ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.8a37bdd2 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 282/20·22 décembre 2020·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2020 - ROJ: STSJAD 238/2020
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle282/20
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2020:238) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de desembre del 2020 - ROJ: STSJAD 238/2020).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 décembre 2020 (n° 282/20) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Le requérant, M. Tejada, a travaillé pour la société unipersonnelle Elías SLU, en qualité de technicien de montage de cheminées, à compter de juin 2006, dans le cadre d'une relation de travail à durée indéterminée non formalisée par écrit. La relation a pris fin à l'initiative du salarié, qui a notifié sa décision par lettre du 26 février 2018, reçue le 27 février suivant. Il invoquait l'article 97.1 c) relatif au départ justifié (« desistiment justificat ») fondé sur des retards injustifiés et réitérés dans le paiement du salaire. Le code auquel cet article appartient n'est pas précisé dans la décision.
Par demande du 11 avril 2018, M. Tejada a réclamé 31 574,42 euros, correspondant à une indemnité pour départ justifié et à des salaires impayés, majorés des intérêts légaux, ainsi que les dépens.
Par jugement du 25 mai 2020, le Tribunal unipersonnel du Batlle a accueilli l'exception de caducité soulevée par la défenderesse. Il n'a donc pas examiné le fond de l'indemnité pour départ justifié. Il n'a alloué qu'une somme de 82,02 euros au titre du salaire de février 2018, sans condamnation aux dépens. M. Tejada a interjeté appel, en sollicitant la réformation partielle du jugement et l'allocation de l'intégralité de ses prétentions. La société Elías a conclu à la confirmation, avec condamnation de l'appelant aux dépens d'appel.
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice d'Andorre (TSJA), composée des magistrats Vincent Anière (rapporteur), Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta, a rendu sa décision le 22 décembre 2020 (recours n° 282/20).
Question de droit
La décision soulève deux questions principales :
Le délai de caducité de l'action en indemnisation pour départ unilatéral du salarié (trente jours, article 8 du Code des relations de travail, texte issu de la loi 35/2008) doit-il être décompté en jours ouvrables, comme le soutient l'appelant, ou en jours calendaires ? Cette question implique de déterminer la nature juridique du délai de caducité au regard des délais processuels, et d'apprécier l'incidence de la loi 31/2018 du 6 décembre 2018 relative aux relations de travail, en particulier son article 9.
La signature des bulletins de salaire emporte-t-elle acceptation de la forme de paiement fractionné et renonciation à réclamer les salaires impayés ? Cette question est subsidiaire, la Cour ayant écarté l'examen du fond du départ justifié.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance en toutes ses dispositions.
Sur la caducité. La Cour réaffirme une jurisprudence qu'elle estime « claire, répétée et établie
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (282/20) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, el 22 de desembre del 2020. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 282/20 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Primer.- El Sr. Tejada va presentar, per escrit de data 11-04-2018, demanda laboral contra la societat Elías, demanant la condemna de la demandada a pagar-li la suma total de 31.574,42.-euros en concepte d'indemnització per desistiment injustificat i de salaris impagats, majorada amb els interessos legals corresponents, a cotitzar prop de la CASS, i amb condemna en costes, incloent honoraris d'advocat i de procurador.
Segon.- L'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle, va dictar Sentència, de data 25-05-2020, estimant l'excepció de caducitat aixecada pel defenent i decidint :
"Que desestimant majoritàriament la demanda formulada pet Sr. Tejada contra la societat mercantil andorrana unipersonal per participacions "Elías, S L U ", ha de condemnar i condemna a la darrera a pagar al primer la suma de vuitanta-dos euros amb dos cèntims (82,02.- EUROS) en concepte del salari del mes de febrer del dos mil divuit, havent de ser aquesta cotitzada prop de la Caixa Andorrana de Seguretat Social i considerada com a liquidada segons s'ha raonat en el Fonament de dret tercer de la present resolució, sense efectuar especial condemna en costes d'aquesta instància a cap dels litigants".
Tercer.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació el Sr. Tejada.
Demana la seva revocació parcial, dictant-se una nova estimant íntegrament la seva demanda inicial amb imposició de les costes d'ambdues instàncies a la part defenent.
La representació processal de la societat Elías, demana la confirmació de la sentència, amb imposició de les costes judicials de segona instància a la part apel·lant.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- És pacífic que el Sr. Tejada treballava per la demandada en qualitat de tècnic de muntatge de xemeneies des del juny del 2006, en el marc d'una relació indefinida que no es va formalitzar per escrit.
La relació laboral es va extingir com a conseqüència del desistiment de l'assalariat mitjançant carta de data 26-02-2018 notificada en data 27-02- 2018 en la qual va invocar les disposicions de l'article 97.1 c) relatives al desistiment justificat per retards injustificats i reiterats en el pagament del salari.
El Tribunal ha estimat l'excepció de caducitat aixecada per la defenent, i per conseqüent no va entrar en el fons del litigi pel que fa a la indemnització per desistiment justificat, i és en contra d'aquest pronunciament que s'alça en primer lloc el Sr. Tejada.
Escau per conseqüent, examinar aquest aspecte del recurs, i en cas de no confirmar la caducitat, examinar els altres motius de recurs relatius al fons del desistiment
Segon.- Els motius del recurs en relació amb la caducitat són en essència: que per més o menys ferma que sigui una jurisprudència cal aplicar la llei ; que la llei processal laboral expressa de que disposem d'una norma antiga que ve aplicant-se regularment i sistemàticament, és a dir, el decret sobre procediment laboral de 9 de març de 1974, i que l'article 5 del dit decret estipula 8 dies, sense precisar si són naturals o hàbils, per formular conclusions, i que l'article 6 preveu l'apel·lació en un termini de 13 dies hàbils ; que la nova Llei 31/2018 de 6 de desembre, de relacions laborals preveu un termini de 40 dies hàbils en ordre a la caducitat ; que s'ha d'aplicar el vigent article 42 de la LQJ i en el mateix no s'hi estableix més que dies hàbils pels procediments civils tret de norma expressa en altre sentit, i que aquesta disposició no distingeix entre terminis processals o civils.
D'altra banda, exposa que la sentència recorreguda, al no entrar a examinar la causa de desistiment li provoca un greuge i no protegeix els drets dels treballadors, part feble d'una relació laboral.
No es discuteix que s'ha d'aplicar l'article 8 del Codi de relacions laborals que disposa que la reclamació d'indemnitzacions per desistiment unilateral de la persona treballadora té el termini de caducitat de 30 dies a comptar del moment en què l'empresari té coneixement del desistiment unilateral, ja sigui perquè ha rebut comunicació escrita, ja sigui per absència injustificada al treball de la persona treballadora durant almenys tres dies de treball seguits.
El que torna a defendre en aquesta alçada el recurrent és el seu plantejament d'instància que aquest termini de caducitat s'hauria de comptar en dies hàbils i no naturals.
Però el tribunal ja ha aportat una resposta que no podem fer més que compartir i repetir, tota vegada que correspon al dret vigent i a la jurisprudència dels tribunals andorrans i en particular aquesta Sala.
En efecte, la nostra jurisprudència al respecte és clara, repetida i assentada, o si el vol ferma ("que no trontolla, no vacil·la" segons el diccionari de l'enciclopèdia catalana) en el sentit que el termini de caducitat és diferent d'un termini processal.
És així que en la nostra sentència del 27-11-2014 ja citada per la Sra. Batlle recordàvem les sentències anteriors i motivàvem :
"... és jurisprudència ferma que els terminis de caducitat o de prescripció no són terminis processals, als quals s'aplicaria l'article 42 de la LQJ o l'article 53 LTPJ, sinó terminis civils que s'han de computar de data a data, en dies naturals".
Escau recordar que existeix una diferència essencial de natura entre d'una part, un termini civil, com ho és el termini de caducitat, i un termini processal.
El primer abasta el fons del dret o el dret d'acció. És fix i s'ha de computar de data a data (si és tracta d'un termini expressat en dies).
El segon té com a objecte de regular el desenvolupament del procediment. Llevat que la llei previngui el contrari, es calcula en dies hàbils, justament perquè en els mateixos no es pot en principi treballar als tràmits sotmesos al termini aplicable.
En el mateix sentit ens vam pronunciar en la sentència 167/07 del 18/10/2007 :
"...Ara bé, s'ha de diferenciar els terminis legals de caducitat que originen l'extinció de drets i obligacions de qualsevol naturalesa, i els terminis processals establerts per regular les actuacions de les parts en el marc d'una acció judicial. Si aquests darrers estan sotmesos a les disposicions dels articles 42 de la LQJ i 53 de la LTPJ, que parla d'actuacions en matèria civil, no és el cas dels terminis de caducitat de l'acció, que tenen un fonament i una natura diferents. El fonament dels terminis de caducitat que suposen l'extinció de l'acció a resultes de la inactivitat d'una de les parts, és la seguretat jurídica i la pau social. Quan el dret o l'acció ha nascut per pròpia disposició de la Llei, amb l'expressa limitació temporal d'exercici i exigibilitat, el propi transcurs del temps provoca i determina la seva extinció, sense possibilitat d'interrupció, de suspensió o de renúncia ço que imposa que el còmput del termini de prescripció es faci de data a data perquè ha d'ésser igual per tothom i no es pot fer variar la seva durada en funció del calendari festiu de cada mes o de cada any. Aquesta doctrina és la que sempre ha aplicat la jurisprudència dels Tribunals andorrans i particularment tractant-se de la caducitat de l'acció de les parts en matèria d'acomiadament.".
Per tant no es pot comparar el termini de caducitat de l'article 8 del codi de relacions laborals amb els articles del Decret del 1974 relatius a terminis processals, i per tant sotmesos als principis generals establerts pels articles 42 LQJ i 53 LTPJ, i això que dits articles del Decret comportin o no una menció específica sobre la qüestió de si els dies que fixen són hàbils.
D'altra banda, contràriament a l'afirmació del recurrent, en res l'article 9 de la Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals que regenta ara la qüestió de la prescripció i de la caducitat ha canviat els principis que acabem d'exposar.
Per tant, no existeix cap motiu per modificar la nostra jurisprudència que finalment correspon a l'aplicació de la llei vigent segons la natura del termini en qüestió.
En aquestes condicions, hem de confirmar el criteri de la instància i l'estimació de l'excepció de caducitat.
Pel que fa a l'argument que la sentència li causa greuge i el deixa sense protecció pel fet de no entrar en el fons del desistiment, només cal constatar que aquesta manca de pronunciament per part del Tribunal és la conseqüència lògica i obligatòria d'haver constatat la concurrència de la caducitat legal que té justament com a efecte de fer impossible l'acció, el tot perquè la part agent ha pretès aplicar un mètode de càlcul contrari al mètode resultant dels principis exposats més amunt.
Tercer.- El segon aspecte del recurs de l'assalariat és de forma molt resumida que el seu desistiment era justificat tota vegada que no havia acceptat la manera fraccionada en la que l'empresa li havia pagat el salari. Afegeix que en cap cas es pot considerar, com fa el Tribunal a quo, que la signatura dels butlletins de salari és una manifestació del seu acord en la forma de pagament, sinó que només mostra el seu acord amb la quantitat de salari que li pertocava aquell mes.
Però, i en primer lloc, com ja hem dit, l'estimació de l'excepció de caducitat de l'acció per indemnització per desistiment justificat impedeix tot pronunciament al respecte. Per tant, no esqueia i no escau entrar en l'examen d'aquesta qüestió.
En segon lloc, pel que fa a la suma de 2.054,63.-euros reclamada en concepte de salaris deixats de satisfer, el tribunal ha recordat i aplicat els principis aplicables a la matèria segons els quals el fet de signar el butlletí de salari comporta el reconeixement per l'assalariat de que els imports cobrats per ell corresponen als indicats en el butlletí i als conceptes als quals es refereixen però no comporta cap renúncia a reclamar els drets que l'empresa ha de satisfer i als quals l'assalariat no pot renunciar.
No podem més que constatar amb el tribunal que el demandant ha reconegut expressament haver signat del seu propi puny i lletra tots els butlletins de salari que li foren exhibits, que les transferències corresponents havien estat efectivament realitzades, i que de la firma dels butlletins de salari derivava també l'acceptació de les quantitats que hi figuren com a pagades "en efectiu".
A més, també hem de constatar amb el tribunal que el demandant no ha aportat en contra cap altra prova que un document que no s'ha demostrat que l'hagi confeccionat l'empresa i que no ve corroborat per cap altre element de prova.
En contra de tota aquesta argumentació del tribunal, l'apel·lant no exposa cap altre greuge que el fet de firmar els butlletins no pot comportar cap acceptació de la forma de pagament que li imposava l'empresa.
Però, no es tracta d'això, que és relatiu al caràcter justificat del desistiment, sinó de saber si havia quedat provat l'impagament de salaris, i ja hem motivat perquè no existia aquesta prova.
Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar.
Quart.- Le desestimació del recurs justifica imposar al recurrent vençut les costes de segona instància.
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- DESESTIMAR el recurs del Sr. Tejada contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 25-05-2020 que confirmem íntegrament.
Segon.- CONDEMNAR al Sr. Tejada a pagar les costes judicials de segona instància.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
DECISIÓ
Primer.- DESESTIMAR el recurs del Sr. Tejada contra la Sentència de l'Hble. Tribunal Unipersonal del Batlle de data 25-05-2020 que confirmem íntegrament.
Segon.- CONDEMNAR al Sr. Tejada a pagar les costes judicials de segona instància.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
