ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.d37671cf · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
93/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 33/23·21 juin 2023·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 21 de juny del 2023 - ROJ: STSJAD 158/2023
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle33/23
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:158) — En matière de droit_fiscal, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 de juny del 2023 - ROJ: STSJAD 158/2023).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 21 juin 2023 (n° 33/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 158/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 juin 2023)
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : STSJAD 158/2023, Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 juin 2023 (ECLI:AD:TSJADAD:2023:158) (Lire sur source officielle)
Note de méthode : la référence canonique fournie (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus est établie à partir des métadonnées du texte (ROJ, ECLI, recours n° 33/23, numéro de protocole 2000012/2023). La date de la décision est celle indiquée dans l'en-tête.
Faits et procédure
Le Sr Castillo a saisi le Tribunal de Batlles d'un recours contre le Govern d'Andorra. Il attaquait la résolution du ministère des Finances du 7 février 2023, qui avait rejeté son recours d'opposition contre deux demandes d'échange de renseignements avec préavis (sol·licitud prèvia) émanant de l'Agence tributaire espagnole (AEAT). Ces demandes portaient sur l'obtention de données bancaires et sociétaires relatives à deux sociétés andorranes dont l'intéressé exercerait le contrôle.
Par jugement du 9 mars 2023, le Tribunal unipersonnel du Batlle, section administrative, a rejeté la demande et déclaré la décision administrative conforme au droit.
Le requérant a interjeté appel. Il soutenait, en substance, que la demande était dépourvue de fondement, dès lors qu'il était résident fiscal andorran et ne pouvait être imposé par l'administration espagnole sur les revenus de capitaux perçus en Andorre. Il contestait en outre que les informations sollicitées soient pertinentes et que les éléments fournis suffisent à établir une résidence fiscale espagnole.
Le Govern d'Andorra concluait à la confirmation du jugement. Il faisait valoir que le certificat de résidence fiscale andorrane constitue une présomption iuris tantum qui n'interdit pas à l'État requérant de solliciter les renseignements qu'il estime utiles. Il soutenait également que la demande satisfaisait aux exigences de l'article 5 de la loi 10/2017 et que l'objet du litige n'était pas la détermination de la résidence fiscale, mais la régularité formelle de la demande.
Question de droit
La Cour devait trancher deux questions :
L'existence d'un certificat de résidence fiscale andorrane fait-elle obstacle à un échange de renseignements sollicité par l'État requérant, lorsque la personne concernée revendique par ailleurs une résidence dans un pays tiers ou dans l'État requérant ?
La demande de l'AEAT satisfait-elle aux exigences formelles de l'article 5 de la loi 10/2017 du 25 mai 2017 relative à l'échange de renseignements sur demande et spontané en matière fiscale, interprété à la lumière de la Convention applicable et de ses commentaires ?
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel et confirme intégralement le jugement de première instance. Ses motifs peuvent être résumés comme suit.
Sur le premier moyen (caractère improcédent de la demande). La Cour renvoie à une jurisprudence constante de la Sala Administrativa, notamment à la sentence n° 89-2018 du 17 octobre et à la sentence n° 100-2017 du 20 décembre. Elle s'appuie sur le Man
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (33/23) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Núm. de Protocol: 2000012/2023 Núm. de Rotlle: TSJA-0000033/2023
SENTÈNCIA 33-2023
PARTS:
Apel·lant: Sr. Castillo
Representant: Sra. Macias
Advocat: Sr. Ribes
Apel·lat: GOVERN D'ANDORRA
Representant: Sra. Ricart
Advocat: Sr. Espada
Magistrades: Sra. Elsa Puig Muñoz
Sra. Alexandra Cornella Sola
Andorra la Vella, el 21 de juny de 2023.
El Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions número 2000012/2023.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
Sources citées
1 référence
Jurisprudence (1)
[1]
Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, n° 33/23 — Décision commentée
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La representació del Sr. Castillo va interposar demanda contra el GOVERN D'ANDORRA, en què impugnava la resolució del Ministeri de Finances de 7 de febrer de 2023, en virtut de la qual es va desestimar el recurs d'oposició formulat per l'interessat contra dues peticions d'intercanvi d'informació amb sol·licitud prèvia procedents de l'Agència tributària espanyola.
2.- La sentència de la Secció Administrativa del Tribunal de Batlles de 9 de març de 2023 ha desestimat la demanda i ha declarat que la resolució administrativa impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
3.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra l'esmentada sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en síntesi, en les següents al·legacions:
El requeriment d'informació és improcedent, ja que l'interessat és resident fiscal al Principat i no pot ser gravat per la Hisenda espanyola respecte dels rendiments de capital obtinguts a Andorra.
No es justifica que la informació sol·licitada sigui rellevant i les dades facilitades no són suficients per deduir la residència fiscal a Espanya del recurrent.
4.- La representació del GOVERN D'ANDORRA s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi íntegrament la sentència apel·lada, en base als següents arguments:
El certificat de residència fiscal a Andorra constitueix una presumpció iuris tantum, i no impedeix que les autoritats espanyoles sol·licitin la informació que considerin rellevant als efectes del Conveni per evitar la doble imposició i prevenir l'evasió fiscal.
La sol·licitud tramesa per l'Agència tributària espanyola compleix els requisits de l'article 5 de la Llei 10/2017, i l'Administració andorrana no ha de comprovar les declaracions presentades per l'autoritat requeridora, la qual assumeix la responsabilitat respecte de la seva veracitat.
L'objecte d'aquest procediment no és la determinació de la residència fiscal de l'interessat, sinó verificar que la sol·licitud compleix els requisits legals per tal de trametre la informació sol·licitada.
5.- Trameses les actuacions a aquesta Sala, s'ha designat el magistrat ponent i han quedat vistes les actuacions per a deliberar i decidir.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Aquest procés versa sobre l'examen de la legalitat de la resolució del Ministeri de Finances de 7 de febrer de 2023, que va desestimar el recurs d'oposició formulat per l'agent contra les sol·licituds d'intercanvi d'informació en matèria fiscal procedents de l'Agència tributària espanyola i que es circumscrivien a l'obtenció de determinades dades bancàries i societàries.
Tercer.- El recurrent al·lega, com a primer motiu d'impugnació, que disposa del certificat de residència fiscal a Andorra dels exercicis 2019 i 2020, i que la manté fins a l'actualitat, de manera que un resident fiscal al Principat no pot ser gravat a Espanya pels rendiments de capital obtinguts a Andorra. Com a conseqüència d'això, considera que és improcedent la tramesa de la informació sol·licitada.
Aquesta qüestió ha estat tractada en anteriors sentències d'aquesta Sala, per la qual cosa procedeix reproduir els mateixos arguments que van fonamentar aquestes resolucions. En aquest sentit, com es va dir en la sentència núm. 89-2018, de 17 d'octubre:
"El primer dels motius d'impugnació que articula el recurrent fa referència a que la sol·licitud d'informació és improcedent en atenció a que aquesta es refereix a una societat andorrana -(XXX)- i no té cap transcendència tributària en el marc de les actuacions de comprovació inspectora, ja que no hi ha cap factor de connexió de la societat XXX amb la inspecció instruïda en territori espanyol.
Tanmateix cal recordar que el 5 de novembre del 2013, el Govern d'Andorra signa el Conveni relatiu a l'assistència administrativa mútua en matèria fiscal amb l'Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmics (en endavant OCDE), i el Consell General l'aprova el dia 28 de juliol del 2016.
L'article 4 de l'esmentat Conveni estableix que les parts intercanvien la informació que pugui ser previsiblement rellevant per a l'administració o l'aplicació de les seves legislacions internes relatives als impostos coberts per aquest Conveni.
I l'article 5 disposa que mitjançant sol·licitud prèvia de l'estat requeridor, l'estat requerit li proporciona tota informació a la qual es refereix l'article 4 relativa a una persona o una transacció determinada.
D'altra banda, la L10/2017, del 25 de maig, d'intercanvi d'informació mitjançant sol·licitud prèvia i d'intercanvi d'informació espontani en matèria fiscal (en endavant LIF) segueix els principis de transparència i intercanvi d'informació desenvolupats per l'OCDE, i és font d'interpretació el comentari a l'article 26 del Model de conveni tributari sobre la renda i sobre el patrimoni de l'OCDE, tal com diu el seu article 1.3.
Endemés, al "Manual para la aplicación de las disposiciones relativas al intercambio de información con fines tributarios", aprovat pel Comitè d'Afers Fiscals de la OCDE el 23 de gener de 2006, al punt 9 relatiu a les persones compreses, es diu:
"El intercambio de información no está limitado a la información relativa a cuestiones concernientes a residentes en las partes contratantes. Con frecuencia, una de las partes contratantes tendrá interés en recibir información de las actividades realizadas por una persona en concreto en la otra parte contratante, pese a ser residente en un tercer país, a fin de esclarecer las obligaciones fiscales de dicho contribuyente no residente. Sin embargo, también puede haber situaciones en las que una parte contratante pudiera tener interés en obtener información acerca de un residente de un país tercero que no esté sujeto a la tributación de ninguna de las partes contratantes, por ejemplo cuando esta información es relevante para la tributación de una tercera parte que es contribuyente o residente del país que solicita la información."
Així, si l'OCDE permet l'intercanvi d'informació d'una forma àmplia quan es sol·licita sobre una persona que resideix en un tercer país i que no estigui subjecta a tributació en cap dels estats contractants, només pel fet que la informació referent a aquesta persona pugui ser rellevant per a la tercera part contractant que és contribuent o resident del país que sol·licita informació, amb més motiu ha de permetre l'intercanvi d'informació en aquest cas".
En aplicació d'aquests criteris, que han estat aplicats de forma reiterada, procedeix també en aquest cas desestimar el motiu d'impugnació que articula la representació del recurrent. Les dades que se sol·liciten poden ser rellevants als efectes del procediment d'inspecció que segueixen les autoritats espanyoles i, com bé diu la sentència apel·lada, és el marc d'aquell procediment on l'interessat podrà presentar els elements justificatius de la seva residència efectiva. En definitiva, no es pot considerar, en funció de les circumstàncies del cas, que la imposició de l'Estat requeridor sigui contrària als principis d'imposició generalment admesos, ni a les disposicions del Conveni per evitar la doble imposició i prevenir l'evasió fiscal, de manera que no hi ha infracció de l'article 16.1.e) de la Llei 10/2017.
Quart.- Pel que fa a la justificació de la sol·licitud tramesa per l'Agència tributària espanyola, s'ha de concloure que la mateixa compleix els requisits formals que preveu l'article 5 de la Llei 10/2017. Cal tenir en compte que, segons l'apartat VII.2 del Protocol del Conveni abans esmentat, aquests requisits han d'interpretar-se de manera que no perjudiquin l'intercanvi d'informació efectiu.
En el supòsit que ara s'examina, la sol·licitud descriu amb la suficient precisió els fets que la motiven, que fan referència al control que exerceix el recurrent sobre dues societats andorranes, de les quals rep determinades transferències en entitats bancàries espanyoles. Al mateix temps, es documenta l'adquisició d'uns immobles a la ciutat de València per part d'una d'aquestes societats i es considera que l'agent ha residit més de 183 dies en territori espanyol.
En conseqüència, la petició d'intercanvi d'informació fiscal està degudament justificada, en els termes de l'article 5 de la Llei 10/2017, i s'ajusta a les finalitats que preveu l'article 24 del Conveni per evitar la doble imposició i prevenir l'evasió fiscal. Procedeix, doncs, donar curs a la mateixa, sens perjudici que l'interessat pugui fer valer els seus mecanismes de defensa quant a la seva residència fiscal efectiva, en el marc del procediment d'inspecció que segueixen les autoritats espanyoles.
Sobre aquest particular, convé recordar que, com ha declarat aquesta Sala de manera reiterada (v. sentència núm. 20-2017, de 6 d'abril):
"A més, com resulta del paràgraf 77 dels comentaris a l'Acord sobre intercanvi d'informació en matèria tributària de l'OCDE, la part requerida no té l'obligació d'investigar ni de comprovar les declaracions presentades per la part requeridora, essent la responsabilitat respecte la veracitat de les dites declaracions de la part requeridora".
En el mateix sentit es va pronunciar la sentència núm. 100-2017, de 20 de desembre, i el Tribunal Constitucional va acordar la inadmissió del recurs d'empara formulat contra la mateixa, mitjançant aute de 4 de juny de 2018 (causa 2018-12-RE).
Per tot això, s'ha de desestimar el recurs i confirmar íntegrament la sentència apel·lada.
Cinquè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa el Sr. Castillo contra la sentència dictada el 9 de març de 2023 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, que es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades en aquesta instància.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
