ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.1a4e3972 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 106/21·5 May 2022·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 05 de maig del 2022 - ROJ: STSJAD 133/2022
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket106/21
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2022:133) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 05 de maig del 2022 - ROJ: STSJAD 133/2022).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 05 mai 2022 (n° 106/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJ Andorre, Sala Administrativa, 5 mai 2022, ROJ STSJAD 133/2022
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra (Sala Administrativa), 5 mai 2022, ROJ STSJAD 133/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:133 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Mme Giner, assurée auprès de la Caixa andorrana de seguretat social (CASS), a sollicité en octobre 2020 le paiement de prestations médicales afférentes à la période allant du 18 juillet 1995 au 1er octobre 2017. La CASS a rejeté cette demande par une résolution du 16 février 2021, confirmée par son Conseil d'administration le 27 avril suivant, au motif que le délai de trois ans était expiré à la date de la réclamation.
L'intéressée a saisi le Tribunal unipersonnel du Batlle, qui a rejeté la demande par un jugement du 14 octobre 2021. Elle a interjeté appel devant la Sala Administrativa du Tribunal Superior de Justícia. Elle soutenait, en substance, que :
le paiement devait s'effectuer par virement bancaire et que, à défaut de coordonnées bancaires, la CASS aurait dû demander leur communication, le paiement par chèque n'étant pas une modalité régulière ;
la loi sur la sécurité sociale ne contenait pas de régime spécifique pour une prestation déjà reconnue et dont le paiement avait été émis mais non perçu, de sorte qu'il convenait d'appliquer l'article 11 de la Llei general de les finances públiques, selon lequel le délai des dettes liquidées court à compter de la notification de la liquidation.
La CASS a conclu à la confirmation du jugement, en invoquant le délai de prescription de l'article 114.3 de la Llei de la seguretat social et en faisant valoir que les prestations n'avaient ni été remboursées ni perçues, faute pour l'assurée d'avoir communiqué ses données bancaires.
La substitution de l'audience par une procédure écrite a été ordonnée. Le tribunal a rendu un arrêt de confirmation, sans condamnation aux dépens.
Question de droit
La question posée était de déterminer si le droit de l'assurée à percevoir les prestations médicales de la période 1995-2017 était prescrit, la réclamation n'ayant été formée qu'en 2020, au regard du délai de trois ans prévu par l'article 114.3 de la Llei de la seguretat social.
Deux questions accessoires étaient soulevées :
le mode de paiement, et en particulier l'usage du chèque bancaire en l'absence de coordonnées bancaires, affecte-t-il le point de départ ou le cours de la prescription ?
la Llei general de les finances públiques, et notamment son article 11, peut-elle être invoquée à titre supplétif ou concurrent ?
Solution et dispositif
Le tribunal écarte l'ensemble des moyens de l'appelante et confirme le jugement de première instance.
Sur le mode de paiement. Le tribunal relève que l'article 113 de la loi, selon lequel le paiement des prestations « es realitza ordinàriament mitjançant transferència bancària », énonce une modalité ordinaire et non exclusive. Il ne fait pas obstacle à un paiement par chèque lorsque l'assuré n'a pas communiqué ses coordonnées bancaires, situation dans laquelle la CASS ne peut matériellement recourir au virement. Le mécanisme de paiement appliqué ne vicie donc pas les décisions attaquées.
Sur la prescription. Le tribunal qualifie le droit au paiement de la prestation, né à la date de chaque acte médical, et applique la thé
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (106/21) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket106/21
Judgment Date5 May 2022
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 2000037/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000106/2021
SENTÈNCIA 34-2022
PARTS:
Apel·lant: Sra. Giner
Representant: Sr. Ribes
Advocada: Sra. Catalá
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sra. Puig
Advocada: Sra. Puig
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, a la data consignada al marge.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000037/2021.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 106/21 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació de la Sra. Giner va interposar demanda contra la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), en què impugnava la resolució de 16 de febrer de 2021, confirmada pel Consell d'Administració el 27 d'abril següent, mitjançant la qual es va desestimar el pagament de les prestacions mèdiques corresponents al període comprès entre el 18 de juliol de 1995 i l'1 d'octubre de 2017, en haver transcorregut més de tres anys en el moment en què es va reclamar el seu pagament.
La sentència de 14 d'octubre de 2021 del Tribunal unipersonal del Batlle ha desestimat la demanda, declarant que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, la qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La forma de pagament de les prestacions reclamades havia de ser la transferència bancària i, si la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no disposava del número de compte de la interessada, havia de requerir la seva aportació. Atès que es va fer ús del pagament per mitjà de xecs, s'havia d'aplicar la mateixa lògica i advertir l'agent d'aquesta circumstància.
No hi ha regulació específica a la normativa de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) sobre aquest cas, ja que la llei contempla la prescripció del dret al reconeixement una prestació a tant alçat, mentre que aquí es tracta de recollir un pagament que ja s'ha emès i percebut. En conseqüència, s'ha d'aplicar l'article 11 de la Llei general de les finances públiques, segons el qual el pagaments dels deutes liquidats comença a comptar des del moment en què es notifica la liquidació.
3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents argumentacions:
Les prestacions que reclama l'agent no han estat reembossades per part de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ni percebudes per aquella, de manera que s'aplica el termini de prescripció que preveu l'article 114.3 de la Llei de la seguretat social.
La interessada no havia facilitat les seves dades bancàries i, per això, no estava percebent les prestacions ni per transferència ni per cap altre mitjà de pagament. La transferència és el mitjà de pagament ordinari, però no l'únic.
Els xecs no s'acumulaven a les oficines de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS), sinó que només s'emeten quan l'assegurat en fa la petició.
La normativa específica en matèria de prescripció està continguda en la Llei de la seguretat social, per la qual cosa no és aplicable la Llei general de les finances públiques. Segons la primera, el termini de prescripció s'ha de comptar des del moment en què l'assegurat té dret al cobrament.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, la qüestió litigiosa que es planteja en aquest procés consisteix en determinar si ha prescrit el dret de l'agent a percebre les prestacions mèdiques corresponents al període comprès entre el 18 de juliol de 1995 i l'1 d'octubre de 2017, que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ha denegat pel fet que, quan la interessada va reclamar les quantitats corresponents, el 13 d'octubre de 2020, ja havia transcorregut amb escreix el termini de tres anys que preveu l'article 114.3 de la Llei de la seguretat social.
Tercer.- Les parts s'han estès àmpliament en els seus escrits d'al·legacions sobre la forma de pagament de les prestacions. Respecte d'aquesta qüestió, tal com diu la sentència apel·lada, s'ha de considerar que el fet que l'article 113 de l'esmentada Llei disposi que "el pagament de les prestacions es realitza ordinàriament mitjançant transferència bancària" no suposa que aquest sigui l'únic mitjà possible, especialment quan, com succeeix en aquest cas, l'agent no havia facilitat les dades bancàries a la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) i, en conseqüència, aquest organisme no podia fer ús d'aquesta modalitat de pagament.
En conseqüència, no es pot apreciar cap motiu d'invalidesa de les resolucions impugnades com a conseqüència del mecanisme d'abonament de les prestacions litigioses que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) aplicava en aquest supòsit, a través de l'entrega d'un xec bancari a les oficines de la parapública.
Quart.- Com que la interessada no va reclamar les prestacions mèdiques fins l'any 2020, la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) li va abonar les corresponents als tres darrers anys i va considerar prescrites les relatives als 22 anys anteriors, des de 1995 a 2017, per un import de 1.127,02 EUR.
L'article 114 de la Llei de la seguretat social disposa que:
"3. El dret a percebre prestacions a tant alçat i per una sola vegada prescriu als tres anys a comptar del moment en què es té dret al seu cobrament".
El dret al cobrament de la prestació va néixer en el moment de la realització de cadascun dels actes mèdics que donaven lloc a la mateixa, i des d'aquell moment la interessada podia reclamar l'import corresponent. En conseqüència, en aplicació de la doctrina de l'actio nata, s'han de considerar prescrites totes aquelles prestacions que no s'haguessin reclamat en el període de tres anys que preveu la llei, tal com ha conclòs la sentència apel·lada.
La invocació de la Llei general de les finances públiques no és procedent en aquest cas, en què la normativa específica continguda en la Llei de la seguretat social conté una regulació pròpia que s'ha d'aplicar de forma prioritària. Encara que es considerés que la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) ja havia reconegut la prestació, l'article 114.3 fixa en tres anys el dret al seu cobrament, que és el correlatiu a l'obligació de pagament que recau sobre la parapública. Un cop transcorregut aquest termini, la llei disposa clarament que prescriu aquest dret al cobrament.
En conseqüència, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Giner contra la sentència dictada el 14 d'octubre de 2021 pel Tribunal Unipersonal del Batlle, que es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal Unipersonal, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.