ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.12a452a9 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 382/19·30 november 2020·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 221/2020
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI382/19
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:221) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2020 - ROJ: STSJAD 221/2020).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 novembre 2020 (n° 382/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 221/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:221)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 novembre 2020, ROJ STSJAD 221/2020 (ECLI:AD:TSJADAD:2020:221) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La propriétaire d'un centre de soins pour animaux de compagnie, Mme Escudero, a assigné sa cliente, Mme Águila, en paiement de 936 euros au titre des frais de garde de la chienne de cette dernière, une boxer prénommée « Y », et de prestations complémentaires. La garde s'est déroulée du 31 janvier au 17 mars 2018. La réalité de la garde et le montant de la facture ne sont pas contestés.
La défenderesse a soutenu que l'alimentation et les soins reçus avaient provoqué une forte perte de poids de l'animal, et a formé une demande reconventionnelle en remboursement des honoraires vétérinaires, pour un montant que la décision indique à 296,60 euros dans un passage et à 296,90 euros dans un autre (incohérence matérielle du texte).
Le juge unipersonnel du Batlle, par jugement du 25 septembre 2019, a accueilli la demande principale, en y ajoutant les intérêts légaux à compter du 2 juillet 2018 et des dépens limités aux taxes judiciaires, les honoraires d'avocat et de procureur étant exclus. Il a rejeté la demande reconventionnelle.
Mme Águila a interjeté appel. Elle invoquait une erreur d'appréciation des preuves, le rejet de la demande reconventionnelle et le refus de faire droit à des pièces produites tardivement, sollicitées au titre de la prova per a millor proveir. Par ordonnance du 29 septembre 2020, la Sala a refusé d'admettre les nouvelles mesures probatoires sollicitées en appel. La Sala civile du Tribunal supérieur de justice a rendu son arrêt le 30 novembre 2020, la formation étant composée de MM. Vincent Anière (président), Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta (rapporteur).
Question de droit
La Sala devait trancher trois questions.
La première concernait l'appréciation de la preuve par le premier juge. L'appelante reprochait au juge de s'être fondé uniquement sur le rapport d'un vétérinaire, qui n'avait pas comparé l'état de l'animal à la remise et à la restitution, et d'avoir négligé l'incohérence entre les prévisions de ce rapport et l'absence de traitement pharmacologique prescrit.
La deuxième portait sur la responsabilité de la gardienne. Il s'agissait de savoir si la dénutrition de l'animal pouvait être imputée à une négligence de la gardienne, ce qui fondait la demande reconventionnelle.
La troisième concernait la recevabilité et le traitement des pièces produites hors délai, ainsi que la possibilité de recourir à la prova per a millor proveir pour compenser cette carence. Le moyen s'appuyait sur l'idée que, malgré leur caractère tardif, les pièces pouvaient être admises par le juge.
Solution et dispositif
La Sala rejette l'ensemble des moyens.
Sur la prova per a millor proveir, la juridiction rappelle que ce mécanisme, régi par l'article 5 du décret du 1er mai 1922, modifié par l'article 80 de la Llei transitòria de procediments judicials, est une faculté « discrétionnaire, subsidiaire, complémentaire et intégratrice ». Il ne peut ni suppléer les carences probatoires des parties, ni déplacer les principes dispositif, de l'apport de la preuve par les parties et d'égalité. La Sala cite à cet égard
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (382/19) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- Prèvia substanciació d'un procediment d'ordre judicial, en data 18-6-2018, la representació processal de la Sra. Escudero formulava demanda pel procediment de mínima quantia contra la Sra. Águila, sol·licitant es dictés Sentència per la qual se la condemnés a satisfer la seva representada la suma de 936.- EUR, més els interessos legals meritats, i les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador i aquelles despeses derivades del procediment d'ordre judicial previ.
Segon.- El dia 2-7-2018, la Sra. Águila contestava la demanda articulada oposant-se a les pretensions de la part demandant i articulava demanda reconvencional reclamant la condemna de l'actora a satisfer la suma de 296,60.- EUR.
Tercera.- En la mateixa data, s'obria el judici a proves i es practicaven aquells mitjans probatoris que van ser declarats pertinents i necessaris per Providència de 22-11-2018 amb el resultat que figura en les actuacions.
Quart.- En data 25-9-2019 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Estimar la demanda presentada per la senyora Escudero contra la senyora Águila, i condemnar aquesta darrera a satisfer a la primera l'import de NOU-CENTS TRENTA-SIS EUROS (936 EUR), quantitat que s'incrementarà dels interessos legals corresponents a comptar de la data fixada per la contesta a la demanda, el 02.07.2018, havent-se de condemnar en costes a la part defenent (un total de 24,02 euros), amb exclusió dels honoraris d'advocat i de procurador".
Cinquè.- Contra aquesta decisió, la Sra. Águila formula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions de 12-2-2020 interessa la revocació de la Sentència dictada i en el seu dia es dicti nova resolució disposant en el seu lloc la desestimació de les pretensions de la part demandant tot i imposant-li el pagament de les costes ocasionades.
Sisè.- La representació processal de la Sra. Escudero s'ha oposat al recurs d'apel·lació plantejat interessant la íntegra confirmació de la Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància tot i imposant a la recurrent les costes ocasionades en ambdues instàncies.
Setè.- Per Aute de 29-9-2020 es decidia no donar lloc a les pretensions probatòries adduïdes per la Sra. Águila en aquesta alçada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El present procediment ho és en reclamació de la quantitat de 936.- EUR, en concepte de despeses de guarda de la mascota de la Sra. Águila en l'establiment explotat per la part demandant i altres despeses complementàries generades durant l'estada.
No és discuteix entre les parts litigants que la Sra. Águila deixava la seva gossa de raça boxer ("Y") a cura de la guarderia canina "X" titularitat de la demandant entre els dies 31-1-2018 i fins el 17-3-2018 generant-se per aquest concepte així com serveis complementaris, la factura per la quantitat reclamada.
La Sra. Águila s'oposava a la reclamació plantejada considerant que la cura, especialment l'alimentació, que li havia estat dispensada va comportar-li que s'aprimés molt, considerant en tal eventualitat que res devia a la part demandant. Tanmateix presentava una demanda reconvencional per 296,90.- EUR corresponent a la factura del veterinari que, segons indica, va intervenir a conseqüència de la desnutrició severa de la gossa.
La Sentència dictada estima íntegrament la demanda tot i descartant la concurrència dels motius impeditius o obstatius que la demandada avançava així com la demanda reconvencional i tanmateix imposa a la Sra. Águila les costes ocasionades, que limita a 24,04.- EUR corresponents a l'import de els taxes judicials.
I és contra aquesta decisió que s'alça la recurrent amb fonament als greuges que s'exposen seguidament.
Segon.- En primer lloc imputa a la Sentència dictada un error en la valoració de la prova, sustentant que l'òrgan judicial "a quo" només valorava l'informe emès pel veterinari Sr. Puig, sense però tenir en consideració que aquest no havia pogut fer una comparativa entre l'estat que tenia l'animal quan va ser entregat a l'actora i aquell que presentava quan va ser recuperat per la seva propietària, ni disposava d'informació suficient per a considerar que la cura prodigada en l'atenció de l'animal va ser la correcte. Afegia que concorrien elements en les actuacions que permetien considerar que quan la gossa va ser confiada al centre esmentat es trobava en perfecte estat i que quan va ser recuperada, en canvi, s'havia aprimat molt. Considera que corresponia a una professional en la cura dels animals detectar que la gossa no estava bé, no fer-li fer tant exercici atesa la seva edat i comunicar qualsevol incidència a la propietària del gos o fins i tot, recorrent a un veterinari perquè la controlés. Destacava alhora, la contradicció que al seu criteri existia entre les previsions que el veterinari incloïa en el seu informe i la circumstància que no li fos prescrit tractament farmacològic, el que portava a considerar que la caquèxia que presentava la gossa no era atribuïble al tumor diagnosticat el 2016 sinó a la malnutrició dispensada al centre.
En segon terme s'alça contra el refús adoptat en relació a la demanda reconvencional articulat sostenint que l'actora havia de ser condemnada a satisfer la factura sufragada prop del veterinari considerant que la seva intervenció era directament atribuïble a la negligència de la demandant.
En darrer lloc s'alçava contra la decisió de denegar les proves aportades per la seva representada els dies 9-8-2018 i 23-8-2018 tot i referint que malgrat haver estat aportades de manera extemporània res impedia als Tribunals acordar la seva pràctica per a millor proveir.
Tercer.- Als efectes de produir una anàlisis sistemàtica de les diferents qüestions que suscita el recurs plantejat esdevé necessari centrar-nos en el darrer motiu del recurs plantejat atès que en definitiva la seva eventual admissió comportaria la incorporació de material probatori a les actuacions que hauria de ser valorat per la Sala.
Ningú en aquesta alçada nega l'extemporaneïtat en que la prova va ser proveïda per la part en la instància. En efecte, els escrits de prova complementaria eren presentats els dies 9 i 23 d'agost del 2018 quan el tràmit de proposició de proves va ser evacuat el 2 de juliol anterior.
En tal situació, la Sra. Batlle no fa altra cosa que una interpretació impecable de la doctrina concurrent en el concret àmbit cognitiu en que ens situem, disposant el seu rebuig.
Tampoc el recurs al mecanisme de la prova per a millor proveir resultava adequat al supòsit examinat. En efecte hem pogut establir: "(···) la figura de la prova per a millor proveir es troba regulada en l'art. 5 del Decret de 1-5-1922, modificat per l'art. 80 de la Llei Transitòria de Procediments Judicial, en mèrits del qual: "el ponent de la secció civil del Tribunal de Batlles podrà, si ho considera oportú, acordar per a millor proveir, les diligències que estimi convenients per aclarir qualsevol fet que quedi dubtós i després de practicades dicta Sentència".
Es tracta d'un mecanisme que ha de ser emprat pel jutjador amb molta cautela. En efecte ofereix al Batlle una facultat aclaridora discrecional de caràcter subsidiari, complementari i integrador, sense però que a través de la mateixa es puguin desplaçar els principis dispositiu, d'aportació de part i d'igualtat que regeixen amb especial intensitat en el procés civil. En aquest Sentit, aquesta Sala ha pogut indicar que: "en relació a la funció que compleixen les diligències per a millor proveir, aquesta Sala comparteix amb el recurrent la doctrina que emana de les diferents resolucions d'aquesta Sala, segons la qual les diligències per a millor proveir no es poden orientar a suplir les deficiències en les quals incorren les parts litigants i que tampoc poden suplir o substituir la seva activitat probatòria, de manera que les referides diligències han de ser enteses com un complement a l'activitat probatòria que el jutjador o Tribunal poden emprar quan del material probatori que es trobi al procés restin extrems sense prova o amb prova insuficient i sobre els quals es forma la convicció del jutjador" (Sentència de 18-12-2006, TSJC-166/06). En idèntic sentit també hem declarat: "la possibilitat que té el jutge per decidir proves per a millor proveir no poden compensar l'insuficient activitat probatòria de les parts" (Sentència de 29-2-2016, TSJC-382/2015)" (TSJC- 223/2019).
En definitiva el recurs a la figura de la prova per a millor proveir en la modalitat en que ha estat sol·licitada per la part recurrent suposaria suplir les deficiències de la part demandada en la provisió de prova en el moment processal adequat, i menystindria el dret al procés degut (art. 10 de la constitució) i equitable (art. 6 del CEDH).
Aquest motiu del recurs haurà per tant de ser rebutjat.
Quart.- Pel que es refereix a l'error en la valoració de la prova que s'atribueix a l'òrgan judicial d'instància, tampoc podem compartir els arguments que avança la part recurrent per les raons següents.
Abans d'endinsar-nos en la revisió de l'activitat realitzada per la Sra. Batlle, no es poden perdre de perspectiva dues circumstàncies essencials que porten a considerar que l'estat de salut de la gossa no podia ser aquell òptim que la recurrent relata en aquesta alçada: d'una banda la gossa tenia uns 12 anys, tractant-se d'una edat ja avançada i d'altra part la mateixa presentava un estat de salut delicat i preocupant. En efecte no és discuteix en aquesta alçada que la gossa tenia un llarg historial de tumors mamaris detectats el 2016 i intervinguts quirúrgicament el 2016 i 2017 i pulmonars a partir del 2017 (segons la imatgeria compatible amb metàstasis pulmonars), sense que al respecte d'aquests darrers la recurrent assistís a les visites de seguiment aconsellades pels professionals tractants (cfr. l'informe de Z obrant en els folis 100 i 101), diagnòstic aquest però que es va acabar confirmant amb al radiografia practicada en la consulta del 19 de març.
La part recurrent discuteix el valor probatori que l'òrgan judicial d'instància atribueix a l'informe emès pel veterinari atès que no hauria tingut coneixement de la situació en que es trobava la gossa abans de ser remesa a l'actora. No podem compartir tal raonament: la conclusió assolida pel veterinari resulta lògica, congruent i en tot cas apareix com la més probable en atenció als antecedents veterinaris de la gossa que descriu i que en cap cas són discutits per la Sra. Águila. I en aquest context, si la recurrent pretenia demostrar que l'aprimament del gos era directament atribuïble a la desatenció de la seva gossa directament atribuïble a la part demandant, la mateixa havia de produir una activitat probatòria més intensa que aquella que ha esmerçat en el present procediment.
Tampoc podem compartir que la patologia diagnosticada fos atribuïble a un excés d'activitat de l'animal. En efecte, s'infereix dels missatges WhatsApp incorporats per la pròpia recurrent en la seva contesta a la demanda que si bé es podia treure la gossa de 3 a 4 hores per dia, també s'extreu d'aquestes converses que aquest fet no suposava que la gossa es trobés fent activitat física sinó que en realitat eren les hores diàries en que es treia la gossa al carrer a passejar per tal de que fes les seves necessitats.
En aquest context, cap negligència pot atribuir-se a la Sra. Plana en la cura i atenció prestada a l'animal de companyia de la recurrent, sinó que tot porta a considerar que l'estat de salut que presentava quan va ser recollida per la seva propietària obeïa a patologies preexistent i a la seva avançada edat.
Compartim en conseqüència plenament les conclusions assolides per la jutjadora a quo, i el motiu del recurs articulat al respecte de la demanda principal ha de ser refusat.
Cinquè.- Pel que es refereix en darrer lloc al recurs articulat al respecte de la desestimació de la demanda reconvencional, tampoc el mateix podrà prosperar. Com hem raonat en l'apartat anterior tot porta a considerar que la caquèxia patida per l'animal de companyia de la recurrent era fruit del tumor pulmonar que presenta l'animal, sense que cap mena de responsabilitat en la mateixa pugui atribuir-se a la seva cuidadora.
Sisè.- La desestimació del recurs articulat comportarà que les costes ocasionades en aquesta alçada hauran de ser imposades a la part recurrent, sense però que aquestes puguin incloure els honoraris d'advocat i de procurador atès el caràcter voluntari de la seva intervenció en el procediment de mínima quantia (art. 97 LQJ).
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Águila contra la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle el dia 25-9-2019 que es confirma íntegrament. Imposem a la recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, exclosos però honoraris d'advocat i de procurador.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
DECISIÓ
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la Sra. Águila contra la Sentència dictada pel Tribunal Unipersonal del Batlle el dia 25-9-2019 que es confirma íntegrament. Imposem a la recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada, exclosos però honoraris d'advocat i de procurador.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
