ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.4b63e33f · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
94/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 187/22·20 December 2022·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2022 - ROJ: STSJAD 313/2022
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket187/22
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2022:313) — En matière de droit_social, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 20 de desembre del 2022 - ROJ: STSJAD 313/2022).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 20 décembre 2022 (n° 187/22) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 313/2022 (ROJ), ECLI:AD:TSJADAD:2022:313
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD, Civil, 20 décembre 2022, ROJ : STSJAD 313/2022, ECLI:AD:TSJADAD:2022:313 (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Le Sr Mir ó a été engagé le 1er août 2019 en qualité de chef de cuisine au restaurant R, moyennant une rémunération brute mensuelle de 2 300 euros, complétée par un avantage en nature consistant en un repas quotidien. La relation de travail a pris fin le 15 mars 2021. Le litige portait sur le mode de rupture : le salarié soutenait avoir résilié le contrat pour un motif justifié par lettre, tandis que les employeurs, les Srs Vives et Esteban, affirmaient l'avoir licencié par lettre à la même date.
Le 26 avril 2021, le salarié a saisi la juridiction du travail d'une demande tendant au paiement, à titre principal, d'une indemnité pour résiliation justifiée ou, subsidiairement, pour licenciement injustifié, d'un montant de 5 818,65 euros, assortie d'intérêts légaux, de cotisations à la CASS et de dépens. La Sra Vives a conclu au rejet et formé une demande reconventionnelle en paiement de 1 158,90 euros au titre de quinze jours de préavis non exécutés. Le Sr Esteban a soulevé une exception de défaut de qualité pour défendre.
Par jugement du 9 juin 2022 (sentence de première instance), le juge a retenu la caducité de l'action reconventionnelle, accueilli partiellement la demande principale et jugé le licenciement injustifié. Il a condamné solidairement les défendeurs au paiement de l'indemnité prévue à l'article 92.1 de la Llei 31/2018 de relacions laborals. Les employeurs ont interjeté appel le 12 juillet 2022.
La Sala Civil du Tribunal superior de justícia, composée des magistrats Vincent Anière (président), Carles Cruz Moratones et Jaume Tor Porta (rapporteur), était saisie du recours sous le numéro 187/22.
Question de droit
Le litige en appel posait une question double.
En premier lieu, la Cour devait apprécier si la lettre de licenciement satisfaisait à l'exigence de précision des faits reprochés, condition nécessaire pour que le salarié puisse les contester utilement et pour que le juge puisse opérer le contrôle de proportionnalité de la sanction.
En second lieu, elle devait déterminer si les propos adressés par le salarié à l'employeur constituaient une faute susceptible de justifier le licenciement, au regard de la qualification de « maltraitance de parole ou faute grave de respect » prévue à l'article 99.1.f) de la Llei 31/2018, et si la sanction retenue était proportionnée au regard du contexte.
Les appelants contestaient, pour leur part, que les éléments de la lettre fussent trop généraux, et soutenaient que le comportement du salarié, qualifié d'injurieux et de vexatoire, justifiait la mesure prise.
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme le jugement de première instance. Elle opère d'abord une distinction de méthode, en rappelant que les points tranchés en première instance et non critiqués en appel (qualité pour défendre, mode de rupture, rejet de la demande reconventionnelle) échappent à son examen, en application du principe tantum devolutum quantum apellatum.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (187/22) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket187/22
Judgment Date20 December 2022
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000187/2022 ORIGEN: 3000354/2021 - 00
NIG: 5300542120210001235
PARTS:
Apel·lant: Srs. Vives i Esteban
Advocat: Sra. Querol
Apel·lat: Sr. Miró
Representant: Sra. Benitez
Advocat: Sr. Manzano
OBJECTE: Laboral, injúries greus a l'empresari
SENTÈNCIA 168-2022
Andorra la Vella, el 20 de desembre del 2022. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 187/22 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Jaume Tor Porta, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 26-4-2021, la representació processal del Sr. Miró va formular demanda laboral contra els Srs. Vives i Esteban, en reclamació d'indemnització per desistiment justificat o subsidiàriament acomiadament injustificat, sol·licitant es dicti Sentència condemnant solidàriament els demandats a:
satisfer al Sr. Miró, la quantitat principal de 5.818,65.-EUR; 2) pagar els interessos legals sobre la quantitat principal reclamada, a comptar del dia 16 de març del 2021 fins a la liquidació total del deute; 3) a cotitzar a la CASS, de la quantitat principal reclamada, fent-se càrrec cada part del percentatge que li correspongui i 4) al pagament de les costes processals, incloent honoraris d'advocat i de procurador.
2.- El 15-9-2021, la Sra. Vives contestava la demanda articulada oposant- se a les pretensions de la part demandant i formulava demanda reconvencional, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda, condemnant el Sr. Miró a pagar la suma de 1.158,90.- EUR, corresponent als 15 dies de preavís que el treballador no va donar a l'empresa, majorada dels interessos legals i les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a determinar en el moment processal oportú.
El Sr. Esteban, articulava excepció de manca de legitimació passiva i s'adheria a la contesta i demanda reconvencional que la Sra. Vives articulava, sol·licitant es dicti Sentència que, de forma principal, estimi l'excepció processal formulada, i de forma subsidiària, desestimi la demanda i estimi la demanda reconvencional interposada per la Sra. Vives, amb condemna de l'actor a l'abonament de les costes processals causades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador
3.- La representació processal del Sr. Miró va contestar la demanda reconvencional i l'excepció peremptòria de manca de legitimació passiva articulades pels demandats, interessant la seva desestimació amb imposició de les costes ocasionades als demandats.
4.- Practicats els mitjans de prova considerats necessaris i evacuats els respectius escrits de conclusions per les parts litigants, en data 9-6-2022 requeia Sentència amb la següent part decisòria:
"Primer.- Apreciar la caducitat de l'acció exercitada pels Srs. Vives i Esteban en la demanda reconvencional formulada envers el Sr. Miró.
Segon.- Estimar parcialment la demanda formulada pel Sr. Miró contra els Srs. Vives i Esteban.
Tercer.- Declarar que l'acomiadament disciplinari del Sr. Miró practicat per la part empresària esdevé injustificat, i condemnar solidàriament els Srs. Vives i Esteban a abonar al treballador la suma bruta de 5.818,65EUR en concepte d'indemnització prevista a l'article 92.1 de Llei 31/2018, del 6 de desembre, de relacions laborals, quantitat que meritarà interessos legals des de la fermesa de la present resolució.
Quart.- Informar que la quantitat bruta resultant d'aquesta sentència haurà de ser declarada (o complementada) i cotitzada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (art. 98.1 Llei 17/2008 de la seguretat social).
Cinquè.- Sufragar les despeses processals causades segons allò previst al darrer Fonament de Dret de la present decisió.
Sisè.- Notificar la present resolució a les parts així com a la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'acord amb l'establert a l'art. 290 de la Llei 24/2018, del 18 d'octubre, del Codi de procediment civil".
5.- Els Srs. Vives i Esteban, han formulat recurs d'apel·lació contra aquesta decisió i mitjançant escrit de 12-7-2022 interessen la revocació de la Sentència dictada per l'òrgan judicial d'instància i que en el seu lloc, es dicti Sentència desestimant la demanda, imposant a l'actor el pagament de les costes ocasionades, incloent-hi els honoraris d'advocat, de procurador i eventualment de Cañete.
6.- La representació processal del Sr. Miró s'ha oposat al recurs d'apel·lació articulat, sol·licitant al confirmació íntegra de la Sentència dictada per la Sra. Batlle, imposant al recurrent les costes ocasionades en aquesta alçada.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- El dia 1-8-2019 el Sr. Miró iniciava una prestació laboral en qualitat de cap de cuina en el negoci Restaurant R, percebent una retribució bruta de 2.300.- EUR mensuals, més l'avantatge material consistent en un àpat diari. No es discuteix que aquesta relació laboral s'extingia el dia 15-3-2021. La controvèrsia es plantejava inicialment en relació amb la concreta modalitat en què el contracte de treball va ser resolt. En efecte, el treballador defensava haver desistit justificadament mitjançant carta tramesa a l'empresari per l'empresa B i en canvi els demandats sostenien haver acomiadat el treballador a través de carta tramesa en la mateixa data a través de Cañete.
En aquest context i considerant el treballador que la seva decisió extintiva resultava anterior, articulava demanda laboral on reclamava la indemnització legal resultant del seu desistiment justificat incrementada dels interessos legal, i les costes.
La representació processal dels demandats consideraven en primer lloc que el Sr. Esteban no es trobava legitimat passivament per a ser part en el present judici. Tanmateix i després d'oposar-se a les pretensions de l'actor, la Sra. Vives articulava demanda reconvencional reclamant la condemna del Sr. Miró a satisfer una indemnització per la manca de preavís per a desistir del contracte de treball.
En la Sentència dictada es desestima en primer lloc l'excepció de manca de legitimació passiva articulada i tanmateix aprecia la caducitat de la reclamació articulada per la Sra. Vives en la seva demanda reconvencional. Quant al fons de la demanda formulada, raona que l'extinció del contracte de treball va intervenir mitjançant la carta d'acomiadament tramesa per l'empresari. No obstant considera que els fets en aquesta relatats no ostentaven la gravetat suficient com per a justificar la dràstica decisió adoptada, estimant la demanda, reconeixent el dret al treballador a obtenir la indemnització que en el seu escrit rector reclamava, amb interessos i costes.
I és contra aquest pronunciament que s'alça la representació processal dels Srs. Vives i Esteban, amb fonament als motius de recurs que seguidament s'expliciten.
Segon.- En primer lloc i a diferència del que se li retreu en la Sentència d'instància, considera que la carta enviada al treballador contenia un relat suficientment precís dels motius de l'acomiadament, i que els fets que es retreien al treballador havien estat degudament justificats i eren greus, el que al seu criteri justificava el seu acomiadament. Considera que la Sentència dictada incurria en error en la valoració de la prova, argumentant que el Sr. Miró va provocar una situació violenta i irrespectuosa i que el seu acomiadament resultava perfectament ajustat a dret.
Recordava en aquest sentit els pronunciaments d'aquesta Sala dictats en l'àmbit dels maltractaments de paraula (TSJC-142/2019, TSJC-90/2015 I tsjc-302/2018), considerant que el Sr. Miró amb la seva actitud el dia dels fets va lesionar greument els béns jurídics protegits pel precepte de referència, trencant la disciplina jeràrquica i l'harmonia en el lloc de treball i faltant greument al respecte als seus companys amb la seva actitud i al seu superior jeràrquic, lesionant els drets fonamentals del Sr. Esteban atès que les paraules proferides pel treballador tenien un component objectiu clarament injuriós i vexatori i amb un "animus injuriandi", amb la voluntat innegable de menystenir l'honor i la reputació del Sr. Esteban que s'aproxima a la calúmnia o difamació i que, al haver-se proferit davant d'altres treballadors, feien inviable el manteniment del treballador en la plantilla del restaurant, sense que el retard en el pagament del salari que sofria, puguin justificar l'actitud del treballador, que podia recórrer a altres mecanismes per fer valdre els seus drets abans de maltractar verbalment l'empresari en les modalitats en que ho va fer. En tot cas insistia en el fet que no es va tractar d'un moment puntual de pèrdua de nervis per part del treballador sinó que l'estat d'agressivitat va durar hores fins que es va apaivagar i durant aquest temps el treballador va insultar sense parar al Sr. Esteban.
Tercer.- En aquesta alçada no es qüestiona la resolució de l'òrgan judicial d'instància quan descarta l'excepció de manca de legitimació passiva del Sr. Esteban ni la desestimació de la demanda reconvencional articulada per la Sra. Vives. Tampoc, la representació processal del treballador discuteix en cap moment, la conclusió segons la qual el contracte de treball es va extingir mitjançant la carta d'acomiadament tramesa per l'empresari, descartant per via de conseqüència tota incidència de la carta de desistiment en l'extinció dels contracte de treball. Aquests pronunciaments adoptats per l'òrgan judicial d'instància no podran per tant ser revisats en aquesta alçada en mèrits del principi "tantum devolutum quantum apellatum".
Quart.- Pel que es refereix en primer lloc a la manca de concreció que amb caràcter general, la Sentència dictada atribueix a la carta d'acomiadament hem de compartir el raonament de la jutgadora "a quo". En efecte, la comunicació de tota sanció disciplinària ha d'intervenir formalment per escrit, i contenir un relat prou precís dels fets que es retreuen a l'assalariat per tal que aquest els pugui impugnar judicialment de manera eficaç, sense experimentar situacions d'indefensió.
En el present supòsit i malgrat l'extensió de la carta d'acomiadament en resulta que la majoria de circumstàncies que es reprotxen al treballador no han estat suficientment precisades, el que impedeix no tant sols el treballador impugnar-los sinó tampoc el Tribunal realitzar el control de proporcionalitat de la sanció aplicada. En efecte, la carta comença per retreure al treballador que una volta el Sr. Esteban va entrar a la cuina per a saludar als treballadors com ho feia de costum, el Sr. Miró "va començar a etzibar retrets, crítiques i insults contra el Sr. S, que en aquells moments es trobava absent, de forma agressiva, cridant i donant cops al mobiliari" i més endavant destaca que "el Sr. Esteban va intervenir per calmar la situació però vostè va començar a proferir insults i retrets cap a la seva persona, de forma agressiva i descontrolada, arribant els crits van fer intervenir el Sr. P, que es trobava a la Sala i que va intentar també calmar la situació". Es tracta aquest d'un relat genèric, limitat a la qualificació d'un fet sense però contenir una narració específica, concreta i objectiva sobre la naturalesa dels insults, retrets i crítiques en defecte de quina informació exacta, la qualificació realitzada per l'empresari en la carta resulta eixorca als efectes de caracteritzar una falta laboral i no permeten justificar una qualsevol sanció.
L'únic relat concret i precís que la carta realitza al respecte intervé més endavant quan es descriu: "No obstant, vostè no va desistir del seu comportament i va continuar descarregant insults desmesurats, i fins i tot amenaces de mort, atacant directament i sense motiu al Sr. S i al Sr. Esteban, què va rebre insults com "fill de puta" i "delinquent", entre altres". En efecte, i si bé l'àmbit objectiu concret de les amenaces de mort no es troba precisat, en canvi els insults han estat perfectament identificats, sense que en aquesta alçada, la representació processal del treballador qüestioni haver-los proferit.
Cinquè.- Aquesta Sala ha establert una línia doctrinal consolidada en relació amb la falta molt greu relativa als maltractaments de paraula o d'obra, l'abús d'autoritat o una falta greu de respecte i consideració a l'empresari, a les persones delegades per l'empresa, i també als altres assalariats i al públic en general prevista en l'art. 99.1.f) de la vigent Llei 31/2018 de relacions laborals (o anteriorment 104.6 del Codi de Relacions laborals) indicant que "(···) El bé jurídic protegit per aquest precepte consisteix en la disciplina jeràrquica inherent al contracte de treball, la convivència, l'harmonia i el respecte mutu en que han de desenvolupar-se les relacions personals entre els integrants de l'empresa, per raó de l'obligada comunitat que el treball crea entre les persones implicades en el procés productiu i finalment també protegeix la dignitat de la persona en general, dret fonamental de tots els integrants de la relació laboral, i que constitueix tant un dret com un deure bàsic per al treballador, que aquest darrer necessàriament ha de respectar.
Quant al concret comportament típic que a través del mateix es sanciona, els maltractaments de paraula i faltes greus de respecte, han de ser enteses com aquelles expressions que puguin ser proferides envers una persona amb la finalitat d'ofendre la seva moralitat, el seu honor o que siguin vexatories al respecte de la seva dignitat humana. No obstant, per a justificar l'acomiadament del treballador aquests maltractaments de paraula i faltes greus de respecte han de comportar un atac frontal a l'honor de la persona ofesa, amb entitat suficient per a entendre, raonablement, que afectarà la convivència en el treball i alhora és indispensable que l'actitud ofensiva del treballador sigui greu i culpable. En efecte, en atenció a la concepció subjectivista que impregna en el nostre ordenament la figura de l'acomiadament, hauran de valorar-se les circumstàncies que concorrien tals com, a títol il·lustratiu, el clima de tensió que podia existir entre ambdues parts (etc); i és que no totes les ofenses verbals mereixen la sanció de l'acomiadament sinó que aquesta es reservarà als supòsits en que s'ataqui injustament l'honor de les persones contra qui van proferides o estiguin destinades a ofendre'n la seva dignitat i sempre que les mateixes es realitzin en l'esfera del treball o amb ocasió d'aquest, pero sense que pugui fixar-se de manera objectiva o apriorística, sinó que s'han de relacionar amb el context en que es van proferir. És per aquest motiu que l'ús ocasional d'expressions que poden ser qualificades d'inapropiades no poden traduir-se de manera inercial i sense més, en l'acomiadament del treballador, sanció aquesta que ha de reservar-se per als incompliments dotats d'una significació especial per raó de la seva gravetat, transcendència i injustificat i sempre que la culpabilitat en ressurti de manera flagrant o patent, i no quan es vegi atenuada per un moment d'ofuscació o d'ira inadequats pero propis a un episodi de desfogament del treballador en reacció a una situació concurrent" (Sentència de 27-11-2018, rotlle TSJC-302/2018).
En la Sentència de 27-9-2019 (rotlle TSJC-131/2019) afegíem "La correspondència entre la sanció aplicada i la gravetat del comportament que es reprotxa al treballador haurà de ser verificada de manera individualitzada, al cas per cas, per la jurisdicció laboral, tenint en compte, d'una part la concreta conducta ofensiva en que l'assalariat ha incorregut (component objectiu) i per altra, l'adequació amb la sanció imposada especialment quan per a l'exercici del poder disciplinari, l'empresari gaudeix d'un ampli marge de maniobra quan a la graduació de les sancions segons la gravetat de la falta de que es tracti (cfr. art. 105 del CRL). I en aquesta activitat, la valoració dels components subjectius que han pogut intervenir en cada cas resulta transcendental, aixi per a determinar l'adequació de la sanció imposada, caldrà prestar especial atenció a les circumstàncies concurrents, com ara les expressions utilitzades, la inexistència de provocació prèvia, el context en que aquestes intervenien (····) i verificar així mateix si el concret comportament que s'imputa al treballador trenca de manera definitiva i irremeiable la convivència en l'empresa".
Cinquè.- Des d'aquesta perspectiva, l'element objectiu de la falta contemplada en l'art. 99.1.f) de la Llei de Relacions laborals resulta inqüestionable. En efecte, l'insult adreçat pel treballador a l'empresari, revestia una entitat suficient per a considerar que va atemptar a la seva dignitat i honor, varen ser proferides en un to violent i amb actitud agressiva.
Des de la perspectiva de l'element subjectiu, no pot obviar-se que aquestes expressions intervenien en un clima laboral particular. En efecte, resulta opportunament acreditat en les actuacions que d'ençà el mes de desembre del 2000, l'empresari incomplia reiteradament amb la seva obligació de pagar puntualment el salari al treballador (la retribució dels mesos de desembre del 2020 i gener del 2021 resultava pagada el 16-2-2021 i el salari del mes de febrer posterior, va ser parcialment pagat mitjançant dos pagaments a compte efectuats el dia 8 i 10 de març per import de 599,69.-
EUR cadascun d'ells), el que sense lloc a cap mena de dubtes comportava dificultats a l'assalariat en la gestió de la seva vida privada. El clima de tensió que d'aquest fet resultava en l'empresa conseqüència de la crisi, operava en aquest concret cas, com atenuant de l'actitud del treballador,
sense que en aquesta eventualitat, la seva conducta si bé reprovable i sancionable, no mereixia l'aplicació de la sanció màxima contemplada en la Llei per a les faltes molt greus.
En conseqüència, ha de considerar-se que l'òrgan judicial d'instància, en la Sentència dictada quan considerava que l'acomiadament del treballador era injustificat, ponderava degudament la falta comesa per l'assalariat amb les circumstàncies concomitants.
El recurs articulat per la representació processal dels Srs. Vives i Esteban haurà de veure's abocat al fracàs.
Sisè.- En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC haurà d'imposar- se a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat per la representació processal dels Srs. Vives i Esteban contra la Sentència 79-2022 dictada en data 9-6-2022 que confirmem íntegrament. Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
