ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.db5d67d3 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 49/21·25 novembre 2021·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 25 de novembre del 2021 - ROJ: STSJAD 290/2021
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle49/21
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:290) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 25 de novembre del 2021 - ROJ: STSJAD 290/2021).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 25 novembre 2021 (n° 49/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 290/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala administrativa, 25 novembre 2021)
M. Benítez a sollicité une pension d'invalidité pour maladie commune auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). Par une décision du 3 octobre 2019, confirmée par le Conseil d'administration le 26 novembre suivant, la CASS a rejeté cette demande au motif que l'assuré ne figurait pas en situation d'« alta laboral » (affiliation active au titre d'un emploi) ou assimilée à la date de la survenance de l'éventualité protégée.
Par jugement du 22 mars 2021, le Tribunal unipersonnel du Batlle a rejeté la demande et déclaré les décisions attaquées conformes au droit. M. Benítez a interjeté appel, soutenant que la maladie devait être datée du 17 décembre 2013, date de son diagnostic, et, à titre subsidiaire, que sa libération médicale du 21 décembre 2015 lui ouvrait droit à la prestation.
La CASS a conclu à la confirmation du jugement, en fixant l'éventualité protégée au 5 décembre 2017, date à laquelle une incapacité fonctionnelle entraînant une perte de capacité de gain d'au moins 60 % aurait été constatée. Elle a relevé que l'assuré figurait comme assuré indirect de son épouse depuis le 21 mars 2016.
La procédure s'est déroulée par substitution de l'audience orale par la remise de conclusions écrites. La Sala administrative a rendu sa décision le 25 novembre 2021.
Question de droit
La question posée était double :
Date de l'éventualité protégée : il s'agissait de déterminer, pour une affection de caractère évolutif, s'il convenait de retenir la date du diagnostic initial (2013), celle de la libération médicale (2015) ou celle à laquelle la pathologie a acquis un caractère invalidant (2017).
Condition d'affiliation : il fallait ensuite établir si l'assuré se trouvait en situation d'alta laboral ou assimilée à la date ainsi retenue, condition posée par l'article 117.1 de la Llei de la seguretat social pour les salariés souhaitant bénéficier des prestations de la branche générale.
Le Tribunal devait donc articuler la définition légale de l'invalidité pour maladie commune (article 166) avec l'exigence de maintien de l'affiliation à la date de réalisation du risque.
Solution et dispositif
Le Tribunal rappelle d'abord que, selon l'article 166 de la loi, l'invalidité pour maladie commune ou accident non professionnel est la situation résultant d'une détérioration prématurée de l'organisme, médicalement constatée, présumée définitive, et entraînant une réduction d'au moins 60 % de la capacité de gain. Il en déduit que l'éventualité protégée est ce déficit prématuré, et non le premier symptôme.
S'agissant des pathologies évolutives, le Tribunal reprend une jurisprudence constante (sentence n° 63-2004, citant la sentence n° 99-06 du 19 février 1999, puis les sentences n° 63-2021 du 30 septembre et n° 71-2021 du 29 octobre) : la contingence protégée ne survient pas à l'apparition des premiers symptômes, mais lorsque la pathologie acquiert un caractère invalidant et entraîne la réduction de 60 % de la capacité de gain.
En l'espèce, le Tribunal retient le 5 décembre 2017 comme date de l'éventualité protégée. Il écarte la date de 2013 pour deux motifs : d'une part, les jugements du 20 juillet 2018 (première instance) et du 27 mars 2019 (
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (49/21) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Benítez va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava la resolució d'aquest organisme de data 3 d'octubre de 2019, confirmada pel Consell d'Administració el 26 de novembre següent, en virtut de la qual es va denegar la pensió d'invalidesa derivada de malaltia comuna que havia sol·licitat l'interessat. Les referides resolucions van considerar que l'agent no figurava d'alta laboral o en una situació assimilada, a la data de la contingència protegida.
La sentència de 22 de març de 2021 del Tribunal unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda i ha declarat que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La malaltia de l'interessat va ser diagnosticada el 17 de desembre de 2013, que s'ha de considerar com la data de la contingència protegida.
El peritatge practicat en les actuacions confirma aquesta data de la contingència protegida.
El 5 de desembre de 2017 es va constatar un deteriorament de la patologia, però l'interessat ja en patia les conseqüències des de l'any 2013.
Subsidiàriament, l'agent estava d'alta mèdica des del 21 de desembre de 2015 i, en conseqüència, reuneix els requisits necessaris per accedir a una pensió d'invalidesa per malaltia comuna.
3.- La CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha sol·licitat la desestimació del recurs i que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:
La data de la contingència protegida ha de ser establerta amb efectes del 5 de desembre de 2017, quan es va constatar que l'interessat patia un deteriorament del seu estat de salut, amb un grau d'invalidesa d'almenys el 60%. Ara bé, en aquesta data el demandant no estava en situació d'alta o assimilada a la seguretat social, motiu pel qual no té dret a ser beneficiari d'una pensió d'invalidesa per malaltia.
El recurrent figura com assegurat indirecte de la seva esposa des del 21 de març de 2016, cosa que confirma que no es trobava en situació d'alta en la data de la contingència protegida.
El dictamen pericial incorporat a les actuacions no justifica les conclusions a què arriba, i no és vinculant per als Tribunals.
L'agent va rebre l'alta mèdica al 21 de desembre de 2015, però això no es pot equiparar a l'alta laboral, situació en què no es trobava l'interessat, ja que no va tornar a treballar des d'aquella data.
L'alta mèdica va ser confirmada judicialment, i no es va apreciar en aquell moment que el recurrent presentés una pèrdua de la capacitat de guany d'almenys el 60%, de manera que li va ser denegada la pensió d'invalidesa.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió debatuda en aquest procés consisteix en determinar si l'agent té dret a percebre una pensió derivada d'invalidesa per malaltia comuna. No es discuteix que l'interessat presenta una disminució de la capacitat de guany superior al 60%, però les parts discrepen sobre la data en què es va produir la contingència protegida, i, com a conseqüència d'això, sobre si estava en situació d'alta en aquell moment, tal com requereix l'article 117.1 de la Llei de la seguretat social.
Tercer.- L'article 166 de la mateixa Llei disposa que la invalidesa derivada d'accident no laboral o malaltia comuna és la situació que resulta d'una deterioració prematura de l'organisme, mèdicament comprovada, derivada d'una malaltia comuna o d'un accident no laboral, presumiblement definitiva, i que produeix una reducció d'almenys el 60% de la seva capacitat de guany. En conseqüència, la contingència protegida és aquest deteriorament prematur de l'organisme, que dona lloc a una pèrdua de la capacitat de guany en un 60% o més de la capacitat de guany.
En el cas de les malalties de caràcter evolutiu, l'aplicació d'aquest precepte comporta que la contingència protegida no es produeix quan apareixen els primers símptomes de la patologia, sinó quan aquesta adquireix una entitat invalidant i determina la referida reducció de la capacitat de guany en un 60%.
La jurisprudència d'aquest Tribunal s'ha pronunciat en reiterades ocasions en aquest sentit. A títol d'exemple, la sentència 63-2004, de 17 de novembre, ja va declarar que:
"Com ha declarat aquesta Sala en diverses ocasions (sentència núm. 99-06, de 19 de febrer de 1999, entre d'altres), determinats tipus de patologies de naturalesa evolutiva poden arribar a tenir un abast realment invalidant en un determinat moment de la vida de la persona, i quan aquesta circumstància es constata mèdicament neix el dret a percebre la pensió, per la qual cosa és aquest precís moment el que s'ha de tenir en compte per tal de fixar l'import de la prestació, tal i com ho preveu l'article 11 del Reglament d'aplicació núm. 18" (es refereix a la normativa llavors vigent).
En el mateix sentit, es pronuncien les recents sentències d'aquesta Sala núm. 63-2021, de 30 de setembre, i 71-2021, de 29 d'octubre.
Quart.- En el cas que ara s'examina, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) situa la data de la contingència protegida el 5 de desembre de 2017, que considera que és el moment en què es va constatar que l'interessat presentava una incapacitat funcional que implicava una pèrdua de la capacitat de guany almenys del 60%, mentre que l'agent sosté que s'ha de fixar aquella data el 17 de desembre de 2013, quan es va diagnosticar per primer cop la patologia.
En primer lloc, s'ha de desestimar la pretensió de l'agent. Cal tenir en compte que l'interessat va ser donat d'alta el 21 de desembre de 2015, després d'un període de baixa laboral. Doncs bé, aquesta alta va ser confirmada per la sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 20 de juliol de 2018, i en grau d'apel·lació per la sentència d'aquesta Sala de 27 de març de 2019. Aquestes sentències van descartar, en base a l'informe pericial emès en aquelles actuacions, que l'agent presentés una IPP igual o superior al 60%. En conseqüència, aquest pronunciament, amb els efectes propis de la cosa jutjada, impedeix resoldre ara en sentit contrari, de manera que s'ha de descartar que la patologia hagués esdevingut invalidant l'any 2013, com pretén l'interessat.
Cinquè.- Ben al contrari, procedeix confirmar les resolucions administratives impugnades i la sentència apel·lada. Un cop es va confirmar judicialment l'alta mèdica de l'interessat amb efectes del 21 de desembre de 2015, i la correlativa denegació d'una pensió d'invalidesa per malaltia, l'empitjorament de la patologia, amb un abast superior al 60% d'IPP, no es va constatar fins al 5 de desembre de 2017, a través de les proves diagnòstiques que es van realitzar en aquell moment.
El dictamen pericial practicat en aquestes actuacions es limita a proclamar que la data de la contingència protegida es situa el 17 de desembre de 2013, però aquesta afirmació no es justifica de cap manera, i la mateixa resulta contradictòria amb la doctrina abans esmentada, que situa aquesta data en el moment en què la patologia adquireix característiques invalidants, amb una pèrdua de la capacitat de guany d'almenys el 60%.
Sisè.- Un cop s'ha determinat que la data de la contingència protegida s'ha de fixar el 5 de desembre de 2017, resulta clar que el recurrent no estava en aquell moment d'alta o en situació assimilada, ja que no va reprendre el treball quan es van interrompre les prestacions d'incapacitat temporal. Així es desprèn de l'informe de vida laboral que consta al foli 69 de les actuacions, i del fet que l'agent ha figurat com assegurat indirecte de la seva esposa des del 21 de març de 2016.
Com afirma correctament la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), una cosa és l'alta mèdica a què es refereix l'article 146 de la Llei de la seguretat social, que comporta la interrupció del pagament de les prestacions d'incapacitat temporal, i una altra ben diferent l'alta laboral que contempla l'article 33 de la mateixa Llei, que és obligatòria quan la persona presta serveis per a una o diverses empreses.
En conseqüència, no concorre en aquest cas el requisit que exigeix l'article 117.1 de la Llei de la seguretat social, abans esmentat, segons el qual les persones assalariades, per tenir dret a les prestacions previstes en la branca general, han de trobar-se en situació d'alta laboral o situació assimilada a l'alta quan sobrevé la contingència protegida, cosa que, en aquest cas, es va produir l'any 2017.
Procedeix, doncs, desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la part agent i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.
Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Benítez contra la sentència dictada el 22 de març de 2021 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
