ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.a526ddab · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 30/22·26 May 2022·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 26 de maig del 2022 - ROJ: STSJAD 134/2022
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket30/22
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2022:134) — En matière de droit_penal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 26 de maig del 2022 - ROJ: STSJAD 134/2022).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 26 mai 2022 (n° 30/22) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
Par une décision du 24 février 2021, la Secrétairerie d'État à la Justice et à l'Intérieur a ordonné l'expulsion administrative de l'intéressé, M. Julián, du territoire national pour une durée de cinq ans. Le recours formé contre cette décision a été rejeté par un acte du Gouvernement d'Andorre du 14 avril 2021.
Saisi par l'intéressé, le Tribunal des Batlles (Section administrative) a, par jugement du 1er octobre 2021, rejeté la demande et déclaré les résolutions attaquées conformes au droit.
L'appelant a interjeté appel en soulevant deux moyens. Le premier tient à l'incongruence du jugement, qui ne se serait pas prononcé sur sa demande de suspension cautelaire des actes attaqués. Le second soutient que la mesure d'expulsion constitue une ingérence arbitraire dans sa vie familiale et porte atteinte aux droits de l'enfant garantis par le Pacte international relatif aux droits civils et politiques de l'ONU.
Le Gouvernement a conclu à la confirmation intégrale du jugement. Il a fait valoir que la suspension de l'expulsion résultait directement de l'article 127 de la Loi qualifiée sur l'immigration, que le risque pour l'ordre public était établi par le comportement de l'intéressé et ses antécédents pénaux, et que l'arrivée d'un enracinement suffisant faisait défaut.
La Sala Administrativa du Tribunal supérieur de justice, saisie sous le recours n° 30/22 (protocole n° 2000025/2021), a rendu sa sentence n° 35-2022 le 26 mai 2022. Le magistrat rapporteur est M. Albert Andrés Pereira ; la formation comprend également Mme Elsa Puig Muñoz et Mme Alexandra Cornella Sola.
Question de droit
La décision soulève quatre questions :
La nature juridique de l'expulsion administrative. La mesure relève-t-elle de la police administrative des étrangers, à finalité préventive, ou revêt-elle un caractère de sanction ?
La réalité du risque justifiant la mesure. Les faits établis caractérisent-ils un risque pour la sécurité des personnes, des biens ou pour l'ordre public au sens de l'article 122 de la Loi qualifiée sur l'immigration ?
La proportionnalité de la mesure. L'expulsion, pour une durée de cinq ans, est-elle proportionnée au regard de la vie familiale et de l'enracinement de l'intéressé ?
L'incongruence alléguée. L'absence de décision expresse sur la suspension cautelaire entache-t-elle la validité du jugement ?
Solution et dispositif
La Sala Administrativa rejette l'appel sur chacun de ces points. Elle confirme le jugement de première instance et reprend les motifs suivants.
Sur la nature de la mesure. La Cour rappelle sa jurisprudence antérieure (sentence n° 32-2014 du 11 juillet) : l'expulsion relève de la police administrative des étrangers, a une « substantivité propre », ne
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (30/22) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket30/22
Judgment Date26 May 2022
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 2000025/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000030/2022
SENTÈNCIA 35-2022
PARTS:
Apel·lant: Sr. Julián
Representant: ídem
Advocat: Sr. Águila
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Vall
Advocada: Sra. Vélez
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 26 de maig de 2022.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000025/2021.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 30/22 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Julián va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava l'acord adoptat en data 14 d'abril de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra la resolució de la Secretaria d'Estat de Justícia i Interior de 24 de febrer de 2021, per mitjà de la qual es va disposar l'expulsió de l'agent del territori nacional durant un període de cinc anys.
La sentència d'1 d'octubre de 2021 de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha desestimat la demanda, declarant que les resolucions impugnades són ajustades a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en resum, en les següents al·legacions:
La sentència és incongruent, ja que no s'ha pronunciat sobre la petició de suspensió cautelar de les resolucions administratives impugnades.
La mesura d'expulsió comporta una ingerència arbitrària en la vida familiar de l'interessat i viola els drets de l'infant, que garanteix el Pacte de drets civils i polítics de l'ONU.
3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:
La suspensió de l'efectivitat de la mesura d'expulsió deriva directament de l'article 127 de la Llei qualificada d'immigració, i l'Administració ja la va acordar d'ofici.
La permanència de l'interessat a Andorra representa un risc real per a la seguretat de les persones i l'ordre públic, com es desprèn de la seva conducta antisocial i l'existència de diversos antecedents penals, alguns dels quals relacionats amb el tràfic de drogues.
L'interessat no té un arrelament suficient a Andorra per enervar la situació de risc abans esmentada. La situació de convivència amb la seva mare no pot ser tinguda en compte, atès que la mateixa també ha sigut objecte d'una altra mesura d'expulsió.
4.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 160 de la Llei qualificada d'immigració.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, les resolucions administratives impugnades van disposar l'expulsió de l'agent del territori nacional durant un període de cinc anys, ja que la seva permanència a Andorra suposa un risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic, d'acord amb l'article 122 de la Llei qualificada d'immigració.
Segons disposa l'esmentat precepte:
"1. Com a mesura de prevenció, l'expulsió administrativa dimana de la constatació, a partir d'elements contrastats, del risc per a la seguretat de l'Estat, de les persones o dels béns o per a l'ordre públic que representa l'entrada o la presència, al Principat d'Andorra, de la persona objecte de la mesura".
Tal com ha declarat aquesta Sala en reiterades ocasions sobre la naturalesa de les potestats administratives en aquesta matèria (v. sentència núm. 32-2014, d'11 de juliol):
"...es tracta d'una mesura enquadrada en el marc de la policia administrativa d'estrangers, la finalitat de la qual no és altra que la salvaguarda de l'ordre i la seguretat públics enfront de conductes que resultin susceptibles de pertorbar-los.
Aquesta mesura de policia té una substantivitat pròpia, no revesteix caràcter sancionador i té una finalitat merament preventiva, basada en l'apreciació d'una conducta, degudament contrastada, que pugui fer racionalment preveure la probabilitat d'ulteriors atemptats contra la tranquil·litat pública".
El Tribunal Europeu dels Drets Humans ha proclamat igualment el caràcter preventiu i no pròpiament punitiu o sancionador d'aquest tipus de mesures (sentència Üner c. Països Baixos de 18 d'octubre de 2006).
Tercer.- En el cas que ara s'examina, l'Administració ha acordat l'expulsió del recurrent del territori nacional durant un període de cinc anys.
Les resolucions administratives i la mateixa sentència apel·lada es basen en la conducta antisocial que l'interessat ha mantingut de forma reiterada, amb nombroses detencions, bona part de les quals estan relacionades amb la tinença i el tràfic de substàncies estupefaents, però que també es refereixen a la conducció sota els efectes de l'alcoholèmia i als maltractaments en l'àmbit domèstic. La darrera d'aquestes detencions ha donat lloc al processament i a l'ingrés en el Centre penitenciari de l'agent.
Com a resultat d'aquests fets, l'agent ha estat condemnat almenys en tres ocasions, mitjançant ordenances penals de 30 d'abril de 2015, 21 de juny de 2017 i 6 de novembre de 2018.
D'altra banda, l'interessat actua amb una evident contumàcia, atès que, amb anterioritat a l'adopció de la mesura que ara s'examina, ja va ser objecte d'un advertiment d'expulsió el 24 de juliol de 2015, no obstant el qual ha continuat en la mateixa línia de conducta.
No ofereix dubte que els fets acreditats en el procés són suficients per considerar que existeix un risc per a les persones, els béns i per a l'ordre públic, derivat de la permanència de l'interessat en el territori andorrà, per raó de la seva participació en els fets descrits, en la forma que resulten de les resolucions administratives i de la sentència apel·lada, que no es discuteix en realitat en aquest punt.
Quart.- Pel que fa a la proporcionalitat de la mesura adoptada, la sentència del Tribunal Europeu dels Drets Humans de 9 d'abril de 2019 (I.M. c. Suïssa), amb cita d'altres anteriors (Üner c. Països Baixos), enumera els criteris que cal avaluar en cada cas, de la següent manera:
"- la naturalesa i la gravetat de la infracció comesa pel demandant;
la durada de l'estància del interessat en el país del qual ha de ser expulsat;
el període de temps transcorregut des de la infracció, i la conducta del demandant durant aquest període;
la nacionalitat de les diverses persones afectades;
la situació familiar del demandant, i especialment, en el seu cas, la durada del seu matrimoni, i d'altres factors que demostrin l'efectivitat d'una vida familiar en el si d'una parella;
si el cònjuge tenia coneixement de la infracció en el moment de la creació de la relació familiar;
si els fills són fruit del matrimoni i, en aquest cas, la seva edat;
la gravetat de les dificultats amb que el cònjuge pot trobar-se en el país al qual el demandant ha de ser expulsat;
l'interès i el benestar dels fills, en particular la gravetat de les dificultats que els fills dels demandant poden trobar-se en el país al qual l'interessat ha de ser expulsat; i
la solidesa des vincles socials, culturals et familiars amb el país amfitrió i el país de destinació".
Cinquè.- En aquest cas, és cert que l'agent resideix a Andorra des de 2005. Tanmateix, en l'actualitat es tracta d'una persona major d'edat, que disposa de total autonomia, no està casat ni acredita convivència marital, no té fills, i tampoc justifica cap tipus d'activitat laboral. De la mateixa manera, no consta que la seva mare depengui d'ell.
A més, segons al·lega l'Administració i no desvirtua la part agent, l'única circumstància que podria comportar un arrelament de l'interessat a Andorra és la presència de la seva mare, però aquesta també ha estat objecte d'una mesura d'expulsió pels mateixos fets, de manera que aquesta relació familiar tampoc és indicativa d'una manca de proporcionalitat de les resolucions impugnades.
En darrer terme, s'ha de considerar que la invocació dels drets dels infants resulta improcedent en aquest cas, en què l'agent té 26 anys i és, per tant, major d'edat.
Sisè.- Les al·legacions del recurrent sobre la incongruència de la sentència apel·lada han de ser totalment desestimades. És cert que l'agent va sol·licitar en la demanda la suspensió cautelar de l'acte administratiu i que la Batllia no va fer cap pronunciament al respecte. Tanmateix, cal tenir en compte que la suspensió de la mesura d'expulsió en cas que l'interessat interposi recurs es produeix ex lege, com resulta de l'article 127.1 de la Llei qualificada d'immigració i, en darrer terme, de l'article 22 de la Constitució, de manera que no era necessària cap decisió judicial expressa. A més, la pròpia Administració ja havia reconegut aquests efectes suspensius.
Des d'un altre punt de vista, la hipotètica manca de resolució sobre una mesura cautelar no afecta de cap manera a la validesa de la sentència, ja que aquesta té un altre objecte, com és el de resoldre la qüestió de fons.
Per tot això, s'ha de desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar en els seus propis termes la sentència impugnada.
Setè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Julián contra la sentència dictada l'1 d'octubre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
