ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ab18adc8 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
92/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 101/21·30 maart 2022·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 30 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 95/2022
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI101/21
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2022:95) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de març del 2022 - ROJ: STSJAD 95/2022).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 30 mars 2022 (n° 101/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 30 mars 2022 (ROJ STSJAD 95/2022)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència du 30 mars 2022, ROJ STSJAD 95/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:95) (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence canonique fournie dans les métadonnées (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est reprise du texte intégral de la décision (ROJ et ECLI). Les extraits du dispositif sont traduits du catalan.
Faits et procédure
Un professeur technique du diplôme d'enseignement professionnel en secrétariat multilingue a été engagé par le Gouvernement d'Andorre à compter du 1er septembre 2008, par contrats à durée déterminée. Ces contrats, renouvelés onze fois, ont été conclus dans le statut d'agent de l'administration à caractère éventuel. Le dernier, signé le 1er septembre 2018, arrivait à échéance le 31 août 2019.
Par résolution du 5 septembre 2019, l'intéressé a été nommé travailleur public intérimaire, occupant la couverture de fonctions structurelles et périodiques, jusqu'au 31 août 2020. La notification de cet acte n'a pas été signée par l'agent, bien qu'un courriel de notification ait été adressé. À la rentrée 2020, il ne lui a pas été donné d'affectation effective ; le 2 septembre 2020, il a notifié au Gouvernement un désistement qu'il qualifiait de justifié. Par résolution n° XXXXXX/2020 du 16 décembre 2020, le Gouvernement a confirmé la non-reconduction de la relation de travail.
Le Tribunal de Batlles a rejeté la demande par la sentence n° 75/2021. L'appelant soutenait notamment que la loi sur le corps enseignant (LCE) n'avait pas été prise en compte, que ses droits acquis ne pouvaient être supprimés, que le statut de travailleur ne pouvait être modifié tacitement, qu'il avait accompli les tâches de travailleur public indéfini et qu'une indemnisation était due. Le Gouvernement a opposé l'article 91 de l'ancienne loi sur la fonction publique, l'absence de transformation du contrat temporaire en contrat indéfini, la disposition additionnelle première de la loi qualifiée de la fonction publique (LFP), et l'article 112 LFP, selon lequel la cessation du personnel intérimaire n'ouvre pas droit à indemnisation.
Le tribunal est saisi en appel par la Sala Administrativa.
Question de droit
La Cour devait trancher trois questions :
Le statut juridique de l'agent après l'entrée en vigueur de la LFP. Il s'agissait de déterminer si le passage du statut d'agent éventuel à celui de travailleur public intérimaire, prévu par la disposition additionnelle première, § 3, LFP, s'est produit ope legis au 1er mars 2019, et si la notification individuelle de la résolution du 5 septembre 2019 était nécessaire à ce changement.
L'articulation entre la LFP et la LCE. Il fallait apprécier si l'article 5 LCE, qui autorise la contractualisation en régime laboral pour l'enseignement professionnel, maintenait la relation sous un régime de droit du travail.
Le droit à indemnisation à l'issue du nomenclature intérimaire. Il s'agissait de savoir si la fin d'un nommément intérimaire ouvrait droit à indemnité, alors que la jurisprudence de la Sala Civil l'avait admise pour les agents éventuels soumis au Code des relations du travail.
Solution et dispositif
Sur le premier point, le tribunal juge que la disposition additionnelle première, § 3, LFP a produit son effet de plein droit : le personnel de l'administration générale en fonction à l'entrée en vigueur de la loi, dont l'agent, est devenu travailleur public intérimaire à compter du 1er mars 2019. La Cour considère que la notification n'affecte que l'efficacité de
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (101/21) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 2000003/2021 Núm. Rotlle: TSJA-00000101/2021
SENTÈNCIA 30-2022
PARTS :
Apel·lant: Sr. Pino
Representant: ÍDEM
Advocat: Sr. Serra
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Salcedo
Advocada: Sra. Ramirez
Andorra la Vella, trenta de març de dos mil vint-i-dos.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000003/2021.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Elsa Puig Muñoz, la qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 101/21 — Décision commentée
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
ANTECEDENTS DE FET
1.- Sr. Pino va interposar demanda jurisdiccional contra la resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. XXXXXX/2020, de 16 de desembre del 2020, mitjançant la qual es confirmava la no renovació per part de l'Administració de la relació laboral de l'agent al XXXX en qualitat de professor tècnic del diploma d'ensenyament professional en secretariat multilingüe.
2.- En la sentència núm. 75/2021 el Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda promoguda per la part agent.
3.- En el seu escrit d'apel·lació, el Sr. Pino estima, en substància, que:
La sentència no es refereix a la Llei 3/2019, del Cos d'Educació (en endavant LCE), que va entrar en vigor un dia abans que la Llei 1/2019, de la Funció Pública (en endavant LFP), i que permet donar continuïtat al règim laboral en l'ensenyament professional.
No es poden suprimir els drets laborals adquirits, per resultar contrari a l'art. 27 del Conveni Europeu de Drets Humans i l'art. 3.2 de la Constitució del Principat, que garanteix el principi de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals.
La sentència atorga a la resolució del Govern del 05/09/2019 una validesa i uns efectes contraris a Dret i a la jurisprudència del Principat.
No es pot modificar l'estatus d'un treballador de forma tàcita.
Es contravé la doctrina de la Sala Civil.
La competència de Jurisdicció Administrativa permet reconèixer els drets que li corresponien per la successió de contractes.
Ha vingut realitzant les tasques pròpies dels treballadors públics indefinits.
L'agent no es va inscriure a la borsa de treball.
Al moment de resoldre la seva relació (el 02/09/2020) no se li va oferir cap quitança per escrit.
Procedeix la reincorporació i la indemnització com a treballador públic indefinit.
4.- En la seva contesta GOVERN D'ANDORRA estima, en substància, que:
El Sr. Pino ha tingut la consideració d'agent de l'Administració de caràcter eventual, i l'art. 91 de la Llei de la Funció Pública que estava vigent durant els seus contractes establia que, conclòs el contracte eventual, s'extingia automàticament la relació de treball sense més efectes que la liquidació dels havers acreditats i no percebuts, i la continuïtat la prestació de serveis no implicava la transformació del contracte temporal en indefinit.
La jurisprudència de la Sala Civil va considerar que els agents eventuals havien de ser tractats d'igual forma que els treballadors de l'àmbit privat però només als efectes d'aplicar les indemnitzacions contingudes en els art. 99 i següents del Codi de Relacions Laborals de 2008 relatives als treballadors amb contractes indefinits que eren acomiadats.
Per disposició de la LFP els agents de l'Administració de caràcter eventual es convertien de forma automàtica en treballadors públics interins.
L'agent no tenia cap dret indemnitzatori consolidat.
La LCE no ha desplaçat ni ha deixat sense efecte el contingut de la Disposició Addicional Primera de la LFP vigent.
No són aplicables al Principat les normes de la UE.
Des del mes de març de 2019 la relació jurídica de l'agent amb l'Administració és a de treballador de l'Administració interí, i aquest canvi d'estatus no requeria cap actuació o notificació per part de l'Administració.
Ambdues parts van ratificar els seus arguments a l'acte de la vista.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat la magistrada ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- Competència
El Tribunal Superior, Sala Administrativa, és competent per conèixer del recurs, en aplicació de l'article 39.3 de la Llei qualificada de la Justícia.
Segon.- Per tal de centrar correctament el debat, convé fer una exposició dels fets.
El Sr. Pino va començar a treballar pel Govern d'Andorra al XXXX, l'1 de setembre del 2008 en qualitat de professor tècnic del diploma d'ensenyament professional en secretariat multilingüe, mitjançant un contracte de durada determinada, el qual ha estat renovat fins a 11 vegades en les mateixes condicions (f. 72 a 99 de les actuacions). En tots els casos la contractació és com a agent de l'administració de caràcter eventual. El darrer dels contractes es va subscriure l'1 de setembre del 2018 i preveia com a data de venciment el 31 d'agost del 2019.
Amb posterioritat no va subscriure cap més contracte, tot i que durant l'any escolar 2019-2020 va continuar desenvolupant les mateixes tasques però en virtut d'un nomenament com a funcionari interí (Resolució del 5 de setembre del 2019 que nomenà a l'agent com a treballador públic de caràcter interí, ocupant la cobertura de funcions estructurals i periòdiques, fins el dia 31 d'agost del 2020, f. 101). No consta signada per l'agent la notificació de la referida resolució de 5 de setembre del 2019, tot i que sí obra a les actuacions el correu electrònic que es va enviar a les persones que tenien pendent la corresponent notificació del seu nomenament.
Segons exposa l'agent, l'1 de setembre del 2020 es va personar al seu lloc de treball i no se li donà ocupació efectiva motiu que comportà que el dia 2 de setembre del 2020 comuniqués al Govern el seu desistiment justificat.
En base a les circumstàncies exposades l'agent sosté que s'ha produït una successió contractual als llarg dels anys que implica que s'hagi de considerar la seva relació de naturalesa indefinida, condició que també derivaria de les concretes tasques desenvolupades (professor-tutor). Igualment exposa que no s'han donat cap de les causes que permetrien la pèrdua de la seva condició de treballador públic i que s'han omès les formalitats exigides per l'acomiadament produït.
Tercer.- L' 1 de març del 2019 va entrar en vigor la nova LFP (actualment vigent). Doncs bé, la disposició addicional primera, intitulada "Integració dels funcionaris i els agents de l'Administració",
disposa en el seu apartat tercer que el personal de l'Administració general que a l'entrada en vigor de la LFP estigui prestant servei en condició d'agent de l'Administració de caràcter eventual, passa a tenir la condició de treballador públic interí.
Aquesta disposició comporta que ope legis tot el personal eventual -també el Sr. ENTITY_1- adquirí de forma automàtica la condició de treballador públic interí a partir de l'1 de març del 2019, quedant per tant sotmès al seu règim estatutari.
Ara bé, pel que fa les conseqüències de la finalització dels seus nomenaments continuaven sent les mateixos que amb anterioritat (llevat de la possibilitat de rebre una indemnització que havia reconegut la jurisprudència de la Jurisdicció Civil en determinats casos). Així, l'article 112 de la LFP estableix que els treballadors públics interins perden la seva condició, entre d'altres, "pel transcurs del temps especificat en el nomenament", mentre que l'art. 91 de la Llei de la Funció Pública que estava vigent durant els contractes signats per l'agent, establia que conclòs el contracte eventual s'extingia automàticament la relació de treball sense més efectes que la liquidació dels havers acreditats i no percebuts, i la continuïtat la prestació de serveis no implicava la transformació del contracte temporal en indefinit.
La Resolució del 5 de setembre del 2019 nomenà a l'agent com a treballador públic de caràcter interí, ocupant la cobertura de funcions estructurals i periòdiques, fins el dia 31 d'agost del 2020 (f. 101). És en virtut d'aquesta resolució que l'agent va impartir classe -i va rebre les corresponents retribucions- durant el curs 2019-2020, i no per un suposat -i inexistent- contracte com a personal eventual.
És cert que l'agent no fa signar la notificació de la referida resolució del 5 de setembre del 2019 -possiblement perquè no volia reconèixer el canvi en la seva relació amb l'Administració- però això no canvia les coses. No s'oblidi que la notificació d'un acte administratiu afecta a la seva eficàcia però no a la seva validesa.
En definitiva, un cop es va complir la data del seu darrer nomenament -que era com a treballador públic de caràcter interí- pel curs 2019-2020, i, a manca de un nou nomenament, l'agent va perdre aquesta condició.
A més, l'art. 112 LFP estableix que el cessament del personal interí no genera dret a indemnització, per la qual cosa no pot pretendre que se li reconegui.
L'agent reprotxa a la sentència d'instància que no s'hi refereixi a la LCE, i esmenta com a aplicable l'art. 5 -tot i que en fa una cita parcial-. Així, en el recurs d'apel·lació es manté que aquest precepte permet entendre que la seva relació laboral subsistia.
Tanmateix el referit art. 5 LCE regula el tipus de relació de treball en els següents termes:
"Article 5. Tipus de relació de treball
Les places dels llocs de treball del Cos d'Educació es proveeixen, per regla general, amb treballadors públics de caràcter indefinit.
Les places dels llocs de treball del Cos d'Educació es poden proveir amb treballadors públics interins quan es doni alguna de les circumstàncies que la Llei de la funció pública preveu per al nomenament d'aquesta classe de personal.
Per atendre les necessitats de l'ensenyament professional, i també, excepcionalment, en altres casos justificats, es pot contractar personal en règim laboral, a temps parcial, i professionals autònoms en règim de prestació de serveis."
La part agent pretén que aquest darrer apartat permet mantenir que el seu lligam amb l'Administració continuava sent el laboral. Tanmateix, aquesta posició no es pot compartir, en primer lloc perquè aquesta contractació seria en tot cas a temps parcial, mentre que el actor va tenir sempre contractes laborals a temps complert, i també tenia aquesta condició (a temps complert) el nomenament com a funcionari interí, desenvolupant, a més, tasques de tutor, que són pròpies del professorat en sentit estricte, i, en segon lloc, perquè aquest precepte permet la contractació laboral -sempre a temps parcial- de personal per fer pràctiques o ensenyar matèries especialment tècniques que requereixen que s'imparteixin per un professional especialitzat en un concret sector.
A l'últim tampoc procedeix que es reconegui a l'agent una indemnització per la no renovació del seu nomenament com a funcionari interí, compte tingut que la LFP no ho permet. És cert que la Jurisdicció Civil va admetre aquesta possibilitat però ho va fer perquè aleshores els agents de l'Administració de caràcter eventual estaven també sotmesos al Codi de Relacions Laborals, mentre que l'actual LFP considera que són funcionaris interins i que queden sotmesos únicament a la normativa de funció pública, i sense que es pugui considerar que l'agent tenia cap dret adquirit ni a mantenir-se en el règim laboral, ni a una indemnització futura en el cas que no es renovés el seu nomenament.
Quart.- No s'aprecien circumstàncies determinants d'una especial condemna al pagament de les despeses d'aquesta segona instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el què s'ha exposat, la Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació presentat pel Sr. Pino.
Segon.- Confirmar la sentència recorreguda i declarar que la resolució de GOVERN D'ANDORRA núm. XXXXXX/2020, de 16 de desembre del 2020, mitjançant la qual es confirmava la no renovació per part de l'Administració de la relació laboral de l'agent al XXXX en qualitat de professor tècnic del diploma d'ensenyament professional en secretariat multilingüe, és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
Tercer.- No efectuar cap condemna en costes.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
