ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.e299046b · Bipartite Legal Dossier (I. Doctrinal Commentary + II. Authentic Judgment)
Korpus Authority Score
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 20/23·30 March 2023·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 30 de març del 2023 - ROJ: STSJAD 109/2023
Court / AuthorityTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Case Reference / Docket20/23
Legal Domainjurisprudence
SHA-256 Fingerprint0000000000000000…
Korpus Analytical Headnotes & Key Points of Law (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:109) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 30 de març del 2023 - ROJ: STSJAD 109/2023).
PART I
Korpus Doctrinal Commentary & Scientific Legal Analysis
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Korpus Analytical Headnote — Il résulte de la décision rendue le 30 mars 2023 (n° 20/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 109/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 30 mars 2023)
Note de référence : le champ « référence canonique » fourni (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplet, la référence retenue est celle figurant dans le texte intégral (ROJ STSJAD 109/2023, numéro de rouleau TSJA-0000020/2023, recours 20/23).
Faits et procédure
Le requérant, M. Cañellas, a formé un recours contre la résolution du ministre des Finances du 16 janvier 2023. Celle-ci rejetait le recours d'opposition qu'il avait formé, en qualité d'agent, contre quatre demandes d'échange de renseignements fiscaux sur requête, émanant de l'administration fiscale espagnole.
Par jugement du 23 février 2023, le Tribunal unipersonnel du Batlle (section administrative) a rejeté la demande et déclaré la résolution attaquée conforme au droit. Le requérant a interjeté appel en invoquant deux moyens :
le jugement de première instance n'aurait pas statué sur les quatre demandes d'information, son dispositif ne contenant aucun pronostic à leur égard alors que la demande en sollicitait l'annulation ;
il n'aurait pas pu consulter l'intégralité du dossier administratif, la partie confidentielle comme la partie non confidentielle, de sorte que la jurisprudence citée par la résolution attaquée ne serait pas transposable.
Il soutenait en outre que le délai de dix jours accordé pour des observations complémentaires ne pouvait pallier ce défaut.
Le Gouvernement d'Andorre a conclu à la confirmation intégrale du jugement. Il faisait valoir que les demandes avaient été notifiées le 19 décembre 2022, que le requérant avait alors décliné la consultation du dossier, et que le délai de recours d'opposition était impératif.
La Sala Administrativa a retenu l'affaire pour délibéré et a statué le 30 mars 2023.
Question de droit
La juridiction devait trancher deux questions :
Question 1 : un jugement de première instance qui rejette un recours contre une décision d'opposition, sans mentionner expressément les demandes d'information qui en sont l'objet, est-il entaché d'un vice de motivation ou de statuer, lorsque le rejet du recours d'opposition implique nécessairement le rejet de la contestation de ces demandes ?
Question 2 : l'accès limité, pour des motifs de confidentialité, au dossier d'une procédure d'échange de renseignements fiscaux porte-t-il atteinte au droit de la défense et constitue-t-il une indéfense au sens de l'article 49.1 du Code de l'administration ?
La compétence de la Sala Administrativa est fondée sur l'article 39.3 de la Llei qualificada de la justícia et sur l'article 8.4 de la Llei 10/2017, du 25 mai, relative à l'échange d'informations sur demande préalable et à l'échange spontané d'informations en matière fiscale (considérant premier).
Solution et dispositif
Sur le premier moyen
La juridiction qualifie le moyen de « sophistique », car il repose sur une lecture « purement fragmentaire » du jugement attaqué (considérant troisième). Elle rappelle que, selon le système de l'article 8 de la loi 10/2017, la personne concernée et le détenteur de l'information peuvent former un recours d'opposition contre la demande d'échange, tranché par l'autorité compétente (en l'espèce le ministre des Finances), dont la décision est susceptible de recours juridictionnel. Il en résulte que « la desestimació del recurs d'oposició comporta necessàriament que es denegui també la impugnació dels requeriments d'informació que són objecte d'aquell ». Le jugement a donc examiné « tous les aspects de la question litigieuse ».
Actionable legal checkpoints for pleadings, contracts, and client advisory
Andorre
1. Pleadings & Standard of Review
Cite Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (20/23) as primary authority on the operative ratio decidendi; verify alignment between factual findings and the statutory basis invoked.
2. Contractual & Advisory Audit
Review existing clauses, representations, and compliance protocols under AD law to ensure every condition required by this ruling is explicitly documented.
3. Evidentiary & Procedural Burden
Consolidate contemporaneous documentary exhibits establishing each constituent element verified by Tribunal Superior de Justícia d’Andorra before filing submissions.
PART II — AUTHENTIC ORIGINAL JUDGMENT & VERBATIM RECORD
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra
Virtus Unita Fortior · Justícia d’Andorra
Case Reference / Docket20/23
Judgment Date30 March 2023
Holding / DispositionConfirmation
Official Registryhttps://jurisprudencia.poderjudicial.es/andorra/
Sentència
Núm. de Protocol: 1000008/2023 Núm. de Rotlle: TSJA-0000020/2023
SENTÈNCIA 22-2023
PARTS:
Apel·lant: Sr. Cañellas
Representant: Sr. Yuste
Advocat: Sr. Somoza
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Morales
Advocat: Sr. Espada
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 30 de març de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 1000008/2023.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 20/23 — Décision commentée
Cross-check the authentic verbatim text in Part II and the SHA-256 cryptographic hash prior to formal production before the court.
ANTECEDENTS DE FET
1.- El Sr. Cañellas va interposar demanda contra el Govern, en què impugnava la resolució del Ministre de Finances de 16 de gener de 2023, que va desestimar el recurs d'oposició formulat per l'agent contra quatre peticions d'intercanvi d'informació fiscal amb sol·licitud prèvia, procedents de l'Administració tributària espanyola.
La sentència de 23 de febrer de 2023 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, va desestimar la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
Mentre que el segon fonament jurídic de la sentència no fa referència a la impugnació de la resolució del Ministre de Finances de 16 de gener de 2023, la seva part dispositiva no conté cap pronunciament sobre els quatre requeriments d'informació dels quals també es sol·licitava en la demanda la seva declaració de nul·litat o, subsidiàriament, l'anul·lació.
El recurrent no ha pogut consultar l'expedient en la seva totalitat, tant en la part considerada confidencial com en la part no afectada per aquesta circumstància. En conseqüència, no es poden transposar al cas els fonaments de les sentències que cita la resolució impugnada.
Aquest defecte no es pot veure convalidat amb la concessió d'un termini per a al·legacions complementàries en el termini previst de deu dies.
3.- La representació del Govern s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:
Sobre el primer motiu d'impugnació, la desestimació del recurs d'oposició és motiu suficient per legitimar els requeriments d'informació, i la desatenció dels mateixos constitueix una infracció administrativa, que seria imputable al recurrent, ja que no ha aportat la documentació requerida.
El 19 de desembre de 2022 es van entregar a l'agent els requeriments d'informació, i en aquell moment va declinar la consulta de l'expedient. Quan es va assenyalar una nova data, la notificació a l'interessat va resultar negativa. En tot cas, el termini per formular el recurs d'oposició és improrrogable.
L'interessat ja disposava des del 19 de desembre de 2022 de totes les dades que havien de ser-li facilitades, d'acord amb el Reglament de desenvolupament de la Llei 10/2017.
4.- Un cop formalitzats els escrits de recurs i d'oposició, les actuacions han quedat vistes per deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons els articles 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia i 8.4 de la Llei 10/2017, de 25 de maig, d'intercanvi d'informació mitjançant sol·licitud prèvia i d'intercanvi d'informació espontani en matèria fiscal.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, l'objecte del procés versa sobre l'examen de la legalitat de la resolució del Ministre de Finances de 16 de gener de 2023, que va desestimar el recurs d'oposició formulat per l'agent contra quatre peticions d'intercanvi d'informació fiscal amb sol·licitud prèvia, procedents de l'Administració tributària espanyola.
En el seu recurs d'apel·lació, la part agent es circumscriu a dues qüestions essencials. La primera d'elles fa referència al fet que la sentència apel·lada no hauria abordat l'examen de la legalitat de totes les resolucions a què feia referència l'escrit de demanda. Per mitjà de la segona, s'al·lega que la part no ha tingut accés a la totalitat de l'expedient administratiu, tant en la seva part confidencial com en la que no té aquest caràcter.
Tercer.- Sobre el primer motiu d'impugnació, s'ha de considerar que el mateix es basa en un argument sofístic, ja que parteix d'una lectura merament fragmentària de la sentència apel·lada. El recurrent afirma que el fonament jurídic segon fa referència només als requeriments d'informació emanats de l'administració tributària espanyola, però no a la resolució del Ministre de Finances que també s'impugna, mentre que la part dispositiva de la sentència, inversament, confirma aquesta darrera resolució, però no fa cap pronunciament sobre els esmentats requeriments d'informació.
En el sistema de l'article 8 de la Llei 10/2017, de 25 de maig, tant la persona concernida com el posseïdor de la informació poden interposar recurs d'oposició contra la sol·licitud d'intercanvi d'informació, i aquest recurs el resol l'autoritat competent -en aquest cas, el Ministre de Finances-, la decisió de la qual és susceptible d'impugnació en via jurisdiccional.
Això significa que la desestimació del recurs d'oposició comporta necessàriament que es denegui també la impugnació dels requeriments d'informació que són objecte d'aquell. En conseqüència, la sentència apel·lada ha examinat tots els aspectes de la qüestió controvertida, i no ha omès pronunciar-se sobre el conjunt de les resolucions discutides.
Procedeix, doncs, desestimar aquest motiu d'impugnació.
Quart.- Com a segon motiu d'impugnació, la part apel·lant al·lega que no va tenir accés al contingut íntegre de l'expedient administratiu. Aquesta és una argumentació que ja ha estat examinada per aquesta Sala en nombrosos litigis de la mateixa naturalesa, de manera que només cal reiterar aquí les raons que ja van donar lloc a la desestimació de similars motius d'impugnació. En aquest sentit, com ja es va dir en les sentències núm. 2-2018, de 19 de febrer, i 4-2020, de 5 de març:
"L'article 7 de la Llei 10/2017, de 25 de maig, que regula el procediment de tramitació de la sol·licitud d'intercanvi d'informació en matèria fiscal per part de l'autoritat competent andorrana, disposa que:
"8. Llevat que s'hagi establert el secret de la sol·licitud d'intercanvi d'informació, l'autoritat competent informa la persona concernida i el posseïdor de la informació de la possibilitat de comparèixer davant seu per consultar, en presència de l'autoritat competent, les parts de l'expedient que no hagin de romandre confidencials i que siguin essencials per a la sol·licitud d'intercanvi d'informació. L'autoritat competent fixa un termini per comparèixer i per consultar l'expedient. La sol·licitud d'intercanvi d'informació rebuda i les comunicacions entre autoritats competents han de ser confidencials en tots els casos.
Es desenvolupen reglamentàriament els requisits de contingut i de forma que han de complir les notificacions al posseïdor de la informació i a la persona concernida, el contingut dels edictes, així com els terminis aplicables en la tramitació de la sol·licitud d'intercanvi d'informació fins al procediment d'oposició, incloent-hi les demandes grupals".
En desenvolupament i aplicació d'aquest precepte, l'article 6 del Reglament de 31 de maig de 2017 determina quin ha de ser el contingut de l'expedient que es pot consultar en la compareixença, tant per part del posseïdor de la informació com de la persona concernida. Pel que fa a aquesta darrera, l'apartat 3r disposa que les parts que es poden consultat són les següents:
La data de recepció de la sol·licitud d'intercanvi d'informació,
la identitat de la persona concernida,
el nom de l'estat requeridor,
la base legal de l'intercanvi d'informació, i la llista de la informació sol·licitada.
En aquest cas, l'interessat va tenir accés a la totalitat dels documents que enumera aquest precepte, de manera que el procediment s'ha ajustat a les disposicions que el regulen. D'altra banda, en el marc d'aquest procés, ha conegut la totalitat de l'expedient.
El recurrent reconeix que s'han complert adequadament aquestes disposicions legals i reglamentàries, però considera que s'han limitat els drets de defensa, ja que el fet de limitar la consulta de l'expedient als mateixos extrems que ja se li van notificar d'acord amb l'article 5.2 del Reglament deixa sense sentit l'esperit de la consulta.
Aquesta argumentació no pot ser compartida, ja que la consulta de l'expedient s'ha fet d'acord amb les disposicions aplicables, i l'interessat ha tingut coneixement de tots els extrems essencials que aquelles enumeren i ha pogut articular els mecanismes de defensa que ha considerat necessaris, inclòs aquest procés jurisdiccional. En aquestes condicions, s'ha de descartar l'existència de cap tipus d'indefensió que pugui donar lloc a anul·lar les resolucions impugnades, segons l'article 49.1 del Codi de l'Administració".
Aquests mateixos arguments resulten aplicables en aquest cas. En tractar-se d'un procediment de cooperació administrativa internacional, determinades parts de l'expedient tenen naturalesa confidencial, segons els estàndards de l'OCDE. Però és que, en qualsevol cas, la interessada ha tingut accés a la totalitat del procediment en el marc d'aquest litigi, i ha pogut formular al·legacions un cop ’a conegut el contingut, d'acord amb la sentència del Tribunal Constitucional de 14 de maig de 2019 (causa 2018-68 i 69 RE). En conseqüència, no es pot apreciar cap motiu determinant de la invalidesa de l'acte impugnat per aquest motiu".
En el mateix sentit, la referida sentència del Tribunal Constitucional afirma que:
"Aquest Tribunal Constitucional ha tingut ja ocasió de pronunciar-se en relació amb la vulneració eventual del dret a la defensa i del dret a consultar l'expedient a les dependències administratives. En aquest sentit, l'aute esmentat del 22 de desembre del 2017, recaigut en la causa 2017-31 i 32-RE, va declarar que: "Per tant, no correspon, en cap cas, a aquest Tribunal Constitucional la competència de determinar en quin moment del procediment administratiu d'un expedient informatiu incoat i en quines condicions pot ser consultat per les persones afectades per tal que puguin defensar llurs interessos; ni tampoc si ha de ser abans o després de l'execució de les possibles peticions d'informació demanades per la part requeridora; ni tampoc sobre la via, supòsits i moment procedimental en què les persones directament interessades puguin exercir el dret a demanar-ne una còpia autenticada. Correspon al legislador regular la matèria i a l'Administració reglamentar-la. En tot cas, el Tribunal Constitucional no té per finalitat revisar la interpretació i l'aplicació del dret ordinari dels tribunals, sinó que el seu examen ha de limitar-se a la possible existència de lesions als drets fonamentals garantits pel recurs d'empara. En aquest cas, la resolució judicial impugnada no és irraonable, incongruent, arbitrària o mancada de motivació".
I, amb posterioritat, l'aute del 4 de juny del 2018, recaigut en la causa 2018-12-RE (citat erròniament com a aute de l'11 de setembre del 2018 per la Sala administrativa del Tribunal Superior i pel Govern en les seves al·legacions en aquest recurs d'empara) enfoca adequadament l'exercici del dret a la defensa amb la possibilitat d'impugnar l'accés limitat a l'expedient administratiu, quan sosté que "3.4 (...) Altrament dit, el dret a la defensa del recurrent s'ha pogut exercir mitjançant l'activació de les vies de dret previstes en el Principat per tal d'impugnar la denegació de l'accés a la integralitat dels elements continguts en l'expedient que l'afecta".
Per tant, i en consonància amb la doctrina d'aquest Tribunal, ja fixada en relació amb l'exercici del dret a la defensa, no es produeix la seva vulneració quan el recurrent ha gaudit dels mecanismes previstos per oposar- se a la decisió administrativa i per impugnar aquesta decisió a la jurisdicció administrativa".
Cinquè.- En aquest cas, resulta plenament aplicable la doctrina continguda en aquestes resolucions, atès que, quan es van notificar a l'interessat els requeriments d'informació en data 19 de desembre de 2022, ja es van incloure les indicacions que exigeix l'article 6.3 del Reglament de 31 de maig de 2017, de desenvolupament de la Llei 10/2017, és a dir, la data de recepció de la sol·licitud d'intercanvi d'informació, la identitat de la persona concernida, el nom de l'estat requeridor, la base legal de l'intercanvi d'informació i la llista de la informació sol·licitada.
Posteriorment, en el marc d'aquest procés, l'agent ha tingut accés al contingut de tot l'expedient, sense que s'hagi plantejat cap qüestió de fons sobre la legalitat de la petició d'intercanvi d'informació fiscal, sinó només sobre la consulta del referit expedient.
En conseqüència, s'ha de descartar l'existència de qualsevol indefensió substancial que hagi disminuït la possibilitat d'articular els mitjans de defensa adients per part del recurrent. Procedeix, doncs, desestimar el recurs en la seva integritat.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Cañellas contra la sentència dictada el 23 de febrer de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que una vegada s'hagi complert el que disposa l'article 76 de la Llei de la Jurisdicció Administrativa i Fiscal es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
