ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.b07341c5 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 71/21·28 January 2022·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 28 de gener del 2022 - ROJ: STSJAD 21/2022
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket71/21
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2022:21) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 28 de gener del 2022 - ROJ: STSJAD 21/2022).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 28 janvier 2022 (n° 71/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Par un arrêt du 28 janvier 2022 (recours n° 71/21, numéro de protocole 1000030/2020), la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia d'Andorre (TSJ) statue sur un recours d'appel formé par la société Benítez, dite « l'agent ».
En 2014, la société a vendu à un tiers un immeuble de sa propriété. Le contrat était assorti d'une condition résolutoire, stipulée pour le cas où l'acquéreur manquerait à l'une de ses obligations. L'inexécution s'étant produite, le vendeur a résolu le contrat et a racheté l'immeuble.
L'administration fiscale a rectifié la déclaration de l'agent au titre de l'impôt sur les sociétés de l'exercice 2016. Elle a refusé la déduction pour nouveaux investissements et émis une liquidation provisoire. La réclamation a été rejetée par la Comissió Tècnica Tributària le 2 mars 2020. Le Tribunal de Batlles (section administrative) a rejeté la demande par jugement du 18 mai 2021, estimant la résolution administrative conforme au droit.
En appel, l'agent soutient que la résolution de la condition résolutoire emporte une seconde transmission de propriété, laquelle constituerait une « nouvelle inversion » au sens de l'article 44.1.b) de la loi sur l'impôt sur les sociétés. Il invoque également un moyen nouveau tiré de la finalité économique de cette seconde transmission, qui l'aurait placé dans une situation d'indéfense. Le Gouvernement d'Andorre conclut au rejet du recours.
La procédure a été menée par voie de conclusions écrites, l'audience orale ayant été remplacée à la demande des parties.
Question de droit
La question posée est double.
Question principale. La réacquisition d'un immeuble consécutive à la mise en œuvre d'une condition résolutoire insérée dans un contrat de vente antérieur constitue-t-elle une « nouvelle inversion » au sens de l'article 44.1.b) de la loi sur l'impôt sur les sociétés, dans la rédaction issue de la loi 17/2011 du 1er décembre 2011, ouvrant droit à la déduction de 5 % ?
Question incidente. Le fait pour le juge d'appel de se référer à la finalité économique de l'opération, sans que l'administration ou le premier juge l'aient expressément soulevée, porte-t-il atteinte au principe du contradictoire et place-t-il la partie dans une situation d'indéfense ?
Solution et dispositif
Le TSJ confirme le jugement de première instance. Son raisonnement repose sur trois points.
1. Le caractère rétroactif de la résolution. Le tribunal confirme « intégralement » l'analyse de la juridiction inférieure sur la nature de la condition résolutoire. La résolution produit des effets rétroactifs, même si ceux-ci peuvent être modulés dans certains cas, ce qui n'est pas l'objet du litige. Le tribunal écarte l'argument selon lequel la restitution constituerait une seconde transmission autonome. La restitution « porte cause » de l'inexécution des clauses initiales, de sorte qu'il y a inefficacité survenue du négoce initial.
2. La notion d'« investissement nouveau ». Le tribunal définit l'investissement en son sens grammatical et légal, par référence au dictionnaire de l'Institut d'Estudis Catalans et à l'article 26 de la loi sur l'impôt sur les sociétés. Il s'agit d'une dépense en biens de capital affectés à l'objet social. L'exigence de nouveauté suppose « l'apport d'un capital qui était auparavant destiné à d'autres finalités ». L'exposé des motifs de la
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (71/21) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket71/21
Judgment Date28 January 2022
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 1000030/2020 Núm. de Rotlle: TSJA-0000071/2021
SENTÈNCIA 10-2022
PARTS:
Apel·lant: S. Benítez
Representant: Sra. Alcalá
Advocat: Sr. Soriano
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Valverde
Advocada: Sra. Castillo
Andorra la Vella, vint-i-vuit de gener de dos mil vint-i-dos.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000030/2020.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 71/21 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
1.- La representació de l'entitat Benítez va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució de 2 de març de 2020 de la Comissió Tècnica Tributària, que havia desestimat el recurs formulat contra una anterior resolució de 13 de novembre de 2019 de la Direcció adjunta d'inspecció tributària, que va rectificar l'import declarat per l'agent en l'impost sobre societats, respecte de l'epígraf relatiu a la deducció per noves inversions durant l'exercici 2016, i va emetre la liquidació provisional corresponent a aquest impost i exercici.
La sentència de 18 de maig de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de l'entitat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La societat agent va subscriure l'any 2014 un contracte de compravenda d'un immoble, amb condició resolutòria per garantir el pagament del preu ajornat. Això va comportar l'efectiva transmissió de la propietat al comprador.
La posterior efectivitat de la condició resolutòria suposa una nova transmissió, i no es pot compartir l'argument de la sentència apel·lada, segons el qual es produeix una ineficàcia contractual de forma retroactiva. Aquesta retroactivitat és incompatible amb la inicial consumació de la compravenda.
Aquesta nova transmissió determina la incorporació d'un actiu nou al patrimoni de la societat agent, que suposa una nova inversió, en els termes de l'article 44.1.b) de la Llei de l'impost sobre societats.
La sentència introdueix un nou criteri, relatiu a la finalitat econòmica de la segona transmissió, que no havia mencionat el Departament de Tributs, la qual cosa ha produït a l'agent una situació d'indefensió.
3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs, en base a les següents argumentacions:
L'aplicació de la condició resolutòria del contracte de compravenda implica la readquisició de l'immoble per part del venedor inicial. Això no suposa cap contradicció amb el fet de que, abans de la resolució del contracte, la compradora hagi estat efectivament la propietària del bé.
La deducció per noves inversions que preveu la Llei de l'impost sobre societats està directament vinculada a una finalitat empresarial, ja que constitueix un incentiu fiscal al creixement del teixit empresarial de les societats andorranes.
La readquisició de l'immoble per part de l'agent no obeeix a una nova inversió, sinó a la resolució del contracte de compravenda, de manera que la nova alta en el patrimoni de l'empresa no respon a una decisió tendent a l'ampliació, l'expansió, la millora o la renovació d'aquest, sinó a una circumstància aliena a la voluntat de l'agent, com és l'incompliment per part del comprador dels pactes previstos en la compravenda i la consegüent aplicació de la condició resolutòria.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Les qüestions plantejades en aquest procés han estat ja examinades i resoltes en la sentència d'aquesta Sala núm. 65-2021, de 30 de setembre, relativa a un supòsit de naturalesa anàloga al present. En conseqüència, procedeix reproduir substancialment les mateixes consideracions en què es va basar la referida sentència.
Com resulta de les actuacions, la societat agent va procedir, durant l'any 2014, a la venda a un tercer d'un immoble de la seva propietat. Aquesta compravenda es va subjectar a condició resolutòria, pel cas que el comprador incomplís alguna de les obligacions assumides per la seva part.
Atès que aquest incompliment es va produir efectivament, l'agent va resoldre el contracte de compravenda i va tornar a adquirir l'immoble litigiós.
La qüestió litigiosa es contrau a determinar si aquesta nova adquisició pot ser considerada com una nova inversió, als efectes de l'article 44.1.b) de la Llei de l'impost sobre societats, en la redacció que li va donar la Llei 17/2011, d'1 de desembre, i, en conseqüència, si pot gaudir de la deducció del 5% de l'import de les noves inversions fetes a Andorra d'actius fixos afectes a l'activitat empresarial.
L'Administració i la sentència apel·lada han considerat que no es tracta d'una nova inversió, ja que el retorn o recuperació de l'immoble no persegueix l'adquisició, renovació o millora d'elements de l'immobilitzat a través de l'afectació de nous recursos i, d'aquesta manera, millorar la seva capacitat productiva, sinó que, ben al contrari, es tracta de l'efecte jurídic dimanant de l'incompliment per part d'un tercer del contracte de compravenda subscrit anys enrere i, per tant, desvinculat de l'estratègia empresarial tendent a l'obtenció de beneficis.
Per la seva part, la societat apel·lant sosté que la primera transmissió de l'immoble es va perfeccionar, i que l'incompliment del comprador dona lloc a una segona transmissió, i no a una ineficàcia contractual que actuï de forma retroactiva. En conseqüència, en la seva opinió, aquesta segona transmissió ha de ser considerada com una nova inversió que dona lloc a l'aplicació dels incentius fiscals corresponents.
Tercer.- Com a punt de partida per a resoldre adequadament la qüestió litigiosa, s'han de confirmar íntegrament les consideracions que conté la sentència apel·lada sobre la naturalesa de la condició resolutòria i els efectes que produeix la seva aplicació.
En efecte, aquest pacte comissori atribueix al venedor la facultat d'instar la resolució del contracte de compravenda en cas d'incompliment de l'obligació del comprador de satisfer el preu convingut. La resolució es produeix amb efectes retroactius, encara que aquests poden ser modulats en determinats casos, que no és necessari examinar, ja que resulten aliens a l'objecte d'aquest procés.
Com a conseqüència de l'anterior, no es pot considerar, com pretén la part apel·lant, que la restitució de la finca en favor del venedor inicial sigui una segona transmissió amb substantivitat pròpia o desvinculada de la primera. La resolució del contracte dona lloc a la restitució de la finca al venedor, i porta causa de l'incompliment de les clàusules pactades en el seu dia, de manera que es produeix una ineficàcia sobrevinguda del negoci jurídic inicial.
Quart.- Un cop establert l'anterior, procedeix examinar la naturalesa i la finalitat dels incentius fiscals que es discuteixen en aquest cas.
L'article 44.1.b) de la Llei de l'impost sobre societats preveu que els obligats tributaris poden minorar la quota de tributació aplicant el 5 per cent a l'import de les noves inversions fetes a Andorra d'actius fixos afectes a l'activitat empresarial, sempre que aquests actius es mantinguin durant un mínim de cinc anys des del moment en què s'adquireixin.
El Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans defineix la inversió com la despesa efectuada en béns de capital real durant un període de temps, mentre que invertir significa esmerçar (diners) en béns no fungibles, especialment els dedicats a la producció. Aquest significat concorda perfectament amb el criteri que segueix l'article 26 de la Llei de l'impost sobre societats, que considera com a "noves inversions" les adquisicions de béns i drets destinats a l'activitat econòmica.
L'exposició de motius de la Llei 17/2011, d'1 de desembre, que va donar nova redacció a l'article 44.1.b) de la Llei de l'impost sobre societats, posa de manifest la finalitat a què respon la creació d'aquesta deducció, quan afirma que "s'introdueixen uns incentius significatius respecte de la creació de llocs de treball i noves inversions, l'objectiu dels quals és potenciar el creixement del teixit empresarial de les empreses andorranes".
En conseqüència, s'ha d'entendre que són beneficiàries de la deducció les societats que hagin fet una nova inversió a Andorra en actius fixos afectes a l'activitat empresarial. La inversió, en el seu sentit gramatical i legal, comporta una despesa en béns de capital que s'apliquen a l'objecte social de l'empresa, mentre que l'exigència de que siguin "noves" implica l'aportació d'un capital que abans estava destinat a d'altres finalitats.
No es pot considerar que aquestes condicions es donin en aquest cas. En efecte, la reincorporació de l'immoble litigiós al patrimoni de la societat no és conseqüència d'una nova inversió, sinó que, com diu la sentència apel·lada, no és més que l'efecte jurídic de l'incompliment de les condicions imposades al comprador en un contracte de compravenda anterior, en virtut de la condició resolutòria incorporada al mateix.
No es tracta, doncs, d'una nova aportació de capital destinada a l'activitat econòmica de l'empresa, sinó de la cessació dels efectes de la compravenda concertada l'any 2014, per causa de l'incompliment del comprador. En aquest sentit, la restitució de la finca no està desvinculada del contracte inicial.
Cinquè.- La part apel·lant considera que les referències de la sentència a la finalitat econòmica de la segona transmissió introdueixen un element totalment nou en el debat, que li causa indefensió. Aquesta al·legació ha de ser totalment descartada. El Tribunal d'instància s'ha limitat a examinar el contingut i la finalitat de la deducció tributària que reclama l'agent, i ha arribat a la conclusió de que el concepte legal de "noves inversions" està vinculat a l'adquisició, renovació o millora d'elements de l'immobilitzat, a fi de millorar la seva capacitat productiva i, en definitiva, els seus resultats.
Aquestes consideracions no alteren en absolut l'objecte del procés, ni suposen un pronunciament aliè a les respectives pretensions de les parts. Ben al contrari, van encaminades a determinar el veritable sentit de la norma legal aplicable, de manera que s'ha de descartar qualsevol situació d'indefensió de la part agent.
Decisio
Per tot això, s'ha de desestimar el recurs i confirmar en els seus propis termes la sentència apel·lada.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Benítez contra la sentència dictada el 18 de maig de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
