ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.edff8b39 · Dossier Bipartit (I. Doctrina + II. Minuta Original)
Puntuació d’Autoritat Korpus
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 335/21·4 de març del 2022·Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 04 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 71/2022
Jurisdicció / TribunalTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Referència / Batllia / Rol335/21
Àmbit jurídicjurisprudence
Empremta SHA-2560000000000000000…
Sumari Analític Korpus i Punts de Dret Essencials (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2022:71) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 04 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 71/2022).
PART I
Comentari Doctrinal i Anàlisi Científica Korpus
Sil·logisme Jurídic (I.A / I.B / II.A / II.B) i Abast Pràctic
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Sumari Analític Korpus — Il résulte de la décision rendue le 04 mars 2022 (n° 335/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 4 mars 2022, n° 053-2022 (ROJ : STSJAD 71/2022)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 4 mars 2022, recours n° 335/21, ROJ : STSJAD 71/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:71 (Lire sur source officielle)
Note : les métadonnées transmises indiquent « Juridiction andorrane, — » comme référence canonique. La référence retenue ci-dessus est celle qui figure dans le texte intégral de la décision.
Faits et procédure
Par contrat du 1er avril 2012, les époux (ou co-titulaires) Álvarez et Estany, bailleurs, ont donné à bail à MM. Macias et Roda un local commercial destiné à une activité de cafétéria, avec ses installations, son mobilier et son matériel, décrits dans un inventaire annexé. Le bail, conclu pour un an, a fait l'objet d'une résiliation amiable le 28 janvier 2016, avec effet au 28 février 2016. Le contrat prévoyait qu'à la restitution des lieux serait dressé un procès-verbal contradictoire de l'état du local et de ses équipements. Ce procès-verbal n'a jamais été établi.
Les bailleurs, ainsi que la société Peña, ont assigné les preneurs le 19 novembre 2018 en paiement de la somme de 5 201,26 euros, correspondant, selon la décision, à la réparation d'électroménagers (2 032,07 euros) et à des sommes réclamées au titre d'expéditions administratives et sociales (4 662 euros et 2 407,19 euros), ainsi qu'aux loyers impayés. Les défendeurs ont reconnu ne pas avoir payé deux mensualités (janvier et février 2016), tout en soutenant avoir réglé 1 800 euros en mars 2016, et ont formé une demande reconventionnelle de 7 500 euros.
Par jugement du 31 juillet 2021, le Tribunal unipersonnel du Batlle a condamné les preneurs au paiement de 5 201,26 euros, majorés des intérêts légaux à compter du 3 décembre 2018, ainsi que des frais de procédure. Les appelants ont interjeté appel, en soutenant notamment l'absence de preuve de la détérioration des équipements, l'imputabilité de l'exploitation à la société B, S.L., titulaire administrative du fonds, et le paiement allégué de 1 800 euros.
Question de droit
La Sala Civil du Tribunal Superior de Justícia devait trancher trois points :
Le bailleur qui n'a pas fait établir d'état des lieux contradictoire à la restitution peut-il établir la détérioration des équipements loués par la seule production de factures de réparation émises plusieurs mois après la restitution ?
La titularité administrative d'un fonds de commerce, inscrite au nom d'une société tierce, fait-elle obstacle à ce que les preneurs réels soient tenus des dettes de l'exploitation ?
Sur qui pèse la charge de la preuve du paiement d'une mensualité de loyer ?
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance sur l'ensemble des chefs contestés.
Sur la détérioration des équipements, elle relève que l'absence d'état des lieux ne constitue pas en soi une preuve du bon état du local. Le délai écoulé entre la restitution et la révision par le bailleur (4 à 6 mois selon les factures) n'est pas excessif au regard des nécessités d'une remise en location, mais il est trop court pour permettre d'imputer les dommages à un tiers occupant. Les factures de
Síntesi Operativa i Graella d’Auditoria per al Practicant
Punts de control immediatament mobilitzables en escrits processals i dictàmens
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (335/21) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PART II — MINUTA ORIGINAL I TEXT AUTÈNTIC INTEGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Referència / Batllia / Rol335/21
Data de la resolució4 de març del 2022
Dispositiu / FalladaCassation totale
Font oficialhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TSJC.- 0000335/2021 ORIGEN: 1000232/2018 - 00
NIG: 5300542120180001449
PARTS:
Apel·lant: Srs. Roda i Macias
Representant: Sra. Yuste
Advocat: Sr. Mena
Apel·lat: Srs. Álvarez, Estany i Peña
Representant: Sra. Rius
Advocat: Sr. Julián
OBJECTE: ARRENDAMENTS: Reclamació de quantitat als arrendataris
SENTÈNCIA 053-2022
Andorra la Vella, el 4 de març del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 335/21 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, la qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 19 de novembre de 2018, la representació processal dels senyors Álvarez, Estany i de la societat Peña interposà demanda en reclamació de quantitat, pel procediment civil abreujat contra el senyors Roda i Macias, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-los-hi la suma de 5.201,26 EUR, majorada amb els interessos legals a partir de la contesta a la demanda i el pagament de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i de qualsevol altra despesa que es generés per raó del procediment, a acreditar en període d'execució de sentència.
2.- El dia 3 de desembre de 2018, la representació processal dels senyors Macias i Roda contestà la demanda articulada de contrari i formulà al seu torn demanda reconvencional, tot reconeixent endeutar als agents l'import de 1.800 EUR, i sol·licitant l'estimació íntegra de la seva demanda reconvencional per l'import de 7.500 EUR, i condemnant en tot cas a la contrària al pagament de les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
3.- L'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle dictà Sentència en data 31 de juliol de 2021, en quina part dispositiva, entre altres, estableix:
"DECIDEIX
Que donant lloc a la demanda formulada per la part agent, escau condemnar els defenents senyors Roda i Macias a satisfer a la part agent els senyors Álvarez, Estany i a la societat Peña, l'import de CINC MIL DOS-CENTS UN EUROS AMB VINT-I-SIS CÈNTIMS D'EUROS (5.201,26 EUR),
augmentat dels interessos legals des de la contesta a la demanda (03.12.2018), inclosos els honoraris d'advocat i procurador a acreditar en període d'execució de sentència."
4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal dels senyors Macias i Roda en considerar, en síntesi, que no hi ha prova acreditativa de la manca de funcionament dels electrodomèstics i instal·lacions al moment de retornar la possessió del local, als que es refereix i quin import de reparació reclama l'adversa per la suma de 2.032,07EUR; que l'única responsable de l'explotació del negoci del que n'és titular és la pròpia societat B, ORG_0 i, per tant, és qui ha de fer front als imports reclamats de 4.662 EUR i 2.407,19 EUR; i que tot i haver reconegut no haver satisfet els imports de les mensualitats de lloguer corresponents als mesos de gener i de febrer de 2016, considera que va acreditar el pagament de la suma de 1.800 EUR al mes de març de 2016, corresponent a l'agent acreditar que dit import no fou abonat al seu compte per ser qui el reclama; tot sol·licitant la desestimació de la demanda a excepció de l'import de 1.800 EUR que reconeix endeutar i condemnant a la part recorreguda al pagament de la totalitat de les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador, tant de primera com de segona instància.
5.- La representació processal dels senyors Álvarez i Estany i de la societat Peña s'oposen al recurs d'apel·lació interposat de contrari i sol·liciten la seva desestimació i la confirmació de la resolució recorreguda amb imposició a la part apel·lant de les costes processals de segona instància, inclosos els honoraris d'advocat i de procurador a acreditar en període d'execució de sentència.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- No és objecte de discussió entre les parts litigants que el dia 1 d'abril de 2012 els senyors Álvarez i Estany van atorgar un contracte d'arrendament sobre el local comercial 00-0 radicat a XXXX, als senyors Macias i Roda, per destinar-lo a un negoci de cafeteria, amb totes les seves instal·lacions i serveis en bon estat d'ús i funcionament, i amb el parament i el mobiliari descrit en l'inventari que s'adjuntava al contracte d'arrendament.
El dit contracte es pactà per una durada d'1 any, tot i que el dia 28 de gener de 2016 acordaren la seva resolució de mutu acord, amb efectes el dia 28 de febrer de 2016. I tot i que en el mateix es preveia que el dia del retorn de la seva possessió les parts aixecarien Acta de l'estat del local en aquella data, amb l'inventari dels seus elements i instal·lacions apuntant la seva conformitat als efectes d'efectuar-se les reclamacions oportunes, aquesta Acta no es va realitzar.
Segon.- Malgrat no haver-se efectuat l'esmentada Acta de constatació de l'estat de la unitat immobiliària retornada i dels seus elements i instal·lacions, el senyors Álvarez i Estany afirmen haver hagut de reparar diferents electrodomèstics que es trobaven en perfecte estat al moment de l'arrendament i reclamen per aquest concepte l'import global de 2.032,07 EUR.
Els defenents i avui recurrents oposen que el dia del retorn de la possessió del local les parts no van aixecar Acta on constés detallat l'estat del local i dels seus elements i instal·lacions i d'aquest extrem en deriven que tot es trobava en perfecte estat, afegint que les factures de reparació que es reclamen es van emetre entre 4 i 6 mesos després del retorn de la possessió del local, ignorant l'ús que la propietat en va efectuar durant aquest període i, doncs, l'origen dels desperfectes.
La Sentència d'instància, per contra, considera que el termini transcorregut és justificat i necessari per poder efectuar una correcta revisió de l'estat del local i de la seva maquinària als efectes de poder procedir al seu nou arrendament.
Tot i que la part recurrent insinuï que durant el termini transcorregut entre el retorn de la possessió del local i la reparació de la maquinària, es desconeix quin ús en va fer la propietat, el cert és que de les factures d'autes i concretament de la que obra al foli 78 i ss. es deriva que la propietat va efectuar una revisió de l'estat de la maquinària que formava part del parament del local arrendat, havent hagut de reparar una part de la mateixa. En aquest sentit el termini transcorregut entre el retorn de la possessió del local i la realització de la revisió no és exagerat, però sí que resulta excessivament curt per considerar que la propietat podia haver arrendat el local a un tercer que li podia haver provocat els desperfectes quina reparació es reclama. La manca de realització de l'Acta a la que s'havien compromès les parts contractants no constitueix prova del bon estat del local ni del seu parament, senzillament cap de les parts va manifestar res al respecte, havent efectuat posteriorment la propietat la seva revisió i constatat els desperfectes que reclama.
Procedeix en conseqüència confirmar aquest extrem de la resolució recorreguda.
Tercer.- En el contracte d'arrendament es va fer constar en el seu Pacte Vuitè.- "DESTÍ" que els arrendataris haurien de destinar el local arrendat a un negoci de cafeteria i restaurant. Amb aquesta finalitat els arrendadors es comprometien a signar, en la seva qualitat de propietaris del local, els documents públics i privats que fossin necessaris per a obtenir l'autorització administrativa d'obertura del negoci amb l'activitat i el nom comercial esmentats.
A més en el seu Pacte Novè.- "TITULARITAT ADMINISTRATIVA" es va fer constar que la titularitat administrativa del negoci aniria inscrita a nom de la part arrendatària en els registres administratius, i que la part arrendadora quedaria alliberada i deslliurada de qualsevol responsabilitat derivada de l'explotació del negoci.
És a dir que constituïa voluntat de la part arrendadora restar al marge de l'explotació del negoci que s'havia d'explotar als locals de la seva propietat, volent fins i tot deixar clar que la titularitat administrativa del mateix anés a nom de l'arrendatària.
El cas és, però, que la titularitat administrativa de l'esmentat negoci va restar a nom de la societat B, SL, motiu pel qual la mateixa va haver d'abonar els imports de 4.662 EUR i 2.407,19 EUR, que reclama a la part recurrent, derivats dels expedients administratiu i laboral seguits a resultes de la contractació de la senyora Giner -per part dels senyors Macias i Roda, segons va restar acreditat en la instància-, per evitar ser embargats pels Saigs.
Cap de les proves practicades en la instància no permet afirmar que la societat que consta com a titular administrativa del negoci fos la que s'ocupava de la seva explotació, no mantenint cap vincle ni lligam amb els senyors Macias i Roda, ni amb la mateixa senyora Giner que va ser contractada pels senyors Macias i Roda, que eren els que s'ocupaven de l'explotació del negoci en el local arrendat i els que li abonaven el salari. I malgrat la manca de prova sobre la signatura del conveni que obra al foli 68 i ss, de data 23 de juliol de 2012, no permeti dotar-lo d'eficàcia, el seu contingut confirma la voluntat dels arrendadors de no vincular-se amb l'explotació del negoci que es regentava en el seu local, tal i com havien expressat en els pactes del contracte abans transcrits i es deriva del conjunt del resultat de les confessions en judici i testificals practicades en la instància en el marc de les quals tant els senyors Macias i Roda com la senyora Giner coincideixen en què la relació laboral va existir només entre ells; així com de la certificació emesa per l'empresa que duia la comptabilitat del negoci gestionat pels senyors Macias i Roda, D.
En tot cas l'aparença de titularitat del negoci ha de servir per protegir als tercers, però de cap manera s'ha de poder utilitzar per beneficiar a l'afavorit per aquesta aparença, en aquest cas els germans Macias i Roda, que la prova d'autes demostra que eren els reals explotadors del negoci en qüestió, al marge de la titularitat administrativa del mateix.
Procedeix també en conseqüència, la confirmació d'aquest extrem de la resolució d'instància.
Quart.- I pel que fa al pretès pagament d'un dels lloguers d'un import de 1.800 EUR que la part recurrent afirma haver abonat, la mateixa obvia que correspon al deutor la prova del pagament que se li reclama. Així ho motivàvem en la nostra sentència 167-16 del 27-10-2016 :
"Les regles de la prova, són conegudes i les vam recordar recentment així com la seva evolució més moderna ( veure les sentències TSJSC 265-14 del 05-02- 2015 i 374/14 del 14-04-2015).
Segons aquestes regles, és un principi bàsic que, una vegada acreditats els fets constitutius del dret reclamat, correspon a la part defenent la prova dels fets obstatius, impeditius o extintius.
La solució té uns arrels molts antics i profundes i esta compartida pels sistemes del nostre seu entorn. Així, el sempre vigent article 1315 del code civil français ("Celui qui réclame l'exécution d'une obligation doit la prouver. Réciproquement, celui qui se prétend libéré doit justifier le paiement ou le fait qui a produit l'extinction de son obligation") que tenia el seu equivalent en el código civil espanyol en l'article 1214 ("Incumbe la prueba de las obligaciones al que reclama su cumplimiento, y la de su extinción al que la opone") ara derogat per l'article 217 de la ley de enjuiciamiento civil (2. Corresponde al actor y al demandado reconviniente la carga de probar la certeza de los hechos de los que ordinariamente se desprenda, según las normas jurídicas a ellos aplicables, el efecto jurídico correspondiente a las pretensiones de la demanda y de la reconvención. 3. Incumbe al demandado y al actor reconvenido la carga de probar los hechos que, conforme a las normas que les sean aplicables, impidan, extingan o enerven la eficacia jurídica de los hechos a que se refiere el apartado anterior.") són la manifestació de la mateixa exigència.
Dit d'una manera més trivial, un cop establert la realitat del crèdit per la part que es pretén creditora, és a la part debitora provar que s'ha alliberat del deute o que existeix un motiu que pot contradir o extingir el dret de creditor. Per tant de cap manera es podia exigir de la demandant que acrediti que el debitor havia pagat 19.497,26.-euros dels 34.497,26.-euros constituint el dret de crèdit, sinó que és el deutor qui havia de provar quan i quina quantia havia pagat per alliberar-se, cosa que no ha fet."
I recordàvem en la nostra Sentència de 27 de febrer de 2018, rotlle número 457/17, que en matèria de pagament, es pot recordar la locució "solutionem asseveranti probationis onus incumbit" que expressa el principi que qui té la carrega de la prova que s'ha efectuat un pagament és el deutor (Digest 22,3-25- 2 i Codi 8,43,25)."
Tot i així, malgrat els senyors Macias i Roda van reconèixer no haver abonat l'import de les dues mensualitats que se'ls hi reclamen i afirmin haver-ne abonat una amb posterioritat, al mes de març, el cert és que el creditor nega haver-lo percebut i de la prova obrant en autes no es deriva la realitat del dit abonament. De fet, dels extractes que adjunten al foli 147 i ss. es constata un número d'IBAN que es desconeix a qui pertany, ja que no és l'identificat per l'empresa D, que duia la comptabilitat del negoci, segons es deriva del contingut del foli 174 i ss.
En conseqüència també procedeix desestimar aquest greuge.
Cinquè.- La desestimació del recurs d'apel·lació interposat comportarà la imposició de les costes processals generades en aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal dels senyors Macias i Roda contra la Sentència dictada per l'Hble. Tribunal unipersonal del Batlle en data 31 de juliol de 2021, que confirmem.
Segon.- FER imposició de les costes processals generades en aquesta alçada a la part recurrent.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
