ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ed61a9f2 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 203/20·29 mars 2021·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 29 de març del 2021 - ROJ: STSJAD 88/2021
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle203/20
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:88) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de març del 2021 - ROJ: STSJAD 88/2021).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 mars 2021 (n° 203/20) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 88/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:88)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 88/2021, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 29 mars 2021, recours n° 203/20 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:88) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par acte du 15 mai 2015, Mme Capellà a introduit devant le Tribunal de Batlles une action ordinaire contre M. Aguilar et Mme Vilar. Elle sollicitait leur condamnation solidaire au paiement de 20.174,78 euros, assortis des intérêts légaux et de la totalité des dépens, honoraires d'avocat et de procureur compris. La créance procédait d'une reconnaissance de dette signée le 30 janvier 2014, par laquelle M. Aguilar, agissant en son nom propre et au nom de Mme Vilar, reconnaissait devoir des sommes liées à des fournitures de marchandises faites pour le compte d'une exploitation désignée comme « X ».
M. Aguilar a soulevé une exceptio doli et conclu au rejet de la demande. Par décision du 9 octobre 2017, la procédure a été suspendue à l'égard de Mme Vilar, qui avait été déclarée en cessation de paiements et placée en arrangement judiciaire, et s'est poursuivie contre le seul M. Aguilar.
Le Tribunal de Batlles a accueilli intégralement la demande contre M. Aguilar par la sentence 36/2020. Les appelants, MM. Aguilar et Vilar, ont interjeté appel. Mme Capellà a soulevé à titre préalable le défaut de légitimation de Mme Vilar à relever appel, puis conclu au rejet du recours sur le fond. La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia était ainsi saisie d'une question de recevabilité personnelle, puis d'un examen de la preuve de la créance et de la validité de la reconnaissance de dette.
Question de droit
La décision soulève trois questions.
Première question : la légitimation de Mme Vilar à relever appel. Le Tribunal devait déterminer si une personne placée en cessation de paiements et en arrangement judiciaire peut interjeter appel seule, alors que la procédure la concernant a été suspendue. L'appelante invoquait l'article 15 du Décret de cessation de paiements et de faillite du 4 octobre 1969, selon lequel la résolution ouvrant la procédure devrait être ferme.
Deuxième question : le fond du litige. Le Tribunal devait apprécier la validité et l'objet de la reconnaissance de dette du 30 janvier 2014, notamment sa qualification au regard d'un précédent acte de reconnaissance (2011) et d'une procédure antérieure (6000160/2015). Il devait également trancher la question de la preuve du paiement de certaines factures émises par l'établissement A.
Troisième question : les dépens. Il s'agissait de déterminer à qui incombe la charge des frais de l'instance d'appel.
Solution et dispositif
Sur la légitimation. Le Tribunal écarte le moyen tiré de l'article 15. Il relève que ce texte vise les procédures de faillite, alors que Mme Vilar relève d'un arrangement judiciaire régi par l'article 16. Selon ce dernier, le débiteur déclaré en cessation de paiements est, de plein droit et dès le prononcé, assisté obligatoirement par l'administrateur, de sorte qu'il ne peut agir seul. Le Tribunal ajoute que l'exigence de fermeté n'est pas prévue par le Décret et qu'une interprétation finaliste conduit à faire courir l'assistance obligatoire dès le prononcé de la décision de première instance, sans préjudice d'une éventuelle infirmation en appel. Il relève enfin que l'appel n'était pas fondé sur un grief personnel : les actes de la procédure concernant Mme Vilar avaient été suspendus, et la sentence n'affectait que M. Aguilar, seul habilité à relever appel. Se référant à la doctrine de la Sala selon laquelle les causes d'irrecevabilité se muent en causes de rejet une fois le recours admis, le Tribunal rejette le recours de Mme Vilar.
Sur le fond. Le Tribunal confirme l'analyse du premier juge. Il considère qu'il n'est pas sérieusement soutenable que les deux reconnaissances de dette se rapportent à des opérations identiques ou que la seconde ait absorbé la première. Elles portent sur des dettes différentes, nées à des moments différents, sans lien juridique entre elles. La cause de la seconde reconnaissance est, selon le Tribunal, établie par les factures et bons de livraison signés. Le moyen tiré d'une tromperie de M. Aguilar
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (203/20) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Andorra la Vella, el 29 de març del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 203/20 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En data 15-5-2015, la representació processal de la Sra. Capellà formulava demanda pel procediment ordinari contra els Srs. Aguilar i Vilar, sol·licitant es dictés Sentència per la qual se'ls condemnés solidàriament a satisfer a la seva representada la suma de 20.174,78.- EUR més els interessos legals a comptar de la contesta a la demanda i la totalitat de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Segon.- El dia 11-9-2015, la representació processal dels Srs. Aguilar i Vilar articulava "exceptio doli" i tanmateix contestava la demanda articulada interessant la seva íntegre desestimació i imposició de les costes ocasionades a la part demandant.
Tercer.- Els dies 2 i 23 d'octubre del 2015, les parts litigants han presentat els respectius escrits de rèplica i de dúplica en que han reiterat les seves inicials pretensions.
Quart.- Per Aute de 9-10-2017, s'acordava suspendre les presents actuacions pel que fa a la Sra. Vilar atesa la seva situació de cessació de pagaments i arranjament judicial, prosseguint-se la tramitació de la present causa exclusivament contra el Sr. Aguilar.
Cinquè.- Practicats els mitjans de prova proposats considerats pertinents per part del Batlle ponent i evacuats pels litigants els seus respectius escrits de conclusions en data 9-3-2010 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Que donant lloc íntegrament a la demanda interposada per la Sra. Capellà contra el Sr. Aguilar ha de condemnar aquest darrer el pagament de la suma de 20.174,78
EUR augmentada dels interessos legals des de l'11 de setembre del 2015 i fins a total liquidació així com a sufragar la totalitat de les costes processals inclosos honoraris advocat, procurador i perit, a acreditar en període d'execució de sentència".
Sisè.- Contra aquesta decisió, la representació processal dels Srs. Aguilar i Vilar formula recurs d'apel·lació i mitjançant escrit de conclusions articulat en data 24-11-2020 interessen la seva revocació i en el sentit pretès per aquesta part, imposant a la contrapart el pagament de les costes ocasionades.
Setè.- La representació processal de la Sra. Capellà denúncia amb caràcter previ que la Sra. Vilar no es trobaria legitimada per presentar el recurs d'apel·lació atès el procediment concursal que la concernia Quant al fons del recurs interessa la seva desestimació amb imposició a la part recurrent de les costes ocasionades.
Vuitè.- Per escrit de 26-1-2021, la part recurrent s'oposava a la manca de legitimació processal denunciada de contrari en relació a la Sra. Vilar.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El present procediment ho és en reclamació de la quantitat de 20.174,78.- EUR que deriva del reconeixement de deute atorgat en data 30- 1-2014 entre d'una banda la Sra. Capellà (creditora) i d'altra el Sr. Aguilar, actuant en nom propi i en nom i representació de la Sra. Vilar (deutors), generat en ocasió de subministraments diversos realitzats per compte de X.
La Sentència dictada pel Tribunal de Batlles, després de constatar la suspensió de les actuacions pel que concernia la Sra. Vilar atesa la seva situació de cessació de pagaments i arranjament judicial, acull íntegrament les pretensions de la Sra. Capellà articulades al respecte del Sr. Aguilar condemnant-lo a satisfer la suma de 20.174,78.- EUR més els interessos legals produïts des del dia 11-9-2015 i fins al seu total pagament i a sufragar la totalitat de les costes ocasionades.
I és contra aquest pronunciament que la representació processal dels recurrents s'alça, pels motius de greuge següents.
Segon.- Discrepa de la sentència dictada quan disposa que el present procediment i aquell que amb anterioritat havia existit entre les parts (6000160/2015) es sustentaven en uns reconeixements de deute diversos raonant que en realitat es tractava de la reclamació global dels deutes derivats de l'explotació de X. En aquest context considera que resultava irrellevant que el reconeixement de deute només es trobés signat per alguna de les persones que l'explotaven. Refereix que la sentència considerava erròniament que la reclamació es fonamentava en fets diferenciats i en reconeixements diversos excloent l'existència de frau quan en realitat els dos reconeixements tenien per causa exclusiva el deute existent entre les persones que explotaven X amb la Sra. Capellà, amb independència del fet que aquesta darrera pogués ser titular de diferents establiments mercantils que havien pogut subministrar material a la part demandada. Sustenta que en realitat, el segon reconeixement de deute substituïa el primer de tal manera que les reclamacions que la part demandant realitzava es trobaven articulades amb mala fe, presentant dues reclamacions distintes quan en realitat obeïen a una mateixa causa de demanar, aprofitant per això la ignorància dels recurrents quan signaven un segon reconeixement de deute sense però resoldre l'inicial i sense deduir la totalitat dels pagaments realitzats.
Refereix que la part actora havia dividit expressament la contingència de la causa el que revelava una actitud processal sospitosa atès que si hagués interposat una única reclamació s'evitava el risc de sentències contradictòries. Sostenia que en cap dels reconeixements de deute efectuats es realitzava una descripció detallada del deute origen i que també resultava sospitós que la part actora hagués mantingut una posició d'absoluta passivitat a l'hora de justificar la raó per la qual havia atorgat dos reconeixements de deutes distints. Mantenia que la proximitat dels imports reclamats en ambdós procediments també avalava la seva tesi, referint que en el procediment previ s'incloïen reclamacions dels anys 2010 a 2014 i en conseqüència també comprenia les factures de l'any 2013. Afegia que en l'anterior procediment es contenia un informe pericial comptable en que es destacava que el deute global a finals de 2014 ascendia a 24.618,81.- EUR de tal manera que no es podia anar més enllà del que determinava i fer-ho, legitimava en tot cas un clar enriquiment injust. També destacava l'absoluta passivitat de la part demandant en no recórrer la sentència recaiguda en el procediment indicat. Discrepava de l'afirmació que la part demandant havia assumit deutes de X prop de A i B atès que ambdós establiments són propietat de la Sra. Capellà i per tant resultava desafortunat argumentar que la creditora havia assumit deutes del primer establiment quan en realitat es tracta de la mateixa persona. Insisteix que el Sr. Aguilar havia signat el reconeixement de deute en haver estat enganyat pensant que estava reconeixent el deute que en aquella data es trobava pendent de pagament però no quantitats suplementàries; que en tot cas no se li podia exigir tenir amplis coneixements en el món jurídic i comptable atès que les seves habilitats eren les pròpies del ram professional de la mecànica en que es desenvolupava. Quant a les factures dimanant de A, referia que de les proves practicades se n'inferia que aquestes sempre eren pagades en efectiu. Negava que quan intervenia el segon reconeixement de deute, la quantitat deguda en relació al primer es trobés pràcticament pagada i que l'argument que s'avança segons el qual la signatura figurant en albarans i factures a prova de recepció quan aquestes havien estat satisfetes resultava inútil.
En darrer lloc i atesa la mala fe de la part contrària considera que les costes li havien de ser imposades.
Tercer.- Abans d'endinsar-nos en l'examen de les diferents qüestions que resulten del recurs articulat, ens hem de pronunciar en relació a la manca de legitimació que el respecte de la Sra. Vilar es denuncia en el seu escrit de conclusions responsives.
No resulta controvertit que per Aute de 16-2017 es declarava la cessació de pagaments i arranjament judicial de la Sra. Vilar i que en tal situació per Aute de data 9-10-2017 es suspenien les actuacions pel que a ella corresponia, continuant-se el procediment exclusivament en relació al Sr. Aguilar.
L'article 16 del Decret de cessació de Pagaments i de Fallida de 4-10- 1969 comporta pel deutor declarat en cessació de pagaments i arranjament judicial, de ple dret i a partir del seu pronunciament, l'assistència obligatòria per l'Administrador. En conseqüència el deutor no pot actuar sol i tota intervenció ha de ser realitzada amb la concurrència imprescindible de l'administrador judicial, extrem aquest que en el supòsit examinat no es dóna. La representació processal de la Sra. Vilar pretèn ostentar legitimació per a promoure el recurs argumentant que segons l'art. 15 del Decret resultava necessari que la resolució judicial que iniciava el procediment concursal fos ferma. No podem compartir aquest raonament. D'una banda l'art. 15 que invoca no resulta aplicable al supòsit de la Sra. ENTITY_10: aquest es refereix als procediments de fallida i en canvi la Sra. Vilar es troba immersa en un arranjament judicial que es regula per l'article 16 posterior. D'altra part, el requisit de la fermesa que invoca no es contempla en el Decret sinó que una interpretació finalista d'aquest precepte passa per exigir l'assistència obligatòria del deutor per part de l'administrador des del pronunciament de l'arranjament judicial això és la decisió del Tribunal de Batlles, moment a partir del qual es desplegaran els efectes característics propis al procediment concursal que correspongui (suspensió de l'efectivitat dels crèdits individuals dels creditors (art. 14) ····), sense perjudici del resultat posterior fruit d'una eventual apel·lació. En conseqüència ja per aquest sol argument la manca de legitimació de la Sra. Vilar resultava inqüestionable.
Però és que tampoc la Sra. Vilar experimenta per raó de la Sentència dictada, cap mena de perjudici o gravamen necessari que constitueix la base objectiva del seu recurs d'apel·lació (Cfr. TSJC-387/2018, 85/2018
···). En efecte, les actuacions en tot el que la concernien van ser suspeses per interlocutòria de 9-10-2017, i la Sentència dictada afecta exclusivament el Sr. Aguilar que en aquesta eventualitat és l'únic que es troba legitimat per a articular el recurs d'apel·lació.
En aquest context, i seguint la doctrina d'aquesta Sala en mèrits de la qual les causes d'inadmissió es transformen en causes de desestimació una volta admès a tràmit el recurs d'apel·lació, escau desestimar el recurs articulat per la Sra. Vilar.
Quart.- Quant al recurs articulat pel Sr. Aguilar, a través del mateix es qüestiona la valoració de la prova efectuada pel Tribunal de Batlles i en essència es sustenta que el reconeixement de deute en que la Sra. Capellà fonamenta la seva reclamació en el present procediment era una reconducció del deute derivat del reconeixement de deute atorgat l'any 2011 incrementat de diferents factures impagades sorgides amb posterioritat, qüestionant-se per tant la pròpia causa del conveni de reconeixement de deute atorgat.
Malgrat en el reconeixement de deute atorgat el dia 30-1-2014 no es precisi el seu objecte concret amb indicació de les factures impagades, en l'escrit de rèplica de la Sra. Capellà exposa clarament que el deute que aquest contemplava corresponia a les factures de l'any 2013 presentades per B, SL a X en la part que no havien estat satisfetes i les factures dels anys 2012 i 2013 presentades per A al mateix negoci, amb el benentès que la demandant és titular d'ambdós establiments subministradors. Posteriorment, en seu de proves ha incorporat les factures que integren el deute reclamat (cfr. el certificat de B obrant en el folis 271 i ss i pel que es refereix a A els folis 106 i ss) d'on s'infereix que el saldo degut ascendeix a 16.939,39.- EUR (B) i 3.181,97.- EUR (A) respectivament, quina suma (20.121,36.- EUR), resulta ser lleugerament superior a la que contempla el reconeixement de deute atorgat (19.934,38.- EUR).
Aquestes precisions resulten ser cabdals pel supòsit que s'analitza doncs els subministraments de mercaderia efectuats, resulten ser posteriors al primer reconeixement de deute que per tant no les podia contemplar. Ensems i relacionat amb aquest fet però des d'una perspectiva quantitativa, l'import global de les factures generades amb posterioritat resulta coincident a la pràctica amb la quantitat contemplada en el segon reconeixement de deute objecte de les presents actuacions, el que per tant desvirtua l'argument de la part recorrent segons el qual aquest segon reconeixement de deute regularitzava el deute anterior subsegüent al primer reconeixement de deute i les sumes que s'hi podien haver afegit per subministraments posteriors.
En un altre ordre d'idees, la part recurrent pretèn atribuir a la pericial judicial efectuada en el marc del procediment 6000160/2015 un valor que no li va ser reconegut per la Sentència dictada en aquell procediment. En efecte, sustenta en aquesta alçada que aquesta quantificava el deute a desembre del 2014 que entre les parts podia existir, però aquest no és el cas. En efecte, en la pericial efectuada en aquell procediment, la perit si bé quantificava el saldo global deutor a dita data en la quantitat de 24.618,81.- EUR ho va fer exclusivament en funció de les factures incorporades per la part demandada que sigui dit de passada incorporaven aquelles que en les presents actuacions es reclamen segons certificació emesa per B i això malgrat haver sorgit amb posterioritat al reconeixement de deute inicial. Dit en altres termes, la part pretèn que en aquell primer procediment es liquidava la totalitat dels deutes que entre les parts podien existir, obviant però l'objecte de la reclamació que allí s'efectuava es cenyia als deutes anteriors al dia 21-12- 2011. Tampoc la Sentència dictada en aquell procediment avala la tesi del recurrent. En efecte, aquesta en cap cas quantifica el deute a desembre de 2014 sinó que es limita a imputar la totalitat de pagaments a compte efectuats contemplats per la perit (12.131,41.- EUR) a la suma reclamada, fixant la quantitat pendent de pagament en relació al reconeixement de deute primer en la suma de 14.345,24.- EUR.
En aquestes coordenades no pot sostenir-se seriosament que ambdós reconeixements de deutes no corresponguessin a operacions diverses sorgides en moments diferents o que el segon reconeixement de deute també incloïa o substituïa part del deute anterior. Pel contrari ambdós negocis jurídics intervenen per deutes diferents i independents sense que tinguin cap tipus de relació jurídica entre ells. En tal eventualitat no es pot considerar que el Sr. Aguilar a l'hora d'atorgar el segon reconeixement de deute hauria estat enganyat atès que en definitiva la causa del seu atorgament era real i ha resultat degudament acreditada per la Sra. Capellà mitjançant factures i albarans d'entrega de les mercaderies degudament signats a títol de conformitat.
Cinquè.- Altre motiu del recurs intervé en relació a la reclamació que s'articula al respecte de les factures de A defensant que aquestes sempre eren pagades en efectiu des de X. Tampoc podem compartir aquesta argumentació. En efecte, malgrat la part demandada incorpori alguns dels albarans que la part demandant reclama (folis 192, 198, 199, 200) en aquests figura exclusivament la menció "pagat" o la lletra "p" però no es justifica que aquesta menció hagi estat realitzada per la part creditora ni tampoc figura en els mateixos cap signatura a títol de conformitat com resulta dels usatges propis al sector del comerç o fins i tot de la pràctica seguida per les parts. En efecte en les ocasions en que les factures eren satisfetes en efectiu, A entregava un rebut justificatiu (vegi's a títol il·lustratiu els folis 186, 189, 190 ····), sense però que cap d'aquests rebuts acreditatius es refereixin a les factures reclamades per la demandant en el present procediment en mèrits del reconeixement de deute de 30-1- 2014.
Sisè.- Per tot l'exposat en resultar la Sentència dictada pel Tribunal de Batlles ajustada a dret i a les circumstàncies concurrents, escaurà desestimar en tots els seus extrems el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Aguilar al seu respecte.
Setè.- En mèrits de la regla del venciment objectiu escau imposar a la part vençuda les costes ocasionades en aquesta alçada inclosos els honoraris d'advocat i procurador de la part apel·lada.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Aguilar i Vilar contra la Sentència 36/2020 dictada pel Tribunal de Batlles, secció civil ,en data 9-3-2020 que confirmem íntegrament.
Imposem als recurrents les costes ocasionades en aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.
