STSJAD ANDORRA, a 17 de gener del 2022 - ROJ: STSJAD 12/2022

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 12 de maig de 2021, els senyors Amador i Serra, progenitors de la senyora Marti, formularen demanda de modificació de la capacitat de llur filla, tot sol·licitant que es declarés que la senyora Marti es trobava en situació habitual de no tenir aptitud per adoptar decisions i que aquesta manca de capacitat era total, i que procedia rehabilitar la pàtria potestat dels seus progenitors. Subsidiàriament sol·licitaven que si no es considerava adient la rehabilitació de la pàtria potestat, es nomenés als mateixos senyors Amador i Serra tutors de la seva filla, amb les competències i obligacions previstes en la Secció quarta de la Llei qualificada 15/2004 de modificació de la capacitat i organismes tutelars.

2.- Per Aute de data 20 de maig de 2021 es nomenà un defensor judicial a la senyora Marti i aquest, el dia 9 de juny de 2021, presentà escrit de contesta a la demanda tot aplanant-se a la mateixa sempre que els resultats de la prova practicada confirmessin la necessitat d'adoptar una mesura de protecció sobre la senyora Marti.

El Magnífic Ministeri Fiscal, per la seva banda, contestà oposant-se a la demanda per mentre els fets relatats en la mateixa no resultessin degudament acreditats.

3.- El Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència en data 13 de setembre de 2021 amb, entre altres, la següent part decisòria: "DECIDEIXO

Primer.- Que he de declarar i declaro la modificació de la capacitat de la Sra. Marti, nascuda el 6 de juny de 1990 a X, de nacionalitat andorrana, declarant que la manca de capacitat d'autogovern és total, sotmetent-la a la rehabilitació de la pàtria potestat dels seus progenitors Srs. Amador i Serra.

Segon.- Promoure d'ofici, un cop ferma la present resolució, la seva inscripció al Registre Civil del Principat d'Andorra."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació el Magnífic Ministeri Fiscal centrant la seva oposició en la figura tuïtiva de la rehabilitació de la pàtria potestat, establerta per la resolució recorreguda en considerar, en síntesi, que en no trobar-se la mateixa actualment definida ni regulada per la nostra legislació substantiva comporta dubtes sobre la voluntat del legislador en relació al manteniment de l'esmentada institució, donat a més que certs sectors la consideren contrària al Conveni relatiu als drets de les persones discapacitades fet a Nova York el dia 13 de desembre de 2006, en vigor al Principat. Sol·licita, en conseqüència, l'estimació del seu recurs d'apel·lació i que s'institueixi la tutela com a mesura tuïtiva en relació a la senyora Marti, nomenant tutors de forma conjunta als seus dos progenitors.

5.- La representació processal del senyors Amador i Serra s'oposa al recurs d'apel·lació articulat de contrari en considerar, en síntesi, que no existeix cap contradicció entre la normativa substantiva i la processal i que la institució de la rehabilitació no s'ha suprimit del nostre ordenament, sinó que hi continua vigent, havent-se de valorar la seva eventual aplicació, cas per cas. Sol·licita, en conseqüència, la desestimació del recurs d'apel·lació i la íntegra confirmació de la resolució d'instància.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del recurs d'apel·lació interposat es centra en la determinació de la mesura tuïtiva més adequada per protegir a la senyora Marti, nascuda en data 6 de juny de 1990 i de nacionalitat andorrana, quina capacitat ha estat modificada havent-se declarat total la seva manca de capacitat d'autogovern.

Mentre que la resolució d'instància i la representació processal dels senyors Amador i Serra consideren que la mesura tuïtiva més adequada per a la protecció de la senyora Marti és la rehabilitació de la pàtria potestat, el Ministeri Fiscal considera que la institució prevista actualment per la nostra legislació i més adequada a la seva concreta situació és la tutoria, podent desenvolupar el càrrec de tutors ambdós progenitors de forma conjunta.

I és contra la determinació d'aquesta institució de protecció que s'alça el Ministeri Públic.

Segon.- Cap de les parts litigants dubta de la necessitat de sotmetre a la senyora Marti, qui no disposa de capacitat d'autogovern, amb un trastorn de caràcter crònic i irreversible que li crea dependència global per part d'una tercera persona per a realitzar les activitats bàsiques i instrumentals de la vida quotidiana (segons l'informe mèdic-forense que obra als autes), a una institució de protecció. La discussió es centra en determinar si en aquest supòsit concret, el més beneficiós per la senyora Marti és sotmetre-la a la rehabilitació de la pàtria potestat del seus progenitors, o a altres institucions de protecció com la tutela (que també exercirien conjuntament els seus progenitors).

Sense perjudici de la manca de regulació específica sobre la institució de la rehabilitació de la pàtria potestat en què es troba a dia d'avui el nostre ordenament jurídic, en el marc de la Sentència dictada en data 27 de febrer de 2020, rotlle número 256/2019, la Sala va tenir ocasió de pronunciar-se de forma genèrica i objectiva en relació a la institució de la rehabilitació. Concretament vam dir que la institució de la rehabilitació suposa una mesura de major contingut i abast jurídic que topa frontalment amb el sistema de suports dissenyats pel Conveni de Nova York, sobre els drets de les persones amb discapacitat. I és que el que pretén el Conveni és que els Estats passin del paradigma de l'adopció de decisions substitutiva a un altre basat en el recolzament per adoptar-les, depenent el tipus de recolzament de la situació concreta de la persona afectada.

Al respecte, vam dir també en la nostra resolució de data 30 de novembre de de 2020, rotlle número 256/2019 "(..) hem de realitzar diferents precisions en relació al judici d'incapacitació o modificació judicial de la capacitat de les persones i la prova en els mateixos. En primer terme destacarem que aquest no es pot concebre com un conflicte d'interessos privats i contraposats entre dues parts litigants, que és el que, generalment caracteritza als processos civils, sinó com el mecanisme que pretén la real i efectiva protecció de la persona discapacitada mitjançant el suport que requereixi per a l'exercici de la seva capacitat jurídica. El conveni de Nova York de 13-12-2006 sobre els drets de les persones amb discapacitat, suposa un canvi de paradigma en relació als sistemes legals propis que concorrien tant a Andorra com també a Espanya, de quin País és nacional la Sra. .... En efecte, el resultat del procediment d'incapacitació ha d'adaptar-se a la concreta necessitat de protecció de la persona afectada, el que es plasma en la graduació de la incapacitat. Aquesta graduació pot ser tan variada com les pròpies limitacions de les persones i el context en què es desenvolupa la vida de cadascuna d'elles. Es tracta d'assolir (com indicàvem en la Sentència dictada) el vestit a mida, que precisa d'un coneixement precís de la situació de la persona, de la forma en que es desenvolupa en la seva vida diària per a determinar si es pot cuidar ella mateixa o requereix del suport d'alguna persona, per a algunes facetes de la vida o per a totes. Per tal d'assolir aquest vestit a mida a que ens hem referit, resulta imperatiu que els òrgans jurisdiccionals es formin una convicció clara al respecte de la situació de la persona al respecte de les seves facultats i aptituds per tal de determinar si requereix d'alguna mena de suport de tercers per a desenvolupar- se adequadament, i en cas afirmatiu en quina proporció. "

Tercer.- I en el supòsit concret de la senyora Marti, que segons l'informe forense obrant en autes pateix d'un dèficit intel·lectual moderat amb tremolors bilaterals i conductes obsessives presents des de la infància i de caràcter crònic i estable en el temps, necessitant supervisió per la higiene personal, per vestir-se, per menjar, per l'ús del telèfon, per encarregar-se de la medicació, per seguir pautes alimentàries adients, per utilitzar petites quantitats de diners i per al desplaçament, no gaudint a més de capacitat per realitzar la compra, per preparar el menjar i per tenir cura de la casa, per prendre decisions de contingut econòmic i testamentàries.; el seu vestit a mida requereix la imposició d'una institució de protecció altra que la rehabilitació de la pàtria potestat, que ni tan sols no es troba sotmesa a control jurisdiccional.

En presentar, en conseqüència, una dependència global, requerint supervisió i control per part d'una tercera persona per poder realitzar les activitats bàsiques i instrumentals de la vida quotidiana, de conformitat amb el contingut del mencionat Conveni de Nova York, s'imposa la institució de la curatela, malgrat tant el Magnífic Ministeri Fiscal com els progenitors de la senyora Marti -de forma subsidiària- sol·licitessin que la mateixa fos sotmesa a la tutela.

Precisament, respecte de la institució de protecció més adequada, vam dir en la nostra anterior resolució de data de data 27 de febrer de 2020, rotlle número TSJC-256/2019, abans parcialment transcrita:

"En aquesta situació resulten especialment rellevants les disposicions del Conveni de Nova York del 13-12-2006 sobre els drets de les persones amb discapacitat. El mateix integra l'ordenament jurídic andorrà d'ençà la seva ratificació però també l'espanyol en mèrits de les previsions dels articles 96-1 de la seva constitució i 1.5 del Codi Civil (aplicable al supòsit examinat atesa la nacionalitat de la Sra. ). Aquest conveni obliga els Estats part a reconèixer "que totes les persones són iguals davant la llei i que tenen dret a la protecció legal igual i a beneficiar-se de la llei en igual mesura sense discriminació alguna", obligant-se a prohibir "tota discriminació per motius de discapacitat i han de garantir a totes les persones amb discapacitat protecció legal igual i efectiva contra la discriminació per qualsevol motiu" (art. 5.1 i 5.2). Aquesta igualtat, ha de ser efectiva en totes les facetes de la vida incloses les inherents al procés de presa de decisions i amb aquesta finalitat el Conveni opta per un model de "suports" que s'encamina a fer efectius els drets de les persones amb discapacitat (art. 12.3), amb vocació a "promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i en condicions d'igualtat de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promocionar el respecte de la seva dignitat inherent" (art. 1). Per tal de materialitzar aquest lloable objectiu, els Estats parts han d'assegurar que en totes les mesures relatives a l'exercici de la capacitat es proporcionen garanties (tallafocs) efectives i adequades per impedir abusos. Aquestes garanties han d'assegurar que les mesures relatives a l'exercici de la capacitat respectin els drets, voluntat i preferències de la persona, que no existeixin conflictes d'interessos ni influències indegudes, que obeeixin a criteris de proporcionalitat i siguin adaptades a les circumstàncies de la persona. Amb aquesta finalitat, han de ser proporcionals al grau en que aquestes mesures afectin als drets i interessos de la persona (cfr. art. 12.4). Especialment rellevant resulta l'observació general núm. 1 del Comitè sobre els Drets de les persones amb discapacitat de l'ONU de 11-4-2014 que estableix una interpretació de l'art. 12 del Conveni acord als seus principis generals resultants del seu art. 3. Aquest fixa que l'art. 12 mencionat no permet negar la capacitat jurídica amb les persones que presenten un dèficit de capacitat mental, sinó que exigeix que es proporcioni mecanismes de suport pel seu exercici que sempre hauran de respectar els drets, voluntat i preferències de les persones.

Segons resulta de la Llei interpretada de conformitat amb l'esperit del Conveni, s'haurà de defugir de tot règim rígid prioritzant la instauració d'un sistema flexible que s'adapti a les concretes necessitats de suport de la persona concernida per l'expedient. Amb aquesta finalitat s'ha d'admetre la possibilitat de graduació de la capacitat per tal d'ajustar-se al màxim a les limitacions de la persona i al context en que cada persona afectada desenvolupa la seva vida. En definitiva cal configurar el judici de capacitat com una valoració concreta i particularitzada per a cada persona encaminada a dotar-la d'un vestit a mida que s'ajusti a la seva real capacitat d'autogovern. I és que en definitiva la persona amb la capacitat judicialment modificada pot requerir de sistemes de protecció diferents atès que pot tenir que fer front a situacions diverses i per a cadascuna d'elles caldrà adoptar un sistema de protecció adequat."

Entén, en conseqüència, la Sala que en el supòsit concret de la senyora Marti, la institució de protecció que millor li garanteix les seves necessitats concretes de suport, garantint el respecte de la seva dignitat inherent i dels seus drets, és la curatela.

Quart.- En relació doncs a la institució de la curatela, aquesta serà exercida conjuntament pels seus progenitors, senyors Amador i Serra que hauran d'exercir-la de conformitat amb la Llei 15/2004 qualificada de modificació de la capacitat i organismes tutelars, reinterpretades a la llum del Conveni de Nova York, és a dir, amb fonament a un model de suport i assistència i en funció de l'interès prioritari i superior de la Marti.

En tot cas, en l'esfera personal, les funcions a desenvolupar pels curadors comprendran la supervisió de la seva higiene personal, de la vestimenta, del menjar i el seguiment de correctes pautes alimentàries, per la preparació i presa de medicaments, per l'autocura i per al desplaçament. Així mateix hauran d'intervenir en la compra, en la preparació del menjar i en la cura de la casa. I en l'esfera patrimonial i econòmica, la senyora Marti conservarà la capacitat per utilitzar petites quantitats de diners (diners de butaca), amb supervisió quan sigui escaient, requerint en tot cas la intervenció complementària dels curadors per a l'administració, gestió i disposició de quantitats superiors als referits diners de butaca i l'atorgament de poders a tercers.

Les eventuals discrepàncies que puguin sorgir entre els titulars de les funcions tutelars hauran de ser resoltes pel Batlle, amb intervenció del Ministeri Fiscal.

Sisè.- De conformitat amb el contingut de l'article 350.2, no procedeix efectuar especial imposició de les costes processals generades en aquesta alçada.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat pel Magnífic Ministeri Fiscal contra la Sentència dictada en data 13 de setembre de 2021 per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle, que revoquem en el sentit d'establir que la institució tuïtiva a la que es sotmetrà la senyora Marti és la curatela, que serà exercida conjuntament pels seus progenitors, senyors Amador i Serra.

Segon.- Aquestes funcions hauran de ser desenvolupades pels seus titulars de conformitat amb la Llei 15/2004 qualificada de modificació de la capacitat i organismes tutelars, reinterpretades a la llum del Conveni de Nova York, és a dir, amb fonament a un model de suport i assistència i en funció de l'interès prioritari i superior de la Marti.

En tot cas, en l'esfera personal, les funcions a desenvolupar pels curadors comprendran la supervisió de la seva higiene personal, de la vestimenta, del menjar i el seguiment de correctes pautes alimentàries, per la preparació i presa de medicaments, per l'autocura i per al desplaçament. Així mateix, els curadors hauran d'intervenir en la compra, en la preparació del menjar i en la cura de la casa. I en l'esfera patrimonial i econòmica, la senyora Marti conservarà la capacitat per utilitzar petites quantitats de diners (diners de butaca), amb supervisió quan sigui escaient, requerint en tot cas la intervenció complementària dels curadors per a l'administració, gestió i disposició de quantitats superiors als referits diners de butaca i l'atorgament de poders a tercers.

En cas de discrepància entre els titulars de les funcions tutelars, hauran de ser resoltes pel Batlle, amb intervenció del Ministeri Fiscal.

Tercer.- NO FER especial imposició de les costes processals generades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE