ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.f5bec287 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
98/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 71/22·7 februari 2023·
Cassation partielle
STSJAD ANDORRA, a 07 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 52/2023
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI71/22
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:52) — En matière de droit_civil, la juridiction statue par cassation partielle et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 07 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 52/2023).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation partielle
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 07 février 2023 (n° 71/22) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation partielle).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation partielle), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
Par cette décision rendue le 07 février 2023 (n° 71/22), Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre) apporte une clarification structurante en matière de jurisprudence. Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 07 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 52/2023 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_partielle), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 07 février 2023 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (71/22) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Carles Cruz Moratones, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació processal del Sr. Villalba va formular demanda de separació contra la Sra. Pérez.
2.- El Tribunal de la secció civil ha dictat resolució en data 11.2.22 amb la següent part decisòria :
"Que estimant majoritàriament la demanda formulada pel Sr. Villalba contra la Sra. Pérez, ha de:
Primer.- Declarar la separació dels consorts Villalba Pérez, així com la dissolució del règim econòmic matrimonial.
Segon.- No fer cap pronunciament respecte d'una eventual atribució de la pàtria potestat i guarda i custòdia dels fills comuns ja majors
Tercer.- Atorgar a la filla comuna Mena una contribució als seus estudis superiors de 400 euros mensuals, amb augment anyal de l'IPC, a càrrec del seu pare, per mentre acrediti el seguiment amb un normal aprofitament dels seus estudis superiors, sense poder tenir una vida econòmica independent. De la mateixa manera, el pare haurà de fer-se càrrec del 80 % de despeses extraordinàries de na Mena, per mentre segueixi estudiant i no sigui econòmicament independent.
No efectuar cap consideració respecte al fill major Bueno, en relació al qual no ha estat decretada cap mesura tuïtiva.
Quart.- Atribuir l'ús del domicili que fou conjugal a favor de la Sra. Pérez, havent- se de fer càrrec del 100% de les despeses per consum propi que el que fou el domicili familiar a ella atribuït produeixi mentre segueixi ocupant la referida vivenda.
Cinquè.- Fixar que els litigants hauran de fer-se càrrec per meitats de les càrregues familiar: despeses comunitàries i les despeses presentades per la senyora Pérez en seu d'al·legacions.
SISÈ.- Atorgar una pensió compensatòria a la senyora Pérez d'un import de 300 euros que haurà de satisfer el senyor Villalba per una durada de tres anys a comptar de la notificació de la present resolució.
SETÈ.- Donar compliment a tot allò necessari a fi que, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, es practiqui la seva inscripció prop del Registre civil del Principat d'Andorra.
VUITÈ.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."
3.- Les representacions processals de la Sra. Pérez i del Sr. Villalba van formular recurs d'apel·lació contra la sentència de la Batllia.
Segons els arguments que exposen en els seus escrits, d'una banda la Sra. Pérez sol·licita que es revoqui la sentència i s'acordi següent :
fixar a càrrec del Sr. Villalba el pagaments dels estudis superiors generats per Mena, filla major però no econòmicament independent, en la seva totalitat incloent el pis de lloguer a Barcelona,
que el Sr. Villalba satisfaci l'import de 400 EUR mensuals per la manutenció de la seva filla amb el corresponent increment de l'IPC
una pensió compensatòria a càrrec del Sr. Villalba per import de 600EUR amb el corresponent increment de l'IPC, fins millora de la seva situació econòmica o durant mínim 10 anys a comptar de la resolució que es dicti.
D'altra banda, el Sr. Villalba sol·licita que es revoqui parcialment la sentència d'instància en el sentit de :
Revocar el pronunciament 6è de la sentència d'instància al considerar aquest part que l'import de la pensió compensatòria a favor de la Sra. Pérez hauria de ser d'un màxim de 200EUR mensuals i per màxim de 2 anys des de la sentència de 1a instància.
revocar parcialment el pronunciament 5è de la resolució apel·lada al considerar aquesta part que no es pot donar lloc a la reclamació formulada per la Sra. Pérez en concepte de despeses presentades en seu d'al·legacions per no haver formulat aquesta darrera demanda reconvencional i per quant la sentència de primera ens deixa en situació d'indefensió atès que no efectua una relació, ni una identificació clara i precisa de les despeses a les quals es refereix.
Confirmant la resta de pronunciaments de la resolució de 1a instància.
Sense fer especial pronunciament en relació a les costes processals.
4.- La representació processal del Sr. Villalba es va oposar al recurs de l'adversa i va demanar endemés del que va exposar en el seu recurs, la imposició de la totalitat de les costes ocasionades a la Sra. Pérez incloent els honoraris d'advocat i de procurador per la temeritat de les seves pretensions.
Altrament, la Sra. Pérez va contesta el recurs del Sr. Villalba oposant-s'hi i sol·licitant que es desestimés el recurs de l'adversa en la seva totalitat i es condemnés al Sr. Villalba al pagament de les costes processals ocasionades, atenent a que ens trobem davant una matèria exclusivament dinerària.
FONAMENTS DE DRET
PRIMER.- En el present procediment, la part agent Villalba reclama front la part defenent Pérez en demanda en la que sosté una petició de separació matrimonial i dissolució del règim econòmic matrimonial amb un seguit de determinades mesures definitives. Per la seva banda, la defenent coincideix amb la separació matrimonial discrepen d'algunes mesures definitives i considerar que cal donar-les un contingut diferent.
La sentència d'instància estima substancialment la demanda del Sr. Villalba. Contra tal decisió s'alcen les dues parts.
SEGON.- En el recurs del Sr. Villalba es discrepa i s'impugna la sentència en dos extrems: un, que la pensió compensatòria s'ha fixat en 300EUR i un període de 3 anys; l'altre en que no ha de pagar la meitat de les càrregues del matrimoni que fixa la sentència.
Per la seva banda, la defenent Pérez impugna la sentència en dos aspectes: un, que la pensió compensatòria ha de ser de 600EUR al mes i per una durada indefinida, o subsidiàriament per 10 anys; l'altre, que la despesa de la seva filla Mena relativa als costos dels seus estudis superiors també han d ser a càrrec del pare.
A continuació analitzarem els tres motius que han de ser decidits (un és comú als dos recursos (la pensió compensatòria).
TERCER.- La pensió compensatòria
Compartim plenament el Fonament Jurídic Setè de la sentència perquè recull de manera completa i extensa la nostra doctrina sobre aquesta classe de pensió i sobre la seva durada en casos no excepcionals.
Per tant, estem d'acord amb l'establiment de la pensió en favor de l'esposa, com ja ho està també el propi agent en la seva demanda però la proposa en un import de 200EUR mensuals durant dos anys.
Efectivament, cal tenir present que la solvència econòmica del marit és molt superior a la de l'esposa, la qual cobra una pensió d'invalidesa de 521EUR al mes i és compatible amb un treball remunerat. Que ara té 51 anys i que se li ha cedit l'habitatge copropietat del matrimoni que està totalment pagat; que el pare es fa càrrec de totes les despeses del manteniment del fill Bueno, major d'edat, que té un menyscabament de la seva capacitat del 54%; que el pare s'ha de procurar un habitatge propi doncs va deixar el domicili conjugal en 1.9.18; que també paga una pensió d'aliments de 400EUR mensuals per aliments de la seva filla Mena i que es farà càrrec de les despeses extraordinàries dels fills en un 80%. També tenim en compte que haurà de pagar els costos dels estudis superiors de Mena -com ja ve fent des del 5.12.18 en que es dictaren les mesures provisionalíssimes-.
En conseqüència, atenent a que ni la pensió compensatòria pot tenir com a finalitat la igualació dels patrimonis ni es pot exigir que la solidaritat postmatrimonial sigui il·limitada en el temps (llevat de supòsits molt excepcionals d'impossibilitat material d'autosostenir-se) i bé sigui un estímul que freni l'obligació proactiva de trobar feina.
En conseqüència, entenem que es compatible amb aquests aspectes que la pensió tingui una durada de 2 anys a partir de la data de la sentència d'instància, doncs ja ha transcorregut temps suficient des del desembre de 2018 per trobar feina. Ara bé, l'import de 300EUR mensuals entenem que cal mantenir-lo i era el que ja venia satisfent el marit per a sostenir les càrregues matrimonials.
QUART.- Despeses dels estudis superiors de Mena
Des de l'Aute de 5.12.18 de mesures provisionalíssimes, el Sr. Villalba ha estat fent-se càrrec en solitari de les despeses dels estudis superiors de la seva filla Mena, ja major d'edat, i a més una pensió alimentària de 400EUR al mes. Ara la sentència no fa pronunciament sobre els estudis superiors i la Sra. Pérez la impugna per aquest motiu. Després de no prosperar un recurs d'aclariment de la sentència en la qual es rebutja perquè no estava dins les pretensions de la mare, hem de dir que cal estimar el motiu perquè el pagament dels estudis superiors no va ser objecte de debat en la instància i que ja s'havia tractat en les mesures provisionalíssimes, resultant del tot insuficient la pensió fixada per fer front a les despeses d'estudis universitaris que el Sr. Villalba detalla en el seu recurs d'apel·lació. També llegim en la sentència al respecte que "per la qual cosa es manté l'ajuda econòmica per estudis superiors decretada en seu de mesures provisionals" (FJ Quart), cosa que porta a conclusió d'una errada involuntària perquè en aquesta seu de mesures provisionalíssimes es distingeix entre el finançament dels estudis superiors de Mena i una pensió alimentària. La primera està condicionada a que els segueixi cursant i amb aprofitament, i la segona respon en qualsevol cas al seu manteniment bàsic fins que no tingui autonomia econòmica. El motiu ha de ser estimat perquè així ja ha vingut satisfent el pare, sense cap oposició ni incompliment.
CINQUÈ.- Càrregues familiars enumerades per la part defenent
Es queixa el Sr. Villalba que en l'apartat Cinquè de la part dispositiva la sentència condemna a pagar la meitat "de les despeses presentades per la senyora Pérez en seu d'al·legacions" sense més precisions. Efectivament, per la forma genèrica que es resolt ja mereix que no pugui ser objecte d'execució en no determinar-se ni una suma líquida ni encara menys sense detallar els seus conceptes. Però per raons de fons tampoc pot ser confirmada, perquè el que relata la defenent en la seva contesta a la demanda (foli 68) han de ser despeses anteriors a l'1 de setembre de 2018 quan es va produir la separació de fet o, com a molt, des de que es va dictar l'Aute de 5.12.18. I resulta que el Sr. Villalba ja ha estat pagant 300EUR mensuals des de la data de l'Aute, cosa que suposa pels 4 anys transcorreguts que ha pagat 14.400EUR més del triple de la meitat de l'import nominal (4.574EUR) de les factures aportades (alguna com la de l'electricista que és de tres mesos posteriors a la ruptura) i hem de tenir en compte que des de l'Aute només li corresponia pagar la meitat de les despeses de comunitat. Si ara se li tornessin a fer pagar aquelles càrregues familiars, hi hauria una duplicitat i un enriquiment injust per part de la Sra. Pérez.
En conclusió, el motiu ha de prosperar i cal suprimir la frase "i les despeses presentades per la Sra. Pérez en seu d'al·legacions" ubicades en l'apartat Cinquè de la part dispositiva.
SISÈ.- A la vista de l'estimació parcial dels dos recursos i de la naturalesa d'aquesta classe de procediments, no fem imposició de costes en aquesta alçada.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- ESTIMAR PARCIALMENT els recursos d'apel·lació interposats per les representacions processals de la Sra. Pérez i dels Sr. Villalba contra la Sentència dictada per l'Hble. Batlles en data 11.2.2022, en el sentit d'incorporar l'obligació del Sr. Villalba a fer-se càrrec en solitari de les despeses d'estudis superiors i que la pensió compensatòria tingui una durada de dos (2) anys en lloc de tres (3) en el termes que fixa la part dispositiva de la sentència recorreguda, i mantenim la resta de pronunciaments.
Segon.- No fem pronunciament de les costes causades en aquesta alçada derivades d'aquest recurs.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.