ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6d45ab5a · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 20/21·22 juillet 2021·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 22 de juliol del 2021 - ROJ: STSJAD 189/2021
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle20/21
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:189) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 22 de juliol del 2021 - ROJ: STSJAD 189/2021).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 22 juillet 2021 (n° 20/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 189/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 22 juillet 2021)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ROJ/ECLI figurant dans le texte intégral est retenue. Numéro de protocole : 2000038/2020 ; numéro de rouleau : TSJA-0000020/2021 ; sentence n° 55-2021.
Faits et procédure
M. Rius a sollicité l'exonération de l'impôt sur les transmissions patrimoniales immobilières (ci-après « IPTI ») à l'occasion de l'acquisition d'un logement, sur le fondement de l'article 4.11.c) de la loi relative à cet impôt. Cette exonération est subordonnée, pour un acquéreur unique, à la condition que les revenus annuels de l'acquéreur, issus d'un salaire, d'une activité indépendante, d'une pension ou d'autres revenus, n'excèdent pas trois fois le salaire minimum mensuel annualisé.
Par résolution du 5 février 2020, le Département des tributs et des frontières a refusé l'exonération, ou subsidiairement le taux réduit. Le recours administratif formé contre cette décision a été rejeté par accord de la Commission technique tributaire du 29 juin 2020. M. Rius a alors saisi le Tribunal de batlles, qui, par jugement du 20 janvier 2021, a rejeté sa demande d'annulation.
Le requérant a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que deux donations, pour un montant total de 392 900 EUR, ne pouvaient être qualifiées de « revenus » au sens de la loi, dès lors qu'elles ne constituaient pas un profit périodique tiré d'un actif matériel ou financier. Il invoquait à cet appui l'article 108.3 de la loi de bases de l'ordre tributaire et l'article 20 de la convention fiscale entre l'Andorre et l'Espagne. Le Gouvernement d'Andorre concluait à la confirmation intégrale du jugement, les donations (250 000 EUR et 142 900 EUR) ayant été regardées comme des revenus annuels dépassant le seuil légal.
Le tribunal a substitué l'audience orale par une procédure écrite. Le requérant n'ayant pas repris, en appel, ses moyens relatifs au calcul de la période annuelle et à l'insuffisance de motivation, le litige a été circonscrit à la seule question de fond (consid. 4).
Question de droit
La question posée était la suivante : les donations reçues par l'acquéreur dans les douze mois précédant sa demande doivent-elles être incluses dans les « ingressos anuals » (revenus annuels) servant à apprécier le plafond de l'article 4.11.c) de la loi sur l'IPTI ? Plus précisément, le terme « renda » (revenu), employé par la loi, recouvre-t-il les acquisitions à titre gratuit ?
Solution et dispositif
Le Tribunal a adopté une interprétation tripartite du texte : littérale, systématique et téléologique (consid. 5).
Interprétation littérale. Le Tribunal relève que le dictionnaire de l'Institut d'Estudis Catalans donne au mot « renda » deux acceptions : un profit périodique tiré d'un actif, d'une part, et un équivalent de « ingrés » (entrée de fonds), d'autre part. La première accepte mal les donations, qui ne présentent pas de caractère
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (20/21) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 2000038/2020 Núm. De Rotlle: TSJA-0000020/2021
SENTÈNCIA 55-2021
PARTS:
Apel·lant: Sr. Rius
Representant: Ídem
Advocada: Sra. Tur
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Vaquero
Advocada: Sra. Zapata
Andorra la Vella, vint-i-dos de juliol de dos mil vint-i-ú.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000038/2020.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 20/21 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Rius va interposar demanda contra el Govern, en què sol·licitava que s'anul·lés l'acord de 29 de juny de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de 5 de febrer de 2020 del Departament de Tributs i Fronteres. En virtut d'aquesta darrera, es va denegar l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, o bé l'aplicació del tipus de gravamen súper-reduït de l'impost general indirecte, respecte de la transmissió a favor de l'agent d'un habitatge situat al XXXX.
Les resolucions recorregudes han considerat que els ingressos del sol·licitant durant els 12 mesos anteriors a la petició superen el límit màxim que preveu l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, xifrat en tres vegades el salari mínim mensual anualitzat.
La sentència de 20 de gener de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que els actes impugnats són ajustats a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta substancialment en els següents arguments:
L'Administració ha computat com a ingressos anuals de l'interessat l'import de dues donacions, per import total de 392.900 EUR, quan aquestes no poden ser considerades com a renda, ja que no es tracta d'un profit periòdic procedent d'un actiu material o financer.
L'article 108.3 de la Llei de bases de l'ordenament tributari distingeix entre diners en efectiu o comptes en entitats de crèdit o dipòsit (apartat a) i rendes (apartat f), el que posa de relleu que no es tracta de conceptes equiparables. D'altra banda, l'article 20 del Conveni per evitar la doble imposició entre Andorra i Espanya disposa que les altres rendes no previstes en els articles precedents són imposables exclusivament en l'Estat de residència del perceptor, mentre que en aquest cas les donacions van tributar davant la Hisenda de Navarra, i per tant no es poden encabir en el concepte d'altres rendes.
La Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries no contempla la capacitat econòmica de l'adquirent de l'immoble com a element determinant de l'exempció sol·licitada, sinó que només té en compte els ingressos anuals derivats de salari, treball per compte propi, pensió o altres rendes, sempre que no superi tres vegades el salari mínim mensual anualitzat.
3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:
A la vista de la documentació presentada per l'interessat, es va constatar l'existència d'uns ingressos anuals superiors al límit màxim previst a l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, procedents de dues donacions pels imports respectius de 250.000 i 142.900 EUR.
Les donacions han de ser considerades com "altres rendes" als efectes d'aquest impost, ja que el concepte de renda es sinònim d'ingrés, que inclou qualsevol entrada de diner en efectiu o xecs.
La Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques conceptua la renda com la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, sigui quina sigui la seva font o origen.
Els ingressos anyals del recurrent van superar el límit màxim previst a l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si el recurrent té dret a l'exempció de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, que preveu l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost, generat amb motiu de l'adquisició d'un habitatge situat al XXXX.
Entre d'altres requisits, aquest precepte limita aquesta exempció al supòsit en què l'adquirent tingui uns ingressos anuals derivats d'un salari, un treball per compte propi, una pensió o altres rendes que no superin tres vegades el salari mínim mensual anualitzat en el cas d'un sol adquirent.
Atès que el recurrent no ha reproduït en aquesta instància les al·legacions contingudes en la demanda sobre el còmput del període anyal ni sobre la manca de motivació suficient, l'objecte del debat queda circumscrit a la qüestió de fons, és a dir, si s'ha d'incloure dins dels ingressos anuals de l'interessat l'import de dues donacions que va rebre en els dotze mesos anteriors a la seva sol·licitud, per un import total de 392.900 EUR, amb la qual cosa superaria el límit màxim de tres vegades el salari mínim mensual anualitzat, que preveu l'article 4.11.c) de la Llei.
Tercer.- Per tal de resoldre adequadament la qüestió litigiosa, resulta necessari abordar la interpretació del precepte tant des d'una perspectiva estrictament literal o gramatical, com també sistemàtica i teleològica.
Des del primer punt de vista, com posa de relleu la sentència apel·lada, el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix el concepte de renda, en una primera accepció, com a profit periòdic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer, però també com equivalent a ingrés, que significa qualsevol entrada de diner en efectiu, xecs, etc... En conseqüència, l'element gramatical no ofereix una solució concloent al thema decidendi, ja que la primera accepció posa de relleu el caràcter periòdic de la renda, que no tenen les donacions rebudes per l'adquirent en aquest supòsit, mentre que la segona té un caràcter més general i s'equipara a qualsevol tipus d'ingrés, com també succeeix amb el subconcepte de renda fiscal, que es refereix a l'oscil·lació del patrimoni d'una persona en un interval de temps donat, casos en què s'inclourien sense dificultat aquelles donacions.
Quart.- Més rellevant resulta una aproximació sistemàtica al contingut de l'article que és objecte de discussió, posant-lo en relació amb altres disposicions del sistema tributari. En aquesta línia, l'element de judici més rellevant l'ofereix la Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques, que, pel seu propi objecte, defineix perfectament els elements que integren el concepte de renda.
En aquesta línia, l'article 2 de la referida Llei disposa que la renda de l'obligat tributari comprèn la totalitat de les seves rendes i guanys i pèrdues de capital, amb independència del lloc on s'hagin produït i sigui on sigui la residència del pagador, i en el mateix sentit es defineix el fet generador de l'impost a l'article 4.1 de la pròpia Llei.
Per la seva part, l'article 4.4 estableix que no estan subjectes a l'impost les rendes consistents en les adquisicions de béns i drets per herència, llegat o qualsevol altre títol successori, així com les adquisicions de béns i drets per donació o qualsevol altre negoci jurídic a títol gratuït, inter vivos, a més d'un altre supòsit que no és del cas.
En conseqüència, queda clar que la Llei de l'impost sobre la renda de les persones físiques conceptua com a renda les adquisicions a títol d'herència, llegat i donació, encara que acte seguit les declari no subjectes a l'impost. Aquesta Llei utilitza el terme de renda en la segona de les accepcions que defineix el diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, abans esmentada, és a dir, com a equivalent a ingrés en termes generals.
Cinquè.- També des d'una perspectiva finalista s'han d'incloure les donacions en el concepte de renda. Com afirma la sentència apel·lada, l'exempció prevista en l'article 4.11 de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries pretén beneficiar la primera adquisició de l'habitatge habitual, quan aquest no superi un valor determinat i la capacitat econòmica de l'adquirent no excedeixi un llindar preestablert. En aquesta línia, la determinació dels ingressos anuals de l'interessat està íntimament relacionada amb la seva capacitat econòmica, el que condueix a concloure que les rendes que cal tenir en compte inclouen les donacions rebudes en els dotze mesos anteriors, tal i com ha conclòs la sentència impugnada.
Sisè.- Les anteriors consideracions no resulten desvirtuades per la invocació que fa el recurrent de l'article 108.3 de la Llei de bases de l'ordenament tributari. Aquest precepte s'inclou en la secció que regula el procediment de constrenyiment i estableix l'ordre d'embargament dels béns o drets del deutor, qüestió que no guarda relació amb la que és objecte d'aquest procés. El referit article 108.3 es refereix a béns o drets realitzables, mentre que l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries contempla els ingressos anuals derivats de qualsevol tipus de rendes, el nivell dels quals determina que es tingui dret o no a l'exempció de l'impost.
De la mateixa manera, també resulta improcedent la referència a l'article 20 del Conveni entre Andorra i Espanya per evitar la doble imposició. Aquest precepte determina en quin dels Estats contractants han de tributar les altres rendes no contemplades en els preceptes anteriors i obtingudes pels residents en cadascun d'ells, però això no condiciona la definició de renda de l'article 4.11.c) de la Llei de l'impost sobre transmissions patrimonials immobiliàries, als efectes de l'exempció prevista en aquest darrer article, que s'ha de realitzar exclusivament en base als criteris que ofereix l'ordenament andorrà.
Per tot això, s'ha de desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.
Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Rius contra la sentència dictada el 20 de gener de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
