ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.0420841d · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
96/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 35/22·3 March 2023·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 03 de març del 2023 - ROJ: STSJAD 77/2023
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket35/22
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:77) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 03 de març del 2023 - ROJ: STSJAD 77/2023).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 03 mars 2023 (n° 35/22) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 77/2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:77)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, sentència n° 6-2023, 3 mars 2023, ROJ STSJAD 77/2023, recours n° 35/22 (Lire sur source officielle)
Note de référence : la métadonnée « Juridiction andorrane, — » fournie ne permet pas d'identifier la décision. La référence ci-dessus est reconstituée à partir du texte intégral (ROJ, ECLI, numéro de recours et de sentence).
Faits et procédure
Un salarié de la société Escolano a été victime, le 8 avril 2018, d'un accident du travail sur une mini-chargeuse. Selon les constatations reprises par la Sala, la machine était dépourvue de deux taquets de maintien, et les barres de sécurité censées bloquer les commandes en position verticale ne fonctionnaient pas correctement. Le salarié, en remontant dans la machine sur une chaussée enneigée, a glissé et actionné accidentellement la commande de la pelle, qui l'a coincé contre la cabine et lui a causé une fracture du bassin.
Par résolution du 1er février 2021, confirmée sur recours par le Conseil d'administration de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) le 25 mai 2021, la CASS a qualifié l'accident de conséquence d'une falta inexcusable de l'employeur et a réclamé une cotisation supplémentaire de 30 292,99 euros, décomposée en 327,34 euros mensuels pendant 92 mois et une dernière cotisation de 177,71 euros.
Le Tribunal unipersonnel du Batlle, par sentence du 8 mars 2022, a rejeté le recours de la société. Celle-ci a interjeté appel devant le Tribunal supérieur de justice (Sala Administrativa), qui a statué le 3 mars 2023.
Question de droit
La Sala devait trancher deux questions :
Question de droit intertemporel : quelle rédaction de l'article 91 de la Llei de la seguretat social devait s'appliquer à un accident survenu en 2018, alors que la Llei 6/2019 du 31 janvier 2019 avait modifié ce texte ?
Question de fond : l'absence de dispositifs de sécurité sur la machine, combinée à la défaillance des barres de verrouillage, caractérisait-elle une falta inexcusable de l'employeur, nonobstant les fautes alléguées du salarié (absence d'habilitation, imprudence, alcoolémie, abandon de la machine en marche) ?
Solution et dispositif
Sur le droit applicable. La Sala écarte la version issue de la Llei 6/2019. Elle relève que l'accident est antérieur à cette réforme et retient le texte alors en vigueur, qui définissait la falta inexcusable comme « la falta comesa per l'empresari per imprudència o negligència sense tenir en compte les regles elementals de seguretat establertes en la normativa vigent ». Elle précise que la CASS ne contestait pas cette interprétation. Le nouvel alinéa, qui attache la qualification à la sanction ou à la déclaration judiciaire de responsabilité, ne pouvait donc pas fonder la décision.
Sur l'appréciation de la faute. La Sala rappelle que la commission d'une infraction grave en matière de sécurité au travail n'emportait pas nécessairement falta inexcusable sous l'empire du texte antérieur. L'appréciation doit être faite in concreto, en fonction des circonstances de chaque espèce, et l'article 91 ne saurait être regardé comme d'application exceptionnelle, les employeurs ayant une responsabilité particulière en matière de sécurité des salariés. Elle s'appuie à cet égard sur les arrêts n° 1-2016 du 28 janvier 2016 et n° 51-2018 du 22 juin 2018.
Sur les faits. Le tribunal écarte la version de l'appelante selon laquelle le salarié n'était pas autorisé à conduire la machine. Il retient le procès-verbal d'inspection et les déclarations du gérant, qui indiquaient que l'opérateur allait ranger la machine au magasin. Il applique le principe selon lequel les déclar
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (35/22) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket35/22
Judgment Date3 March 2023
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 2000045/2021 Núm. de Rotlle: TSJA-0000035/2022
SENTÈNCIA 6-2023
PARTS:
Apel·lant: Escolano
Representant: Sra. Conde
Advocat: Sr. Conde
Apel·lat: CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS)
Representant: Sr. Calderón
Advocada: Sra. Ferreras
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 3 de març de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000045/2021.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 35/22 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El legal representant de la societat Escolano va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava la resolució del Consell d'Administració de 25 de maig de 2021, que havia desestimat el recurs formulat contra una prèvia resolució d'1 de febrer de 2021, que va considerar que l'entitat agent havia comès una falta inexcusable en l'accident laboral ocorregut el 8 d'abril de 2018 al Sr. Pulido, i li va reclamar una cotització suplementària d'un import de 327,34 EUR durant un període de 92 mesos, més una darrera cotització suplementària de 177,71 EUR, o bé l'import total de 30.292,99 EUR.
La sentència del Tribunal unipersonal del Batlle de 8 de març de 2022 va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de l'entitat agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
La sentència apel·lada es fonamenta en la modificació que va introduir la Llei 6/2019, de 31 de gener, en la redacció de l'article 91 de la Llei de la seguretat social. Ara bé, aquesta modificació legislativa és posterior als fets en què es basen les resolucions impugnades, de manera que no resulta d'aplicació en aquest cas.
La prèvia imposició d'una sanció en matèria de seguretat en el treball no determina l'existència d'una falta inexcusable de l'empresari, en el sentit de l'article 91 de la Llei de la seguretat social, sinó que s'han de valorar les circumstàncies del cas.
En aquest supòsit, no es va acreditar el que realment va passar. Tanmateix, s'ha de tenir en compte que el treballador no estava autoritzat a conduir la màquina mini-carregadora; que aquell va deixar la pala a mitja alçada i no va parar la màquina; que havia nevat abundosament i l'operari va relliscar al sortir de la màquina; i que es trobava sota la influència de begudes alcohòliques.
L'actuació del treballador impedeix considerar que s'hagi produït una falta inexcusable de l'empresari, ja que l'accident va ser causat per l'exclusiva imprudència del primer.
3.- La representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:
La recurrent incur en error quan considera que el treballador presentava un grau d'alcoholèmia de 2,53 g/l, quan en realitat era de 0,253 g/dl.
La màquina mini-carregadora que conduïa l'operari accidentat presentava carències a nivell de seguretat, per l'absència dels dos mànecs de subjecció i l'incorrecte funcionament de les barres de seguretat que bloquegen els comandaments, cosa que va provocar l'accident.
Les declaracions realitzades davant de la Inspecció de Treball permeten apreciar que el treballador es disposava a guardar la màquina al magatzem de l'empresa, i no es pot sostenir ara que no actuava segons les instruccions de l'empresari.
La pretesa negligència de l'operari no pot eximir l'agent de la seva responsabilitat, que constitueix una falta inexcusable.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Constitueix l'objecte d'aquest procés l'examen de la legalitat de les resolucions de la Caixa Andorrana de Seguretat Social d'1 de febrer i 25 de maig de 2021, que van considerar que l'entitat agent havia comès una falta inexcusable en l'accident laboral ocorregut el 8 d'abril de 2018 al Sr. Pulido, i li van reclamar una cotització suplementària d'un import de 327,34 EUR durant un període de 92 mesos, més una darrera cotització suplementària de 177,71 EUR, o bé l'import total de 30.292,99 EUR.
Aquesta decisió es fonamenta en l'article 91 de la Llei de la seguretat social, en considerar que l'accident havia estat causat per una falta inexcusable de l'empresari, consistent en la manca de mesures de seguretat en la màquina mini-carregadora que conduïa el treballador, ja que faltaven dos mànecs de subjecció i, a més, no funcionaven correctament les barres de seguretat que tenien la funció de bloquejar els comandaments de la màquina, cosa que va provocar l'accident, quan l'operari va relliscar a la neu i va caure sobre aquests comandaments, de manera que es va posar en marxa la pala, atrapant el treballador entre la pala i la cabina de la màquina, i produint-li una fractura de pelvis.
Tercer.- S'ha de determinar en primer lloc quina és la redacció de l'article 91 de la Llei de la seguretat social que s'ha d'aplicar en aquest cas. La sentència apel·lada parteix del text resultant de la modificació introduïda per la Llei 6/2019, de 31 de gener, segons la qual:
"3. S'entén per "falta inexcusable" la falta comesa per l'empresari per imprudència o negligència sense tenir en compte les regles elementals de seguretat establertes en la normativa vigent. S'entén igualment per "falta inexcusable" la comissió d'una falta greu o molt greu d'acord amb la normativa de seguretat i salut en el treball, així com la comissió d'una imprudència o negligència que comporti la declaració de responsabilitat de l'empresa per part dels tribunals".
En virtut d'aquest darrer incís, la sentència considera que, en haver estat sancionada l'empresa per la comissió d'una falta greu en matèria de seguretat i salut en el treball, s'imposa la qualificació de falta inexcusable als efectes de l'article 91 de la Llei de la seguretat social.
Ara bé, aquesta modificació legislativa és posterior als fets que estan en la base de les resolucions impugnades, ja que l'accident de treball es va produir el 8 d'abril de 2018. En conseqüència, resulta aplicable el text legal vigent en aquell moment, el qual es limitava a establir que:
"3. S'entén com a "falta inexcusable" la falta comesa per l'empresari per imprudència o negligència sense tenir en compte les regles elementals de seguretat establertes en la normativa vigent".
De fet, la representació de la CAIXA ANDORRANA DE SEGURETAT SOCIAL (CASS) no s'oposa a aquesta interpretació.
D'aquesta manera, la prèvia comissió d'una infracció greu o molt greu en matèria de seguretat i salut en el treball no determinava ineludiblement en aquell moment l'existència d'una falta inexcusable de l'empresari, sinó que caldrà apreciar si concorre o no aquesta darrera en funció de les circumstàncies del cas, tal com havia declarat la jurisprudència d'aquesta Sala respecte de l'article 91 de la Llei de la seguretat social, en la redacció anterior a la modificació introduïda per la Llei 6/2019.
Quart.- Tal com resulta de la sentència núm. 1-2016, de 28 de gener:
"Aquesta Sala ha jutjat, en vàries ocasions, que les empreses tenen una responsabilitat particular per assegurar la seguretat dels assalariats. En conseqüència, les disposicions de l'article 91 no poden ser considerades com d'aplicació excepcional. Però, s'ha d'acreditar l'existència d'una "falta inexcusable de l'empresari".
L'apreciació de l'existència de la "falta inexcusable" ha de realitzar-se "in concreto", en funció de les circumstàncies de fet de cada cas (v. la redacció de la sentència 52/2014 d'aquesta Sala, pàgina 5: "... en les circumstàncies del cas...").
En sentit anàleg, la sentència núm. 51-2018, de 22 de juny, va declarar que:
"Resulta de la jurisprudència d'aquesta Sala que no tota infracció de la normativa en matèria de seguretat i higiene en el treball comporta directament la possibilitat d'aplicació de l'article 91 de la Llei 17/2008, ja que es tracta de supòsits de diferent naturalesa, sancionadora i indemnitzatòria.
Per consegüent, l'aplicació de l'article 91 es fonamenta en l'examen de les circumstàncies de fet de cada cas (sentència 1-2016 del 28 de gener de 2016)".
Cinquè.- En aquest supòsit, no es pot acceptar l'exposició de fets que conté el recurs d'apel·lació, segons el qual el treballador accidentat no estava autoritzat a conduir la màquina mini-carregadora i que, malgrat això, aquell ho va fer per tal de recollir els contenidors d'escombraries d'un edifici, activitat que tenia contractada la societat recurrent. En efecte, com es desprèn de l'acta d'inspecció (folis 179 i 182), l'operari anava a guardar la màquina al magatzem, i així ho afirma el propi gerent de l'empresa, el qual no va fer llavors cap indicació sobre que el treballador no estigués autoritzat per conduir la màquina. Davant d'aquesta discrepància, han de prevaler lògicament les manifestacions efectuades in tempore non suspecto, és a dir, les més immediates al moment de produir-se l'accident, en què s'actua amb una major espontaneïtat i, per tant, resulten més creïbles.
En conseqüència, s'ha de concloure que l'operari anava a guardar la màquina i que va baixar de la mateixa per tal d'obrir la porta del magatzem, deixant el motor en marxa i la pala carregadora a mitja alçada. En tornar a pujar a la màquina, va relliscar per causa de la neu acumulada i va accionar de forma accidental el comandament manual de la pala, que va baixar, atrapant-lo entre la mateixa i la cabina, amb el desafortunat resultat de patir una fractura de la pelvis.
Del contingut de les actuacions es desprèn que el treballador va actuar de manera incorrecta, ja que va baixar del vehicle deixant el motor en marxa. Al mateix temps, consta que presentava un important grau d'alcoholèmia de 253 mg/dl (foli 218), que devia coadjuvar en la producció de la caiguda.
Tanmateix, tot i ser certes aquestes circumstàncies, l'accident no s'hauria produït si les mesures de seguretat de la màquina mini-carregadora haguessin funcionat en les degudes condicions. Es tracta d'un model que havia de comptar amb la presència de dos mànecs o suports al costat de la porta d'accés, que havia estat retirada. Aquests mànecs haguessin fet possible que l'operari es subjectés en el moment d'accedir a l'interior del vehicle. Ara bé, aquests suports havien estat eliminats, sense que s'ofereixi cap raó justificativa.
A més, i com a argument més rellevant, la màquina comptava amb unes barres de subjecció que, quan es posaven en posició vertical tant per accedir com per sortir del vehicle, havien de bloquejar la palanca de comandament. Però, en el moment de l'accident, aquestes barres de subjecció no funcionaven correctament, de manera que no van complir la seva funció de bloqueig del comandament manual. En conseqüència, quan l'operari va relliscar i va caure sobre aquesta palanca de comandament, la pala es va posar en funcionament i va atrapar-lo contra la cabina, amb el resultat lesiu que abans s'ha exposat.
Resulta evident que aquesta funció de les barres de subjecció, que havien de bloquejar la palanca de comandament quan l'operari estava fora del vehicle i se situaven en posició vertical, constitueix una mesura essencial de seguretat, que hagués impedit que la pala del vehicle es posés en marxa de forma accidental, com va succeir en aquest cas.
En conseqüència, el mal funcionament d'aquest important mecanisme de seguretat, junt amb l'absència dels mànecs de subjecció, constitueix una falta inexcusable de l'empresari, en el sentit de l'article 91 de la Llei de la seguretat social, ja que té la finalitat de protegir el treballador de les seves pròpies imprudències i havia d'evitar la producció d'un accident encara que l'operari baixés del vehicle amb el motor en marxa.
Procedeix, doncs, desestimar el recurs i confirmar la sentència apel·lada.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa l'entitat Escolano contra la sentència dictada el 8 de març de 2022 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
