ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.6373aab6 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 103/21·29 novembre 2022·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2022 - ROJ: STSJAD 265/2022
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle103/21
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2022:265) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 29 de novembre del 2022 - ROJ: STSJAD 265/2022).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 29 novembre 2022 (n° 103/21) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 265/2022 (ECLI:AD:TSJADAD:2022:265)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència 84-2022, 29 novembre 2022, ROJ STSJAD 265/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:265 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Plusieurs agents de la fonction publique andorrane (MM. Porras et Ribes, Mme Gutierrez) ont contesté des actes du Gouvernement d'Andorre en date du 19 février 2020. Ces actes rejetaient leurs recours contre la décision implicite de rejet, née du silence de l'administration, de leur réclamation tendant à la reconnaissance du droit de percevoir le complément de gestion de l'accomplissement (« complement de millora ») qu'ils percevaient avant la reclassification de leurs postes de travail.
L'administration avait opposé l'extemporanéité de la réclamation. La redistribution du complément était intervenue en novembre 2003, alors que la réclamation n'avait été présentée qu'en septembre 2019.
Le Tribunal de Batlles, Section administrative, a partiellement fait droit à la demande par un jugement du 28 septembre 2021. Il a annulé les actes attaqués et ordonné la reprise de la procédure (« retroacció del procediment ») afin que le Gouvernement se prononce sur le fond. Il a considéré que la réclamation n'était pas tardive, car son fondement résidait dans la violation du principe d'égalité, laquelle n'était apparue qu'en 2019, lorsque l'administration avait reclassé d'autres postes sans suppression du complément.
Le Gouvernement, d'une part, et les agents, d'autre part, ont interjeté appel. La procédure s'est déroulée par conclusions écrites, la audience orale ayant été remplacée à la demande des parties (antécédent n° 5). Le Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, a été saisi sous le numéro de rôle TSJA-0000103/2021 (dossier n° 1000017/2020).
Question de droit
La décision soulève trois questions.
Le délai de la réclamation. Une action tendant à remettre en cause une redistribution indemnitaire ancienne, fondée sur la violation du principe d'égalité, peut-elle être regardée comme non tardive lorsque le terme de comparaison n'est apparu que par des actes postérieurs ?
La portée du principe d'égalité. Le principe d'égalité permet-il de contester la légalité d'un acte devenu ferme, dès lors que d'autres agents ont bénéficié d'un traitement différencié, et l'administration peut-elle se prévaloir de l'égalité de traitement pour étendre aux requérants une décision entachée d'illégalité ?
Les conséquences procédurales. La retroacció du procédé est-elle justifiée, et y a-t-il lieu à condamnation aux dépens ?
Solution et dispositif
Le Tribunal rejette les deux appels. Il confirme le jugement de première instance dans ses propres termes et ne statue p
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (103/21) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000017/2020.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació del Srs. Porras, Gutierrez i Ribes va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnaven els acords adoptats en data 19 de febrer de 2020, que van desestimar els recursos interposats per cadascun d'ells contra la desestimació presumpta per silenci administratiu de la reclamació en què sol·licitaven el reconeixement del dret a percebre el complement de gestió de l'acompliment que havien assolit amb anterioritat a la reclassificació del seu lloc de treball.
Les resolucions administratives impugnades van considerar que la reclamació era extemporània, ja que la redistribució del complement de millora s'havia fet el mes de novembre de 2003 i la reclamació no va ser presentada fins a setembre de 2019.
2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles ha estimat parcialment la demanda i ha anul·lat els acords impugnats, amb retroacció del procediment a fi que el Govern dicti una nova resolució sobre el fons de les sol·licituds dels agents.
La sentència ha considerat que, tot i que la reclamació dels interessats s'ha produït un cop transcorreguts més de 15 anys després de produir-se la redistribució del complement de millora, el fonament de l'acció exercitada en aquest cas rau en la vulneració del principi d'igualtat, ja que el Govern ha reclassificat l'any 2019 diversos llocs de treball, mantenint el complement de millora, de manera que l'acció no es pot considerar extemporània.
3.- La representació dels agents ha interposat recurs d'apel·lació contra la sentència del Tribunal de Batlles, el qual es fonamenta en els arguments següents:
El Govern només va sostenir en el seu escrit de contestació l'extemporaneïtat de la reclamació, de manera que, un cop descartada aquesta, la conseqüència necessària ha de ser l'estimació de la demanda.
En no formular arguments de fons, el Govern està reconeixent de forma tàcita que existeix un trencament del principi d'igualtat.
La retroacció del procediment donarà opció al Govern per articular els raonaments que hagués hagut de plantejar en aquest procés.
4.- La representació del Govern ha formulat també recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia, en base a les següents al·legacions:
Els agents pretenen la revisió d'un acte consentit des de fa quasi 16 anys, cosa que contravé el principi de seguretat jurídica.
El principi d'igualtat no permet analitzar la legalitat d'un acte que va ser consentit i és ferm. En cas contrari, es permetria la impugnació sense límit de temps de l'actuació administrativa.
La recepció dels butlletins de salaris comporta el coneixement i l'acceptació de la resolució administrativa sobre la redistribució del complement de millora.
5.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte del present recurs consisteix en examinar la legalitat de l'actuació administrativa, en virtut de la qual es va procedir a redistribuir el complement de millora que percebien els interessats, amb motiu de la reclassificació del llocs de treball que ocupaven.
Mentre que la representació del Govern considera que la reclamació formulada pels agents és clarament extemporània, ja que la redistribució es va produir l'any 2003 i la petició no es va presentar fins al 2019, tant els demandants com la sentència apel·lada afirmen que no es pot apreciar aquesta extemporaneïtat, ja que l'acció es basa en el trencament del principi d'igualtat, i aquest no es va manifestar fins que, en el transcurs de l'any 2019, el Govern va procedir a requalificar altres llocs de treball, sense que això comportés la pèrdua del complement de millora, a diferència del que havia succeït amb els demandants, segons la versió que exposen aquests darrers.
Tercer.- És evident que la reclamació dels agents s'ha formulat un cop ha transcorregut un notable lapse de temps des del moment en què es va procedir a redistribuir el complement de millora que venien percebent, i això en ocasió de la requalificació dels seus llocs de treball. En termes generals, la demanda s'hauria de considerar extemporània, d'acord amb els criteris exposats en la sentència d'aquest Tribunal núm. 34-2015, de 19 de juny, segons la qual:
"Per raons de seguretat jurídica, la legalitat dels actes administratius no pot ser impugnada sense cap límit en el temps. Una altra solució crearia una inseguretat jurídica que pertorbaria el funcionament de l'administració.
Aquests principis resulten de la jurisprudència d'aquesta Sala (Sentència 97/38 del 1 d'octubre del 1997, Recull, p. 168):
"Com és obvi, es produeix en aquest cas un conflicte entre la seguretat jurídica que fa impossible deixar oberta de manera indefinida la possibilitat d'impugnació a través d'un recurs, i el dret a la tutela jurisdiccional dels interessos afectats per la decisió administrativa, que seria merament il·lusòria si s'apliquessin els mateixos terminis d'impugnació que a les persones destinatàries d'una notificació en la forma ordinària.
És per això que, en aquests casos, cal atendre a la pròpia actuació de l'interessat i a l'abast del coneixement que pugui tenir del contingut de la resolució administrativa".
Tanmateix, tal com diu la sentència apel·lada, no es pot prescindir de l'element diferencial que suposa el fet que els agents fonamenten la seva reclamació inicial en el trencament del principi d'igualtat, que es causa de responsabilitat administrativa, segons l'article 59.3 del Codi de l'Administració. El terme de comparació no va aparèixer fins l'any 2019, quan es va procedir a requalificar altres llocs de treball, sense que això comportés la pèrdua del complement de millora, a diferència del que havia succeït amb els demandants, segons la versió que exposen aquests darrers.
En aquestes circumstàncies, la reclamació no es pot considerar extemporània, d'acord amb el criteri de la sentència d'aquesta Sala núm. 90- 2019, de 24 d'octubre, la qual afirma que:
"(... ) la conclusió ineludible és la de que el termini de prescripció s'inicia en el moment en què l'interessat té coneixement de que l'Administració ha donat un tractament diferencial als altres afectats. Encara que el conveni amb aquests darrers es va subscriure el 22 de juliol de 2011, no hi ha acreditació en les actuacions de que l'agent en tingués llavors un coneixement suficient. Ben al contrari, l'Administració li ve negar l'accés a l'esmentat conveni, segons resolució de 8 de gener de 2015 (... ), de manera que l'interessat no va conèixer el contingut del conveni en el mateix moment en què va ser subscrit.
(... )
En conseqüència, s'ha de descartar la prescripció invocada per la recurrent".
De fet, la reclamació dels agents es limita als tres anys anteriors a la data de la petició, ja que els mateixos admeten que ha prescrit el dret a sol·licitar el pagament de les quantitats que s'haguessin pogut meritar anteriorment.
En aplicació del criteri exposat, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'Administració general.
Quart.- Quant al recurs que formula la part agent, es defensa en el mateix que la desestimació de l'extemporaneïtat que al·lega el Govern ha de comportar automàticament el reconeixement de les seves pretensions, ja que l'Administració no va invocar cap altre motiu d'oposició.
Aquest argument no pot prosperar, atès que, segons una jurisprudència constant d'aquesta Sala, el principi d'igualtat s'ha d'aplicar amb respecte del principi de legalitat, de manera que no es pot pretendre que s'estenguin als demandants els efectes d'una resolució que no és ajustada a dret, pel fet que la mateixa s'hagi aplicat indegudament en altres casos que s'invoquen com a element de comparació.
En conseqüència, resulta necessari que l'Administració es pronunciï sobre el fons de la qüestió litigiosa i, en aquest sentit, és procedent la retroacció del procediment que ha acordat la sentència impugnada.
Procedeix, doncs, desestimar igualment el recurs d'apel·lació que formula la part agent.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar els recursos d'apel·lació que interposen respectivament el GOVERN D'ANDORRA i els Srs. Porras, Gutierrez i Ribes contra la sentència dictada el 28 de setembre de 2021 per la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles, que es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
