ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6f14c1c7 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 197/21·30 de novembre del 2021·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2021 - ROJ: STSJAD 319/2021
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol197/21
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:319) — En matière de droit_constitutionnel, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de novembre del 2021 - ROJ: STSJAD 319/2021).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 novembre 2021 (n° 197/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 319/2021 (ECLI:AD:TSJADAD:2021:319)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Civil), sentence n° 211-2021, 30 novembre 2021, recours n° 197/21, ROJ STSJAD 319/2021 (Lire sur source officielle)
Note : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral de la décision (ROJ et ECLI).
Faits et procédure
Le demandeur, M. Gutierrez, a été engagé comme chauffeur par la société Aguilar à compter du 7 octobre 2015. Le contrat de travail a été formalisé par écrit le 1er avril 2017.
Le 24 février 2018, le salarié a adressé, par WhatsApp, à un groupe utilisé pour les communications professionnelles, un message ainsi rédigé : « Vivir para ver!! Si tiene que atender clientes así, más vale que se valla a trabajar a un súper. Que gorda me está cayendo ». Il n'est pas contesté que ces propos visaient la responsable des ressources humaines de l'entreprise. Le 2 mars 2018, l'employeur a licencié le salarié pour faute très grave au sens de l'article 104.6 du Code de relations du travail (CRL), qui sanctionne les « maltraitances de parole ou d'action », l'abus d'autorité et « une faute grave de respect et de considération » envers l'employeur, les délégués, les autres salariés et le public.
Le salarié a saisi la juridiction de première instance, sollicitant notamment l'indemnité prévue par l'article 98 CRL pour licenciement injustifié. Le jugement du 12 mai 2021 a rejeté la demande. Le salarié a interjeté appel le 7 juin 2021, sollicitant la somme de 9 042,72 euros, les intérêts légaux et la régularisation auprès de la CASS.
Le Tribunal Superior de Justícia a accueilli l'appel. Il a infirmé intégralement le jugement et condamné la société à verser l'indemnité sollicitée, assortie des intérêts légaux à compter de la date de contestation de la demande.
Question de droit
La décision soulève deux questions principales.
Première question : le message adressé par le salarié à un groupe de travail, critiquant la responsable des ressources humaines, constitue-t-il un « maltraitance de parole » ou une « faute grave de respect » au sens de l'article 104.6 CRL, de nature à justifier un licenciement pour faute très grave ?
Seconde question : le juge de première instance pouvait-il retenir, pour apprécier la gravité des propos, une dimension de genre que ni la lettre de licenciement ni les écritures n'avaient invoquée ?
Le moyen tiré de l'article 99.1 CRL, relatif à la régularité de la procédure de licenciement (dépôt de la liquidation à la Batllia sans lettre de licenciement), était également invoqué par l'appelant. La décision ne tranche pas expressément ce point, qui n'apparaît pas dans le dispositif ni dans la motivation sur le fond.
Solution et dispositif
Le Tribunal rappelle sa jurisprudence antérieure, notamment la sentence du 27 novembre 2018 (rouleau TSJC-302/2018), selon laquelle le bien juridique protégé par l'article 104.6 CRL comprend la discipline hiérarchique, la
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (197/21) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol197/21
Data de la resolució30 de novembre del 2021
Dispositiu / FalladaCassation totale
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 26-4-2018, el Sr. Gutierrez va interposar demanda laboral contra la societat Aguilar, sol·licitant que es dictés Sentència condemnant aquesta darrera a pagar-li una indemnització per comiat fet en forma indeguda, improcedent i injustificat, equivalent a 119,25 dies de salari que seria quantificada en el període processal oportú, una volta la part demandada aportés als presents autes els 12 últims butlletins de salari; a pagar la suma de 69,49 euros en pagament de les "dietes exteriors" pactades en l'apartat setè del contracte laboral i generades durant el mes de febrer del 2018 i el dia 01.03.2018, així com tot altre haver laboral que restés degudament acreditat en autes; a pagar els interessos legals per la indemnització global reclamada, així com pels havers laborals deguts, a comptar de la data de contesta a la present demanda i a satisfer finalment, les costes judicials ocasionades, inclosos honoraris d'advocat i de procuradora; així com a regularitzar a la CASS la declaració i cotització de la indemnització global reclamada així com dels havers laborals.
2.- El 4-6-2018, la representació processal de la societat Aguilar contestava la demanda articulada, oposant-se a les pretensions que s'exercitaven, sol·licitant es dictés Sentència desestimant-la i imposant al Sr. Gutierrez, el pagament de les costes ocasionades.
3.- Practicats els mitjans de prova declarats pertinents i necessaris i evacuats per les parts litigants els seus respectius escrits de conclusions, en data 12-5-2021 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Que desestima la demanda formulada pel senyor Gutierrez i condemna la part agent a satisfer les costes processals inclosos honoraris d'advocat i de procurador, del defenent."
4.- Contra aquesta resolució s'alça la representació processal del Sr. Gutierrez i mitjançant escrit de recurs de data 7-6-2021 interessa la seva revocació i que en el seu lloc es dicti Sentència condemnant la demandada a satisfer al seu representat la suma de 9.042,72.- EUR, en concepte d'indemnització per comiat fet en forma indeguda, improcedent i injustificat; més els interessos legals des de la data de la contesta a la demanda; a pagar les costes judicials ocasionades en ambdues instàncies i a regularitzar a la CASS la declaració i cotització de la indemnització global reclamada.
5.- La representació processal de la societat Aguilar s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat interessant la seva desestimació i íntegra confirmació de la Sentència recorreguda, el tot imposant-se a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- No existeix controvèrsia entre els litigants que el 7-10-2015, el Sr. Gutierrez iniciava una prestació laboral en qualitat de xofer per compte d'Aguilar que es formalitzava per escrit l'1-4-2017. També s'admet que el 24- 2-2018, el Sr. Gutierrez trametia via WhatsApp al grup que s'utilitzava per comunicar extrems relatius a la feina, un missatge amb el següent contingut: "Vivir para ver!! Si tiene que atender clientes así, más vale que se valla a trabajar a un súper. Que gorda me està cayendo"(sic), sense que es discuteixi que aquestes expressions es referien a la Sra. Gálvez, cap de recursos humans de l'empresa. En resposta a aquestes manifestacions, el 2-3-2018, l'empresa acomiadava el treballador, en considerar que aquestes constituïen la falta molt greu contemplada en l'art. 104.6 del CRL (els maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres treballadors i al públic en general).
El Sr. Gutierrez considerant que el seu acomiadament era injustificat, improcedent i havia intervingut sense respectar les formalitats prescrites per la Llei, formulava demanda laboral en què entre altres reclamaba la indemnització prevista en l'art. 98 del CRL.
L'Òrgan judicial d'instància desestima la demanda articulada considerant que la sanció aplicada per l'empresari resultava proporcional a la falta comesa, referint que les expressions preferides per l'assalariat resultaven intolerables màxim si es tenia en consideració que varen ser proferides envers un comandament de sexe femení, de forma despectiva i amb vocació a desprestigiar-la.
I contra aquesta resolució s'alça la representació processal del Sr. Gutierrez amb fonaments als següents motius de recurs.
Segon.- En primer lloc manté que la Sentència dictada per l'Òrgan judicial d'instància incorria en error en la valoració de la prova, considerant per això que l'opinió que el seu representat havia expressat via WhatsApp va intervenir de manera involuntària i accidental sense que per tant poguessin ser constitutius de la falta molt greu que se li atribuïa i encara menys s'encabien en el presumpte menyspreu cap a una dona comandament atès que mai havia volgut menystenir la seva cap per ser una persona de sexe femení. D'altra part considera que els fets que se li reprotxaven tampoc trobaven cabuda en la interpretació que aquesta Sala havia pogut efectuar amb relació a l'art. 104.6 del CRL, defensant que no totes les ofenses verbals s'hi encabien sinó només les més greus. En definitiva considera que els fets que se li reprotxaven van intervenir en una sola ocasió i que no revestien d'entitat com per a justificar la mesura disciplinària greu que es va aplicar.
D'altra banda defensa que en l'escrit de demanda es defensava que l'acomiadament va intervenir de forma indeguda atès que l'empresa havia dipositat l'import de la liquidació laboral a la Batllia sense acompanyar-lo de la carta d'acomiadament infringint, al seu criteri, les disposicions de l'art. 99.1 del CRL i que la Sentència dictada no ho havia examinat.
Tercer.- La interpretació de l'art. 104.6 del Codi de Relacions Laborals ha donat lloc a nombrosos pronunciaments d'aquest Tribunal entre els quals en la Sentència dictada el 27-11-2018 (rotlle TSJC-302/2018) manteníem: "El bé jurídic protegit per aquest precepte consisteix en la disciplina jeràrquica inherent al contracte de treball, la convivència, l'harmonia i el respecte mutu en que han de desenvolupar-se les relacions personals entre els integrants de l'empresa, per raó de l'obligada comunitat que el treball crea entre les persones implicades en el procés productiu i finalment també protegeix la dignitat de la persona en general, dret fonamental de tots els integrants de la relació laboral, i que constitueix tant un dret com un deure bàsic per al treballador, que aquest darrer necessàriament ha de respectar.
Quant al concret comportament típic que a través del mateix es sanciona, els maltractaments de paraula i faltes greus de respecte, han de ser enteses com aquelles expressions que puguin ser proferides envers una persona amb la finalitat d'ofendre la seva moralitat, el seu honor o que siguin vexatòries al respecte de la seva dignitat humana. No obstant, per a justificar l'acomiadament del treballador aquests maltractaments de paraula i faltes greus de respecte han de comportar un atac frontal a l'honor de la persona ofesa, amb entitat suficient per a entendre, raonablement, que afectarà la convivència en el treball i alhora és indispensable que l'actitud ofensiva del treballador sigui greu i culpable. En efecte, en atenció a la concepció subjectivista que impregna en el nostre ordenament la figura de l'acomiadament, hauran de valorar-se les circumstàncies que concorrien tals com, a títol il·lustratiu, el clima de tensió que podia existir entre ambdues parts (etc); i és que no totes les ofenses verbals mereixen la sanció de l'acomiadament sinó que aquesta es reservarà als supòsits en que s'ataqui injustament l'honor de les persones contra qui van proferides o estiguin destinades a ofendre'n la seva dignitat i sempre que les mateixes es realitzin en l'esfera del treball o amb ocasió d'aquest, però sense que pugui fixar-se de manera objectiva o apriorística, sinó que s'han de relacionar amb el context en que es van proferir. És per aquest motiu que l'ús ocasional d'expressions que poden ser qualificades d'inapropiades no poden traduir-se de manera inercial i sense més, en l'acomiadament del treballador, sanció aquesta que ha de reservar-se per als incompliments dotats d'una significació especial per raó de la seva gravetat, transcendència i injustificat i sempre que la culpabilitat en ressurti de manera flagrant o patent, i no quan es vegi atenuada per un moment d'ofuscació o d'ira inadequats però propis a un episodi de desfogament del treballador en reacció a una situació concurrent".
Si aquestes previsions es traslladen al concret missatge que el Sr. Gutierrez va trametre el 24-2-2018, ("Vivir para ver!! Si tiene que atender clientes así, más vale que se valla a trabajar a un súper. Que gorda me està cayendo"), destacarem que si bé en la seva globalitat reflecteixi una opinió negativa de la cap, no conté cap injúria o maltractament de paraula concret greu que excedeixi dels límits emparats per la llibertat d'opinió. Si aquest fet hi afegim d'altra part que la carta d'acomiadament es sustenta exclusivament en aquest fet únic; que el missatge es destinava a una persona concreta i que va ser per error que es va enviar al grup de WhatsApp de la feina; que immediatament després el treballador contextualitzava les seves paraules pel mateix mitjà indicant "perdonar, però yo creo que este grupo no es adecuado, yo creo que si es un fallo, no se le tiene que echar a los compañeros, ya està solucionado y punto (sic)"; i que fins i tot va excusar-se prop de la Sra. Gálvez (cfr. fet 2.5 de la contesta a la demanda), la reacció de la societat demandada acomiadant el treballador de manera fulminant, s'ha de considerar desproporcionada i per tant injustificada
La Sentència d'instància relaciona la gravetat de la falta de respecte a la Sra. Gálvez des d'una perspectiva de gènere considerant que a través de l'expressió utilitzada es pretenia rebaixar la cap per la seva pròpia condició de dona. Però en cap moment al llarg del litigi, ni tampoc en la carta d'acomiadament res es mencionava respecte d'aquesta qüestió de tal manera que en definitiva ha estat introduïda i apreciada per l'òrgan judicial d'instància amb infracció a les regles vertebradores del procés civil (contradictori i congruència) amb el benentès que la seva apreciació d'ofici ha impedit al Sr. Gutierrez poder res al·legar i provar des d'aquesta perspectiva.
Quart.- Per tot el que s'ha exposat, escau acollir el recurs d'apel·lació articulat contra la Sentència de data 12-5-2021 que es revoca íntegrament i en el seu lloc disposem l'estimació substancial de la demanda condemnant la societat Aguilar a satisfer al demandant la suma de 9.042,72.- EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat més els interessos legals meritats des de la data de contesta a la demanda i fins al dia del seu total pagament i a declarar tal quantitat prop de la CASS.
En mèrits de la regla del venciment objectiu i seguint la doctrina reiterada d'aquesta Sala en matèria laboral, escau imposar a la societat vençuda el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
ESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal del Sr. Gutierrez contra la Sentència de data 12-5-2021 que es revoca íntegrament i en el seu lloc disposem l'estimació substancial de la demanda condemnant la societat Aguilar a satisfer al demandant la suma de 9.042,72.- EUR en concepte d'indemnització per acomiadament injustificat, més els interessos legals meritats des de la data de contesta a la demanda i fins al dia del seu total pagament. L'import esmentat haurà de ser declarat i cotitzat prop de la CASS.
Escau imposar a la societat vençuda el pagament de les costes ocasionades en ambdues instàncies.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
