STSJAD ANDORRA, a 07 de març del 2023 - ROJ: STSJAD 95/2023

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 14 de febrer de 2022, la representació processal del senyor Manzanares va interposar demanda de divorci i de modificació de mesures paternofilials contra la senyora Tejada, tot sol·licitant que s'acordés la dissolució del matrimoni i l'extinció de les mesures paternofilials existents, inclosa la pensió d'aliments a favor del fill comú, sense que s'efectués una expressa condemna al pagament de les costes processals.

2.- La representació processal de la senyora Tejada contestà la demanda articulada de contrari tot aplanant-se a la petició de divorci i deixant a criteri de la Sala la petició d'extinció de les mesures paternofilials amb inclusió de la pensió d'aliments.

3.- En data 19 d'abril de 2022, la Batlle d'instància va dictar Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIXO

Primer.- Estimar parcialment la demanda presentada per la representació processal del Sr. Manzanares i:

Declarar la dissolució per causa de divorci del matrimoni contret en el seu dia pels Srs. Manzanares i Tejada, així com la dissolució del règim econòmic matrimonial.

Declarar l'extinció de les mesures paterno filials, per assoliment de la majoria d'edat del fill comú, a excepció de l'obligació de pagament de la pensió d'aliments, la qual seguirà vigent fins que el fill comú finalitzi els estudis (màxim fins al 24 anys), sempre que ho faci amb normal aprofitament.

Segon.- Oficiar prop del Registre Civil, una volta la present resolució judicial guanyi fermesa, a fi que la persona encarregada del mateix procedeixi a la inscripció del divorci dels Srs. Manzanares i Tejada.

Tercer.- No fer especial imposició de les costes judicials ocasionades."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal del senyor Manzanares en base, en síntesi, a considerar que la resolució d'instància conté, d'una banda, infracció de les normes o garanties processals i dels drets constitucionals per quant la decisió és "extra petita" en fixar que la pensió d'aliments seguirà vigent fins els 24 anys del fill comú; i, d'altra banda, erra en la valoració de la prova en considerar la part recurrent acreditat -a diferència del que conclou la resolució d'instància-, que és el fill comú, en Mercader, el que no vol mantenir cap mena de contacte amb el seu progenitor; tot sol·licitant la revocació parcial de la resolució i que s'acordi l'extinció de les mesures paternofilials existents, inclosa la pensió d'aliments a favor d'en Mercader.

5.- La representació processal de la senyora Tejada s'oposa al recurs d'apel·lació formulat i sol·licita la íntegra confirmació de la resolució d'instància i la condemna de l'apel·lant a satisfer les costes judicials ocasionades en ambdues instàncies, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

6.- Per Aute d'aquesta Sala de data 30 de setembre de 2022, es va inadmetre la pretensió probatòria de la part apel·lant en aquesta alçada.

7.- Contra aquest esmentat Aute va formular recurs de reposició la representació processal del senyor Manzanares, que fou desestimat per Aute d'aquesta Sala de data 7 de febrer de 2023.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- Constitueix l'objecte del present recurs d'apel·lació la pretensió del senyor Manzanares de què es declari extingida la seva obligació de satisfer la pensió d'aliments a favor del seu fill Mercader, nascut en data 13 d'octubre de 2003, en ésser l'única mesura paternofilial fixada al moment de la separació dels progenitors que la resolució d'instància manté vigent, assolida la majoria d'edat del fill comú.

Segon.- Prèviament a entrar sobre el fons, caldrà que la Sala analitzi la qüestió processal plantejada per la part recurrent en el paràgraf número 9 del seu escrit d'apel·lació, relativa a la manca de capacitat jurídica de la senyora Tejada per representar els interessos d'en Mercader, en ser el mateix major d'edat i amb plena capacitat jurídica i d'obrar.

Al respecte, constitueix consolidada doctrina d'aquesta Sala l'admissió de la legitimació d'un progenitor per reclamar a l'altre els aliments deguts als fills comuns encara que aquests siguin majors d'edat sempre que convisquin amb ell quan es reclamen. Així ho hem establert, entre altres, en la Sentència de data 17 de juny de 2020, rotlle 388/2019: "En efecte, malgrat el caràcter personalíssim de l'obligació alimentària, no podem oblidar que atesa la realitat social i familiar actualment concurrent, el fill major alimentista es desenvolupa en el si d'un nucli familiar administrat i representat pel progenitor amb qui conviu. En tal situació si bé la titularitat del dret d'aliments correspon en exclusiva al fill, el poder d'administració del mateix recau en el progenitor amb qui tal convivència es dóna i és que no es pot oblidar que ha estat el fill qui, de manera voluntària s'ha sotmès a una concreta modalitat de convivència. Aquesta tàcita voluntat del fill de conviure amb un progenitor constitueix el fonament de la facultat d'administració afirmada sense que això suposi cap limitació de la capacitat d'obrar del fill."

Supòsit perfectament aplicable al cas analitzat per quant malgrat ser en Mercader major d'edat no és independent econòmicament i en tornar al Principat des de França, on cursa els seus estudis, continua convivint amb la senyora Tejada, que s'ocupa de gestionar totes les seves despeses, com es deriva també dels documents adjuntats als autes. Per tant, si la senyora Tejada té legitimació per fer el més, que és reclamar el pagament de la pensió a favor del seu fill encara que el mateix sigui major d'edat, és evident que també en té per defensar els seus interessos front a l'acció per aconseguir l'extinció d'aquesta obligació interposada per part del progenitor obligat a satisfer-la.

Tercer.- En relació al pretès pronunciament "extra petita" en què, segons l'apel·lant, hauria incorregut la resolució d'instància, ja que considera que la mateixa no podia fixar la durada de la pensió d'aliments a favor del fill comú fins a l'assoliment dels 24 anys d'edat, en no haver-ho demanat ningú ni constar tampoc aquest extrem en el conveni regulador de la separació de data 28 de setembre de 2015 i que convertiria a la sentència en incongruent, aquesta no s'ha produït.

El concret pronunciament contingut en el Fonament de Dret V.- de la resolució d'instància és que en haver-se acreditat que el fill comú cursa estudis superiors, l'obligació paternofilial de pagament de la pensió d'aliments es manté vigent fins que en Mercader finalitzi els estudis (màxim fins als 24 anys), sempre que ho faci amb normal aprofitament o fins a l'edat màxima de 24 anys, si segueix estudiant.

Sobre el pronunciament extra petita s'ha pronunciat en diverses ocasions tant el Tribunal Constitucional com aquesta Sala. Pel que fa al Tribunal Constitucional, en el seu Aute de 25 d'abril de 2008, dictat en el marc de la Causa 2008-2-RE, va manifestar:

"Quart.- Pel que fa a la denúncia de la incongruència extra petita o per excés, és clar que, des de la perspectiva dels drets constitucionals de l'article 10 de la Constitució, el dret a no patir-la forma part del dret a no suportar indefensió connectat amb el principi contradictori. Més concretament, el dret a obtenir una resposta judicial no viciada d'incongruència extra petita té per objecte evitar que les resolucions judicials atorguin una cosa distinta de la demanada produint així indefensió en impedir que les parts puguin realitzar les al·legacions que estimin pertinents en defensa dels seus interessos; es tracta de garantir que les respostes de les resolucions judicials s'ajustin a les peticions i a les raons de demanar deduïdes per les parts. La vulneració del dret a no patir incongruència extra petita només es produeix quan la resolució judicial en la part dispositiva atorga més o una cosa distinta de la que s'ha demanat i aquesta incongruència només té relleu constitucional si produeix indefensió en defraudar el principi de contradicció. Per això, per apreciar si s'ha produït incongruència extra petita cal confrontar la part dispositiva de les resolucions judicials i l'objecte del procés delimitat per referència als seus elements subjectius (les parts) i objectius (les pretensions i les causes de demanar); en canvi, pel que fa a la motivació de les resolucions, en virtut del vell aforisme iura novit curiae, els òrgans judicials no estan obligats a motivar ajustant-se totalment a les al·legacions de les parts."

Així mateix, per Sentència de data 30 d'abril de 2021, número 80/2021, rotlle 295/2020, aquesta Sala va dir: "Tercer.- El principi de congruència pretén assegurar que la resposta judicial s'ajusti als termes en que les parts han configurat el debat, havent-se de pronunciar el Tribunal sobre tots els punts que li són sotmesos, no podent concedir més del que demanava l'agent (incongruència ultra petita), ni una cosa diferent a la sol·licitada (incongruència extra petita), ni atorgant menys del que admet el demandat (incongruència citra petita). La valoració de tota eventual incongruència, exigeix confrontar la part dispositiva de la Sentència amb l'objecte del procediment delimitat pels seus elements subjectius, objectius, "causa petendi" i petítum. Això però no suposa que els òrgans jurisdiccionals es trobin vinculats de manera rígida pels pediments articulats per les parts en els seus escrits rectors o els raonaments jurídics esgrimits en suport als mateixos. En efecte d'una banda el principi "iura novit curia" permet al Jutge fonamentar la seva decisió en preceptes legals o normes jurídiques que resultin de pertinent aplicació al supòsit examinat i això encara que no haguessin estat invocades pels litigants. D'altra part, l'òrgan judicial només es troba vinculat per l'essència del que ha resultant demanat i discutit en el procediment i no per la literalitat de les concretes pretensions exercitades tal i com hagin estat formalment sol·licitades pels litigants (cfr. en aquest sentit l'Aute del Tribunal Constitucional de 7-9-2018, causa 2018-29-RE), de manera que no existirà incongruència quan el Tribunal es pronuncia sobre una pretensió que encara que pogués no haver estat formal o expressament exercitada, resultava implícita o era conseqüència ineludible o necessària de les pretensions articulades o de la qüestió principal debatuda en el procediment (vegi's en aquest sentit la nostra Sentència de 28-3-2019, TSJC-391/2018)."

I si traslladem aquesta jurisprudència al supòsit d'autes es deriva que la resolució d'instància no conté un pronunciament extra petita ja que tot i que acorda extingir el pagament de la pensió d'aliments per part del progenitor, no ho fa de forma imminent com aquest pretén sinó que fixa una data en què s'haurà de produir la seva finalització, vinculant-la a la finalització del estudis superiors del fill i/o a una edat prudencial per a què els pugui finalitzar (24 anys). En tot cas, cal posar de relleu que en aquesta matèria en tractar-se d'ordre públic i de protecció dels menors, el jutge disposa d'àmplies facultats de decisió, sense trobar-se vinculat pel principi dispositiu de les parts.

Ara bé, tot i que la Sentència impugnada no modifica la pretensió exercida per la part sinó que l'acull fixant-li una temporalitat, la Sala entén que el límit temporal que la mateixa estableix en relació a què el fill tingui 24 anys, és improcedent. Perquè el que ha fixat de forma constant aquesta Sala és que els estudis es cursin amb normal desenvolupament. El fet de voler però establir una edat concreta de finalització dels mateixos, comporta avançar-se a un futur incert, hipotètic i inabastable des del present. Per tant, la finalització d'aquesta obligació requerirà, en el seu cas, d'una prèvia petició de part amb la prova del que s'invoqui, amb independència de l'edat del fill estudiant.

En conseqüència, procedeix eliminar de la resolució d'instància, sense però que aquest extrem tingui efectes revocatoris, la menció als 24 anys continguda en la mateixa.

Quart.- La part apel·lant invoca també una causa d'extinció de l'obligació de pagament de la pensió d'aliments que, a data d'avui es troba prevista i vigent en el nostre ordenament, però no ho era en el moment en què s'efectuà la pretensió, per això la fonamentava en la seva existència en els ordenaments jurídics de països veïns. Ens referim concretament a la ruptura manifesta de la relació familiar entre l'alimentant i l'alimentat, per analogia amb una de les causes de desheretament previstes a la llei de successions.

Al respecte de la valoració d'aquesta qüestió, en no formar part del nostre ordenament jurídic en el moment en què fou plantejada, hauria de conduir a la Sala a la seva desestimació. Ara bé, en base al principi d'economia processal, al fet que a data d'avui aquest requisit ja formi part del nostre ordenament jurídic i amb la voluntat d'evitar a la part un pelegrinatge judicial per poder obtenir la resolució de la qüestió interessada, considerem convenient entrar sobre el fons de la mateixa.

Al respecte, cal posar de relleu que aquesta causa d'extinció de l'obligació de pagar aliments es troba prevista a la Llei 30/2022, del 21 de juliol, qualificada de la persona i de la família en vigor des del dia 17 de febrer de 2023 i, concretament, al seu article 242.d),que no només exigeix que s'hagi produït una ruptura manifesta i continuada de la relació familiar, sinó que aquesta sigui imputable al beneficiari de la pensió.

Concretament l'article 242.d) de l'esmentada Llei diu "que el dret d'aliments s'extingeix en cas que el que té dret a rebre'ls hagi incurregut en una de les causes que donen lloc a desheretament, excepte que provi que ha estat perdonat." I l'article 278.2.e) de la vigent Llei 40/2014, de la successió per causa de mort, estableix que són causes de desheretament que permeten privar de la llegítima als legitimaris: "la ruptura manifesta i continuada de la relació familiar entre el causant i el legitimari, sempre que sigui imputable a aquest darrer".

Així doncs, procedirà determinar a qui se li ha d'imputar la ruptura de la relació familiar. I tot i que de les converses adjuntades per whats app als autes, quina validesa no és discutida per cap de les parts, es deriva que la comunicació entre pare i fill, almenys per aquesta via, la talla el mateix Mercader, com sigui que quan el mateix deixa de contestar els whats app del seu pare té 15 anys d'edat -ja que ho fa des d'aproximadament finals de l'any 2018-, caldrà verificar, en aquest cas concret i donada l'excepcionalitat de la situació analitzada, si es pot responsabilitzar al fill comú d'haver trencat la relació familiar amb el seu progenitor, per haver deixat de contestar-li els whats app quan era adolescent i després d'una situació familiar mal viscuda per l'aleshores menor.

I per entendre la situació entre pare i fill, cal remetre's al contingut de l'escrit que obra als folis 83 i 84, signats pel Mercader. Document quina validesa sembla que la part recurrent impugna en un primer moment en el seu escrit d'apel·lació (cfr. paràgraf número 8, on manifesta desconèixer qui ha fet aquest document mecanografiat) però que amb posterioritat en el mateix escrit de recurs ja no discuteix, tot admetent-ne l'autoria del Mercader (cfr. paràgraf número 17 on diu textualment "com manifesta el fill en la seva missiva" referint-se a la conducta violenta del pare que pogués haver motivat el refús del fill).

I és que sense necessitat de valorar el succeït amb exactitud entre pare i fill, el que mostra el document suara referenciat, juntament amb el contingut dels whats apps a partir del dia 27 de gener de 2018, és que en aquelles dates va succeir quelcom entre ambdós que va motivar que en Mercader, de 15 anys en aquell moment, deixés de contestar els whats apps amb la fluïdesa amb què ho feia; que el seu pare li demanés perdó en diferents ocasions per la mateixa via; i que en Mercader fins i tot es plantegés denunciar-lo.

Així doncs, malgrat la part recurrent afirmi que no s'ha acreditat que el motiu que va originar la manca de relació entre pare i fill fos imputable al pare, el cert és que el pare va tenir una actitud reprotxable envers el seu fill i que en tenir en Mercader 15 anys en aquell moment, corresponia sobre tot al progenitor fer els esforços per mantenir la relació paternofilial, no podent- se considerar suficient el fet d'enviar-li whats apps puntualment per reconduir una relació que encara a data d'avui i després de quatre anys encara continua trencada.

Per tant, tot i ser cert que el fill a data d'avui ja és major d'edat i no vol saber res del seu pare, en aquest cas concret en què s'ha acreditat un abans i un després d'una situació conflictiva que va provocar una reacció del menor que, encara que es pogués considerar desmesurada, en no haver-se gestionat adequadament per l'adult, s'ha enquistat, les conseqüències de la mateixa com és la ruptura de la comunicació o relació entre ambdós, a data d'avui no poden ser imputades a en Mercader.

I és d'interès per la Sala remarcar "a data d'avui", perquè ja hem exposat que tenim en compte l'origen de la situació produïda durant la minoria d'edat d'en Mercader i fins poc després d'haver assolit la majoria. Ara bé, a partir d'ara en què es pressuposa l'assoliment de maduresa pròpia de la majoria d'edat a en Mercader, caldrà que el mateix, a l'igual que el seu progenitor, efectuï en un termini raonable l'esforç necessari per reconduir la situació existent, ja que en cas contrari caldrà considerar que la responsabilitat de la manca de relació també recau en ell, als efectes de l'extinció del pagament de la pensió, valorant-se novament en aquest cas les circumstàncies concurrents i els esforços realitzats per ambdós.

En conseqüència, aquest greuge ha de decaure.

Cinquè.- Per tant, i en seguiment de nombrosa jurisprudència d'aquesta Sala, com per exemple la Sentència de data 30 de maig de 2017, rotlle número 451-16, que diu: "II.- Aquesta Sala (rotlle 328/16) ha posat de manifest que "En relació a la concurrència dels requisits per a poder demanar la pensió d'aliments per part d'un fill major d'edat, que inclogui la formació, cal que l'aprofitament sigui normal i no gaudeixi d'independència econòmica". I amb més detall (rotlle 4/16) vam exposar que "En segon lloc, aquesta Sala considera que dins del contingut dels aliments formen part dels mateixos tot el que és indispensable per el manteniment, l'habitatge, el vestit i l'assistència mèdica de la persona alimentada, i també les despeses per a la formació si aquesta és menor i per a la continuació de la formació, un cop assolida la majoria d'edat, si no l'ha acabada abans per una causa que no li és imputable, sempre que mantingui un rendiment regular.

En el present cas no és un menor d'edat, de manera que els aliments es presten com un deure derivat de la potestat i on el judici de proporcionalitat entre les necessitats del menor i les possibilitats econòmiques de l'alimentant determinen la seva quantia, sinó que es tracta dels aliments a favor d'un fill major d'edat.

En aquests darrers casos, els aliments inclouen allò que esdevé indispensable pel manteniment, habitatge, vestit i assistència mèdica, així com les despeses de continuació de la formació. Però aquests aliments ja no troben el seu fonament en el deure de la potestat parental, tota vegada que els fills ja són majors d'edat i, per tant, aquesta s'ha extingit.

Pel que es refereix a la formació, que són les despeses que es reclamen en el present procediment, s'ha d'entendre que només s'hauran de seguir abonant quan l'alimentat obté un rendiment regular, mentre que quan l'actitud del fill major d'edat és passiva respecte de la recerca de feina o amb la continuació de la formació, aquesta no procedeix"; correspon que el progenitor continuï satisfent la pensió d'aliments a favor d'en Mercader fins que aquest finalitzi els seus estudis amb normal aprofitament, sense perjudici de què el dret de pensió es pugui extingir abans, de no reconduir-se la relació paternofilials en el termini prudencial abans mencionat i pel procediment que correspongui.

Sisè.- L'estimació parcial del recurs i la naturalesa de l'afer ha de comportar que no s'efectuï cap pronunciament en relació a les costes generades en aquesta alçada, de conformitat amb reiterada doctrina d'aquesta Sala.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- ESTIMAR molt parcialment el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal del senyor Manzanares contra la Sentència dictada en data 19 d'abril de 2022, en el sentit de no limitar el pagament de la pensió d'aliments a favor del fill al fet de què aquest compleixi 24 anys d'edat, tot confirmant la resta de pronunciaments continguts en la mateixa.

Segon.- NO efectuar especial imposició del pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE