, uns 330 euros en efectiu i, joies i un rellotge que no han pogut ésser quantificats.
-entre els dies 25 i 27 de juliol de 2019, al domicili de Yuste situat a l'XXXX, sostraient joies i rellotges per valor de 10.880 euros.
-entre els dies 1 i 3 d'agost del 2019, al domicili de Bermudez, situat a la XXXX, sostraient uns 200 euros i joies quin valor no ha pogut ser determinat.
-el dia 16 d'agost de 2019, al domicili d'ENTITY_9- situat a l'XXXX, sostraient rellotges i joies, per import superior a 2.530 euros.
-el dia 16 d'agost del 2019, al domicili de Amorós, situat al mateix edifici, a l'XXXX, sostraient diversos bens valorats entre 12.000 a 15.000 euros".
III.- RESULTANT: que el Ministeri Fiscal formula recurs contra la sentència considerant que la processada ha comès els furts ocorreguts, no només als domicilis dels Srs. Plaza i Calderón, sinó també als domicilis dels Srs. Rius, Yuste, Bermudez, Morell i Amorós. Qualifica els fets com constitutius d'un delicte major continuat de furt amb accés il·lícit a casa habitada, tipificat i penat a l'article 199.2 del Codi Penal i essent-ne responsable, en concepte d'autora, la processada Bueno, concorrent la circumstància modificativa de la responsabilitat penal de reincidència, prevista a l'article 30.7 del Codi Penal, demana que se li imposi la pena de cinc (5) anys i sis (6) mesos de presó ferma, així com la pena complementària d'expulsió del Principat d'Andorra, prevista a l'article 38 del Codi Penal, per un termini de vint (20) anys.
Pel que fa a la responsabilitat civil, demana que la processada Bueno sigui condemnada a indemnitzar a les persones següents, per les quanties que indica:
-A Rius, la quantia de 5.330 euros, més aquelles que quedin acreditades en el moment de la vista oral.
-A Yuste, la quantia de 10.880 euros.
-A Bermudez, la quantia de 200 euros, més aquelles que quedin acreditades en el moment de la vista oral.
-A Morell, la quantia de 2.530 euros, més aquelles que es puguin acreditar en el moment de la vista oral.
-A Amorós, una quantia no superior a 15.000 euros.
-A Plaza la quantia de 41.605,65 euros
IV.-RESULTANT: que contra l'esmentada resolució també interposa recurs d'apel·lació la representació lletrada de Bueno, considerant que les imatges en relació al delicte pel perjudici del Sr. Plaza s'han obtingut de manera il·legal. Sol·licita per altra part, una pena més proporcionada de 2 anys de presó, ferma la part ja complerta i la resta condicional, les penes pronunciades excedint les peticions del Ministeri Fiscal.
V.-RESULTANT: que per informe de data 9 d'octubre de 2020, el Ministeri Fiscal s'oposa al recurs formulat de contrari, considerant que la sentència objecte de recurs es troba extensament motivada i posa de relleu indicis suficients que demostren abastament la comissió dels il·lícits comesos per Bueno.
En relació a la petició de nul·litat de la prova, considera que no es pot qualificar la prova d'il·lícita, per quan la seva obtenció no vulnera cap dret fonamental, el qual ni tan sols identifica la part recurrent.
Pel que fa a la pena, entén el Ministeri públic que és encertada i no es pot dir que sigui excessiva ni desproporcionada.
VI.- RESULTANT: que la representació lletrada de Bueno s'oposa al recurs formulat pel Ministeri Fiscal i es reitera en el seu escrit d'interposició de recurs, insistint en el fet que no existeixen indicis suficients que demostrin la culpabilitat de la seva defensada.
FONAMENTS DE DRET
I.- CONSIDERANT: que de conformitat amb l'article 6. 2 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, tota persona acusada d'una infracció es presumeix innocent, mentre que la seva culpabilitat no sigui declarada legalment. Aquest principi és plenament vigent al Principat, a més l'article 10.2 de la Constitució garanteix a tothom el dret a la presumpció d'innocència. Aquest principi té l'efecte d'exigir que tota declaració de culpabilitat estigui fonamentada en una activitat probatòria de càrrec suficient.
Com l'ha recordat el Tribunal Constitucional, ningú pot ser condemnat sense prova de càrrec suficient, valorada de manera raonable i practicada amb totes les garanties processals (sentències Tribunal Constitucional de 7 de setembre del 2010, causa 2010-6-RE, 15 de març del 2013, causa 2012-22-RE, 13 de març del 2014, causa 2013-45-RE). Com l'ha manifestat anteriorment la sala penal, "tot i la constància del seu ús en la majoria dels furts, no constitueix una modalitat de comissió que tingui una singularitat tal que pugui fer arribar a la conclusió de que tots els delictes han estat comesos per la mateixa persona, quan l'experiència ensenya que es tracta d'una modalitat que es fa servir sovint en els furts amb força." (TSJP. causa 6000165/2017, 16.07.2018).
En aquest sentit, pels furts perpetrats als domicilis dels Srs. Rius, Yuste, Bermudez, Morell i Amorós, convé constatar que la prova practicada no ha permès determinar amb certesa l'autoria de la processada, ja que, per una banda, no s'ha pogut establir amb exactitud, la data de producció de la majoria de dits fets, com ho detalla molt bé la sentència recorreguda.
La circumstància que durant aquest període de temps, la recurrent s'hagi trobat alguns dies al Principat, així com el fet que els mètodes utilitzats per accedir en dits domicilis, són iguals que l'emprat per Bueno en els domicilis dels Srs. Plaza i Calderón, és a dir "furts silenciosos", sense efracció ni empremtes, no permeten en sí mateixos concloure a la culpabilitat d'aquesta última, malgrat l'alta probabilitat que sigui l'autora dels fets.
II.- CONSIDERANT: que en canvi, els fets declarats provats són legalment constitutius de dos delictes majors de furt amb accés il·lícit a casa habitada, previstos i penats a l'article 199.2 del Codi Penal, que castiga amb pena de dos a sis anys de presó, a qui s'apoderi, amb ànim de lucre, d'una cosa moble aliena, sense el consentiment del seu propietari, amb independència del valor de la cosa sostreta, si el furt es comet amb accés il·lícit a casa habitada.
En el cas d'autes, es desprèn que:
Bueno va accedir a dues cases habitades en tractar-se del domicili de Plaza, situat a la XXXX i del domicili de Calderón, radicat a l'XXXX.
D. s'hi va introduir sense efracció ni escalament, aconseguint obrir-ne la porta.
Sabem que havia estat condemnada al Principat per fets similars (causa 6000079/2015, 25.05.2016) havent entrat en aquella ocasió, en un domicili al que accedí obrint la porta amb l'ajut d'uns retalls de plàstic que introduí entre el marc de la porta i el pany. Es pot suposar que va utilitzar la mateix tècnica.
-un cop a l'interior de dits domicilis, va sostreure els diners, joies i els objectes descrits.
Amb pertinència, el Tribunal de Corts descarta la continuïtat delictiva com sol·licitada pel Ministeri Fiscal, de conformitat amb el què preveu l'article 59 del Codi Penal, per quan en considerar-se provada únicament l'autoria dels furts comesos als domicilis dels Srs. Plaza i Calderón, s'ha de tenir en compte que aquests ocorregueren en data 29 d'agost del 2019 i 5 de novembre del 2019 respectivament. No es pot deduir que participin en execució d'un mateix pla preconcebut, motiu pel qual el Tribunal de Corts estima que els facts són constitutius de dos delictes majors de l'article 199.2 del Codi Penal.
Bueno nega haver-se introduït en els domicilis dels Srs. Plaza i Calderón.
Malgrat això, existeixen proves suficients avaluades amb molta precisió i detalls precisos pel Tribunal de Corts de la manera següent:
En primer lloc, Plaza ha declarat (folis 17 i 18 i 313-14 i davant del Tribunal el dia de la vista oral) que el furt es va produir en el seu domicili el dia 29.08.2019, en un lapse molt curt de temps: entre les 11H30 i les 12H30 que és l'estona que es va absentar; precisà que de seguida en arribar, es va adonar que havien entrat a casa seva i que li havien sostret rellotges, joies, bijuteria i uns pins d'or, així com 1.000 euros en efectiu, doncs abans de marxar, havia deixat el seu rellotge sobre una taula i només en arribar, va voler tornar-se'l a posar, veient que no hi era, i efectuant immediatament les comprovacions oportunes, s'adonà que li havien pres també tots els seus altres rellotges d'alta gama, així com joies, bijuteria i diners en efectiu, avisant tot seguit al Servei de Policia.
Precisament, Bueno es trobava en aquella data allotjada en l'Hotel Morell Ski del Tarter.
Com observa la sentència recorreguda, en les imatges enregistrades per les càmeres de l'hotel es veu com el dia 29 d'agost a les 08H01m, surt vestida amb una jaqueta blava, unes bermudes de color beige, unes sabatilles esportives fosques i mitjons blancs; una bossa de mà de color fosc i el cabell recollit en una cua llarga (foli 46). Quan retorna a l'hotel a les 12H54, s'observa que té la mateixa vestimenta (foli 47). Les càmeres de vídeo-vigilància instal·lades en un aparcament comunal proper a l'edifici on es troba radicat el domicili de Plaza permeten veure, pel seu angle de visió, part de la carretera de xxx i l'edifici on es troba el domicili de Plaza.
En les imatges enregistrades el dia 29.08.2019 es veu com, a les 10H30, al costat de dit edifici, hi ha una dona recolzada a la barana, vestida igual que la Sra. Bueno en sortir de l'hotel Morell Ski i amb la mateixa constitució i pentinat: cabell recollit en una cua llarga (foli 50); igualment es pot apreciar en les filmacions, com aquesta persona, un minut després, camina cap a l'edifici, accedint al seu interior (folis 51 i 52), podent-se observar en la comparativa de dos fotogrames efectuada pel Servei de Policia (foli 53), com es tracta de la mateixa persona que surt de l'hotel i que entra a l'edifici on es troba radicat el domicili de Plaza, tractant-se per tant de la Sra. Bueno.
-Les càmeres de mobilitat situades a la vila d'Encamp permeten apreciar (folis 55 i ss.) com a les 08H25 el vehicle de la recurrent, un ORG_2 406 gris, arriba a la vila d'Encamp per la seva part nord, provenint de Canillo; el vehicle baixa seguidament per la nova variant fins arribar a la rotonda sud, lloc on es desvia agafant la carretera de xxx vers les 08H28; posteriorment, a les 12H09, el mateix vehicle prové de la carretera de xxx, agafant la rotonda i dirigint-se en direcció nord cap a Canillo, per la carretera general.
-Bueno entra a l'hotel on es trobava allotjada, a les 12H54 i l'abandona definitivament a les 14H06 després de canviar-se de roba i malgrat tenir l'habitació pagada una nit més.
De l'anteriorment exposat, se'n desprèn que la processada accedí a l'edifici on es troba radicat l'apartament de Plaza el dia 29 d'agost del 2019, a les 10H30; hi va romandre fins que Plaza marxà del seu apartament a les 11H30; seguidament hi va penetrar sense efracció, en va sostreure els rellotges, joies, bijuteria i diners indicats, dirigint-se, a les 12H09, amb el seu vehicle cap a l'hotel on es trobava allotjada.
En segon lloc, pel que fa al furt comès al domicili de ENTITY_12:
-els fets van ocórrer el dia 04.11.2019 entre les 09H45 i les 16H00; Calderón té declarat (foli313-15 i 313-16; 313-118 a 313-119) que va sortir del seu domicili el dia indicat, a les 09H45, tancant la porta de cop, sense passar la clau. A les 16H00, es va adonar que li faltava un rellotge marca MICKEY, un perfum marca Paco Rabanne i una cartera de pell (foli 313-17);
-en data 05.11.2029, a les 08H00, els Agents del Servei de Policia varen localitzar enfront de l'Institut de Formació professional d'Aixovall, el vehicle marca ORG_2 model 406 gris, conduït habitualment per la recurrent i a l'interior del vehicle, els Agents van incautar el rellotge i perfums sostrets a l'interior del domicili de Calderón, reconeixent-los aquest com essent de la seva propietat (foli 313-18).
-igualment, es trobaven, a l'interior de la bossa de mà de la processada, un tiquet de parquímetre (foli 313-43) de la parròquia de Canillo de data 04.11.2019, vàlid de les 11H36 a les 15H14; dit tiquet s'ha comprovat per part del Servei de Policia, que va ser imprès per l'aparell 109, situat a l'aparcament dels xxx, a escassos 100 metres del domicili de Calderón (folis 313-6 i 313-49).
-Bueno tenia també a l'interior de la seva bossa de mà, unes figures petites, utilitzades habitualment, en el cas dels "furts silenciosos" per adaptar-se a la situació.
-A l'interior de la bossa de mà de la processada, es va trobar una llima metàl·lica amb la punta doblegada i tisores petites de les emprades habitualment per fer manualitats i com les que podrien ser emprades per retallar plàstics i accedir als domicilis . A l'interior del vehicle es va trobar igualment un altre joc de llima i tisores de mateixes característiques.
El Tribunal de Corts subratlla que és totalment inversemblant la versió de Bueno en ser preguntada al respecte dels seus freqüents desplaçaments a Andorra l'any 2019, gairebé dos cops al mes durant els mesos de juny, juliol i agost (foli 9) allotjant-se en diferents hotels del país (foli 10), pretenent que s'hi desplaça per fer compres, quan és evident que es desplaça per furtar.
En conseqüència, tots els indicis exposats, permeten concloure amb total convicció i sense cap dubte raonable, que es tracta de l'autora dels fets descrits.
III.- CONSIDERANT: en quant a la petició de nul·litat de la prova formulada per la defensa, convé recordar prèviament que l'article 23.1 de la Llei 30/2018 del 6 de desembre disposa:
"Els sistemes de videovigilància de la via pública o d'espais públics s'han d'instal·lar de forma que no captin imatges de l'interior dels edificis destinats a habitatge ni de les seves entrades, excepte si es compta amb el consentiment del propietari o l'arrendatari, o amb l'autorització judicial oportuna. Tampoc es poden utilitzar amb la finalitat d'observar la intimitat de persones o de captar les converses que tinguin privadament als espais públics susceptibles de gravació, llevat que es compti amb el consentiment d'aquestes persones o amb l'autorització judicial oportuna en els casos que preveu la normativa aplicable. Les imatges i els sons obtinguts accidentalment en aquests supòsits han de ser destruïts de manera immediata per l'entitat o la persona que sigui responsable de custodiar-los."
Aquest text estableix un equilibri subtil entre dos drets fonamentals: el dret a la seguretat i el dret a la protecció de la intimitat.
En el cas d'autes, no es va utilitzar la càmera amb la finalitat d'observar la intimitat de persones o de captar les converses, la utilitat de la filmació resideix en la protecció fonamental del dret de la propietat i del dret a la seguretat dels ciutadans.
A més, la càmera d'on s'han extret les imatges que permeten confirmar l'entrada de la recurrent en l'immoble on es troba radicat el domicili de Plaza, es troba instal·lada en un aparcament comunal proper de la vila d'Encamp. Aquesta càmera, situada al fons de l'aparcament, no capta imatges de l'interior de l'edifici on es troba ubicat el domicili de Plaza sinó únicament, a través del seu angle de visió quan es troba activada.
Per altra part, el propi Plaza ha declarat davant del Tribunal el dia de la vista oral, que ell mateix, en tant que president de la comunitat de propietaris en aquella època, va donar el seu consentiment al Comú d'Encamp per la instal·lació de la càmera de vigilància en l'aparcament comunal.
Doncs, en l'absència de nul·litat de la prova practicada de forma lícita, els dos delictes majors tipificats a l'article 199.2 del Codi Penal, n'és responsable, en concepte d'autora, la Sra. Bueno per haver realitzat personalment, els fets punibles, de conformitat amb el que disposen els articles 20 i 21 del Codi Penal.
IV.- CONSIDERANT: que pels fets comesos als domicilis dels Srs. Plaza i Calderón, constitutius com s'ha dit, de dos delictes majors de furt amb accés il·lícit en casa habitada (article 199.2 del Codi Penal), dels que Bueno n'és responsable en concepte d'autora, concorre la circumstància modificativa agreujant de reincidència prevista a l'article 30.7 del Codi penal, en haver estat la processada condemnada per sentència de data 25 de maig de 2016, com autora d'un delicte major de furt amb ús de claus falses i amb accés il·lícit a casa habitada (causa 6000079/15).
V.- CONSIDERANT: que per fixar la pena, el Tribunal de Corts va tenir en compte el fet que la implicada té antecedents penals a Andorra per fets similars, però que també, segons informació tramesa per Interpol, que les seves empremtes dactilars han estat relacionades amb una altra identitat en molts casos a l'estranger. Tot això confirma que Bueno és una persona que es dedica a cometre robatoris, desplaçant-se d'un país a l'altre exclusivament amb aquesta finalitat, aprofitant del principi de lliure circulació dels ciutadans europeus.
Per tant, és proporcionada i justa la pena de dos anys i sis mesos de presó per cada delicte major, així com la pena complementària d'expulsió del Principat per un període de vint anys, tenint en compte la manca total d'arrelament al país de la recurrent.
VI.-CONSIDERANT: en conseqüència, la sentència recorreguda ha de ser íntegrament confirmada, sense fer especial pronunciament en matèria de costes processals.
Vistos la Constitució, el Codi penal, el Codi de procediment penal, la jurisprudència aplicable, i altres fonts del dret del Principat d'Andorra, els magistrats de la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra,
Decisio
DECIDIM:
DESESTIMAR els recursos interposats pel Ministeri Fiscal i per la representació lletrada de la Sra. Bueno.
CONFIRMAR íntegrament la sentència recaiguda en data 12 d'agost de 2020.
No fer especial pronunciament en matèria de costes processals.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.