ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.29dc6131 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
97/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 129/21·30 September 2021·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 30 de setembre del 2021 - ROJ: STSJAD 351/2021
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket129/21
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2021:351) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de setembre del 2021 - ROJ: STSJAD 351/2021).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 30 septembre 2021 (n° 129/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
STSJAD 351/2021 (TSJA, Sala Civil, 30 septembre 2021, sentence n° 163-2021)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : TSJA, Sala Civil, 30 septembre 2021, sentence n° 163-2021 (ROJ : STSJAD 351/2021 ; ECLI:AD:TSJADAD:2021:351) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
La société Exposito, agent immobilier, réclamait à la succession de M. Arcos et à Mme Ramirez le paiement d'une commission de courtage immobilier, fixée à 5 % du prix de vente. Le litige portait sur une villa sise à La Massana. Selon la décision, M. Arcos et son épouse avaient conclu le 7 octobre 2015 un mandat de vente exclusive avec l'agence pour un prix initial de 1 500 000 euros. Les vendeurs ont résolu ce mandat de manière anticipée le 24 mars 2016, l'agence ayant accepté sans réserve la résiliation. Le 4 avril 2016, M. Arcos a conclu un mandat de vente non exclusive avec une autre agence, par l'intermédiaire de laquelle le bien a été vendu à M. Macias pour 1 100 000 euros. La décision précise que M. Macias n'avait pas visité le bien par l'intermédiaire de la société demanderesse.
Le Tribunal des Batlles, par sentence du 4 février 2021, a accueilli partiellement la demande contre les héritiers de M. Arcos, qu'il a condamnés au paiement de 57 475 euros, et l'a rejetée à l'égard de Mme Ramirez. La décision retient que le montant de 57 475 euros n'est pas explicitement détaillé dans la décision commentée. Les héritiers et la société Exposito ont interjeté appel. La société demanderesse sollicitait en appel la condamnation solidaire à 78 375 euros, ou subsidiairement 57 475 euros.
La juridiction d'appel était saisie de deux recours : celui des héritiers, qui contestaient la condamnation, et celui de la société Exposito, qui critiquait le montant alloué et le rejet de la demande dirigée contre Mme Ramirez.
Question de droit
La question principale était de savoir si la commission de courtage était due à l'agent lorsque la vente a été conclue, après la résiliation anticipée du mandat exclusif, avec un acquéreur que l'agent avait identifié et à qui il avait diffusé une annonce. Cette question appelait deux sous-questions :
Le juge pouvait-il, par voie de
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 30 de setembre del 2021 - ROJ: STSJAD 351/2021 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 30 septembre 2021 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (129/21) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket129/21
Judgment Date30 September 2021
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000129/2021 ORIGEN: 6000203/2017 - 00
NIG: 5300542120170001183
PARTS:
Apel·lant: Expósito
Representant: Sra. Canales
Advocat: Sr. Vara
Apel·lant: Srs. Plana, Querol, Farré i Morales
Representant: Sra. Sarabia
Advocat: Sr. Marti
Apel·lat: Sra. Ramirez
Representant: Sr. Somoza
Advocat: Sr. Vilar
OBJECTE: Contracte de corretatge o intermediació immobiliària. Presumpció judicial. Concepte i requisits. Prova insuficient.
SENTÈNCIA 163-2021
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 129/21 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
Andorra la Vella, el 30 de setembre del 2021. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 4.2.21 el Tribunal Unipersonal del Batlle va dictar sentència amb la següent decisió :
"Primer.- Estimar la demanda formulada per la representació processal de la societat Expósito contra el Sr. Arcos, avui difunt, i condemnar als hereus d'aquest darrer, Srs. Plana, Querol, Farré i Morales a pagar la suma de 57.475.-euros impostos, majorada dels interessos legals comptadors des de la fermesa de la present resolució judicial.
Segon.- Desestimar la demanda formulada per la representació processal de la societat Expósito contra la Sra. Ramirez i absoldre-la de les pretensions dirigides en la seva contra.
Tercer.- Fer imposició del pagament de les costes judicials ocasionades, en la forma prevista al V. Fonament Jurídic de la present resolució judicial."
2.- Contra l'esmentada sentència les representacions processals de la societat Expósito així com dels Srs. Plana, Querol, Farré i Morales van interposar recurs d'apel·lació.
3.- En data 21.5.21 la representació processal de la societat Expósito va presentar el seu escrit de conclusions i segons el que hi exposa demana que es revoqui la sentència d'instància i es condemni al següent:
" - El Sr. Arcos a pagar a aquesta part :
La quantitat de 78.375-EUR més els interessos legals;
La Sra. Ramirez a pagar solidàriament amb el Sr. Arcos fins a la quantitat de 78.375-EUR, més els interessos legals;
I el Sr. Arcos i la Sra. Ramirez, solidàriament, a pagar la totalitat de les costes judicials del present procediment, inclosos honoraris d'Advocat, de Procurador i de Saig."
En data 20.5.21 la representació processal dels Srs. Plana, Querol, Farré i Morales va presentar el seu escrit de conclusions i en ell sol·licitava la revocació de la sentència d'instància i condemnant a la societat Expósito al pagament de les costes processals de primera i segona instància inclosos els honoraris d'advocat i de procurador.
4.- En dates 14.6.21 i 15.6.21 les representacions processals dels Srs. Plana, Querol, Farré i Morales i de la societat Expósito així com de la Sra. Ramirez van presentar els seus escrits de contesta a les conclusions.
Primerament, la representació processal dels Srs. Plana, Querol, Farré i Morales demanava que s'estimi el recurs formulat per ells, es desestimi tant la demanda com el recurs d'apel·lació formulats per la societat Expósito i que es condemni a la societat Expósito al pagament de les costes judicials ocasionades en primera i segona instància inclosos els honoraris d'advocat i procuradora.
Segonament, la representació processal de la societat Expósito demana que es dicti sentència condemnant al següent :
" - Al Sr. Arcos a pagar a aquesta part :
La quantitat de 78.375.-EUR;
O subsidiàriament, la quantitat de 57.475.-EUR, més els interessos legals ;
A la Sra. Ramirez, a pagar solidàriament amb el Sr. Arcos, fins a la quantitat de 78.375.-EUR, més els interessos legals.
I al Sr. Arcos i a la Sra. Ramirez, a pagar solidàriament, la totalitat de les costes judicials del present procediment, inclosos honoraris d'Advocat, de Procurador i de Saig."
I finalment, la representació processal de la Sra. Ramirez va sol·licitar que es desestimessin aquelles pretensions condemnatòries en contra d'ella i que es condemni a la part recurrent, a abonar les costes judicials incloent els honoraris d'advocat i de procurador.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- En el present procediment, la part agent Expósito que girà comercialment amb la marca B, reclama front la part defenent Arcos i la Sra. Ramirez en demanda en la que sosté una petició de condemna per import de 78.375EUR, com a mínim més els interessos legals i les costes del procés.
La sentència d'instància estima la demanda parcialment contra els successors processals del Sr. Arcos (atesa la seva defunció) i desestima la demanda contra la Sra. Ramirez amb costes a l'actora.
Contra tal decisió s'alcen la part agent i els successors del Sr. Arcos
SEGON.- RECURS DELS SUCCESSORS DEL SR. Arcos
Cal iniciar l'examen dels recursos plantejats pel demandat Sr. Arcos perquè la seva resolució condiciona en part el recurs de la part agent.
En efecte, ens trobem davant d'una intermediària immobiliària que reclama els seus honoraris professionals (5% del preu de venda) al propietari que li havia encarregat el mandat de trobar un comprador de la seva finca situada a La Massana, Urbanització U, Fase I, casa 00. Efectivament en data de 7.10.15 el Sr. Arcos i la seva esposa van atorgar mandat de venda en exclusiva a l'agent per un preu inicial d'1.500.000EUR. Però a la vista de les escasses visites durant els cinc primers mesos (dues concretament de nacionals andorrans) en el dia 24.3.16 varen resoldre anticipadament el contracte de venda exclusiva amb l'agent, la qual ho va acceptar sense posar cap inconvenient ni comunicar que tenia un eventual interessat en la compra (SR. ENTITY_17).
Al cap d'uns dies, concretament el 4.4.16, el Sr. Arcos va atorgar mandat de venda no exclusiva amb una altra agència immobiliària (C) a traves de la qual es va fer la venda de la finca al Sr. Macias que no havia visitat en cap moment la finca a través de la part agent i la va comprar per un preu d'1.100.000EUR, quantia que no es discuteix en el recurs.
TERCER.- Analitza la sentència, la nostra jurisprudència sobre el contracte de corretatge, especialment en la d'intermediació immobiliària, a traves de la del 26.6.19 (0298/18) per arribar a la conclusió a través d'una presumpció judicial, que la compra final del Sr. Macias es va fer gràcies al treball realitzat per la part agent mentre tenia la venda en exclusiva contractada.
Hem de començar per referir-nos a les presumpcions judicials que ja han estat incorporades en diferents casos en les nostres decisions. Per exemple, en la de 21.3.1996 (núm. 550) que parla de la necessitat de l'existència d'un enllaç directe i precís amb un fet que hagi quedat plenament acreditat; la de 31.10.1996 (núm. 630) sobre l'existència d'un contracte de corretatge immobiliari; o la de 22.7.1999 (núm. 1181) sobre un acomiadament verbal. Actualment el CPC -no aplicable al cas de manera directa per raons de temporalitat, ja recull les presumpcions judicial en l'article 239 que ja distingeix entre el fet base -que ha de quedar plenament acreditat- i el fet que es presumeix judicialment.
El fet essencial recollit per la jurisprudència anterior és que entre el fet acreditat i el que es presumeix hagi d'existir un enllaç precís i directe, segons les regles del sentit comú.
QUART.- Hem portat al debat el tema de les presumpcions judicials perquè la sentència d'instància es fonamenta en una d'elles per estimar en part la reclamació de la part agent. Estima el Tribunal de Batlles que en l'actuació professional realitzada per l'agent en compliment del mandat d'intermediació immobiliària ja va ser suficient perquè la venda al Sr. Macias es realitzés doncs aquest ja tenia la determinació de comprar la finca perquè estava conforme amb la cosa i el preu.
Però aquesta conclusió, el Tribunal la presumeix de l'activitat realitzada per l'agent des de que va rebre l'encarrèc. La sentència afirma que l'activitat va consistir en publicar dos anuncies al web B.ad i en haver mantingut en contacte amb el Sr. Macias en dos correus electrònics (24 i 29 de febrer de 2016). La mateixa sentència recull que "Així doncs, si bé es desconeix quina és la concreta informació sobre l'immoble que es lliurava a traves de l'anunci publicat per l'agent prop de la web www.B.ad en relació a si a traves d'aquest s'oferien dades rellevants sobre les característiques pròpies de l'immoble, cal considerar però que de la testifical referida en ressurt que les dades que s'hi publicaven van ser suficients per posar al Sr. Macias en coneixement de l'immoble en venda i que aquest mostrés el seu interès en adquirir el mateix, i per tant el seu acord amb els elements essencials del contracte, a saber la cosa i el preu".
És a dir, que el fet base que la sentència considera demostrat (la informació completa donada al Sr. Macias perquè aquest ja tingués la voluntat d'adquirir la propietat) resulta que ja es dit que "si bé es desconeix quina és la concreta informació continguda en els anuncis". Aleshores, no es un fet base demostrat. Si es desconeix la informació (la qual hauria de ser molt exhaustiva perquè un client ja vingui a Andorra a comprar una propietat per més d'un milió d'euros sense haver-la vist, sense regatejar el preu, sense conèixer les càrregues, la seva comunicació viària, l'entorn, les superfícies etc.) no es presumir que va ser l'acte determinant de la voluntat de compra que deriva de l'actuació de l'agent. El propi Sr. Macias ho ha desmentit en la seva declaració que va dir que es va interessar en una altra immobiliària que li va ensenyar altres propietats que no el van convèncer i que va preguntar per la que havia vist en l'anunci de l'agent. És a dir, que abans en va mirar d'altres i així va arribar a la compra d'aquesta i després d'obtenir una rebaixa important respecte del preu que oferia l'agent (1.500.000EUR).
En conclusió, no podem compartir la presumpció judicial de la sentència d'instància i hem de concloure que les gestions de la part agent no varen ser determinants (com es diu en la sentència 0298/18 erròniament aplicada en la sentència d'instància) per configurar la decisió definitiva del Sr. Macias de comprar. Aquest Sr. només tenia la consideració de simple interessat que havia demanat per veure-la quan vingués al Principat, però d'això a afirmar que ja venia convençut a comprar-la al preu ofert en l'anunci (que se suposa -perquè no hem pogut conèixer el contingut del propi anunci- que era el del mandat de venda) hi ha una distància molt considerable que ens impedeix fer una presumpció com la que es proposa.
Com argument de reforç, afegirem que el pacte quart del contracte que preveu que si l'agència hagi "informat" ja neix el dret a la comissió, resulta del tot desmesurat doncs així resultaria que per haver estat una agència la primera en publicar un anunci d'una propietat, el dia que aquesta es vengués, ja sense més treball professional tindria dret a percebre la comissió. Res més lluny d'això el que dèiem en la nostra sentència 0298/18.
Per tot el que hem dit, el recurs de la família O, com a successora del fill i germà ja difunt, ha de prosperar i la demanda ha de ser desestimada envers ells amb imposició de les costes de la instància a la part agent.
CINQUÈ.- RECURS DE Expósito
Dos són els motius del recurs. El primer que la suma concedida per la sentència d'instància ha de ser elevada perquè la comissió ha de ser calculada sobre el preu ofert; el segon, per impugnar la desestimació de la demanda contra la Sra. Ramirez.
Pel que fa al primera motiu ha quedat descartat en haver estat estimat el recurs de la família O i per tant ja no calen més consideracions.
Pel que fa al motiu que concerneix a la Sra. Ramirez hem de dir que indirectament també es veu afectat per l'estimació del recurs de la part contrària, doncs res podia frustrar aquesta senyora si realment no hi havia cap compromís de compra del Sr. Macias amb la part agent. Però a part d'això hem de dir que compartim plenament la decisió del Tribunal d'instància que descarta que s'hagi acreditat cap mena de maniobra entorpidora entre les dues parts (agència i client) sinó que va comunicar a l'agència que tenia un client al qual tramitava la residència passiva que podia estar interessat en la finca i l'agència li va respondre que ja havia contactat per mail amb ell abans, i per tant ja no podien tenir en compte que el client interessat hagués estat aportat per la dita senyora.
Si finalment el Sr. Arcos va resoldre el contracte en exclusiva amb l'agència i aquesta es va conformar i ni tan sols va estimar que calia comunicar-li que tenien un interessat, és una qüestió aliena a la Sra. Ramirez. Però com ja hem dit, això també demostra que l'agència no estimava com a molt probable comprador al Sr. Macias que només s'havia interessat en veure la propietat.
Per tant, aquest motiu ha de ser també desestimat i amb ell el recurs.
SISÈ.- En resultar desestimat el recurs d'Expósito procedeix imposar les costes per ell generades a la part recurrent, de conformitat amb el que disposa el Codi 7,51,5.
L'èxit del recurs dels successors del Sr. Arcos s'ha de traduir, en matèria de costes processals, en la no imposició de les costes d'aquesta alçada (arg. Novel·la 82, cap. X).
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de Plana, Querol, Farré i Morales contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal de Batlles en data 4 de febrer de 2021, que revoquem I DESESTIMEM la demanda amb imposició de les costes de la instància a Expósito, no farem pronunciament sobre les costes d'aquest recurs.
Segon.- DESESTIMAR el recurs d'Expósito amb imposició de les costes a la part apel·lant.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.