ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.52b996ea · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 15/21·29 oktober 2021·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2021 - ROJ: STSJAD 239/2021
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI15/21
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:239) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 d'octubre del 2021 - ROJ: STSJAD 239/2021).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 octobre 2021 (n° 15/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 239/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 29 octobre 2021)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 239/2021, Sala Administrativa, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, 29 octobre 2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:239, recurs n° 15/21, sentència n° 69-2021) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Une candidate, Mme Manzanares, a participé à un concours pour la provision de quinze places de caporal de Police (niveau B4). Au terme d'une épreuve psychotechnique, l'administration l'a déclarée « no apta », ce qui a entraîné son exclusion du concours. La décision initiale d'exclusion est datée du 16 février 2016. Le recours administratif formé contre celle-ci a été rejeté par un acte du 27 avril 2016.
L'intéressée a saisi le Tribunal de Batlles d'une demande tendant à l'annulation de l'acte du Gouvernement d'Andorre. Par jugement du 9 avril 2020, la Section administrative de ce tribunal a rejeté la demande et déclaré la décision litigieuse « ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa ».
Mme Manzanares a interjeté appel. Son recours soulève cinq moyens : la répétition de l'épreuve psychotechnique, l'absence de précision des bases du concours quant aux exigences et niveaux de compétence, la valeur d'une seconde évaluation psychologique qui aurait été favorable, l'irrecevabilité d'une absence de prise en compte d'un traitement différencié dans d'autres procédures, et la contestation de l'appréciation de l'expertise judiciaire, qui présentait un résultat favorable à l'appelante. Le Gouvernement a conclu à la confirmation intégrale du jugement, en faisant valoir notamment que le profil professionnel avait été communiqué par un complément publié sur l'intranet, que l'appelante avait pu s'entretenir avec les auteurs du rapport technique et que son absence à cet entretien lui était imputable. Les codéfendeurs ont sollicité le rejet du recours, tout en contestant certaines considérations du jugement relatives à l'écart temporel entre la sélection et l'expertise.
La Sala a substitué l'audience orale par la procédure écrite (conclusions). Par une décision préalable du 10 mai 2021, elle a rejeté les demandes de mesures d'instruction formées par l'appelante.
Question de droit
Le tribunal devait déterminer si les décisions administratives déclarant la requérante « no apta » à l'épreuve psychotechnique d'un concours de recrutement étaient entachées d'illégalité. Trois questions se dégagent de la motivation :
La communication tardive ou incomplète du profil professionnel affecte-t-elle la validité de l'épreuve, dès lors que les bases de la convocation renvoyaient à une communication ultérieure ?
La répétition de l'épreuve psychotechnique, motivée par l'invalidité des premiers résultats, méconnaît-elle le procédé applicable et le principe d'égalité entre candidats ?
Une expertise judiciaire postérieure, établie plusieurs années après le concours, peut-elle remettre en cause l'appréciation de l'administration ? Plus largement, quelle est l'étendue du contrôle juridictionnel sur la discrétionnalité technique de l'administration ?
Solution et dispositif
Le tribunal rejette l'appel, confirme le jugement entrepris et ne prononce pas de condamnation aux dépens. Le dispositif est reproduit ci-après dans une traduction fidèle du catalan :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Premier.- Rejeter le recours d'appel formé par Mme Manzanares contre le jugement rendu le 9 avril 2020 par la Section administrative du Tribunal de Batlles, lequel est confirmé dans ses propres termes.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (15/21) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Sr. Seco
Sr. Estany
Sr. Romeu
Sr. Querol
Sr. Romeu
Sr. Duque
Sr. Caro
Sr. Calatayud
Sr. Julián
Sr. Zurita
Sra. Machado
Sr. Garzón
Sr. Soriano
Representants: ídem
Advocat: Sr. VMC
Andorra la Vella, el vint-i-nou d'octubre de dos mil vint-i-ú.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000060/2016.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. Manzanares va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 27 d'abril de 2016, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de 16 de febrer de 2016, mitjançant la qual es va declarar l'agent com a "no apta" en la prova psicotècnica realitzada en el marc del procediment selectiu convocat per a la provisió de 15 places de caporal de Policia, nivell B4, i, en conseqüència, la va declarar exclosa del concurs.
La sentència de 9 d'abril de 2020 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La interessada, junt amb d'altres candidats, va haver de repetir la realització de la prova psicotècnica, i això suposa una vulneració del procediment degut.
Les bases de la convocatòria no especificaven els requisits ni els nivells de competència que havien de complir els candidats.
La recurrent es va sotmetre a una altra prova psicològica, de la qual resulta que és apta per al lloc de caporal de Policia. En altres processos selectius es va admetre aquesta prova contradictòria.
La valoració que realitza la sentència de la prova pericial judicial no és ajustada, ja que presenta un resultat favorable a la recurrent i no es pot descartar el seu contingut pel fet del temps transcorregut des de la realització del procés selectiu.
3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:
L'apartat 5.2 de les bases de la convocatòria remetia la definició del perfil professional a un complement posterior, que es va publicar a la intranet amb l'antelació necessària a la realització de la prova psicològica.
El resultat de "no apte" comportava necessàriament l'exclusió del candidat, segons les bases reguladores.
No s'ha produït cap indefensió de la interessada, ja que aquesta va poder mantenir una entrevista amb els autors de l'informe tècnic, per tal de contrastar els resultats, tal com preveien les bases, i si no ho va fer només és per causa imputable a la interessada.
L'aportació d'un informe tècnic elaborat a instància de la recurrent no està prevista en les bases. A més, les autores no coneixien els requisits exigits per l'Administració i, quan al resultat, no hi ha divergències substancials amb el resultat de la prova practicada en el procés selectiu.
Sobre el resultat de la prova pericial judicial, no es van poder contrastar els resultats, ja que la Batllia no va donar trasllat de tot el contingut de l'informe. En qualsevol cas, quan es va practicar ja havien transcorregut tres anys des del procés selectiu i l'informe reconeix l'evolució de la interessada. A més, el perit no va practicar les proves dinàmiques de grup, que estaven vinculades a les funcions de comandament.
4.- La representació dels codemandats sol·licita igualment la desestimació del recurs, tot i discrepar de la sentència respecte de les consideracions que conté sobre el lapse temporal existent entre el procés selectiu i la prova pericial.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar la legalitat de les resolucions administratives que van declarar "no apta" la recurrent en la prova psicotècnica del procés selectiu convocat per a la cobertura de 15 places de caporal de Policia, nivell B4, i en conseqüència la van excloure del concurs.
Com s'ha exposat en els antecedents, la sentència del Tribunal d'instància ha desestimat la demanda de la part agent i ha declarat que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa. En resum, la Batllia ha considerat que el complement a la circular 592/15 va precisar el perfil professional que es requeria per accedir a les places de caporal de Policia, i que aquest es va publicar amb l'antelació necessària, de manera que els candidats en van poder tenir coneixement suficient.
A més, conclou que la repetició de la prova psicotècnica va obeir a que els resultats de la primera no eren concloents i no aportaven fiabilitat a la prova, de manera que no es pot apreciar cap infracció del procediment aplicable pel fet d'haver hagut de realitzar-la novament.
D'altra banda, es considera que els test oficials són idonis i han estat realitzats per personal expert, i que l'informe de part que va aportar el recurrent no contradiu els resultats de la prova oficial, sinó que, malgrat les diferències en la puntuació, efectua una valoració similar. No es desvirtuen, doncs, els resultats de la prova realitzada en el procés selectiu.
En darrer terme, la sentència estima que el resultat de la prova pericial practicada en les actuacions tampoc desvirtua la valoració inicial, per raó del temps transcorregut i de l'evolució de la interessada en aquest període, que es posa de relleu en el propi informe.
Tercer.- En primer terme, s'han de confirmar íntegrament les consideracions que ja es van exposar en l'aute de 10 de maig de 2021, dictat en el present rotlle d'apel·lació, que van denegar la pràctica en aquesta instància de les proves sol·licitades per la recurrent. En efecte, respecte de la prova documental 3ª, ja consten incorporats a l'expedient administratiu i a les actuacions tots els antecedents necessaris per adoptar una decisió de fons i, pel que fa a les proves testifical 6ª i documental 8ª, es refereixen a un procés selectiu diferent, regit per unes altres bases, de manera que no són rellevants per a la resolució de la litis.
Quart.- Abans d'examinar les diferents al·legacions de forma i de fons en què es basa el recurs d'apel·lació, convé recordar que aquest mateix procés selectiu per a la provisió de places de caporal de Policia ja va ser objecte de la sentència d'aquesta Sala núm. 45-2021, de 20 de maig, la qual va examinar alguns dels mateixos motius d'impugnació que aquí s'articulen. En conseqüència, procedirà reproduir ara, en la mesura necessària, els arguments en què es va basar aquella resolució.
Així succeeix respecte de la impugnació basada en que les bases de la convocatòria no especificaven quins eren els requisits ni el nivells de competència que s'havien de superar en la prova psicotècnica per obtenir la plaça de caporal.
Sobre aquest punt, l'esmentada sentència de 20 de maig de 2021 ja va considerar que:
"L'apartat 5.2 d'aquestes bases indicava expressament que "el perfil professional en base al qual es realitzaran les diverses proves serà properament comunicat a les persones candidates". En aplicació d'aquesta norma, el complement de la circular 592/15, de data 12 de novembre de 2015 (foli 135), va indicar les nou competències que comprenia el perfil de la plaça de caporal de Policia, amb la definició de cadascuna d'elles. Aquest complement es va donar a conèixer en la intranet del Cos, de manera que va poder ser coneguda pels candidats amb la suficient antelació a la realització de les proves psicotècniques.
En conseqüència, tal com ha conclòs la sentència apel·lada, no es pot apreciar l'existència de cap vici invalidant de les resolucions impugnades per aquesta causa".
En conseqüència, en aplicació d'aquest mateix criteri, i atesa l'absència de qualsevol indefensió dels interessats per aquest motiu, procedeix desestimar igualment en aquest cas la referida impugnació.
Cinquè.- La recurrent al·lega també que va haver de repetir, junt amb altres set candidats, la prova psicotècnica, i que això vulnera el procediment aplicable.
Consta en les actuacions (folis 156-157) un informe elaborat per la directora de l'empresa encarregada de la realització d'aquestes proves psicològiques, segons el qual la repetició d'una d'aquestes proves va ser motivada pel fet que es van obtenir primerament uns resultats invàlids que no aportaven fiabilitat a la prova i que no permetien emetre conclusions sobre les respostes dels afectats. Aquesta repetició va obeir a la necessitat de respectar els requisits que determina l'empresa elaboradora dels tests i de les proves d'avaluació, per tal d'arribar a una adequada correcció i interpretació d'aquestes proves.
En conseqüència, s'ha de concloure que la repetició de la prova era necessària per arribar a una correcta valoració, i que aquest fet no ha comportat cap indefensió als interessats ni cap tractament diferencial entre els candidats, per la qual cosa s'ha de desestimar també aquest motiu d'impugnació.
Sisè.- Pel que fa a la valoració de les proves pericials incorporades a les actuacions, la sentència d'aquesta Sala de 20 de maig de 2021 ja va indicar els criteris que havien de regir la mateixa. Com es va dir llavors:
"Sobre el fons, la valoració de les proves psicològiques és una manifestació de l'anomenada discrecionalitat tècnica de l'Administració, en què aquesta disposa d'un marge d'apreciació per tal d'obtenir un resultat que s'ajusti a valoracions de naturalesa exclusivament tècnica realitzades per òrgans especialitzats.
En aquests casos, el control jurisdiccional abasta especialment la regularitat del procediment seguit per l'Administració, l'existència d'un error manifest o la desviació de poder, però reconeix un nucli discrecional basat en el coneixement especialitzat i tècnic de l'òrgan que ha adoptat la decisió.
En qualsevol cas, són també aplicables els diversos mecanismes de control de la discrecionalitat administrativa que ha encunyat la doctrina i recollit la jurisprudència al llarg de la seva evolució en aquesta matèria".
Setè.- La sentència apel·lada, després de fer-ne una anàlisi detallada, que es dona aquí per reproduïda, ha considerat que l'informe tècnic aportat per l'agent a les actuacions no divergeix substancialment del resultat de la prova psicotècnica realitzada durant el procés selectiu. Aquesta conclusió ha de ser íntegrament compartida, ja que l'informe de part, a banda d'atribuir a la interessada una puntuació superior, no desvirtua les diferents consideracions de l'informe inicial, i a més recull característiques que són substancialment coincidents amb les que va constatar la prova psicotècnica.
En aquestes circumstàncies, s'ha de considerar que no s'ha acreditat un error evident i palmari en la valoració de la prova realitzada a instàncies de l'Administració, especialment quant les autores de l'informe de part admeten que desconeixien el perfil competencial requerit per l'Administració, i que van aplicar els criteris que van considerar més adients per a aquest lloc de treball (folis 411 i 413). És obvi que aquest fet posa en qüestió la virtualitat de l'informe aportat per la recurrent a l'hora de discutir les conclusions de la prova psicològica practicada en el marc del procediment selectiu.
Vuitè.- Respecte de la valoració del dictamen pericial emès en les actuacions, la sentència apel·lada s'ha apartat de les seves conclusions, atenent al fet que aquest informe es va elaborar en una data molt posterior al concurs-oposició, i que les competències acreditades per la recurrent podien haver variat en aquest temps, la qual cosa implicaria vulnerar el principi de que tots els candidats han de ser valorats en un mateix moment i d'acord amb idèntics criteris.
És cert que la prova pericial practicada en el marc d'un procés judicial es duu a terme de forma general amb posterioritat als fets enjudiciats, sense que això impedeixi una adequada valoració d'aquest tipus de prova.
Ara bé, en aquest cas, el dictamen exposa diverses circumstàncies que justifiquen la conclusió a què arriba la sentència apel·lada, segons la qual la valoració realitzada pel perit no s'ajusta a la situació que es donava en el moment de realitzar-se la prova psicotècnica inicial.
La pròpia sentència recull aquestes circumstàncies, reproduint les afirmacions del dictamen, a tenor del qual:
"Segons emet en les entrevistes competencials, a vegades, sobretot en la vida privada, encara tinc actituds defensives (...) Laboralment, assegura que reflexiona i es domina molt més que abans (...) Segons es desprèn de les activitats competencials, la candidata, tot i considerar-se una persona nerviosa, assegura que amb els anys i un treball personal constant ha après a controlar-se (...) Segons es desprèn de les entrevistes competencials, la candidata reconeix que abans rebia les divergències i/o crítiques de manera susceptible i li costava acceptar-les, en canvi actualment, comenta que les escolta per poder millorar i aprendre sempre alguna cosa dels altres".
De fet, el mateix dictamen pericial (foli 456) adverteix que:
"Nota: La conclusió que s'emet en el present informe fan referència a la situació que existia en el moment de realitzar l'avaluació i, per aquest motiu, els resultats que se'n deriven no poden extrapolar-se a unes circumstàncies o condicions ambientals diferents. En aquest sentit, en cas de produir-se una variació substancial o modificació d'aquestes circumstàncies, es precisaria una reavaluació".
En conseqüència, resulta evident que la valoració realitzada pel dictamen pericial respon a la situació existent en el moment en què es va emetre, i que aquesta ha variat respecte de la data en què es va dur a terme el concurs-oposició, i això per la pròpia evolució i el treball personal de la interessada, tal com aquesta mateixa indica. De la mateixa manera, l'informe pericial no qüestiona que les conclusions de la prova psicotècnica inicial es corresponguin amb les constatacions efectuades en aquell moment a través de les proves pertinents.
En aquestes circumstàncies, l'aplicació dels principis d'igualtat i concurrència respecte del conjunt de candidats, i de la necessària valoració de tots ells amb criteris homogenis, condueix a confirmar les conclusions a què arriba la sentència apel·lada, amb la consegüent desestimació del recurs.
Novè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Manzanares contra la sentència dictada el 9 d'abril de 2020 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
