ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6955033e · Dossiê Bipartido (I. Comentário Doutrinário + II. Acórdão Integral)
Pontuação de Autoridade Korpus
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 317/21·20 de dezembro de 2021
·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2021 - ROJ: STSJAD 346/2021
Tribunal / JurisdiçãoTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Processo / Referência317/21
Domínio Jurídicojurisprudence
Impressão SHA-2560000000000000000…
Sumário Analítico Korpus e Questões de Direito Essenciais (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:346) — En matière de droit_social, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2021 - ROJ: STSJAD 346/2021).
PARTE I
Comentário Doutrinário e Análise Científica Korpus
Silogismo Judiciário (I.A / I.B / II.A / II.B) e Alcance Prático
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumário Analítico Korpus — Il résulte de la décision rendue le 20 décembre 2021 (n° 317/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Juridiction andorrane, — (STSJAD 346/2021, 20 décembre 2021)
M. Duque, né en 1977, était employé comme ferrer par la société Almansa depuis le 1er octobre 2007, dans le cadre d'un contrat à durée indéterminée. À compter du 4 novembre 2014, il a été placé en arrêt de travail pour accident du travail. Après plusieurs prolongations, la CASS (organisme de sécurité sociale) a estimé son état consolidé et a prononcé sa mise en « alta médica » avec effet au 4 novembre 2017, tout en lui reconnaissant, le 1er mars 2018, une pension d'invalidité sur la base d'un taux d'incapacité de 63 %.
La reprise effective n'a pas eu lieu. L'arrêt s'est prolongé, selon le texte, sur le fondement de diagnostics « fluctuants et divergents » quant à l'origine (maladie commune ou accident du travail), jusqu'au 12 janvier 2020.
Par courrier du 9 janvier 2020, le salarié a demandé à l'employeur de désigner un médecin externe pour l'examen de reprise et de le réaffecter à un poste adapté à son taux d'incapacité. Un avis rendu le 14 janvier 2020 par l'entreprise externe a conclu à son inaptitude à son poste habituel de ferrer, en raison de restrictions médicales. Le salarié a pris des congés du 14 au 23 janvier 2020.
La relation de travail a pris fin par lettre de licenciement du 24 janvier 2020, fondée sur les « causes objectives » de l'article 85.1 de la loi 31/2018 du 6 décembre sur les relations de travail, en raison de l'« ineptitude survenue » du salarié à accomplir les tâches essentielles de son emploi de ferrer. La lettre mentionnait également les efforts infructueux de l'employeur pour reclasser le salarié, lequel aurait refusé les postes proposés. Le salarié ayant refusé de signer la lettre, l'employeur a consigné l'indemnité de licenciement, que l'intéressé a acceptée à titre d'acompte.
Saisi le 19 mars 2020 d'une demande d'indemnisation pour licenciement injustifié et abusif, le Tribunal unipersonnel du Batlle (section civile) a rejeté l'ensemble des prétentions par jugement du 31 août 2021, en mettant les dépens à la charge du demandeur. Ce dernier a interjeté appel, sollicitant la révocation totale du jugement et l'accueil intégral de sa demande. La société Almansa a conclu à la confirmation.
Question de droit
La Sala Civil du Tribunal supérieur de justice devait trancher plusieurs questions :
Le licenciement fondé sur l'article 85.1 a) de la loi de 2018 est-il justifié lorsque l'inaptitude a été constatée par un médecin à la suite d'un examen de reprise, alors que l'employeur a, parallèlement, tenté de reclasser le salarié ?
L'employeur est-il tenu d'une obligation de reclassement, et l'échec du reclassement modifie-t-il la cause du licenciement ?
Quelle est la charge de la preuve de la cause objective invoquée, et le principe in dubio pro operario est-il applicable à l'appréciation des faits ?
Solution et dispositif
La cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Le dispositif est ainsi rédigé :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Primer.- Desestimar el recurs del Sr. Duque en contra de la Sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, de data 31-08-2021, que confirmen íntegrament. »
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Segon.
Síntese Operacional e Grelha de Auditoria Processual
Pontos de verificação diretamente aplicáveis em peças processuais e pareceres
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (317/21) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTE II — MINUTA ORIGINAL E TEXTO AUTÊNTICO INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
OBJECTE: Laboral - Acomiadament per causes objectives - Ineptitud sobrevinguda.
SENTÈNCIA 218-2021
Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Vincent Anière, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 317/21 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
Primer.- El Sr. Duque, nascut al 1977, treballava com a ferrer per la societat Almansa, des del 01-10-2007 en el marc d'una relació de durada indeterminada.
A partir del 04-11-2014, l'assalariat es va trobar de baixa mèdica per accident laboral. Aquesta baixa va donar lloc a una sèrie de prolongacions fins al moment on la CASS va decidir que essent el seu estat consolidat se li havia d'atorgar l'alta mèdica a comptar del 04-11-2017, amb la consegüent extinció de la prestació econòmica per incapacitat temporal, tot i reconeixent-li el 01-03-2018 una pensió d'invalidesa en base a un grau total de menyscabament de 63%.
La reincorporació no va tenir lloc el 04-11-2017, i la baixa mèdica es va perllongar (per malaltia comuna o accident laboral segons les indicacions fluctuants i divergents existents al respecte per part del metge), i això fins al 12-01-2020.
Per carta de data 09-01-2020, el Sr. Duque, recordant que s'havia de reincorporar el 13-01-2020, invocant l'article 5.3 del Reglament dels serveis de salut laboral i l'article 19 de la Llei 34/2008 va sol·licitar l'empresa perquè, d'una part, designi una empresa externa per a la realització del seu examen de reincorporació i , d'altra part, el reincorpori a un lloc de treball adaptat al grau de menyscabament reconegut per la CASS.
Per informe de datat 14-01-2020, l'empresa externa C va dictaminar que el Sr. Duque no era apte pel seu lloc de treball habitual de ferrer pel fet d'existir una sèrie de restriccions.
L'assalariat va gaudir de vacances del 14-01-2020 al 23-01-2020.
La relació laboral es va acabar al moment del seu retorn amb el seu acomiadament mitjançant carta del 24-01-2020 que diu, pel que interessa : "(...) En resultar infructuosos els esforços de l'empresa per a reubicar-lo en diferents tasques adaptades al seu estat de salut - a causa de la seva negativa reiterada- la Direcció d'aquesta empresa ha decidit acomiadar-lo per causes objectives per raó de la seva ineptitud sobrevinguda per a realitzar les tasques essencials de la seva feina com a ferrer -tal i com vostè mateix ha reconegut a la carta de 9 de gener del 2020 i com ressurt igualment del certificat d'aptitud mèdicolaboral que s'acompanya a la present- tot en mèrits del que disposa l'article 85.1 de la vigent Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals (...)".
El 24-01-2020, donat que el Sr. Duque es va negar a signar la carta, l'empresa va dipositar l'import de 14.1640,60.-euros en concepte de quitança laboral que l'assalariat va acceptar en concepte d'acompte.
Segon.- En els Autes laborals 2000231/2020 instats el 19-03-2020 pel Sr. Duque en reclamació d'indemnització per acomiadament improcedent i injustificat, el Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, va decidir per Sentència de data 31-08-2021:
"Primer.- Desestimar en tots els seus extrems la demanda presentada pel Sr. Duque contra la societat Almansa i absoldre aquesta de quantes pretensions en ella s'hi contenien.
Segon.- Fer imposició de les costes ocasionades arran de la tramitació del present judici a la part agent, incloses els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència.".
Tercer.- En contra d'aquesta resolució forma recurs d'apel·lació el Sr. Duque, demanant la seva revocació total i l'estimació íntegra de la seva reclamació, amb imposició a la part apel·lada de les costes processals.
Sosté que, segons el contingut de la carta d'acomiadament, no hi ha dubte que la societat li ha ofert reincorporar-se en diferents tasques adaptades al seu estat de salut, oferiment que al seu torn hauria resultat infructuós per causes exclusivament imputables a ell, essent aquest el motiu de l'acomiadament, i en relació el qual s'ha de desenvolupar el plet laboral ; que l'empresa no pot anar en contra dels seus propis actes i que tot i la sentència apel·lada recorda que la Llei de Relacions Laborals no preveu cap obligació legal de reubicació, això en cap cas significa que la manca d'acceptació del nou lloc de treball per l'assalariat pugui comportar l'acomiadament per causes objectives ; que ell ha acreditat haver sol·licitat ser reincorporat en un nou lloc de treball adaptat al seu estat de salut, la càrrega de la prova que havia rebutjat tots els llocs de treball oferts requeia sobre l'empresa ; que en mèrits del principi "In dubio pro operario" i tractant-se doncs de versions contraposades, el Tribunal havia de fer prevaler la interpretació i l'aplicació de la norma que afavoreix al treballador.
Quart.- Per Providència de data 15-10-2021 es va admetre el recurs a ambdós efectes i en contra d'aquesta resolució que li fou notificada el 19- 10-2021, la part apel·lada no va presentar cap recurs de reposició en el termini de 13 dies que se l'hi va comunicar.
Cinquè.- La representació processal de la societat Almansa, sol·licita la desestimació del recurs i la confirmació de la sentència d'instància, amb imposició de les costes a l'apel·lant.
Argumenta, de forma resumida, que la qüestió per resoldre és la concurrència o no de la causa d'acomiadament per causes objectives ; que el recurrent dóna un sentit esbiaixat a la carta d'acomiadament ; que malgrat no tenir l'empresa cap obligació de reubicació, van existir converses sobre una eventual i hipotètica reubicació sense cap compromís, però que un cop valorades les diferents opcions es va procedir a l'acomiadament de conformitat amb l'article 85.1 de la Llei de relacions laborals ; que la carta és clara sobre la causa de l'acomiadament i que és l'única causa, és a dir la ineptitud sobrevinguda ; que era al demandant provar la seva afirmació que l'empresa l'havia reubicat a un nou lloc de treball i que el contracte de treball havia estat objecte de novació, i finalment que el principi in dubio pro operario no s'aplica a la valoració dels fets.
D'altra banda, reitera els motius d'oposició que va formular en primera instància sobre la improcedència de la reclamacions dineràries del demandant.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El plantejament del demandant era que després de la seva carta del 09-01-2020, l'empresa li havia ofert poder-se reincorporar en el departament d'inventaris o en el departament de manteniment, canvi que ell havia acceptat de bon grat, però que de manera sorprenent, passat els dies de vacances que si li havia demanat de prendre, se l'havia acomiadat pretenent falsament que s'havia negat de manera repetida a acceptar els llocs de treballs proposats.
La sentència considera que essent l'acomiadament per ineptitud sobrevinguda, hauria calgut que l'assalariat acreditès que ja es trobava ocupant un altre lloc de treball adaptat a les seves noves circumstàncies, per tal de considerar que l'acomiadament fou injustificat o indegut.
És en contra d'aquest plantejament que s'alça el recurrent, insistint en el seu.
Segon.- Però, contràriament al que sosté l'apel·lant i malgrat els seus esforços per desestructurar la carta per tal de centrar el debat sobre la qüestió de la reubicació, sí que la qüestió per resoldre rau en el fet de determinar si era apte, o no, per a ser ferrer, és a dir si existeix o no un supòsit que permetia a l'empresa procedir al seu comiat per causes objectives en aplicació de l'article 85.1 a) LRL (abans 91.1 a) CRL).
Dit article regula l'acomiadament per causes objectives i disposa :
"En els contractes per temps indefinit, l'empresa pot acomiadar la persona assalariada, excepte en els supòsits exclosos per aquesta Llei, mitjançant un preavís comunicat amb una antelació de dotze dies per any treballat o la part proporcional corresponent al menor temps treballat, amb un màxim de 30 dies, i el pagament d'una compensació econòmica equivalent a la meitat de la prevista en l'article 84.1, quan concorri alguna de les causes següents:
a) La ineptitud sobrevinguda de la persona assalariada un cop ha acabat el període de prova, per haver-se produït una inhabilitat o una manca de facultats professionals d'aquesta persona per portar a terme les tasques essencials de la seva feina.".
S'afegeix en el punt 4 que la manca de prova de la causa al·legada per l'empresa o el fet que aquesta no sigui considerada suficient converteixen l'acomiadament en injustificat i donen lloc a la indemnització prevista a l'article 92.
Vam poder precisar en la nostre sentència del 23-12-2015 (rotlle 298/2015) que :
"Es tracta d'un acomiadament per causa objectiva, és a dir, per raons alienes a la voluntat de les parts i que no requereix establir un incompliment contractual per part del treballador. I l'apartat a) del citat article estableix 3 criteris essencials i cumulatius:
una causa d'ineptitud en la persona del treballador que aquesta ineptitud hagi sobrevingut durant la relació laboral que aquesta ineptitud afecti la realització de les tasques habituals del treballador.".
Així les coses, en tal cas, apareix una inadequació entre les capacitats personals de l'assalariat i les necessitats de la seva feina (és a dir les funcions que l'assalariat desenvolupava efectivament al moment del seu comiat, amb la precisió que aquestes no són necessàriament les descrites en el contracte, i que no s'han de considerar de manera massa estricta ja que l'activitat professional habitual no es limita a un determinat lloc de treball sinó a una categoria de treball ( encara que la llei del 2018 no es refereix més a aquesta noció sinó a la de grup professional), fent que l'empresa té la possibilitat de posar fi a la relació laboral, però en contra partida d'un preavís i d'una indemnització.
Ara bé, en el nostre cas, la carta és clara al respecte, i el fet que l'empresa s'hagi referit als esforços per reubicar-lo i a la seva suposada negació al respecte, no canvia la causa de l'acomiadament.
No ho canvia per dues raons. Una perquè la carta indica quin és el motiu d'acomiadament, és a dir la ineptitud sobrevinguda, sense que els elements de context afegits sobre els intents de reubicació hi canviïn res. Dues, perquè, com hem pogut establir en les sentències citades per la Sra. Batlle (pronunciades sota l'imperi del Codi de relacions laborals del 2008 però que la Llei del 2018 no ha vingut contradir), l'empresa no tenia cap obligació de reubicació.
Tercer.- El fet que s'hagi practicat una valoració mèdica abans de la reincorporació ordenada per la CASS correspon a l'obligació instituta per l'article 5 del Reglament que regula els serveis de salut laboral aprovat l'any 2012 relatiu als exàmens de salut laboral que disposa al seu punt 3.d) que els exàmens de salut són obligatoris per als treballadors que retornen al seu lloc de treball després d'una baixa perllongada de més de 6 mesos.
Però aquesta valoració no es va efectuar amb el propòsit específic de preveure una reubicació sinó, en el marc de l'obligació de vigilància de la salut que té l'empresa, de fer el control i el seguiment de l'estat de salut del treballador per tal de detectar precoçment les repercussions de les condicions de treball sobre la seva salut, i establir, si esquia, mesures preventives per prevenir els riscos sobre la seva salut.
El fet és que el resultat de l'examen va portar el metge especialista a concloure a la impossibilitat de realitzar la seva activitat laboral habitual i per tant la ineptitud del Sr. Duque pel seu lloc de treball de ferrer pel fet, entre altres, de no poder manipular càrregues de més de 5 Kg i de no poder aguantar postures forçades ni els treballs en alçada. De conformitat amb l'article 19.5 de la Llei 34/2008 del 18 de desembre, l'empresa va ser informada d'aquetes conclusions puix eren en relació amb l'aptitud del treballador per desenvolupar la feina.
En aquesta configuració, si que l'empresa podia invocar l'article 85.1 a), i la causa invocada queda provada i suficient, és a dir que les limitacions funcionals establertes de manera objectiva per un metge especialista de les que pateix l'assalariat l'inhabiliten totalment per portar a terme les tasques essencials de la seva feina.
Quart.- Quant a la prova, pel que fa al principi in dubio pro operario, i tal com ho recorda la part apel·lada, vam precisar de manera repetida que el mateix principi era d'aplicació a la interpretació de les normes i no pas a la dels fets, per la qual s'apliquen els principis generals.
Al respecte, i en consonància amb lo que acabem d'exposar, la tasca probatòria que pertanyia a l'empresa era la d'establir com a real i justificar com a suficient la causa invocada en la carta, és a dir la ineptitud sobrevinguda en el sentit de l'article 85.
La teoria de la cristal·lització de la carta significa que l'empresari no pot intentar fonamentar l'acomiadament sobre uns motius o uns fets que no ha exposats en la carta d'acomiadament. Però no permet extreure'n un fragment per qualificar-lo de la causa del comiat, com intenta fer el recurrent en el present cas.
Del seu costat, era a l'agent demostrar la seva afirmació inicial i que sustenta les seves pretensions que en realitat tal causa invocada era ineficient ja que hauria acceptat un nou lloc de treball abans de gaudir de les vacances i de ser acomiadat.
Sobre aquest punt només podem constatar que no aportat cap prova ni intentat fer-ho, i que la seva asseveració que havia acceptat de bon grat la seva reincorporació en el departament d'inventaris o en el departament de manteniment, que són dos serveis ben diferents, només demostra que no ha existit cap concreta reubicació prèvia a l'acomiadament sinó només les converses i intents que reconeix l'empresa, els quals corresponen a la petició que havia fet l'assalariat en la seva carta del, 09-01-2020.
Per tot l'exposat, escau desestimar el recurs i confirmar la sentència.
Cinquè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes de segona instància a l'apel·lant vençut.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- Desestimar el recurs del Sr. Duque en contra de la Sentència del Tribunal Unipersonal del Batlle, Secció Civil, de data 31-08-2021, que confirmen íntegrament.
Segon.- Imposar les costes judicials de segona instància al Sr. Duque, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
