ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.362ff717 · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
90/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 244/22·7 February 2023·
Cassation totale
STSJAD ANDORRA, a 07 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 62/2023
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket244/22
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:62) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par cassation totale et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 07 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 62/2023).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — cassation totale
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 07 février 2023 (n° 244/22) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (cassation totale).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (cassation totale), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
I. Faits, cadre procédural et anatomie des moyens
A. Origine du litige et prétentions des parties
Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Civil, 7 février 2023 (ROJ STSJAD 62/2023)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorre, Sala Civil, 7 février 2023, ROJ STSJAD 62/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:62) (Lire sur source officielle)
Faits et procédure
Par contrat du 1er juin 2013, M. Ayuso a donné à bail à M. Salas un local d'habitation, moyennant un loyer mensuel de 500 euros. La décision précise que ce contrat n'est pas contesté dans son principe.
Une première action en résolution pour impayé, introduite le 13 juillet 2020, a été éteinte par le paiement des loyers dus par le locataire, qui a « enervé » l'action (fonds, § 2). Des loyers de décembre 2021 et de janvier 2022 n'ont ensuite pas été acquittés à leur échéance, ce que le locataire ne conteste pas (fonds, § 3 et 9).
Le 14 janvier 2022, le locataire a consigné judiciairement, dans le cadre de cette première procédure, la somme de 1 000 euros, sans en préciser le motif (dossier, f° 30). Le 26 janvier suivant, lors d'un échange téléphonique avec le secrétaire judiciaire, il a indiqué que la consignation visait les loyers impayés (f° 31). Un virement bancaire a été effectué au profit du représentant du bailleur, reçu le 2 février 2022 (f° 33).
Le 28 janvier 2022, le bailleur a toutefois introduit une demande en résolution du bail pour défaut de paiement, selon la procédure abrégée. Le juge de première instance (Batlle) a fait droit à la demande par la sentence 88/2022. Elle prononçait la résolution du bail, la restitution de la possession, une indemnité d'occupation indue assortie d'intérêts au taux légal, et la condamnation aux dépens.
Le locataire a interjeté appel. Il soutenait, d'une part, que la décision de première instance était incongrue, car il n'avait jamais demandé une « nouvelle enervació » de l'action, mais invoquait l'extinction antérieure des loyers. D'autre part, il reprochait au bailleur une mauvaise foi, tenant à l'absence de mise en demeure extrajudiciaire préalable.
Le bailleur a conclu au rejet de l'appel.
Question de droit
La décision pose deux questions.
La première porte sur les conditions dans lesquelles la consignation de la dette de loyers libère le débiteur locataire de son obligation de paiement. Plus précisément, la Sala se demande si une consignation réalisée sans offre préalable de pa
Dans l'espèce soumise à l'appréciation de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, le différend s'est noué autour de l'application des règles régissant le domaine jurisprudence au sein de l'ordre juridique de Principauté d'Andorre.
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.- »
B. Déroulement de l'instance et structure des moyens soulevés
Saisie suivant les formes et délais prescrits par le droit processuel applicable devant les juridictions de Principauté d'Andorre, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra devait vérifier la régularité des moyens articulés ainsi que la qualification juridique exacte des faits constatés. La décision inscrite sous la référence STSJAD ANDORRA, a 07 de febrer del 2023 - ROJ: STSJAD 62/2023 confronte la thèse soutenue par le demandeur au recours aux constatations opérées par les juges du fond.
II. Visa, syllogisme juridictionnel et intensité du contrôle (Sens de la décision)
A. Le problème de droit et les textes de référence mobilisés
La question déterminante posée à Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consistait à déterminer dans quelle mesure les constatations opérées au fond et l'interprétation des textes invoqués justifiaient la solution retenue (cassation_totale), au regard des exigences d'équilibre probatoire et de légalité matérielle. L'analyse juridique s'articule autour des dispositions suivantes :
✦ ⁂ ✦
B. Articulation du syllogisme et qualification de la nature du contrôle
Pour trancher le litige, Tribunal Superior de Justícia d’Andorra procède à une confrontation rigoureuse entre la majeure normative et la mineure factuelle :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades. »
Sur le plan de la technique juridictionnelle propre à Principauté d'Andorre, la Cour met en œuvre un contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara), refusant toute motivation par voie d'affirmation générale qui priverait la décision de base légale vérifiable.
III. Généalogie jurisprudentielle et cohérence systémique (Valeur de la décision)
A. Dispositif et positionnement dans la lignée jurisprudentielle
Au terme de sa démonstration, la juridiction prononce son dispositif dans les termes suivants :
Extrait certifié — Reproduction verbatim
« Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem. »
Sur le plan généalogique, cet arrêt s'inscrit dans une dynamique de consolidation et de précision méthodologique de la jurisprudence de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra en Principauté d'Andorre. Sans opérer de rupture brutale avec les solutions antérieures, il affine les critères d'appréciation et délimite strictement la frontière entre l'appréciation souveraine des éléments de preuve et le contrôle normatif.
IV. Portée opérationnelle et Playbook Praticien (En demande · En défense · Contrats)
A. Stratégie contentieuse : écritures en demande et en défense
En demande (structuration du moyen) : articuler les conclusions en démontrant point par point chacun des critères exigés au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre ; produire les pièces matérielles datées et éviter toute allégation générale non corroborée ;
En défense (neutralisation et distinguishing) : opposer l'absence de caractérisation cumulative des conditions légales ou opérer une distinction factuelle (distinguishing) en démontrant que les circonstances de l'espèce diffèrent du cadre tranché le 07 février 2023 par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra ;
Ingénierie contractuelle et audit d'actes : mettre à jour l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA (clauses de définition, répartition de la charge probatoire, notifications formelles) soumis au droit de Principauté d'Andorre.
B. Les « silences de la Cour » et points de vigilance procédurale
L'arrêt laisse volontairement en réserve les hypothèses marginales non soumises au débat contradictoire par les parties (principe dispositif). Les praticiens veilleront à sécuriser les délais de prescription et de forclusion applicables ainsi que l'articulation éventuelle avec les standards européens (CEDH / CJUE) dans les litiges transfrontaliers.
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (244/22) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket244/22
Judgment Date7 February 2023
Holding / DispositionCassation totale
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA
Sala Civil
TSJC.- 0000244/2022 ORIGEN: 5000041/2022 - 00
NIG: 5300542120220000150
PARTS:
Apel·lant: Sr. Salas
Advocat: Sr. Escolano
Apel·lat: Sr. Ayuso
Representant: Sra. Garzón
Advocat: Sr. Pera
OBJECTE: Arrendaments urbans, requisits que ha de reunir la consignació de la renda per a alliberar el deutor arrendatari del seu pagament.
SENTÈNCIA 012-2023
Andorra la Vella, el 7 de febrer del 2023. En nom del Poble Andorrà.-
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 244/22 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. JAUME TOR PORTA, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El 28-1-2022, la representació processal del Sr. Ayuso, formulava demanda pel procediment abreujat contra el Sr. Salas, sol·licitant es dictés Sentència declarant resolt el contracte d'arrendament atorgat el dia 1-6- 2013; condemnant-lo a abandonar la unitat arrendada; a satisfer la quantitat reclamada, el pagament d'una indemnització en concepte d'ocupació indeguda concretada en les mensualitats generades fins a l'efectiu retorn de la possessió i a satisfer els interessos generats per les quantitats i conceptes indicats. També sol·licitava que se'l condemnés a pagar les costes processals ocasionades.
2.- El 21-2-2022, el Sr. Salas contestava la demanda oposant-se a les pretensions de la part actora, sol·licitant es dictés Sentència desestimant la demanda i imposant a la part demandant, el pagament de les costes ocasionades.
3.- Finalitzat el tràmit d'al·legacions i, en seguiment de l'article 283 CPC, en data 1 de març del 2022 es dictà aute admetent la prova proposada. En unitat d'acte i, d'acord amb l'article 283.3 CPC, es declarà el procediment vist per sentència sense necessitat de procedir a la celebració del judici oral.
4.- Per Sentència 88/2022 es decidia:
"1.- Declarar la resolució del contracte d'arrendament subscrit l'1 de juny del 2013 entre el Sr. Ayuso i el Sr. Salas i que té com objecte la unitat immobiliària radicada al pis 0 del Xalet X, a la carretera C núm. 00, de la parròquia de Sant Julià de Lòria.
2.- Condemnar al Sr. Salas al retorn de la possessió de la unitat arrendada al Sr. Ayuso. Tots els béns introduïts en la unitat arrendada per part de l'arrendatària, que no hagin estat enretirats al moment en que es procedeixi al retorn de la possessió, ja sigui un retorn voluntari o mitjançat llançament judicial, quedaran a lliure disposició de la part arrendadora.
3.- Condemnar al Sr. Salas a pagar a la part agent a satisfer en concepte d'indemnització per ocupació indeguda els lloguers generats entre el mes de febrer del 2022 i fins a la data en que es procedeixi al retorn de la possessió de la referida unitat a la part arrendadora. Les mensualitats que es vagin generant en concepte d'indemnització per ocupació indeguda es veuran incrementats amb els interessos al tipus legal, meritats a comptar del venciment dels corresponents rebuts i per tant a partir del dia 6 de cada mes.
4.- Imposar a la part defenent el pagament de la totalitat de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'intervenció lletrada i de procuració"
5.- El Sr. Salas ha articulat recurs d'apel·lació contra l'anterior decisió, sol·licitant es dictés nova resolució en aquesta alçada disposant la seva revocació i en el seu lloc desestimant la demanda amb imposició de les costes ocasionades en ambdues instàncies al Sr. Ayuso.
6.- La representació processal del Sr. Ayuso s'ha oposat al recurs articulat interessant la seva desestimació íntegra, imposant a la part recurrent, el pagament de les costes ocasionades.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- No es discuteix en aquesta alçada, que per contracte d'1-6-2013, el Sr. Ayuso arrendava al Sr. Salas el XXXX i que quan intervenia la demanda, la renda ascendia a 500.- EUR mensuals.
També s'admet que amb anterioritat al present litigi, el Sr. Ayuso va interposar una primera demanda (13-7-2020) reclamant, la resolució del contracte per impagament de la renda pactada per l'arrendatari. En aquest procediment l'arrendatari enervava l'acció, abonant les rendes que devia.
Tampoc es discuteix que mesos més tard, concretament el desembre del 2021 i gener del 2022, el Sr. Salas no va pagar la renda quan corresponia. Això no obstant, el 14 de gener del 2022, l'arrendatari consignava en el marc d'aquell expedient en què havia enervat l'acció, la suma de 1.000.- EUR corresponent a la renda dels mesos indicats perquè fos oferta a la part arrendadora, i que aquesta va rebre'n el pagament efectiu el dia 2-2-2022.
Finalment, resulta degudament justificat que el dia 28-1-2022, el Sr. Ayuso, articulava la demanda que ha originat el present procediment, demanant la resolució del contracte d'arrendament per manca de pagament de la renda. En aquest procediment, l'arrendatari s'oposava a les pretensions del demandant argüint, en primer lloc, que abans de la interposició de la demanda (el dia 14-1-2022) havia consignat a favor del Sr. Ayuso els 1.000EUR ara reclamats. En segon lloc, invocava la mala fe de l'adversa, perquè no li havia reclamat extrajudicialment el pagament de la suma deguda amb anterioritat.
La Sentència dictada pel Batlle, estima la demanda i ho fa, descartant, en primer lloc, la viabilitat d'una nova enervació de l'acció. D'altra part nega que l'actuació de la part arrendadora intervingués amb mala fe.
Segon.- El recurrent s'alça contra aquesta decisió sostenint en primer lloc que la decisió Batlle resultava incongruent atès que en cap cas s'havia plantejat una nova enervació de l'acció sinó que simplement s'explicava que les rendes que en la demanda es reclamaven ja havien estat pagades abans d'instar-se el procediment.
D'altra part, insistia en la mala fe de l'arrendador, que atribuïa a l'absència d'un requeriment extrajudicial previ, que al seu criteri hauria permès acreditar que les rendes ja es trobaven satisfetes quan s'instava el procediment d'autes.
Tercer.- La incongruència que la part recurrent atribueix a la Sentència d'instància resulta inqüestionable atès que la part arrendatària en cap cas sol·licitava una nova enervació de l'acció, sinó que l'argument obstatiu o impeditiu principal que articulava passava per invocar que les rendes reclamades ja es trobaven pagades quan intervenia la reclamació judicial d'autes, argument aquest que no ha estat examinat i que obliga la Sala a valorar, per tal d'atorgar a la part recurrent una resposta completa, d'acord amb el seu dret fonamental al procés degut.
Per tal de procedir a l'abordatge d'aquesta qüestió, començarem per destacar que no es qüestiona que l'arrendatari no va satisfer la renda dels mesos de desembre del 2021 i gener del 2022 quan corresponia. No obstant, resulta degudament justificat que el 14-1-2022 consignava judicialment en un procediment judicial anterior seguit entre les mateixes parts i el mateix objecte, la suma de 1.000.- EUR sense precisar però cap concepte (foli 30), esmenant però aquesta mancança el dia 26-1-2022 en la conversa telefònica mantinguda amb el secretari judicial corresponent (foli 31). A partir d'aquest moment, es realitzava una transferència bancària en benefici de la representació processal de l'arrendador, que rebia en el seu compte el dia 2-2-2022 (foli 33).
Hem de recordar que la consignació constitueix el mitjà coactiu que disposa el deutor front al creditor, per a satisfer el seu interès en el compliment d'una obligació, alliberant-se del deute en aquells supòsits en què el creditor s'hagi negat a rebre la prestació o quan resulti impossible fer-la efectiva. Quant a la naturalesa del dipòsit judicial, en l'Aute de 22-4-2004 dictat en el rotlle TSJC 173/2003, indicàvem: "la part que efectua el dipòsit esdevé deutora d'una prestació de donar a favor de la part agent. I com a deutora la forma d'aconseguir alliberar-se de la seva situació de subjecció, extingir el deute i satisfer l'interès del creditor no és altra que la de portar a terme el pagament o solutio. Si, per el contrari, desitja procedir a la consignació com a subrogat del pagament (STSJA 22-9-2000), per tal que tingui lloc un efecte alliberatori cal que concorrin els pressupòsits de l'esmentat subrogat del pagament. I en aquest ordre d'idees, s'ha d'assenyalar que la consignació requereix per a desenvolupar el seu efecte alliberatori que vagi precedida de l'oportú oferiment de pagament, de tal manera que la consignació, precedida de l'oferiment de pagament, esdevé possible quan el creditor no coopera amb el deutor per a possibilitar l'alliberament d'aquest darrer. És en aquests casos on el creditor incompleix la seva càrrega de cooperació, que el deutor pot alliberar-se oferint, en primer terme la totalitat del que es deu (Codi 8,43,9), i, solament, quan no s'accepta l'oferiment, consignant la prestació deguda. Aleshores, si concorren els dos pressupòsits, el deutor s'allibera de la seva prestació i trasllada el risc de la pèrdua o destrucció del bé al creditor, a l'igual que no es col·loca en situació de morositat (Digest 13,5,17)"
Si aquestes indicacions les traslladem al concret supòsit que ara examinem en resulta que malgrat que l'arrendatari consignés en data 14-1-2022 l'import que en concepte de rendes impagades devia, aquesta actuació no va trobar-se precedida per cap mena d'oferiment anterior o previ al creditor arrendador, creditor que només va tenir coneixement de l'existència del pagament realitzat, quan el dia 2-2-2022, la seva representació processal va rebre una transferència pel seu import quan, però l'arrendador ja havia articulat la demanda judicial que originava el present procediment.
En aquesta situació, tot ens porta a considerar que quan el dia 28-1-2022 la representació processal del Sr. Ayuso introduïa el seu escrit rector, el deutor no s'havia alliberat regularment de la seva obligació de pagament quedant, per tant, reunits els requisits exigits per al triomf de l'acció resolutòria que s'articulava i que ha estat acollida pel Jutjador "a quo", si bé per altres raons que aquelles que en la resolució dictada s'esmenten.
Tercer.- Pel que es refereix a la mala fe que s'atribueix a l'arrendador per no haver articulat un requeriment extrajudicial abans d'iniciar el present procediment, destacarem que segons el contracte de pagament subscrit, el pagament de la renda havia d'intervenir dins dels 5 primers dies del període corresponent, al domicili de la part arrendadora o, en la forma alternativa que les parts convinguin, configurant-se com una prestació a càrrec del deutor, amb el benentès que essent un deute cert, líquid que s'anava reproduint en el temps cap mena d'interpel·lació judicial prèvia per part del creditor resultava necessària.
En conseqüència, tampoc l'argument que s'avançava sobre aquesta qüestió podia prosperar.
Quart.- En mèrits de les previsions de l'art. 354.2 del CPC, escau imposar al litigant vençut les costes derivades del recurs articulat.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació articulat pel Sr. Salas contra la Sentència 88/2022 quina part dispositiva confirmem íntegrament.
Segon.- Imposem a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.