ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.032d51b6 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 19/21·26 March 2021·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 26 de març del 2021 - ROJ: STSJAD 85/2021
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket19/21
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:85) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de març del 2021 - ROJ: STSJAD 85/2021).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 26 mars 2021 (n° 19/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
TSJA andorran, Sala Administrativa, 26 mars 2021 (ROJ : STSJAD 85/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:85)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : TSJA andorran, Sala Administrativa, 26 mars 2021, ROJ STSJAD 85/2021, ECLI:AD:TSJADAD:2021:85 (Lire sur source officielle)
Note méthodologique : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence reprise ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral. La date diffère selon les passages : l'en-tête indique le 26 mars 2021, tandis que le corps de la sentence mentionne « le trente de mars de deux mille vingt-et-un ». Le présent commentaire retient la date de l'en-tête.
Faits et procédure
La requérante, Mme Gálvez, a sollicité une autorisation de résidence et de travail en Andorre. Le ministère de la Justice et de l'Intérieur a rejeté sa demande par une résolution du 8 juin 2020, confirmée le 8 juillet 2020 par une seconde résolution. Elle a saisi le Tribunal de batlles, dont la Section administrative a rejeté le recours par jugement du 1er décembre 2020, en jugeant les décisions attaquées conformes au droit.
L'intéressée a interjeté appel. Elle soutenait, d'une part, que l'entreprise employeuse avait satisfait à l'obligation de présenter l'offre au Service de l'emploi (Servei d'Ocupació), ce service ayant indiqué trois candidats jugés non idoines. Elle soutenait, d'autre part, qu'elle justifiait de deux années d'expérience professionnelle dans le secteur, attestées par un certificat d'employeur joint à la demande, et de quatre saisons d'hiver de travail en Andorre.
Le Gouvernement d'Andorre a conclu à la confirmation intégrale du jugement. Il faisait valoir que le Service de l'emploi avait vérifié auprès d'une des candidates que le refus allégué par l'employeur était inexact, et que l'intéressée n'avait pas justifié des deux années d'expérience exigées par l'article 5.3 du règlement du 29 avril 2020. Il invoquait en outre la production tardive du certificat, présenté seulement en voie juridictionnelle.
La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice a été saisie sous le numéro de rouleau TSJA-0000019/2021 (protocole 1000047/2020, recours 19/21). Le magistrat rapporteur était M. Albert Andrés Pereira. La composition comprenait également MM. Bernard Plagnet et Mme Elsa Puig Muñoz.
Question de droit
Le litige posait deux questions principales :
Le refus d'autorisation peut-il être fondé sur l'inobservation de la procédure préalable de recours au Servei d'Ocupació, prévue par les articles 36 de la loi qualifiée sur l'immigration et 3.3 du règlement du 29 avril 2020 ?
L'absence de justification, au moment de la demande, de l'expérience professionnelle exigée par l'article 41.2 de la même loi et l'article 5.3 du règlement peut-elle être couverte par la production ultérieure d'un certificat en cours d'instance ?
Le tribunal y ajoute implicitement une question de temporalité : la légalité d'une décision administrative s'apprécie-t-elle à la date de son adoption, au regard des éléments alors produits ?
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'appel sur les deux moyens.
Sur la procédure de recours au Servei d'Ocupació. Le tribunal rappelle que l'article 36 de la loi qualifiée sur l'immigration impose à l'entreprise de démontrer que la demande de main-d
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (19/21) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket19/21
Judgment Date26 March 2021
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Administrativa
Núm. de Protocol: 1000047/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000019/2021
SENTÈNCIA 30-2021
PARTS:
Apel·lant: Sra. Gálvez
Representant: Sra. Plana
Advocat: Sr. Vilar
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Zurita
Advocada: Sra. Elías
Andorra la Vella, el trenta de març de dos mil vint-i-u.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000047/2020.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 19/21 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de la Sra. Gálvez va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què sol·licitava que s'anul·lés la resolució de 8 de juliol de 2020, que va confirmar una prèvia resolució del Ministeri de Justícia i Interior de 8 de juny del mateix any, en virtut de la qual s'havia denegat l'autorització de residència i treball que havia demanat la interessada.
La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles d'1 de desembre de 2020 ha desestimat la demanda, declarant que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Quant a l'exigència relativa a que la demanda de treball no pugui ser coberta pel mercat de treball interior, l'empresa va donar compliment a la mateixa i va comunicar l'oferta al Servei d'Ocupació, el qual va indicar tres candidats que no van resultar idonis per ocupar la vacant.
Quant a l'experiència professional, l'agent acreditava dos anys previs de treball en el mateix sector, i a més havia treballat quatre temporades d'hivern a Andorra. Aquesta experiència resulta acreditada mitjançant la certificació de l'empresa que s'acompanyà a l'escrit de demanda.
3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:
El Servei d'Ocupació va contrastar les respostes de l'empresa amb les d'una de les candidates, arribant a la conclusió de que aquelles no s'ajustaven a la realitat, ja que la interessada no va rebutjar l'oferta de treball, sinó que l'empresa posposava la incorporació al mes d'agost, amb moltes incerteses. A més, la situació derivada de la pandèmia originada pel Covid-19 reforça la preferència que s'ha de donar al mercat de treball interior i a l'actuació del Servei d'Ocupació.
La interessada no va justificar els dos anys d'experiència professional que eren necessaris segons l'article 5.3 del Reglament de 29 d'abril de 2020 i no es pot apreciar cap circumstància de força major que ho impedís. D'altra banda, la presentació extemporània del certificat corresponent, ja en via jurisdiccional, no desvirtua la resolució adoptada en base als documents que es van presentar a l'Administració, ni consta que l'empresa continuï interessada en la contractació de l'agent.
4.- Un cop trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.
Segon.- La sentència apel·lada ha confirmat les resolucions administratives impugnades, que van denegar l'autorització de residència i treball que havia sol·licitat la recurrent.
Aquesta denegació es va basar en dos motius fonamentals. Per una part, en l'incompliment dels requisits sobre la intervenció del Servei d'Ocupació que recullen els articles 36 de la Llei qualificada d'immigració i 3.3 del Reglament de quota general de les autoritzacions de residència i treball, i de les autoritzacions de treball fronterer, aprovat per Decret de 29 d'abril de 2020. En segon lloc, en la manca d'acreditació de l'experiència professional de la treballadora interessada, que exigeixen els articles 41.2 de la Llei qualificada d'immigració i 5.3 del mateix Reglament esmentat.
Tercer.- Pel que fa al primer dels requisits a què s'ha fet referència, l'article 36 de la Llei qualificada d'immigració exigeix que, amb anterioritat a la presentació d'una sol·licitud d'autorització d'immigració, l'empresa sol·licitant ha d'acreditar justificadament que la seva demanda no pot ser satisfeta pel mercat de treball interior i ha d'efectuar, alhora, tots els tràmits requerits per la normativa prop de l'organisme competent en matèria d'ocupació.
Aquesta previsió es desenvolupa en l'article 3.3 del Reglament de 29 d'abril de 2020, segons el qual l'empresa ha d'entrevistar de manera efectiva i presencial els candidats que ofereixi el Servei d'Ocupació i, en cas de refús, ha de fonamentar-ne el mateix.
La preferència del mercat de treball interior es justifica en major mesura en la situació d'emergència sanitària ocasionada per la pandèmia del Covid-19, que ha comportat una aturada de l'activitat econòmica del país i un augment considerable de les persones inscrites al Servei d'Ocupació en situació de recerca de treball, tal com posa de relleu el preàmbul del Decret de 29 d'abril de 2020.
Quart.- En el cas que ara s'examina, l'empresa no va recórrer en primer lloc al Servei d'Ocupació, com preveuen les normes a què s'acaba de fer referència, sinó que va presentar abans la sol·licitud d'autorització de residència i treball. Uns dies després, el 7 de maig de 2020, va registrar l'oferta de treball a l'esmentat Servei, el qual va indicar tres candidats, que van ser rebutjats per l'empresa, dos d'ells per no tenir un nivell suficient de francès i el tercer per tenir només disponibilitat el mesos de juliol i agost.
Aquestes raons s'han vist desvirtuades en el darrer cas per la comprovació que va dur a terme el Servei d'Ocupació, que va contrastar la resposta de l'empresa amb la candidata, i aquesta va manifestar que no havia rebutjat el treball per la situació excepcional derivada de la pandèmia, i que no li van oferir la incorporació fins al mes d'agost, amb moltes incerteses (foli 74).
En aquestes circumstàncies, s'ha de concloure que resulta ajustada a dret la denegació de l'autorització sol·licitada. No s'aporta cap element de judici que permeti posar en qüestió les conclusions a què arriben les resolucions impugnades, en base a l'informe del Servei d'Ocupació, el qual va dur a terme una comprovació prop de la pròpia interessada sobre els motius adduïts respecte de la tercera candidata. Com aquesta va manifestar, la seva incorporació es posposava fins al mes d'agost, i a més amb incerteses, cosa que no s'adiu amb les manifestacions de l'empresa sobre la necessitat de disposar de la treballadora durant tota la temporada d'estiu.
En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.
Cinquè.- Sobre l'experiència professional, l'article 41.2 de la Llei qualificada d'immigració disposa que, quan es tracti de la quota d'autoritzacions que poden ser atorgades a nacionals d'altres estats no compresos en l'article 40, el Servei d'Immigració no lliura cap autorització si la persona sol·licitant no acredita la seva alta especialització i/o experiència professional per al lloc de treball que desitja ocupar.
En relació amb aquest punt, i segons l'article 5.3 del Reglament de 29 d'abril de 2020, es considera que el treballador compleix el requisit, entre d'altres supòsits, si ha treballat en la mateixa ocupació durant quatre temporades i acredita una experiència professional mínima de dos anys en la mateixa activitat laboral.
L'examen de l'expedient permet apreciar que la interessada ha treballat a Andorra durant quatre temporades d'hivern, però no va acreditar davant de l'Administració la seva experiència prèvia de dos anys en la mateixa activitat. En efecte, va acompanyar un certificat d'empresa i altra documentació de la qual només resultava haver treballat en la mateixa activitat durant 7 mesos i 23 dies.
La recurrent al·lega que no va acreditar aquest extrem per causa de força major. Ara bé, aquesta circumstància no està justificada, tal i com ha conclòs la sentència de la Batllia, especialment quant va obtenir el certificat corresponent uns dies després i no consta cap impediment per haver-lo obtingut quant va presentar la seva sol·licitud.
D'altra banda, l'aportació d'aquest document amb la demanda ha de ser considerada extemporània, i no pot convertir en il·legal una resolució administrativa que va ser adoptada d'acord amb els elements de fet que s'havien justificat en aquella data. Com diu també la sentència apel·lada, la nova documentació hagués justificat la presentació d'una nova sol·licitud quan es va disposar de la mateixa.
Per tot això, s'ha de desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Gálvez contra la sentència dictada l'1 de desembre de 2020 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
