ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.914bdcf9 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 108/21·16 December 2021·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2021 - ROJ: STSJAD 298/2021
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket108/21
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:298) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2021 - ROJ: STSJAD 298/2021).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 16 décembre 2021 (n° 108/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 298/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:298)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 16 décembre 2021, recours n° 108/21, ROJ STSJAD 298/2021 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le requérant, M. Vendrell, de nationalité étrangère (non précisé dans la décision), était titulaire d'une autorisation de résidence et de travail en Andorre. Le renouvellement de cette autorisation lui a été refusé par une résolution du Secrétariat d'État à la Justice et à l'Intérieur du 16 décembre 2020. Le recours administratif formé contre cette décision a été rejeté par un acte du Gouvernement d'Andorre du 10 février 2021.
Saisi par l'intéressé, le Tribunal de batlles (section administrative) a rejeté la demande par une sentence du 2 octobre 2021, en jugeant la résolution conforme au droit. L'appelant a interjeté appel en invoquant, d'une part, une appréciation insuffisante de sa situation familiale (vie commune à Andorre avec une résidente portugaise et fille de nationalité andorrane) et, d'autre part, la prééminence du droit à la vie familiale sur les exigences légales de présence sur le territoire pendant la validité de l'autorisation antérieure.
Le Gouvernement d'Andorre a conclu à la confirmation intégrale du jugement, en se fondant sur l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració et sur l'existence d'un risque pour la sécurité ou l'ordre public tiré des antécédents de l'intéressé.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Administrativa, a été saisi en appel. La décision ne précise pas la date d'expiration exacte de l'autorisation antérieure, et indique seulement qu'elle est échue par caducité.
Question de droit
La juridiction devait déterminer si la résolution refusant la régularisation de l'autorisation de résidence et de travail était conforme au droit, au regard de deux motifs :
l'absence de résidence permanente et effective en Andorre pendant la durée de validité de l'autorisation antérieure, au sens de l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració ;
l'existence d'un risque pour l'ordre public ou la sécurité citoyenne, tiré des antécédents de l'intéressé (article 83 de la même loi), et la compatibilité de la mesure avec le droit à la vie familiale et le principe de proportionnalité.
Le texte de l'article 53.1, tel que reproduit dans la décision, dispose : « Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració, la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos... » La citation est tronquée dans la décision, et la version applicable de la loi n'est pas autrement identifiée.
Solution et dispositif
La Sala a rejeté l'appel et confirmé le jugement de première instance. Son raisonnement comporte cinq étapes.
Compétence. La juridiction affirme sa compétence sur le fondement des articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia et 160 de la Llei qualificada d'immigració.
Charge et appréciation de la preuve. Elle rappelle que la résidence permanente et effective est une question de fait, appréciée au regard des éléments probatoires du dossier. Elle reconnaît une « especial rellevància » aux rapports établis par le Service de police, en raison de leur fondement sur des investig
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (108/21) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket108/21
Judgment Date16 December 2021
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 2000014/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000108/2021
SENTÈNCIA 85-2021
PARTS:
Apel·lant: Sr. Vendrell
Representant: Ídem
Advocat: Sr. Macias
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Castillo
Advocat: Sr. Codina
Andorra la Vella, setze de desembre de dos mil vint-i-ú.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000014/2021.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 108/21 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1.- El Sr. Vendrell va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava l'acord adoptat el 10 de febrer de 2021, que va desestimar el recurs interposat contra una anterior resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 16 de desembre de 2020, en virtut de la qual s'havia denegat la regularització de l'autorització de residència i treball de l'agent.
La sentència de 2 d'octubre de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles va desestimar la demanda formulada per la part agent i va declarar que la resolució impugnada era ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- El Sr. Vendrell ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
No s'ha valorat degudament la situació familiar de l'interessat, que conviu a Andorra amb una resident portuguesa i ambdós tenen una filla de nacionalitat andorrana.
Ha de prevaler el dret a la vida familiar sobre les consideracions legals relatives a la permanència al Principat durant la vigència de l'anterior autorització de residència.
3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada. Considera que:
S'ha valorat adequadament la prova practicada en les actuacions i l'Administració ha tingut en compte que l'agent no ha residit de forma permanent i efectiva durant tot el període de vigència de l'anterior autorització de residència, com diu l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració.
D'altra banda, existeix un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o béns, o per a l'ordre públic, derivat dels antecedents de l'interessat.
La denegació és obligada per l'incompliment dels requisits legals i, en no tractar-se d'una mesura d'expulsió, no es pot apreciar cap manca de proporcionalitat.
4.- Un cop trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.
Segon.- L'objecte d'aquest procés consisteix en determinar si resulta ajustada a dret la resolució administrativa que ha denegat la regularització de l'autorització de residència i treball del recurrent.
L'article 83 de la Llei qualificada d'immigració disposa que es denegarà aquesta regularització quan, entre d'altres motius, no es compleix qualsevol dels requisits i criteris de renovació de les autoritzacions d'immigració. En conseqüència, s'ha d'aplicar l'article 53.1 de la mateixa Llei qualificada, en la redacció aplicable, segons el qual:
"Per obtenir la renovació de qualsevol autorització d'immigració, la persona que n'és titular ha d'haver residit de forma permanent i efectiva al Principat d'Andorra a comptar de la data d'inici si es tracta d'una autorització inicial, o de la data de la darrera renovació en els altres casos...".
Aquesta Sala ha declarat de manera reiterada que el fet de residir de forma permanent i efectiva a Andorra suposa que l'interessat hi tingui el centre dels seus interessos personals i professionals.
Com que l'acreditació d'aquesta residència permanent i efectiva és una qüestió de fet, la decisió que s'adopti sobre el particular ha de partir dels elements probatoris que consten en les actuacions. Aquesta Sala també ha reconegut reiteradament l'especial rellevància que tenen els informes elaborats pel Servei de Policia, en la mesura en què recullen els resultats de les investigacions dutes a terme sobre el terreny i, a més, se'ls ha de reconèixer l'objectivitat que deriva del fet de ser elaborats per funcionaris públics. Això no exclou, lògicament, que els interessats presentin les proves adequades per a desvirtuar el seu contingut.
Tercer.- En el cas que ara s'examina, la sentència apel·lada ha fet una valoració exhaustiva de les proves que consten en les actuacions, que aquesta Sala comparteix i fa seva íntegrament, sense que s'apreciïn raons que puguin donar lloc a substituir el criteri de la Batllia pel del recurrent.
Resulta concloent la dada relativa a que l'interessat no ha treballat a Andorra durant un total de 3 anys i 8 mesos, dins dels 10 anys de vigència de l'autorització anterior. Això posa de relleu que no es compleix el requisit de l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració, que abans s'ha esmentat. D'altra banda, el recurrent no aporta cap element de judici que sigui susceptible de desvirtuar aquesta conclusió, ni tan sols sobre l'al·legació relativa a la malaltia de la seva anterior esposa, ja que no consta que hagués assumit la seva cura i, a més, va traspassar el 27 de juliol de 2016, de manera que aquest fet no justifica la seva absència del Principat.
En definitiva, les proves aportades per l'agent no tenen una força de convicció que pugui desvirtuar les conclusions a què ha arribat l'Administració, tal com ha considerat la sentència apel·lada.
Aquest conjunt de circumstàncies porten a concloure que no ha quedat acreditada la residència permanent i efectiva del recurrent al Principat durant tota la vigència de l'autorització anterior, com exigeix l'article 53.1 de la Llei qualificada d'immigració.
Quart.- Encara que la circumstància anterior ja determina que s'haja de denegar la regularització sol·licitada, no es pot deixar de banda l'altra element en què es basen les resolucions administratives impugnades, que es refereix a l'existència d'un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o béns, o per a l'ordre públic.
Sobre aquesta qüestió, consta que el recurrent ja va ser objecte d'un advertiment d'expulsió en data 2 d'agost de 2011, i que va ser detingut en dues ocasions, una d'elles el 22 de juny de 2018 per un fet de rellevància, com és la comissió d'un delicte contra la salut pública, per tràfic il·lícit de droga tòxica -cocaïna- en gran quantitat i difusió en centre d'esbarjo. Per aquesta causa va patir presó preventiva en el Centre penitenciari durant més de cinc mesos.
Aquests antecedents justifiquen també la denegació de l'autorització sol·licitada, ja que posen de relleu unes actuacions que s'han de considerar contràries a la seguretat ciutadana, especialment pel que fa a la darrera de les detencions esmentades.
Cinquè.- És cert que la mesura adoptada ha de tenir una lògica incidència en la vida familiar de l'interessat, però això no impedeix considerar que no concorren els requisits que la Llei qualificada d'immigració exigeix per a concedir la regularització que sol·licita el recurrent.
Cal tenir en compte que l'interessat no disposava d'autorització de residència, per caducitat de l'anterior, de manera que la regularització de la seva situació a Andorra requereix complir els mateixos requisits previstos per a la renovació de l'autorització. Doncs bé, com es desprèn de les consideracions anteriors, el recurrent no reuneix aquestes condicions, i la invocació del principi de proporcionalitat no pot enervar el necessari compliment dels requisits legals, especialment quan no es tracta d'una mesura de naturalesa sancionadora.
D'altra banda, no s'ha adoptat una mesura d'expulsió, que resulta més greu en la mesura en què comporta la prohibició d'entrada en el territori andorrà, ni tan sols en règim turístic (article 129 de la Llei qualificada d'immigració), mentre que la denegació de l'autorització de residència no comporta aquest efecte tan rigorós.
Per tot això, procedeix desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada en els seus propis termes.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Vendrell contra la sentència dictada el 2 d'octubre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma íntegrament.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
