ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.da829e83 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 158/21·30 November 2021·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2021 - ROJ: STSJAD 313/2021
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket158/21
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:313) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2021 - ROJ: STSJAD 313/2021).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 30 novembre 2021 (n° 158/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 313/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 30 novembre 2021)
Note : la référence transmise (« Juridiction andorrane, — ») est incomplète. La référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 313/2021, recours n° 158/21).
Faits et procédure
Au cours de l'année 2017, la société Nogués a confié à M. Conde, architecte, le relevé et l'établissement de plans de locaux industriels destinés à son activité. Le 23 juin 2017, l'architecte a émis une facture de 2 173,60 euros, conforme au montant convenu.
Par lettre du 18 octobre 2018, la société a refusé de payer, au motif que les plans « différaient fortement de la réalité » et que la prestation avait été mal exécutée. Un autre architecte avait dû les refaire. L'architecte n'a pas répondu à cette lettre. Il a réitéré sa demande de paiement en septembre 2019.
Le 27 novembre 2019, M. Conde a saisi le tribunal d'une demande en paiement de 2 227,27 euros, majorés des intérêts légaux, selon la procédure abrégée. La société a conclu au rejet de la demande, en invoquant l'exception d'inexécution (non adimpleti contractus).
Par jugement du 7 avril 2021, le Tribunal unipersonnel, section civile, a débouté M. Conde et l'a condamné aux dépens. M. Conde a interjeté appel, en soutenant notamment que le juge avait statué ultra petita, que l'exception d'inexécution n'avait pas été correctement appréciée et que la société avait agi de mauvaise foi.
Le Tribunal supérieur de justice, Sala Civil, a rejeté l'appel le 30 novembre 2021.
Question de droit
La Cour devait déterminer si l'architecte, qui a remis des plans affectés de défauts substantiels, peut réclamer le paiement de ses honoraires, et si la société peut opposer l'exception d'inexécution sans avoir formé de demande reconventionnelle en dommages-intérêts.
Plusieurs questions accessoires étaient soulevées :
la violation alléguée du principe de rogation (le juge aurait tranché des points étrangers à la demande) ;
la qualification du contrat d'architecte, en contrat d'ouvrage ou de service ;
la bonne foi contractuelle et l'éventuel venire contra factum proprium ;
la répartition des dépens.
Solution et dispositif
La Cour écarte d'abord le moyen tiré de l'incongruence. Elle relève que la société, dans son mémoire en défense, avait opposé l'exception d'inexécution, de sorte que le juge devait nécessairement en apprécier les conditions. La mention superflue d'une « résolution » du contrat n'imposait pas à la défenderesse de former une demande reconventionnelle, l'exception pouvant être opposée sans action en dommages-intérêts.
Sur le fond, la Cour rappelle qu'elle a déjà posé dans son arrêt 521/16 du 29 juin 2017 le critère de qualification du contrat d'architecte : le contrat d'ouvrage porte sur un résultat, le contrat de services sur l'exécution diligente de la prestation selon la lex artis. Elle juge que la qualification est indifférente en l'espèce, dès lors que l'architecte n'a pas exécuté sa mission. Elle précise ensuite les conditions de l'exception d'inexécution : elle ne couvre pas toute violation contractuelle, mais seulement l'inexécution significative d'une obligation principale, et suppose d'établir que les défauts constituent effectivement un manquement contractuel.
La Cour retient que les dimensions et périmètres figurant sur les plans ne corresponda
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (158/21) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket158/21
Judgment Date30 November 2021
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000158/2021 ORIGEN: 3000538/2019 - 00
NIG: 5300542120190003330
PARTS:
Apel·lant: Sr. Conde
Representant: Sra. Ramirez
Advocat: Sr. Esteban
Apel·lat: Nogués
Representant: Sra. Araujo
Advocat: Sra. Miró
OBJECTE: Arquitecte - Contracte d'obra o de serveis - Non adimpleti contractus.
SENTÈNCIA 192-2021
Andorra la Vella, el 30 de novembre del 2021 En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 158/21 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- Durant l'any 2017, la societat Nogués, va encarregar a l'arquitecte Sr. Conde l'aixecament i l'elaboració de plànols de naus situades a la XXXX i destinades a la ubicació del seu negoci.
En data 23-06-2017, el Sr. Conde va emetre una factura número 342-17 relativa al referit treball per import de 2.173,60.-euros, conforme al convingut entre les parts.
Per carta de data 11-10-2018 remesa el 12-10-2018, l'advocat de l'arquitecte va requerir a la societat de pagament de dita suma.
Però per carta del 18 d'octubre del 2018, la societat va respondre que no procediria al pagament de la factura reclamada ja que havia constatat que l'encàrrec havia estat mal executat doncs els plànols difereixen molt de la realitat segons indicava l'arquitecte Sr. Serra qui els havia tingut de tornar a fer.
Aquesta darrera carta no va ser contestada pel Sr. Conde, i quasi un any després, en data 24-09-2019, el seu nou advocat va novament requerir la Nogués, de pagar la factura.
Segon.- Dos mesos després, per escrit de data 27-11-2019, la representació processal del Sr. Conde va formular demanda en judici civil pel procediment abreujat en reclamació de quantitat demanant la condemna de la societat Nogués, a pagar-li l'import de 2.227,27.-euros, més els interessos legals corresponents, amb imposició a la demandada de la totalitat de les costes.
Tercer.- Per escrit de data 29-01-2020, la representació processal de la societat Nogués, es va oposar a la demanda sol·licitant l'absolució de la seva mandant de les pretensions adverses, amb imposició al demandant de les costes judicials produïdes.
Quart.- Per sentència del 07-04-2021, el Tribunal Unipersonal, Secció Civil, va decidir :
"que desestimant íntegrament la demanda formulada pel Sr. Conde contra la societat mercantil andorrana per accions "B, S.A.", ha d'absoldre i absol lliurement a la darrera de tots els pediments efectuats de contrari; imposant al Sr. Conde el pagament de les costes processals causades, incloent-hi els honoraris d'advocat i procurador ocasionats a la mercantil "B, S.A." i que seran acreditats en període d'execució de sentència."
Cinquè.- En contra d'aquesta resolució forma recurs d'apel·lació la representació processal del Sr. Conde demanant :
"en el seu dia, dictar sentència en el sentit indicat per aquesta part, revocant en tots els seus termes la sentència del tribunal de batlles, secció civil de data 7 d'abril del 2021 en el marc de la present causa, estimant el present recurs en tot el seu contingut, interessant la reforma de la esmentada sentència amb expressa condemna en costes processals de la part demandada en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador que seran acreditats en període d'execució de sentència."
El seu recurs es fonamenta sobre la consideració general que la sentència incorre en un error en la valoració de les proves i en l'aplicació del dret.
Com a primer motiu sosté que la sentència hauria trencat el principi de rogació no donant lloc a la seva reclamació tot i responent a qüestions complementàries que en res tenen a veure amb l'objecte de la demanda que era únicament l'exigibilitat de la factura més unes despeses complementàries i interessos ; que la part demandada en cap moment ha articulat cap demanda reconvencional pels eventuals danys i perjudicis ; que la sentència, sense negar la realitat de l'encàrrec professional ni la condició d'arquitecte en exercici del Sr. Conde, desestima el pagament dels seus honoraris professionals en base a l'excepció d'inexecució sense ponderar en cap moment el fet que els treballs van ésser efectivament executats ; que un eventual error en les superfícies en l'execució dels plànols denota en tot cas un fet incontestable com és la realització dels treballs encomanats i que aquests treballs haguessin estat correctament o no realitzats, meritaven el dret del Sr. Conde en tant que arquitecte degudament inscrit en el col·legi d' arquitectes del Principat i amb despatx professional obert al públic, a reclamar el pagament dels seus honoraris professionals.
Afegeix que el pagament dels honoraris s'havia d'emparar per part del Batlle d'acord amb els principis relatius a la força obligatòria dels contractes; que les deficiències invocades en absolut representen un incompliment significatiu atribuïble al Sr. Conde i que havent-se acreditat la prestació del servei la part demandada quedava contractualment obligada a remunerar-lo ; que la societat demandada no ha estat respectuosa amb el principi de la bona fe "negocial" i que no pot anar en contra dels seus propis actes ja que no va efectuar cap tipus de queixa fins la presentació de la present demanda.
Com a segon motiu de recurs argüeix que s'haurien d'imposar les costes processals en ambdues instàncies a la part demandada atès la seva temeritat i per haver generat una confusió en la ment del jutjador per tal d'obtenir un enriquiment indegut a costa del Sr. Conde.
Sisè.- La representació processal de la societat Nogués, sol·licita la confirmació íntegra de la sentència d'instància i fa valer en substància que el demandant reconeix ara que no ha complert amb l'encàrrec professional i que els plànols aixecats no es corresponien amb la seva pròpia finalitat, essent per tant justificada l'estimació de l'excepció d'inexecució per part del tribunal. D'altra part, sosté que és el demandant qui és temerari i de mala fe.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- No apareix que el tribunal hauria introduït cap element que no sigui part del debat ni que hauria sigut víctima d'una "confusió mental".
En efecte, en el seu escrit de contesta la part defenent va oposar l'excepció d'inexecució a les pretensions del demandant i per tant el tribunal havia de determinar si els requisits de la mateixa quedaven reunits. Aquesta qüestió sí que formava part del litigi per resoldre.
És exactament el que va fer, concloent que el Sr. Conde no havia complert amb el seu encàrrec i que havia de prosperar l'excepció non adimpleti contractus.
Si bé en el seu escrit de contesta la representació processal de la societat B va evocar la noció de resolució del contracte de manera supèrflua, de cap de les maneres dita part defenent era obligada a presentar una demanda reconvencional per danys i perjudicis ja que l'excepció d'inexecució és justament una excepció que el demandat pot aixecar i oposar front la reclamació de la part agent amb l'objectiu de fonamentar el refús de complir la seva pròpia obligació quan la contrapart ha incomplert amb la seva. Si aquest incompliment li ha generat a més uns danys, pot reclamar-ne la indemnització, però no és el cas en el present afer on la part defenent s'ha limitat a oposar l'excepció d'inexecució.
Així les coses, cap incongruència afecta la sentència d'instància.
Segon.- Pel que fa al fons de la reclamació, contràriament al que sosté la part apel·lant, el sol fet d'haver efectivament establert uns plànols i d'haver-los entregat a la contrapart amb la corresponent factura no comporta l'obligació automàtica de pagar, encara que sigui arquitecte degudament inscrit en el Col·legi d'arquitectes del Principat, tota vegada que existeix un incompliment contractual per part seva.
Cal recordar en la matèria que l'excepció d'inexecució o de contracte no complert (non adimpleti contractus o non rite adimpleti contractus segons el cas) és pròpia de la lògica del funcionament dels contractes sinal·lagmàtics, la qual justifica que, si una part no compleix amb la seva obligació, l'altra part queda legitimada per no complir la seva, essent precisat que dita excepció no s'aplica a qualsevol tipus de violació contractual, sinó a l'incompliment significatiu d'una obligació principal.
És a dir que el que pot autoritzar una de les parts a no pagar el preu dels treballs és la no realització dels mateixos i no hi ha prou amb constatar l'existència d'uns defectes, també és imprescindible establir que dits defectes constitueixen un incompliment contractual.
Quant als arquitectes, en relació a la qualificació del contracte que regeix les seves obligacions vam poder precisar en la sentència 521/16 del 29- 06-2017 que :
"la relació jurídica en el marc de la qual un arquitecte desenvolupa les seves tasques es pot qualificar de contracte d'obra o de contracte de serveis segons els casos.
La diferenciació entre els dos en el nostre dret té un origen històric en el dret romà i en la seva posterior recepció pel dret comú puix que es diferenciava la locatio-conductio operarum (arrendament de serveis) de la locatio-conductio operis faciendi. El criteri fonamental entre els dos és determinar si l'objecte principal del contracte és la realització d'un treball, abstracció feta del seu resultat o al contrari si l'objecte del contracte és el resultat final del treball.
És la realitat dels compromisos entre les parts que determina la qualificació del contracte..."
Recordar que en el contracte d'obra s'assumeix un resultat mentre que el contracte de serveis l'obligació és desenvolupar les seves tasques professionals seguint la lex artis i amb la màxima diligència.
En el nostre cas, no ha existit cap discussió sobre aquest punt en primera instància.
El segur és que el Sr. Conde té confés que els plans a ell encarregats havien de plasmar la realitat física i que havien de servir per un futur projecte de divisió de les naus.
Ara bé, ha quedat acreditat i no eficaçment contradit en aquesta alçada que dits plans no van ser degudament executats i que per causa d'això no tenien cap utilitat doncs les dimensions, en particular de perímetres, no quadren i disten molt de la realitat física observada, i que les superfícies que reflecteixen són inferiors a les reals de les instal·lacions.
Així les coses, sigui el contracte considerat d'obra o de serveis, és pales que l'arquitecte no va complir l'encàrrec. Aquest incompliment és del tot significatiu doncs l'interès que tenia la societat B en contractar s'ha vist totalment frustrat i fins i tot va haver d'encarregar un altre arquitecte per tal de refer uns plànols conformes a la realitat física.
Per conseqüent, l'estimació de l'excepció non adimpleti contractus és ajustada als elements provats i al dret vigent.
Tercer.- D'altra banda, en res el Batlle ha ignorat el principi de bona fe contractual doncs ha aplicat un principi propi dels contractes sinal·lagmàtics justament fonamentat en la bona fe contractual i el respecte de l'equilibri de les prestacions ("fragenti fidem non est fides").
Qui no respecta la bona fe contractual és més aviat el demandant i ara apel·lant qui pretén que se'l pagui pel sol fet d'haver remès els plànols sense cap consideració dels defectes dels mateixos quan aquests defectes són de tal importància que es van haver de refer.
En aquesta línia d'idees, tampoc es pot considerar que la part defenent va en contra dels seus propis actes doncs, d'una banda, està legitimada a oposar l'excepció d'inexecució i que, d'altra banda, no és cert que no va protestar fins a la demanda puix justament es va oposar a la reclamació pel correu del 18-10-2018, correu del qual, dit de pas, la part agent no va fer cap menció en el seu escrit de demanda.
Quart.- Finalment, la imposició de les costes al demandant era la conseqüència normal del rebuig de totes les seves pretensions i tal pronunciament s'ha de mantenir.
Cinquè.- Per tot l'exposat, el recurs s'ha de desestimar i la sentència s'ha de confirmar íntegrament.
La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància al recurrent vençut.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació de la representació processal del Sr. Conde en contra de la sentència del 07-04-2021 del Tribunal Unipersonal, Secció Civil, que confirmem íntegrament.
Segon.- Imposar al Sr. Conde les costes de segona instància. Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.