ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.93c6f2ed · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 160/21·20 December 2021·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2021 - ROJ: STSJAD 335/2021
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket160/21
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:335) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2021 - ROJ: STSJAD 335/2021).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 20 décembre 2021 (n° 160/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 335/2021 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 20 décembre 2021)
Une salariée, Mme Sandoval, a été victime d'un accident du travail le 25 août 2017. Elle a engagé une action en responsabilité civile contre la société Duque, son employeur, en vue de obtenir l'indemnisation de ses préjudices. Le Tribunal de Batlles, section civile, a rendu sa décision le 1er mars 2021. Il a rejeté l'exception de défaut de légitimation passive soulevée par la société Duque et l'a condamnée à indemniser la demanderesse selon plusieurs postes :
une incapacité totale temporaire du 25 août 2017 au 24 septembre 2018, dont le montant devait être arrêté au stade de l'exécution à partir des sommes versées par la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) ;
une incapacité permanente partielle (IPP) fixée à 19 500 euros ;
des préjudices douloureux, esthétique et d'agrément, respectivement de 8 000, 1 300 et 400 euros ;
des frais de présence d'un accompagnant pendant une hospitalisation (263,58 euros) et des frais de recouvrement extrajudiciaire (21,95 euros).
Le juge de première instance a également mis les dépens à la charge de la défenderesse.
La société Duque a interjeté appel. Elle demandait l'absence de toute indemnisation au titre de l'IPP, au motif que la demanderesse percevait de la CASS une pension d'invalidité issue du même accident. Elle soutenait que cette pension réparait le même préjudice, de sorte que la condamnation constituerait un enrichissement sans cause et une double indemnisation. Elle sollicitait aussi l'exonération des dépens de première instance, au motif que son opposition à la demande était raisonnable.
L'intimée a demandé le rejet intégral du recours et la condamnation de l'appelante aux dépens d'appel.
Question de droit
La question posée à la Sala Civil du Tribunal Superior était la suivante : une victime d'accident du travail à laquelle la CASS a accordé une pension d'invalidité pour les séquelles de cet accident peut-elle également obtenir du responsable la réparation pécuniaire de son incapacité permanente partielle, ou bien cette réparation doit-elle être réduite du montant de la pension ?
La juridiction précise que la discussion se limite à cette question, la condamnation aux dépens étant traitée à titre subsidiaire.
Solution et dispositif
La Cour fonde son raisonnement sur le principe de la réparation intégrale (restitució in integrum) qui régit la responsabilité civile. Elle en tire deux conséquences : les postes de préjudice ne peuvent être cumulés, mais le responsable doit répar
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (160/21) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket160/21
Judgment Date20 December 2021
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000160/2021 ORIGEN: 6000357/2018 - 00
NIG: 5300542120180002076
PARTS:
Apel·lant: Duque
Representant: Sra. Conde
Advocat: Sra. Ribes
Apel·lat: Sra. Sandoval
Representant: Sra. Gálvez
Advocat: Sr. Ruiz
OBJECTE: Indemnització perjudici corporal - Comptabilitat IPP i renda per invalidesa de l'accident laboral- condicions.
SENTÈNCIA 193-2021
Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 160/21 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- En les actuacions 6000357/2018 instades per la representació processal de la Sra. Sandoval en responsabilitat civil i en reclamació de quantitat per a la indemnització dels perjudicis soferts com a conseqüència de l'accident laboral sobrevingut el 25-08-2017, el Tribunal de Batlles, secció civil, va dictar resolució de data u de març de l'any dos mil vint-i-u, amb la següent part decisòria :
"Primer.- Desestimar l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva ad causam, aixecada per part de la representació processal de la societat Duque.
Segon.- Estimar de forma substancial la demanda formulada per part de la representació processal de la Sra. Sandoval contra la societat Duque i condemnar aquesta darrera a indemnitzar-la per raó dels següents conceptes:
Per raó d'incapacitat total transitòria, pel període comprès entre el 25 d'agost del 2017 i el 24 de setembre del 2018, la suma que s'estableixi en període d'execució de sentència, a través de la certificació que lliuri la Caixa Andorrana de Seguretat Social respecte de les sumes per ella abonades a l'agent en el període i concepte referit.
Per raó d'incapacitat parcial permanent, l'import de 19.500.- euros;
Per raó de perjudicis dolorós, estètic i de lleure, els imports respectivament de 8.000, 1.300 i 400.-euros;
Per raó de les despeses de manutenció i allotjament d'un acompanyant de la demandant en el decurs de la seva hospitalització al desembre del 2017, la suma de 263,58.-euros;
Per raó de les despeses de reclamació extrajudicial del deute, l'import de 21,95.-euros.
Tercer.- Fer imposició a la part defenent del pagament de les costes judicials ocasionades per raó de la tramitació del present judici, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador i eventualment de saig, a acreditar en període d'execució de la present resolució judicial.".
Segon.- Contra aquesta resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Duque, demanant la seva revocació en el sentit de no fixar cap quantia en concepte d'indemnització de la Incapacitat Permanent Parcial, i sense imposar-li les costes de primera ni de segona instància.
S'alça en contra del fet que la sentència ha fixat la indemnització per Incapacitat Permanent Parcial en 19.500.-euros tot i haver estat provat que la demandant percep de la CASS una pensió de invalidesa derivada de l'accident laboral d'Autes.
Argumenta que aquesta pensió indemnitza el mateix perjudici que la IPP doncs la pensió per part de la CASS rescabala la incapacitat derivada de l'existència de certes limitacions físiques consolidades i que en el concepte de IPP s'indemnitza les limitacions físiques que tenen incidència laboral ; que acordar la condemna a indemnitzar pel perjudici de la IPP equival a enriquiment injust i indemnitza dues vegades el mateix concepte; que a partir del moment en què la CASS té l'obligació legal d'indemnitzar una invalidesa quan es donen els requisits recollits al Capítol cinquè del Títol II de La Llei 1/2008, el perjudicat ja no té legitimació per reclamar per aquest concepte. A partir del moment en què percep aquella pensió o capital per invalidesa de La CASS i el seu perjudici deixa d'existir, i que la capitalització de la pensió que ja percep la Sra. Sandoval equival pràcticament a l'import fixat per la sentència.
D'altra banda, sosté que la seva oposició a la demanda era raonable i justificada i que per tant no hi havia lloc a imposar-li les costes processals causades en primera instància.
Tercer.- La representació processal de la Sra. Sandoval sol·licita la desestimació íntegra del recurs, amb imposició de les costes processals de segona instància a l'apel·lant.
Argumenta en substància que la qüestió plantejada pel recurs ja ho fou en primera instància i resolt en la Sentència, i que comparteix la motivació de la mateixa que es tracta de dos perjudicis distints que s'han d'indemnitzar separadament de conformitat amb l'article 162 de la Llei 17/2008 del 3 d'octubre, de la seguretat social.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- En aquesta alçada, la discussió es cenyeix a la qüestió de dir si un perjudicat per un accident laboral al que s'atorga una pensió de la CASS per invalidesa derivada de l'accident pot també obtenir la condemna del responsable a pagar cert import en concepte d'indemnització de la seva Incapacitat Permanent Parcial (IPP).
La societat responsable de l'accident considera que es tracta de dos conceptes iguals, mentre que la víctima de l'accident considera que són diferents i que mereixen la seva pròpia indemnització.
La sentència d'instància ha considerat que compte tingut de la definició donada de la invalidesa per l'article 162 de la Llei de la seguretat social la mateixa s'havia de considerar com un concepte distint de la IPP.
Segon.- Prèviament convé recordar que ens trobem en seu de responsabilitat civil on regeix el principi de restitució in integrum en virtut del qual el perjudicat s'ha de veure indemnitzat de tots els seu perjudicis, sense guany ni pèrdua.
Això implica que no es poden duplicar els conceptes. Tanmateix implica que el responsable té l'obligació d'indemnitzar cada concepte de perjudici en la seva totalitat i que no pot intentar eludir les conseqüències de la seva responsabilitat invocant un pagament fet per un tercer si aquest pagament no ha extingit la totalitat de la indemnització que el responsable ha de satisfer.
Quant a la jurisprudència andorrana apareix que han pogut existir solucions diverses però pel que fa a la jurisprudència més recent, és cert que la Sala penal d'aquest Tribunal Superior, fixant les indemnitzacions en concepte de responsabilitat civil conseqüència d'un delicte penal, ha pogut indicar que la IPP i la pensió d'invalidesa procedeixen del mateix concepte amb modalitats diferents de fixació i de pagament (Aute 78-2019 del 24-09-2019) i que l'import de la capitalització de la pensió d'invalidesa s'havia de deduir de la indemnització de la IPP ja que la mateixa integra a dintre del seu concepte el perjudici derivat de la incidència professional de les limitacions funcionals del perjudicat (Aute 139-2019 del 20-12-2019).
En el mateix sentit s'ha pronunciat el Tribunal de Corts el 18-01-2019 (Delicte menor 6000121/2017) en un cas d'accident laboral in itinere, on ha jutjat que tot i ésser ajustada la petició realitzada en concepte de IPP, s'havia de restar d'aquesta quantitat la quantitat abonada per la CASS com a pensió d'invalidesa pel mateix accident.
Del seu costat, aquesta Sala ja ha indicat d'una part que la indemnització en concepte de IPP s'havia de fixar en funció del percentatge de IPP determinat segons els mètodes i criteris propis a aquesta noció, i no pas en funció de la pensió fixada per la CASS, essent aquest darrer import la base de l'acció subrogatòria de la CASS (STSC 234/2017 del 30-11-2017) i, d'altra part, que la víctima d'un accident laboral no podia pretendre acumular la pensió d'invalidesa que percebia de la CASS com a conseqüència de les seqüeles de l'accident laboral amb la indemnització per IPP (STSC 423/2018 del 30-05-2019).
Tercer.- Quant a la IPP, recordarem que es tracta d'indemnitzar el perjudici provocat per la limitació de les possibilitats orgàniques, físiques o intel·lectuals, o també pel dolor persistent, i que es tracta d'un dèficit funcional permanent i definitiu, desprès de la consolidació, és a dir, quan l'estat de la víctima no es pot millorar via un tractament mèdic adaptat. El grau del dèficit funcional o de la limitació no és l'únic criteri que es pren en compte per determinar la indemnització ja que aquest percentatge serveix per mesurar l'extensió del dany personal, amb la precisió que les conseqüències funcionals augmenten gairebé exponencialment amb l'augment de la discapacitat, però que també s'ha de tenir en compte l'edat ja que com més jove és el perjudicat i més és susceptible de viure amb aquesta limitació funcional i patir de les seves conseqüències.
Es veu que es tracta d'un concepte ampli destinat a indemnitzar varis aspectes de les limitacions funcionals i es parla ara de dèficit funcional permanent.
Quant a la legislació social (Llei 17/2008 del 03 d'octubre de la seguretat social i Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social del 27-05-2015), l'article 162 de la Llei preveu que:
"La invalidesa derivada d'accident laboral o malaltia professional és la situació que es dóna quan la persona assegurada sofreix una reducció, total o parcial, i presumiblement definitiva, de la seva capacitat de guany resultant d'un dany a la integritat corporal consegüent a un accident laboral o a una malaltia professional".
El grau d'invalidesa correspon a la mesura de la reducció de la capacitat de treball de la persona i la reducció de la capacitat de guany correspon a la reducció dels seus ingressos que pot comportar aquesta pèrdua de capacitat de treball.
La prestació d'invalidesa es determina segons el grau d'invalidesa (o menyscabament) i es calcula en funció del grau de minva de la integritat corporal i de la pèrdua d'ingressos .
Per tant, apareix que si bé no es tracta ben bé del mateix concepte, ni que tampoc es pot afirmar com ho fa la sentència que es tracta de dos conceptes distints, els dos conceptes tenen en comú d'indemnitzar les conseqüències dels límits funcionals patides per la víctima.
Ara bé, la pensió d'invalidesa de la CASS té com a abast només les conseqüències sobre la capacitat de guany, quan la indemnització de les conseqüències de la limitació funcional patida, que fonamenta també la IPP o DFP, té un abast més general ja que, a més de les conseqüències merament personals pot comportar també unes conseqüències de caire patrimonial.
D'altra banda, en virtut de l'article 90 de la Llei de la seguretat social, la CASS pot obtenir prop del tercer responsable de l'accident de treball el rescabalament de les prestacions i compensacions econòmiques que ha pagat a la víctima sense però poder reclamar una quantitat superior a la que els tribunal assenyalin com a indemnització que ha de pagar la tercera persona responsable.
D'aquests paràmetres ressurt la solució que, per evitar indemnitzar dues vegades el mateix concepte, les dues indemnitzacions no es poden acumular i l'import de la pensió s'ha de deduir de la indemnització per IPP (salvat que el perjudicat renunciï a percebre aquesta darrera [veure en aquest sentit el ja citat Aute 78-2019 de la Sala penal]), sempre i quan l'import fixat en concepte d'IPP o DFP integri l'element patrimonial sigui per majoració del valor del punt d'IPP, sigui per haver integrat aquest element patrimonial de forma clara en l'import global (veure en aquest sentit el ja citat Aute de la Sala penal Nº139-2019 en els Autes 63-2019 CONSIDERANT XII).
Quart.- En el present cas, on ressurt clarament de la pericial, de les pretensions de l'agent i de la sentència que l'import de 19.500.-euros (que ressurt d'aplicar un percentatge d'IPP del 15% a una persona que en el moment de l'accident tenia 54 anys) només indemnitza les conseqüències en la esfera personal de la disminució de la flexió ventral de la columna dorso-lumbar i de la limitació menys important de la flexió dorsal d'aquest tram de la columna que pateix la Sra. Sandoval, no s'ha de descomptar l'import capitalitzat de la pensió d'invalidesa atorgada per la CASS.
No s'ha de descomptar perquè no existeix l'enriquiment denunciat puix la Sra. Sandoval no es veu indemnitzada dues vegades pel mateix concepte.
De decidir el contrari es donaria la situació injusta i contrària a dret que el responsable es beneficiària del fet que la perjudicada percep una pensió finançada per la col·lectivitat que ell no paga, mentre que dita perjudicada es veuria privada de la indemnització a la qual pot pretendre en reparació de les conseqüències en la seva esfera personal i intima de la limitació funcional patida, essent precisat a més a més que l'import de la pensió sobrepassarà sense cap dubte l'import de la indemnització per IPP.
Per consegüent, el recurs s'ha de desestimar.
Cinquè.- L'altre aspecte del recurs és relatiu a les costes ja que la part apel·lant sosté que la seva oposició a la demanda era raonable. Però no advertim cap iusta causa litigandi, i la desestimació del recurs i la confirmació del caràcter substancial de l'estimació de la demanda justifiquen mantenir la condemna en costes de primera instància de la part defenent vençuda.
Sisè.- La desestimació íntegra del recurs determina la imposició a la part apel·lant de les costes d'aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs de la representació processal de la societat Duque, contra la sentència de data 01-03-2021 dictada pel Tribunal de Batlles, secció civil, de la qual confirmem la part dispositiva.
Segon.- IMPOSAR a la societat Duque, les costes d'aquesta alçada. Aquesta resolució és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra resolució, definitivament jutjant, ho manem i signem.
