ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.eee60b5b · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 245/19·28 May 2021·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: STSJAD 168/2021
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket245/19
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:168) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de maig del 2021 - ROJ: STSJAD 168/2021).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 28 mai 2021 (n° 245/19) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 168/2021
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 168/2021, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 28 mai 2021, recours n° 245/19 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:168) (Lire sur source officielle)
Note éditoriale : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue ci-dessus est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Le 28 juin 2016, M. Zapata a introduit devant le Tribunal des Batlles une action en restitution d'une somme de 119 000 EUR, dirigée solidairement contre la société Calatayud, SL (anciennement dénommée « B, SL ») et M. Agullo. Il sollicitait la condamnation des défendeurs au paiement de cette somme, majorée des intérêts légaux, ainsi que des dépens.
Selon le demandeur, la somme avait été versée à la société B, SL au moyen de trois virements bancaires effectués avec des dates de valeur des 30 septembre et 10 octobre 2013. Elle était initialement destinée au paiement du loyer d'une maison à G., puis devait servir à l'acquisition d'un appartement à Canillo et des actions de la société B, SL. Ces acquisitions n'ayant pas été réalisées, le demandeur estimait que les fonds devaient lui être restitués.
Les défendeurs ont soulevé des exceptions de défaut de légitimation active, de défaut de litisconsorce passif nécessaire et de défaut de légitimation passive, et ont conclu subsidiairement au fond. Par jugement du 29 mai 2019, le Tribunal des Batlles a débouté le demandeur de l'intégralité de ses prétentions et mis les dépens à sa charge.
M. Zapata a interjeté appel le 19 septembre 2019, sollicitant la réalisation de mesures d'instruction qui lui avaient été refusées en première instance, ainsi que la révocation du jugement. Par ordonnance du 29 mars 2021, la Cour a rejeté la demande d'instruction complémentaire. La société Calatayud, citée par édits, n'a pas comparu en appel. La société a été déclarée défaillante ; M. Agullo a conclu au rejet de l'appel.
Question de droit
La Cour devait déterminer si le demandeur, qui réclame la restitution d'une somme versée à des tiers, pouvait obtenir gain de cause alors qu'il n'avait pas établi la réalité des négocis juridiques censés justifier le paiement. Plus précisément, la question posée était double :
Quelle partie supporte la charge de la preuve de l'existence et de la réalisation des accords sous-tendant le versement, lorsque les parties défenderesses contestent la version du demandeur ?
Le changement de version du demandeur sur la destination des fonds, combiné à son âge, peut-il être tenu pour justifié et affecter la solution du litige ?
Le moyen tiré de l'indéfense, invoqué par l'appelant au motif que les mesures d'instruction sollicitées n'avaient pas été admises, constituait une question procédurale accessoire, à laquelle la Cour a répondu en renvoyant à l'objet réel du litige.
Solution et dispositif
La Cour a rejeté l'appel et confirmé intégralement le jugement de première instance. Elle a considéré que la demande de restitution ne pouvait prospérer dès lors que la réalité des négocis juridiques justifiant le paiement de 119 000 EUR n'était pas établie.
Le raisonnement s'articule en plusieurs temps. La Cour rappelle d'abord que la charge de la preuve incombe à la partie demanderesse, dès lors que celle-ci affirme l'existence d'accords et
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (245/19) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket245/19
Judgment Date28 May 2021
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Andorra la Vella, el 28 de maig del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 245/19 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Primer.- En data 28 de juny de 2016, la representació processal del senyor Zapata interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil ordinari, solidàriament contra la societat Calatayud - anteriorment anomenada B, SL- i el senyor Agullo, tot sol·licitant la seva condemna al pagament de la quantitat de 119.000 EUR, majorada amb els interessos legals i amb imposició de les costes, inclosos els honoraris d'advocat i procurador així com els interessos de les mateixes, des de la contesta a la demanda.
Segon.- La representació processal de la societat Calatayud contestà a la demanda articulada de contrari en data 28 de setembre de 2016, formulant les excepcions peremptòries de manca de legitimació activa, de manca de litisconsorci passiu necessari i de manca de legitimació passiva, oposant-se subsidiàriament al fons de la demanda. Demanava també la imposició de les costes a l'agent, amb inclusió dels honoraris d'advocat i procurador, així com dels honoraris que es poguessin generar en període probatori, tals com perits o cost dels documents.
Per la seva banda, la representació lletrada del senyor Agullo procedí a contestar la demanda en data 11 d'octubre de 2016, tot sol·licitant la seva íntegra desestimació i la imposició de les costes processals a l'adversa, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perit o qualsevol altre tècnic, de ser el cas.
Tercer.- Les parts van replicar i duplicar tal i com esdevé acostumat i, després de practicades les proves proposades i declarades pertinents i una volta evacuat el tràmit de conclusions, el Tribunal de Batlles dictà Sentència, quina part dispositiva, entre altres, estableix:
"DECIDEIX:
Primer.- que desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Zapata contra la societat mercantil andorrana per participacions "Calatayud, SL" així com contra el Sr. Agullo, ha d'absoldre i absol lliurement als darreres de tots i cadascun dels pediments efectuats de contrari; imposant tanmateix a l'instant d'aquest plet les costes processals causades als defenents de conformitat amb el que preveu el darrer considerant de la present resolució."
Quart.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Zapata i, mitjançant el seu escrit de conclusions de data 19 de setembre de 2019, sol·licita la pràctica de les proves que li foren denegades en la instància i la revocació de la Sentència recorreguda en el sentit per ell interessat en els seus escrits d'al·legacions i la imposició de les costes, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i saig -si és el cas-, a la part contrària.
Per Aute de data 29 de març de 2021, la Sala va desestimar la pràctica de les proves interessades per la part apel·lant.
Cinquè.- La representació lletrada del senyor Agullo s'oposa al recurs interposat de contrari i demana la seva íntegra desestimació, que es confirmi la resolució d'instància i s'imposin les costes processals causades en aquesta alçada a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat.
La societat Calatayud va ser citada per edictes, sense haver comparegut en aquesta segona instància.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La part recurrent considera que s'ha acreditat que els diners que reclama, 119.000 EUR, tot i ser originàriament abonats per pagar el lloguer de la casa de G a la que es fa referència a les actuacions, finalment havien de ser destinats a pagar la compra del pis radicat a Canillo i de les accions de la societat B, SL. i que, per tant, en no haver-se dut a terme finalment aquestes compres, li havien de ser retornats. Així mateix entén que el no haver-se practicat les proves sol·licitades en la instància, li ha ocasionat indefensió.
Segon.- La Sentència d'instància fixa adequadament l'objecte del litigi - donat que moltes de les al·legacions fan referència a qüestions alienes al mateix, així com molta de la prova sol·licitada i quina pràctica fou degudament denegada-, en el seu I.- Considerant quan diu: "atès l'abast concret de la demanda, l'únic que aquí ens ha d'ocupar i preocupar és saber si realment i efectivament l'instant d'aquest plet té dret i es troba legitimat per a reclamar el retorn dels cent dinou mil euros (119.000 EUROS) que s'haurien abonat a la mercantil "B SL" per mitjà de tres transferències bancàries documentades i efectuades amb valors 30 de setembre i 10 d'octubre de 2013".
La prova d'aquest extrem sostingut per la part agent i negat per la defenent -de fet per les dues parts contra les que es va interposar la demanda i que van comparèixer en la instància- corresponia aportar-la a la part agent, però no ho va fer.
En relació a la càrrega de la prova, la Sala s'ha pronunciat en diferents ocasions, per exemple en la Sentència de data 5 de febrer de 2015, rotlle número TSJC-265/2014: "TERCER.- Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem sintetitzar en els següents: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius", o es proclami l'extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat, els denominats fets "extintius" o "impeditius". 2) Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria és transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquest existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal.
Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre la càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer 3) als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu"; 4) presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; 5) cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això,
la necessària flexibilitat en l'aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria."
Tercer.- Efectivament, la Sala considera que no havia de resultar difícil a la part agent, de ser certa la seva pretensió, l'acreditació dels acords existents entre les parts en relació als 119.000 EUR que reclama. Però no només no aporta cap prova al respecte, sinó que una vegada acreditada per la part defenent la realitat de la seva versió, l'agent i avui recurrent modifica la seva. En efecte, davant l'evidència que es deriva de la declaració del senyor Zapata efectuada a Espanya, al Jutjat d'instrucció núm. 6 de G, en el marc del procediment "Previas 447/2015", assistit de lletrat i incorporada als autes mitjançant Comissió Rogatòria internacional (folis 226 a 234), que és que els 119.000 EUR els va abonar per pagar el lloguer de la casa de G (lloguer quina existència no és discutida per cap de les parts litigants); modifica la seva versió inicial segons la qual els 119.000 EUR els hauria pagat per comprar la unitat immobiliària radicada a Canillo, apartament 0-0 de l'Edifici E, Urbanització U i una societat a Andorra, que tot i que no l'especifica en la demanda resulta ser la societat B, SL, tot afirmant que tot i que els diners es van abonar per pagar el lloguer de la casa de G, per compensar-lo pel desnonament que va patir de la mateixa, les parts van acordar destinar aquests diners a l'adquisició del pis de Canillo i de la societat a Andorra.
A banda, però, de no aportar cap prova sobre aquest extrem, pretén justificar el canvi de versió en què l'edat del senyor Zapata (70 anys) li hauria impedit recordar-ho, sense però aportar tampoc cap acreditació de què l'edat li hagués ocasionat alguna afectació a la seva memòria, sense que evidentment l'edat per sí sola pugui considerar-se causa de limitació de les seves capacitats. Resultant igualment si més no curiós, que de l'import reclamat ni tan sols s'especifiqui la suma que correspon a la compra del pis i la que correspondria a la compra de la societat; així com que tot l'import s'aboni a través d'un tercer a la mateixa societat que havia de ser objecte d'adquisició.
Quart.- No havent-se, doncs, acreditat la realitat dels negocis jurídics dels que portaria causa el pagament de 119.000 EUR impugnat, no es pot donar lloc a la pretensió de l'agent i avui recurrent, procedint en conseqüència la desestimació del recurs interposat i la íntegra confirmació de la resolució d'instància.
Cinquè.- La desestimació del recurs comporta la imposició a la part recurrent del pagament de les costes processals ocasionades, de conformitat amb el que disposa el Codi 7, 51, 5.
Decisio
Vistos la legislació vigent i els Usos i Costums aplicables al present cas, la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, ha pres la següent
DECISIÓ
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Zapata contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles de data 29 de maig de 2019, que confirmem íntegrament.
Segon.- IMPOSAR les costes processals ocasionades en aquesta alçada a la part recurrent.
Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així per aquesta nostra resolució, de la qual en serà tramés testimoni a la Batllia, per al seu coneixement i als efectes escaients, definitivament jutjant, ho pronunciem, manem i signem.-
