ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.ad73e822 · Tweeledig Juridisch Dossier (I. Doctrinaire Noot + II. Authentiek Arrest)
Korpus Autoriteitsscore
95/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 87/22·21 juli 2023·
Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 21 de juliol del 2023 - ROJ: STSJAD 164/2023
Gerecht / InstantieTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Zaaknummer / ECLI87/22
Rechtsgebiedjurisprudence
SHA-256 Controlegetal0000000000000000…
Analytische Samenvatting Korpus & Rechtsregels (Headnotes) (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:164) — En matière de droit_administratif, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 21 de juliol del 2023 - ROJ: STSJAD 164/2023).
DEEL I
Doctrinaire Annotatie & Wetenschappelijke Analyse Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Analytische Samenvatting Korpus — Il résulte de la décision rendue le 21 juillet 2023 (n° 87/22) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
STSJAD 164/2023 (Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Administrativa, 21 juillet 2023)
La requérante, Mme Daza, a été placée en arrêt médical par une résolution de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) du 28 juillet 2021. Cette décision lui reconnaissait une pension d'invalidité consécutive à un accident du travail, fixée à un taux de menyscabament (atteinte à l'intégrité) de 55,84 %. Le recours administratif formé contre cette décision a été rejeté par une résolution du 30 novembre 2021.
Saisi par l'intéressée, le Tribunal unipersonnel du Batlle (Section administrative) a rejeté la demande par un jugement du 26 septembre 2022, considérant la décision administrative conforme au droit.
Mme Daza a interjeté appel. Elle soutenait, en substance, trois moyens : la violation du droit à la juridiction, le caractère insuffisant de la détermination de l'élément professionnel, et la non-prise en compte autonome de ses douleurs chroniques, lesquelles relèveraient de l'appartenance 4.2.6 du barème de l'UCNSS. Elle invoquait en outre le caractère prétendument contraignant d'un premier rapport médical établi par la Dr Andrade, que celle-ci aurait ensuite modifié.
La CASS a conclu à la confirmation du jugement, en faisant valoir que l'expertise satisfaisait aux questions posées, que l'élément professionnel avait été calculé selon l'article 5 du Règlement des prestations d'invalidité, et que les douleurs chroniques étaient déjà couvertes par le point 2.2.2 du barème.
Les parties ont été dispensées de plaidoirie et ont conclu par écrit. La Cour a statué en formation administrative le 21 juillet 2023.
Question de droit
La Cour devait trancher quatre points :
La carence alléguée de l'expertise judiciaire, en seconde instance, emporte-t-elle une violation du droit fondamental à la juridiction ?
Comment déterminer l'élément professionnel lorsque l'assuré n'a pas repris d'activité salariée ?
Le dommage douloureux chronique doit-il être évalué séparément de l'affection qui le produit, lorsque le barème l'intègre déjà ?
Quelle est la valeur probante du rapport d'expertise, par rapport aux avis médicaux antérieurs émis dans le cadre administratif ?
Solution et dispositif
La Cour rejette le moyen tiré de la violation du droit à la juridiction. Elle relève que la demande de nouvelle expertise en appel avait fait l'objet d'un refus par ordonnance du 24 janvier 2023, confirmé sur recours en reconsidération le 5 avril suivant. Elle estime que l'expertise administrée en première instance répond « de manera suficient » aux questions du litige, car elle procède à une « valoració completa » des pathologies de l'intéressée. Elle précise en outre que le degré d'invalidité se détermine en fonction des maladies, pertes anatomiques ou fonctionnelles à caractère invalidant, qui affectent la capacité de gain, conformément à l'article 164 de la loi sur la sécurité sociale.
Sur l'élément professionnel, la Cour rappelle que le Règlement distingue deux méthodes selon que l'assuré a ou non été réintégré au travail. Les juges relèvent que la requérante n'a pas repris d'activité. Ils appliquent donc la méthode estimative de l'article 5, en
Direct toepasbare aandachtspunten voor processtukken en adviespraktijk
Andorre
1. Processtukken & Cassatietoetsing
Voer Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (87/22) aan ter onderbouwing van de rechtsregel; controleer de motiveringseis en de aansluiting op het wettelijk kader (AD).
2. Contractuele & Adviespraktijk
Toets lopende overeenkomsten en bedingen aan de door het gerecht geformuleerde maatstaf om nietigheid of aansprakelijkheidsrisico’s te voorkomen.
3. Stelplicht & Bewijslast
Onderbouw elk feitelijk bestanddeel met verifieerbare producties overeenkomstig de bewijswaardering in dit arrest.
DEEL II — AUTHENTIEKE MINUTE & INTEGRALE UITSPRAAK (VERBATIM)
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Raadpleeg de integrale brontekst in Deel II en de SHA-256 integriteitscode vóór overlegging in rechte.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent el magistrat Sr. Albert Andrés Pereira, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- La Sra. Daza va interposar demanda contra la Caixa Andorrana de Seguretat Social, en què impugnava la resolució de 30 de novembre de 2021, desestimatòria del recurs formulat contra una prèvia resolució de 28 de juliol de 2021, que resolia atorgar-li l'alta mèdica, amb l'atribució d'una pensió d'invalidesa per accident de treball, amb un grau de menyscabament del 55,84%.
La sentència de 26 de setembre de 2022 del Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, ha desestimat la demanda, declarant que la resolució impugnada és ajustada a dret i als fins que legitimen l'activitat administrativa.
2.- La representació de la part agent ha interposat recurs d'apel·lació contra la referida sentència de la Batllia, el qual es fonamenta, en substància, en els següents arguments:
S'ha vulnerat el dret a la jurisdicció, ja que l'informe pericial emès en les actuacions no ha donat resposta a les qüestions plantejades per la part.
La valoració de l'element professional és insuficient, ja que la interessada no podrà reprendre cap tipus d'activitat laboral i la seva pèrdua d'ingressos es situa en el 100%.
La puntuació atorgada per l'artropatia sacro-ilíaca dreta d'origen traumàtic no exclou la valoració del dolor crònic que preveu l'apartat 4.2.6 del barem de la UCNSS. A més, la Dra. Andrade no podia modificar el criteri contingut en l'informe que va emetre en un primer moment.
3.- La representació de la CASS s'ha oposat al recurs i ha sol·licitat que es confirmi la sentència apel·lada, en base a les següents al·legacions:
No es dóna cap dels supòsits en què la llei admet la pràctica de proves en segona instància, i la prova pericial ja dona resposta a les qüestions plantejades en el procés.
L'element professional s'ha de calcular d'acord amb l'article 5 del Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social, ja que la interessada no s'ha reincorporat al treball i, en conseqüència, no és aplicable el mecanisme de determinació directa que regula l'article 4 del mateix Reglament.
Quant al dolor crònic que pateix la recurrent, aquest ja està comprès en l'apartat 2.2.2 del barem de la UCNSS, com han declarat el tribunal mèdic i l'informe pericial. La Dra. Andrade ja va modificar el seu criteri inicial en el marc del tribunal mèdic, que és l'únic que vincula la CASS pel que fa a les qüestions mèdiques.
4.- En haver estat acordada la substitució de la vista oral pel tràmit de conclusions, les parts van presentar els escrits corresponents, en els quals van reproduir substancialment les al·legacions que anteriorment havien formulat.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sala Administrativa del Tribunal Superior de Justícia és competent per a conèixer del present recurs, segons l'article 39.3 de la Llei Qualificada de la Justícia.
Segon.- Com s'ha exposat en els antecedents, el procés versa sobre l'examen de la legalitat de les resolucions de la CASS que van acordar l'alta mèdica de la interessada, així com el reconeixement d'una pensió d'invalidesa derivada d'accident de treball, amb un grau de menyscabament del 55,84%.
La recurrent manifesta la seva disconformitat sobre dos punts concrets, com són la fixació de l'element professional i la puntuació del dolor crònic que pateix, que considera que s'ha d'afegir al menyscapte derivat de l'artropatia sacro-ilíaca dreta d'origen traumàtic, per la qual es va atribuir un grau d'IPP del 15%, segons l'apartat 2.2.2 del barem de la UCNSS.
Tercer.- Com a qüestió prèvia, s'ha de desestimar la invocada vulneració de l'article 10 del text constitucional, en base a les raons que ja van motivar la denegació de la pràctica de la prova sol·licitada per l'agent en aquesta segona instància, mitjançant aute de 24 de gener de 2023, confirmat en tràmit de reposició el 5 d'abril següent.
En efecte, la prova pericial practicada en la instància dóna resposta suficient a les qüestions plantejades en el litigi, ja que realitza una completa valoració de les patologies que pateix la interessada. En aquesta alçada, s'insisteix en el fet que la intenció de l'agent era acreditar que no podia reprendre la seva activitat laboral. Tanmateix, la determinació del grau d'invalidesa es realitza tenint en compte les malalties i/o pèrdues anatòmiques i/o funcionals de caràcter invalidant que pateix la persona afectada i que repercuteixen en la seva capacitat de guany, tal com disposa l'article 164 de la Llei de la seguretat social.
En conseqüència, el contingut del dictamen pericial s'ajusta perfectament a l'objecte del procés, de manera que es disposa dels elements de judici necessaris per adoptar una resolució de fons i s'ha de descartar que s'hagi produït cap vulneració del dret fonamental a la jurisdicció.
Quart.- Sobre la determinació de l'element professional, el Reglament de les prestacions d'invalidesa de la seguretat social contempla la utilització de dos mètodes diferents, segons s'hagi produït o no la reincorporació al treball de l'interessat. En el primer cas, es procedeix a comparar les retribucions que percebia la persona pensionada abans i després de l'accident laboral o la malaltia professional, en la forma que preveu l'article 4 del referit Reglament.
Quan l'assegurat no s'ha reincorporat al treball, l'element professional es calcula de forma estimada, segons l'article 5 del mateix Reglament, a partir del grau d'invalidesa assolit, que ha de ser com a mínim del 50% de la capacitat per exercir una activitat professional.
En el supòsit que ara s'examina, la recurrent no s'ha reincorporat a l'activitat laboral, per la qual cosa resulta aplicable el mètode de determinació estimada que preveu l'article 5 del Reglament. Atès que la reducció de la capacitat de guany que s'ha reconegut a la interessada és del 53,18%, l'element professional ha de ser del 5% de l'element objectiu, ja que aquella es troba compresa entre el 50% i el 60%, com preveu la disposició reglamentària citada.
Procedeix, doncs, desestimar aquest motiu d'impugnació.
Cinquè.- Pel que fa a la valoració del dolor crònic que deriva de l'artropatia sacro-ilíaca dreta d'origen traumàtic que pateix la interessada, el tribunal mèdic que va intervenir d'acord amb les previsions de l'article 257 de la Llei de la seguretat social, va fixar una IPP per aquest concepte del 15%, en aplicació de l'apartat 2.2.2 del barem de la UCNSS. Per la seva part, el contingut de l'informe pericial emès en les actuacions és plenament coincident en aquest punt, de manera que cap dels dos dictàmens considera que s'hagi de valorar de forma independent el dolor crònic, atès que el barem ja inclou dins d'aquest apartat el caràcter dolorós crònic de la referida artropatia.
Com ha declarat de forma reiterada aquesta Sala, el fet que els tribunals no estiguin vinculats pel resultat del dictamen pericial, com diu en l'actualitat l'article 222 del Codi de procediment civil, d'aplicació supletòria, no suposa que aquest no sigui un element de judici de particular rellevància, singularment quan es tracta d'aplicar coneixements especialitzats propis de la ciència mèdica.
Al mateix temps, també s'ha declarat el caràcter prevalent del dictamen dels perits sobre els informes de les parts, en base al caràcter imparcial i contradictori d'aquest tipus de prova.
En conseqüència, resulten plenament ajustades a dret les conclusions a què arriba la sentència apel·lada sobre aquest punt, que es basen en el contingut de l'informe pericial emès en la instància, i que al seu torn confirma el parer del tribunal mèdic que va intervenir en via administrativa.
Sobre aquest punt, s'han de desestimar les al·legacions de la recurrent sobre el caràcter vinculant de l'informe previ que va emetre inicialment la Dra. Andrade. Aquesta facultativa va modificar les seves conclusions, a partir de l'anàlisi realitzat en el marc del tribunal mèdic, les conclusions del qual són les que vinculen la CASS, i no els informes mèdics elaborats prèviament per algun o alguns dels seus integrants, o per altres metges.
Com a colofó, si l'apartat 2.2.2 del barem de la UCNSS ja té en compte el caràcter dolorós crònic de l'artropatia sacro-ilíaca d'origen traumàtic, és evident que aquest dolor crònic no es pot valorar independentment de la pròpia artropatia, tal com han considerat tant el tribunal mèdic com el dictamen pericial.
Per aquests motius, procedeix desestimar el recurs d'apel·lació i confirmar íntegrament la sentència impugnada.
Sisè.- No s'aprecia una especial temeritat ni mala fe que justifiqui la imposició de les costes causades en aquesta instància.
DECISIÓ
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Administrativa, en nom del poble andorrà, decideix:
Primer.- Desestimar el recurs d'apel·lació que interposa la Sra. Daza contra la sentència dictada el 26 de setembre de 2022 pel Tribunal unipersonal del Batlle, Secció Administrativa, la qual es confirma en els seus propis termes.
Segon.- No efectuar un especial pronunciament sobre les costes causades.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Manem que es lliurin els autes originals amb la certificació d'aquesta sentència al Tribunal de Batlles, Secció Administrativa del qual procedien, i que s'arxivin les actuacions del Tribunal.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
