ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.5c5281e7 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 69/21·16 décembre 2021·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2021 - ROJ: STSJAD 302/2021
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle69/21
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:302) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 16 de desembre del 2021 - ROJ: STSJAD 302/2021).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 16 décembre 2021 (n° 69/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 302/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:302)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentence n° 89-2021, 16 décembre 2021, recurs n° 69/21, STSJAD 302/2021 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
M. Romeu, administrateur unique d'une société, a sollicité auprès de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) une exemption de cotisation au régime des travailleurs indépendants (« compte propi »), avec effet au 1er août 2020. La CASS a rejeté cette demande. La date exacte de l'acte de saisine du juge de première instance n'est pas précisée sans ambiguïté dans la décision (le texte mentionne une « demanda » datée du 11 septembre 2020).
Par sentence n° 36/2021 du 26 mai 2021, le Tribunal unipersonnel du Batlle a fait droit à la demande, reconnu à M. Romeu le bénéfice de l'exemption et condamné la CASS à restituer les cotisations versées au titre du compte propi.
La CASS a interjeté appel. Elle soutenait que l'article 19 b) de la loi 17/2008 de sécurité sociale (LSS), modifiée par la loi 9/2019, et le règlement du 4 septembre 2019 imposaient que la gratuité du mandat d'administrateur soit expressément prévue par les statuts sociaux. À défaut, l'administrateur devait cotiser au régime des indépendants.
M. Romeu soutenait que la loi admet la preuve de la gratuité par tout moyen valable, qu'un règlement ne peut restreindre une disposition législative, et que la loi 20/2007 sur les sociétés ne devait pas être écartée au profit des seules normes de cotisation.
La procédure s'est déroulée sans audience orale, les parties ayant conclu par écrit.
Question de droit
La question posée était strictement juridique (fondement 2) : la gratuité du mandat d'administrateur, condition d'exemption de cotisation au régime des indépendants, doit-elle être constatée dans les statuts de la société, ou peut-elle être établie par d'autres moyens, notamment par les décisions des organes sociaux ?
Cette question engageait l'articulation entre trois normes : la loi de sécurité sociale (art. 19 b) LSS), le règlement d'application du 4 septembre 2019 (art. 3.5) et les règles statutaires issues de la loi 20/2007 (art. 9), tout en écartant, par analogie, les dispositions fiscales relatives à l'impôt sur les sociétés (loi 95/2010, art. 13.2).
Solution et dispositif
Le Tribunal supérieur de justice rejette l'appel et confirme la sentence de première instance. Il retient, pour l'essentiel, les motifs suivants.
1. Le texte légal admet une preuve plurielle. Après avoir reproduit l'article 19 b) LSS, le Tribunal relève que la gratuité du mandat peut être établie « non seulement par les prévisions statutaires, mais également par les décisions des organes sociaux de la société » (fondement 13). Le législateur n'a pas réservé la preuve aux seuls statuts.
2. Le règlement institue une présomption simple. L'article 3.5 du règlement dispose que la preuve de l'absence de rémunération est réputée rapportée par la production du formulaire déclaratif et d'une copie des statuts « qui établissent que le mandat d'administrateur n'est pas rémunéré, sauf preuve contraire ». Le Tribunal en déduit une présomption iuris tantum de gratuité, qui n'exclut pas d'autres modes de preuve (fondement 16). La charge de la preuve pèse sur l'intéressé, conformément à l'article 19 LSS.
**3. L'obligation légale de mentionner le système de rémunération
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (69/21) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 2000010/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-000069/2021
SENTÈNCIA 89-2021
PARTS:
Apel·lant: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Caro
Advocat: Ídem
Apel·lat: Sr. Romeu
Representant: Ídem
Advocat: sense
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, setze de desembre de dos mil vint-i-ú.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000010/2021.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 69/21 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Romeu va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social (en endavant CASS) en data 11 de setembre del 2020 mitjançant la qual es desestimava la sol·licitud presentada per l'agent per la qual demanava l'exempció de cotització com a compte propi amb efectes de l'1 d'agost del 2020.
2.- La sentència núm. 36/2021, del 26 de maig, del Tribunal Unipersonal del Batlle ha estimat la demanda i ha declarat el dret del Sr. Romeu a ser tributari de l'exempció sol·licitada, condemnant a la CASS a efectuar el retorn de les quantitats satisfetes per part del Sr. Romeu en concepte de cotitzacions com a compte propi en el marc del present afer.
3.- Disconforme amb aquesta resolució, la CASS ha interposat recurs d'apel·lació, el qual es fonamenta, en síntesi, en que al seu parer la interpretació feta per la sentència d'instància de l'art. 19 b) de la Llei 17/2008, modificada per la Llei 9/2019, del 7 de febrer, i de l'actual Reglament que desenvolupa la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de les persones que treballen per compte propi, no és correcta, i que s'ha de confirmar la posició de l'Administració compte tingut que aquestes disposicions obliguen a entendre que si els estatuts de la societat no estableixen de forma expressa la gratuïtat del càrrec d'administrador, aquest ha de cotitzar al règim per compte propi.
4.- El Sr. Romeu sosté que la Llei 17/2008 permet que els administradors gaudeixin de l'exempció de cotitzar si exerceixen el càrrec de forma gratuïta, i a més la mateixa llei permet demostrar la gratuïtat del càrrec per qualsevol mitjà vàlid, sense que el Reglament pugui alterar aquest règim, per impedir- ho el principi de jerarquia normativa, però que, en qualsevol cas, el Reglament tampoc diu que l'única manera de demostrar la gratuïtat del càrrec sigui que ho estableixin expressament els estatuts de la societat. A l'últim indica que la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes és una llei especial que no pot ser tinguda en compte per la resolució d'aquest afer, com tampoc la llei de l'impost sobre la renda de les activitats econòmiques (Llei 96/2010) ni la llei de l'impost de societats (Llei 95/2010), compte tingut que l'únic que cal considerar és la interpretació de les normes de cotització a la seguretat social.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- La qüestió que ens ocupa és estrictament jurídica i versa sobre la interpretació que cal fer sobre la Llei 17/2008, de la Seguretat Social (en endavant LSS) i el Reglament del 4 de setembre del 2019, que desenvolupa la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de les persones que treballen per compte propi.
Doncs bé, l'article 19.b) de la LSS disposa:
"S'inclouen dins del col·lectiu de persones que realitzen una activitat per compte propi de la seguretat social les persones que pertanyen a qualsevol dels grups següents:
(...)
Els administradors de societats, sempre que la societat no estigui donada de baixa provisional en el Registre tributari al que fa referència l'article 47 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l'impost sobre societats, i que compleixin acumulativament els requisits següents:
Que no siguin assalariats de la societat de la qual són administradors.
Que percebin una remuneració amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, per a exercir el càrrec d'administrador, d'acord amb els estatuts o els acords dels òrgans socials de la societat; si els administradors exerceixen el càrrec de forma gratuïta es consideren persones que realitzen una activitat per compte propi quan no cotitzen com assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social.
-Que siguin residents legalment al Principat d'Andorra, llevat que ho siguin amb una autorització de residència sense activitat lucrativa, de residència per a professionals amb projecció internacional, de residència per raons d'interès científic, cultural i esportiu o en virtut de qualsevol altra modalitat d'autorització de residència prevista a la llei d'immigració que exigeixi disposar d'una cobertura i assegurança per malaltia aliena a la Caixa Andorrana de Seguretat Social.
En el cas de constitució de noves societats, l'obligació de cotització, s'inicia transcorreguts trenta dies naturals des de la inscripció en el Registre de societats.
Per reglament es pot desenvolupar el compliment dels requisits establerts en aquest apartat, la demostració dels quals pertany, en tot cas, a l'interessat, sense perjudici de les facultats d'inspecció i de control de la Caixa Andorrana de Seguretat Social, que pot sol·licitar la documentació societària que sigui necessària per acreditar-los."
És a dir, els administradors societaris estan obligats a cotitzar per compte propi si no són assalariats de la societat i perceben una remuneració d'acord amb els estatuts o els acords dels òrgans de la societat -a més de ser residents legals al Principat-, i el precepte aclareix que si el càrrec és gratuït, es consideren persones que realitzen una activitat per compte propi quan no cotitzen com assegurats directes en cap altre col·lectiu del règim general de la seguretat social.
La llei permet així que la gratuïtat del càrrec s'acrediti no només amb les previsions estatutàries sinó també pels acords dels òrgans socials de la societat.
D'altra banda, l'article 3.5 del Reglament del 4 de setembre del 2019, que desenvolupa la cotització a la Caixa Andorrana de Seguretat Social de les persones que treballen per compte propi, disposa que:
"La demostració que l'administrador d'una societat no percep una remuneració, amb caràcter periòdic o no, fixa o variable, o que exerceix el càrrec de forma gratuïta, correspon a la persona interessada. Es considera demostrada aquesta circumstància mitjançant la presentació del formulari que conté la declaració corresponent i una còpia dels estatuts de la societat que estableixin que el càrrec d'administrador no és retribuït, sempre que no hi hagi prova en contrari. La Caixa Andorrana de Seguretat Social tindrà per vigent aquesta informació mentre no li consti, o l'administrador no li ho comuniqui, el contrari."
Així, és el propi administrador qui ha d'acreditar la gratuïtat del càrrec, i ho pot fer aportant la còpia dels estatuts que així ho recullin, sempre que no hi hagi una prova en contrari. El Reglament estableix, doncs, una presumpció iuris tantum de la gratuïtat del càrrec, però permet que aquesta condició es pugui acreditar d'una altra manera.
De fet, l'article 9 de la Llei 20/2007, del 18 d'octubre, de societats anònimes i de responsabilitat limitada estableix que als estatuts s'hi ha de fer constar, en tot cas "e) L'estructura de l'òrgan d'administració, amb indicació del poder de representació dels administradors i del sistema que s'ha de seguir per remunerar-los", però que sigui un requisit obligatori determinar el sistema de remuneració dels administradors no ha de portar a la conclusió que també ho sigui fer constar als estatuts que el càrrec d'administrador és gratuït.
D'altra banda, la CASS considera que cal fer una assimilació amb la Llei de l'Impost de Societats. És cert que l'article 13.2 de la Llei 95/2010, del 29 de desembre, de l'impost sobre societats disposa que les remuneracions a consellers i administradors vinculades específicament a l'acompliment d'aquests càrrecs només són deduïbles quan siguin previstes en els estatuts de la societat, i tenen pel perceptor la consideració de rendes subjectes a l'impost sobre societats o a l'impost sobre les activitats econòmiques, segons si es tracta d'una persona jurídica o de persones físiques, segons el cas (per això, aquest Tribunal va rebutjar la interpretació que les retribucions dels administradors siguin despeses deduïbles quan manqui el requisit que estigui determinat als estatuts el sistema de retribució, sentència 28/2021, del 18 de març, apel·lació TSJA-0000044/2020), però ni de la LIS de la sentència esmentada tampoc es dedueix que la gratuïtat hagi de venir expressament prevista als estatuts.
En el cas en espècie en els estatuts, malgrat no es preveu la gratuïtat del càrrec tampoc s'hi precisa que el mateix sigui retribuït (vid. f. 83-86). A més, l'agent va acreditar la gratuïtat del càrrec amb la certificació que conté els acords societaris adoptats en la Junta general ordinària celebrada el 27-3- 20: "s'acordà per unanimitat que l'Administrador únic, Sr. Romeu, segueixi com fins ara, sense percebre cap tipus de retribució fixe o variable ni cap tipus de compensació per l'exercici de dit càrrec" (f. 66). Aquesta documentació, a manca de prova en contra, es considera suficient a l'hora d'acreditar que el Sr. Romeu no percep una retribució en concepte d'Administrador únic de la referida societat.
De tot això es conclou que la interpretació feta a la sentència apel·lada és correcta, per la qual cosa ha de ser confirmada.
Tercer.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes d'aquesta instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL contra la sentència núm. 36-2021, del 26 de maig, del Tribunal Unipersonal del Batlle, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Administrativa del qual procedia, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
