ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.eac86515 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 53/21·25 de març del 2022·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 25 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 66/2022
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol53/21
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2022:66) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 25 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 66/2022).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 25 mars 2022 (n° 53/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
La présente décision émane de la Sala administrativa du Tribunal superior de justícia d'Andorre, saisie d'un recours d'appel (rouleau TSJA-0000053/2021, protocole 2000063/2019) formé contre un jugement du 26 avril 2021 de la Section administrative du Tribunal de batlles. Le jugement de première instance avait rejeté la demande des entités Sainz, groupées en union temporaire d'entreprises (UTE), tendant à l'annulation de l'acte du Gouvernement d'Andorre du 4 septembre 2019. Cet acte rejetait le recours formé contre la résolution du 8 mai 2019 attribuant la concession des lignes de transport public régulier national de voyageurs pour la période 2019-2034.
La concession était découpée en lots. Le lot 1 avait été attribué à l'entité Vendrell, les lots 2 et 3 à l'entité Toll. Les appelants contestaient cette attribution en soutenant que leur offre avait été indûment écartée.
Le motif de rejet tenait à l'offre de l'UTE. Le plec de bases générales et administratives exigeait, dans le sobre A, la « copie des comptes annuels déposés auprès du Gouvernement » pour les trois derniers exercices (clause 6.1). L'une des sociétés membres, ORG_0, n'avait fourni que la déclaration de l'impôt sur les sociétés de l'exercice 2017, puis n'avait pas rectifié ce défaut malgré une demande de régularisation.
Les appelants invoquaient quatre moyens : la contradiction du jugement de première instance, qui aurait reconnu leur intérêt à agir tout en les déclarant inaptes à être attributaires ; une reformatio in peius ; l'applicabilité de l'article 28 de la loi 93/2010 du 16 décembre 2010, qui impose à l'administration de ne pas exiger de documents qu'elle détient déjà ; enfin, la question de la recevabilité de certains moyens tardifs, soulevée par le Gouvernement au regard de l'acceptation des bases de la convocation.
Le Gouvernement et les attributaires Vendrell et Toll concluaient à la confirmation du jugement. L'affaire a été traitée sur conclusions écrites en lieu et place de l'audience.
Question de droit
La Cour devait trancher quatre questions :
Un jugement qui reconnaît la légitimation active d'un soumissionnaire évincé, puis rejette ses prétentions au fond pour irrégularité de son offre, est-il entaché de contradiction ?
Le juge d'appel est-il lié par la qualification de la sanction retenue en première instance, et l'appelant subit-il une reformatio in peius lorsque l'exclusion de l'offre est substituée à sa non-prise en compte ?
Le cahier des charges constitue-t-il la lex contractus et s'impose-t-il aux soumissionnaires, en particulier quant à la nature des pièces comptables exigées ?
L'article 28 de la loi 93/2010 confère-t-il aux administrés un droit subjectif à ne pas fournir des pièces exigées par le cahier des charges ?
Solution et dispositif
Sur la contradiction du jugement, la Cour rejette le moyen. Elle distingue la légitim
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (53/21) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol53/21
Data de la resolució25 de març del 2022
Dispositiu / FalladaConfirmation
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 2000063/2019 Núm. de Rotlle: TSJA-0000053/2021
SENTÈNCIA 27-2022
PARTS:
Apel·lant: Sainz
Representant: Sra. Vilar
Advocat: Sr. Garzón
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Marti
Advocada: Sra. Querol
Apel·lat: Vendrell
Representant: Sr. Querol
Advocat: Sr. Villalba
Apel·lat: Toll
Representant: Sra. Caro
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 53/21 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Advocat: Sr. Cañellas
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, vint-i-cinc de març de dos mil vint-i-dos.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000063/2019.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de les entitats Sainz van interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnaven l'acord adoptat el 4 de setembre de 2019, desestimatori del recurs formulat contra la resolució de 8 de maig de 2019, que va acordar l'adjudicació de la concessió de les línies del transport nacional regular de viatgers de l'any 2019 al 2034.
La sentència de 26 d'abril de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, la qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Els comptes de la societat ORG_0 de l'exercici 2017 es van presentar degudament signats. Com que eren il·legibles, es va presentar una altra còpia sense signar, però aquest fet no pot tenir transcendència, ja que els exemplars incorporats al sobre A sí ho estaven.
És cert que els documents comptables corresponents a l'any 2017 eren els annexes a la declaració de l'impost sobre societats, però aquest fet no va impedir valorar els corresponents a l'exercici anterior, que es van presentar en el mateix format.
El Govern podia haver confrontat la documentació presentada per l'agent amb els comptes anuals que s'havien presentat al Registre corresponent, d'acord amb l'article 28 de la Llei 93/2010, de 16 de desembre.
La sentència incorre en una reformatio in peius, des del moment en què considera que s'havia d'excloure l'oferta de l'agent, conclusió que no va ser adoptada en el seu dia pel Govern.
La sentència és contradictòria, ja que d'una banda admet la legitimació activa de les societats recurrents i, per altra part, resol que aquestes no podien ser les adjudicatàries del concurs.
3.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents argumentacions:
El plec de bases del concurs requeria la presentació dels comptes anuals dipositats al Govern durant els tres darrers exercicis, el que comprèn el balanç abreujat, el compte de resultats abreujat, l'estat de canvis en el patrimoni net i la memòria explicativa. La societat ORG_0 només va aportar la memòria de l'exercici 2017, tot i ser requerida per esmenar aquest defecte. La declaració de l'impost sobre societats no equival a la documentació exigida, ja que no consta que el seu contingut sigui equivalent.
La part agent va acceptar el contingut de les bases de la convocatòria, i no és vàlida la impugnació extemporània de les mateixes.
4.- La representació de la Toll, adjudicatària dels lots 2 i 3 del concurs, ha sol·licitat també que es confirmi la sentència apel·lada, d'acord amb les següents al·legacions:
La sentència és confusa i fins i tot contradictòria, en la mesura en què desestima l'excepció de manca de legitimació activa i, simultàniament, considera que l'agent no podia ser adjudicatària. Procedeix que la Sala confirmi la part dispositiva de la sentència, però fonamentant-la en la manca de legitimació activa de les entitats recurrents.
La part apel·lant no va presentar els comptes anuals de l'exercici 2017 dipositats al Govern, com exigien les bases de la convocatòria. La declaració de l'impost sobre societats que va incorporar l'agent al sobre A no presenta el mateix format, i no es va esmenar el defecte malgrat el requeriment exprés que se li va fer.
5.- La representació de l'entitat Vendrell, adjudicatària del lot 1, s'oposa igualment al recurs i sol·licita que es confirmi la sentència apel·lada, d'acord amb les següents argumentacions:
L'agent va presentar la declaració de l'impost sobre societats de l'exercici 2017, en lloc dels comptes anuals dipositats al Govern, com requeria el plec de condicions, i sense que consti la correspondència entre els dos documents.
L'article 28 de la Llei 93/2010 preveu un objectiu de reordenació dels tràmits, però no se'n deriva un dret subjectiu a deixar d'aportar la documentació requerida al plec de condicions.
La sentència no és contradictòria, ja que una cosa és reconèixer la legitimació activa dels recurrents, com a participants en el concurs, i una altra la decisió de fons sobre que la seva oferta no complia els requisits necessaris.
6.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, s'impugnen en aquest procés les resolucions administratives que van adjudicar definitivament el concurs de les línies de transport nacional regular de viatgers de l'any 2019 al 2034.
La sentència apel·lada ha conclòs que l'oferta presentada per la UTE integrada per les entitats Sainz no complia els requisits formals exigits al plec de bases. En concret, es considera que la societat ORG_0 no va presentar els comptes anuals dipositats al Govern de l'exercici 2017, i això malgrat ser requerida a l'efecte, quan aquest document s'havia d'incloure en el sobre A de la seva oferta, segons l'apartat 6.1 del plec de bases generals i administratives que regia la licitació, el qual establia:
"Documentació econòmica i financera
Per acreditar la capacitat econòmica i financera, el licitador ha d'aportar un informe economicofinancer, declaració del volum de negoci en l'àmbit del transport públic de viatgers dels 3 darrers anys, còpia dels comptes anuals dipositats al Govern dels 3 darreres exercicis, així com un informe acreditatiu de la solvència signat per una/es entitat/s financera/es legalment autoritzada/es a operar a Andorra".
Tercer.- Per raons de sistemàtica, procedeix examinar en primer lloc si la sentència apel·lada és contradictòria en sí mateixa, tal com al·lega la representació de les societats recurrents i accepta la apel·lada Toll, que es basen en què la Batllia va acceptar en primer lloc la legitimació activa de les demandants i finalment va declarar que no podien ser les adjudicatàries del concurs.
Aquesta argumentació no pot ser compartida. La legitimació de les parts es basa en la relació que mantenen amb l'objecte del procés i el Tribunal de Batlles ha admès correctament en aquest cas la legitimació activa de les demandants, pel fet que aquestes ostenten un interès directe en l'objecte del litigi, ja que van participar en el concurs convocat per a la concessió de les línies de transport regular de viatgers, i obtindrien un clar benefici en el supòsit que es declarés el seu dret a obtenir l'adjudicació, tal com sol·liciten en la demanda. En aquestes condicions, és clar que estaven legitimades activament, d'acord amb el que disposa l'article 23.1.b) de la Llei de la jurisdicció administrativa i fiscal.
La qüestió relativa a si l'oferta de les recurrents complia o no amb els requisits de forma i aportava la documentació exigida correspon al fons del litigi, de manera que és perfectament compatible el reconeixement de la legitimació activa de les agents per interposar la demanda amb la posterior desestimació de les seves pretensions per la inobservança en la seva oferta de les condicions establertes al plec de clàusules administratives.
En conseqüència, procedeix desestimar aquest motiu d'impugnació.
Quart.- Resulta indiscutible que la part agent no va incloure en el sobre A la documentació exigida en el plec de condicions, ja que va presentar la declaració de l'impost sobre societats de l'exercici 2017, en lloc de la còpia dels comptes anuals dipositats al Govern, dels quals només va acompanyar la memòria explicativa. D'altra banda, la UTE formada per les recurrents va tenir l'oportunitat d'esmenar aquest defecte, ja que va ser requerida a aquest efecte quan es va observar que la documentació presentada era il·legible, i tanmateix va tornar a presentar la declaració de l'impost sobre societats.
És cert que aquesta darrera incorporava, segons el model oficial de la declaració tributària, unes determinades dades comptables, com són el balanç, el compte de pèrdues i guanys i l'estat patrimonial. Ara bé, com posen de relleu les parts apel·lades, no existia constància de que aquests documents es corresponguessin amb els comptes anuals dipositats al Govern, que eren els que exigia el plec de clàusules administratives. En conseqüència, aquest capítol no va ser valorat en l'informe tècnic en què es va basar l'adjudicació del concurs.
Cinquè.- Un cop constatat aquest incompliment per part de les agents de les exigències derivades del plec de condicions, la resolució del recurs s'ha de fer d'acord amb els principis que informen la contractació administrativa i, en especial, el de publicitat i concurrència.
En primer lloc, convé recordar l'eficàcia vinculant que els plecs de clàusules administratives i de prescripcions tècniques tenen respecte dels participants en el procés selectiu i de la pròpia Administració, que ha portat a dir que constitueixen la lex contractus. En aquest cas, el contingut del plec de clàusules generals i administratives era taxatiu quan exigia que els concursants incorporessin al sobre A els comptes anuals dipositats al Govern durant els tres darrers exercicis. Les agents es van sotmetre a aquesta prescripció, i tanmateix la van desconèixer en presentar una documentació diferent, com és la declaració tributària de l'impost sobre societats de l'exercici 2017 de l'entitat ORG_0. En conseqüència, és la seva pròpia actuació la que condueix a la conclusió a què arriba la sentència apel·lada.
En segon lloc, i en íntima relació amb l'anterior, s'ha de ponderar el principi d'igualtat de tracte entre els licitadors. Si tots els altres van presentar la documentació requerida, tal com posa de relleu la sentència apel·lada, no es pot afavorir la posició de les recurrents, que van incomplir aquesta exigència i, per això, la seva oferta no pot ser valorada en els mateixos termes.
Sisè.- La sentència d'instància ha conclòs que l'oferta de les agents havia de ser exclosa pel defecte formal a què s'ha fet referència. Sobre aquest punt, es defensa en el recurs que això suposa una reformatio in peius, ja que les resolucions administratives no van acordar l'exclusió, sinó que es van limitar a ometre la valoració d'aquest capítol.
Tanmateix, no es pot apreciar la invocada reformatio in peius, ja que la situació jurídica de les recurrents no s'ha vist empitjorada per la sentència de la Batllia. La resolució del concurs no els atorga l'adjudicació de la concessió i la sentència confirma aquest extrem, això sens perjudici de que consideri, en aplicació del principi iura novit curia, que la resolució procedent era l'exclusió de l'oferta i no la valoració de la mateixa en els termes en què s'ha fet, ponderant la omissió dels documents exigits.
Setè.- En darrer terme, les recurrents invoquen el contingut de l'article 28 de la Llei 93/2010, de 16 de desembre, de mesures de promoció de l'activitat econòmica i social, i de racionalització i d'optimització dels recursos de l'Administració, segons el qual:
"En el termini de sis mesos, a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, l'Administració ha de reordenar els tràmits administratius de manera que no es requereixi dels ciutadans cap document o informació, dels quals ja disposi l'Administració".
Aquesta prescripció legal constitueix un mandat adreçat a l'Administració, a fi de que procedeixi a adaptar els seus procediments amb la finalitat de simplificar els tràmits dels diversos procediments. Tanmateix, no atorga un dret subjectiu que permeti ometre en aquest cas els requisits derivats del plec de clàusules generals i administratives, que constitueix la lex contractus, no va ser impugnat per les recurrents i, com abans s'ha dit, ha de ser aplicat en els mateixos termes a tots els licitadors, d'acord amb el principi d'igualtat de tracte que presideix la contractació administrativa.
En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.
Vuitè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposen les entitats Sainz contra la sentència dictada el 26 d'abril de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
