STSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2023 - ROJ: STSJAD 178/2023

Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.

En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal.

ANTECEDENTS DE FET

1.- En data 11 de febrer de 2021, la representació processal de la societat Sanç interposà demanda en reclamació de quantitat contra la societat Nuñez, tot sol·licitant l'estimació de la seva demanda i la seva condemna a satisfer-li la suma de 5.538,50 EUR, més els interessos legals meritats i les costes judicials, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.

2.- En data 4 de març de 2021, la representació processal de la societat Nuñez contestà la demanda articulada de contrari i formulà demanda reconvencional, tot sol·licitant que es desestimés parcialment la demanda de reclamació de quantitat formulada per la societat Sanç i fixant la suma pendent de liquidació per la seva part i en favor de la societat agent en base als treballs efectivament realitzats per la mateixa, d'acord amb el que es determinés al corresponent informe pericial. Demanava també que s'estimés la demanda reconvencional formulada i, conseqüentment, la condemna de la societat Sanç a satisfer-li la suma de 7.559,53EUR, juntament amb els seus corresponents interessos legals generats a comptar del dia 22 de juny del 2020, i que es declarés la compensació de deutes fins a l'import de la seva concurrència. També pretenia que s'imposés a la contrapart el pagament de la totalitat de les despeses ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador, perits, i taxes judicials.

3.- En data 7 de desembre de 2022, la senyora Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:

"DECIDEIXO

Primer.- Estimar íntegrament la demanda formulada per la societat Sanç envers la societat Nuñez i condemnar la darrera al pagament de 5.538,50EUR a favor de la demandant en concepte de la factura núm. 20-043 de 27-02- 2020 impagada. Dit import meritarà interessos legals a comptar de la data de contesta a la demanda, a saber el dia 4 de març del 2021, fins al seu total pagament.

Segon.- Desestimar íntegrament la demanda reconvencional formulada per la societat Nuñez contra la societat Sanç.

Tercer.- Fer imposició a la societat Nuñez de les costes judicials ocasionades, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en període d'execució de sentència."

4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Nuñez en considerar, en síntesi, que existeix error en la valoració de la prova per part de la instància per quant entén que s'ha acreditat que la part recorreguda no va efectuar la totalitat dels treballs facturats i que aquest extrem li va provocar perjudicis econòmics que reclama a través de la seva reconvenció; tot sol·licitant la revocació parcial de la resolució recorreguda en el sentit de què s'estimi la seva reconvenció es compensin els respectius deutes (sic) fins a l'import de la seva concurrència, i sense efectuar especial pronunciament en relació al pagament de les cotes processals.

5.- La representació processal de la societat Sanç s'oposa al recurs d'apel·lació interposat, tot sol·licitant la seva desestimació i la imposició de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, a acreditar en el moment processal oportú.

FONAMENTS DE DRET

Primer.- L'objecte del present recurs d'apel·lació rau en determinar si la societat Sanç va finalitzar els treballs encomanats per la part recurrent o, si per contra, els va deixar inacabats en no voler la societat recurrent abonar-li la factura corresponent als mateixos; i si l'import reclamat de 7.559,53 EUR en concepte de cost de refacció dels treballs i de reparació dels danys ocasionats a l'interior de l'apartament de la planta sota coberta, porten causa de no haver complert amb l'encàrrec efectuat i/o haver-ho realitzat de forma indeguda.

Segon.- Al respecte la resolució d'instància considera que no procedeix estimar la reconvenció ni donar lloc a la compensació interessada. Conclusió que ha de ser confirmada per la Sala.

Perquè, en primer lloc, no consta degudament acreditat en autes que la societat Sanç no efectués la totalitat dels treballs que li foren encomanats o que els efectués de forma inadequada. Al respecte, resulta estrany que la societat recurrent no hagi aportat cap mena de prova que acrediti les seves afirmacions més enllà d'e-mails creuats entre les dues societats. De fet, en l'e-mail que obra al foli 27, la mateixa societat apel·lant manifestava que en el marc del procés judicial proposaria un peritatge per acreditar que els treballs efectuats no es corresponien amb els pressupostats i acceptats, així com també que havien aixecat un acta notarial per certificar l'estat actual de les obres i els treballs realitzats. Lluny però d'aportar les esmentades proves, la societat avui apel·lant s'ha limitat a adjuntar en la instància un certificat del senyor Zapata del que només es deriva l'existència de goteres al maig de 2020 en el teulat de referència i que les mateixes feien malbé els revestiments del sostre i del terra (foli 86), sense però fer referència a la part recorreguda ni a les obres per ella efectuades ni, tampoc, a la causa de les goteres referenciades. Com tampoc del certificat que obra al foli 89 dels autes, efectuat per la societat D, no es deriva que els treballs que les goteres que ells havien de reparar portessin causa dels treballs realitzats per Sanç.

Per això, per poc valor probatori que s'atribueixi a les afirmacions efectuades pels testimonis senyors Marti i Alcalá, en ser treballadors -a l'època- de la societat recorreguda, en el sentit de què van manifestar haver realitzat els dits treballs, haver-los acabat i que ningú no els va alertar ni informar de cap queixa respecte dels mateixos ni que s'haguessin de refer; aquests no fan més que confirmar la realitat del pressupost acceptat i de la factura emesa, sense que la societat E, que gaudia d'una major facilitat probatòria per acreditar la pretesa mala realització dels treballs per part de Sanç i dels perjudicis que aquest fet li hauria ocasionat, no hagi efectuat cap esforç probatori, tot i ser conscient, com hem vist, de les proves que calia practicar.

En segon lloc, de l'anterior es deriva que en no haver-se acreditat negligència en la realització dels treballs per part de la societat apel·lada, encara menys es podrà tenir per acreditat el pretès i bàsic nexe de causalitat entre els treballs efectuats per la mateixa -o no efectuats- i les goteres que pretesament es van haver de reparar i que van perjudicar a la propietat, i reclamades per la societat apel·lant.

En tercer lloc i malgrat els dos motius anteriors són suficients per confirmar la desestimació de la demanda reconvencional i confirmar la resolució d'instància, encara afegirem que pel que fa als correus que obren als folis 62 i 63, advertint de la necessitat de reparar les goteres ocasionades, convenim novament amb la jutge a quo que cap prova existeix de què els mateixos fossin efectivament rebuts per la societat Sanç ni, molt menys, que el seu contingut se li comuniqués per altres vies.

El tot encara sense perjudici de què, a més, l'única factura que obra als autes sota el concepte de "reparar la humitat del teulat" és per un import de 246,44 EUR, emesa per D, essent la resta de documents i, concretament, els que obren als folis 64 i 87, pressupostos de dues empreses diferents, que no poden fonamentar tampoc, en el seu cas, la pretesa compensació. Noti's que el que obra al foli 64, s'intitula "ESTIMACION", malgrat posteriorment hi paregui el terme "FACTURA".

Tercer.- Sobre la càrrega probatòria existeix doctrina consolidada d'aquesta Sala, com per exemple, la Sentència de data 27 de novembre de 2018, rotlle TSJC-214/18:

"TERCER.- Arribats a aquest extrem hem de recordar els principis de càrrega probatòria que ja hem proclamat en reiterades ocasions i que ara hem de repetir. Essencialment caldrà acudir als principis de càrrega probatòria que podríem derivar dels aforismes ("ei incumbit probatio qui dicit non qui negat" -D.22-3.2- o "onus probandi incumbit ei qui dicit" -Codi 4-18,23-: 1) la càrrega de la prova cal distribuir-la segons es reclami el compliment d'una obligació (en aquest cas li correspon al demandant) aquella càrrega relativa als denominats fets "constitutius" o es proclami l'extinció d'una obligació (en aquest cas, li correspon al demandat) els denominats fets "extintius" o "impeditius". Ara bé, l'aplicació d'aquest principi ha anat adquirint matisos jurisprudencials per tal d'adaptar-lo a les exigències constitucionals i a la flexibilitat necessària en tot anàlisi de les controvèrsies litigioses derivades de les relacions humanes. No s'escapa a ningú que la distribució de la càrrega de la prova té sentit quan no hi ha prova suficient i, aleshores, cal decidir quina part ha de suportar les conseqüències de la manca de prova. Quan existeix prova suficient, resulta indiferent quina part l'hagi proporcionat al Tribunal. Dit en altres paraules, la càrrega probatòria es transcendental només quan manca la prova perquè, quan aquesta existeix, resulta irrellevant qui l'hagi proporcionada al Tribunal .

Així resulta que s'ha vingut interpretant sobre càrrega de la prova, tant doctrinalment com jurisprudencial, en el sentit que la tutela judicial efectiva (art. 10 de la CA), la justícia material i la realitat social han recomanat recórrer als criteris de normalitat (cal demostrar allò que és anormal, i per conseqüent "impeditiu") i presumir allò que és normal en unes relacions humanes, o bé en l'estat normal o natural de les coses o en situacions de fet o de dret; cal tenir present la facilitat o proximitat (disponibilitat) de cada part als mitjans probatoris per evitar situacions desproporcionades de manca d'igualtat processal o bé que denotin una manca absoluta de bona fe processal en l'establiment de la veritat material; i finalment com a conseqüència de tot això, la necessària flexibilitat en l'aplicació de les normes de distribució de la càrrega probatòria. "

I aplicats aquests principis al cas present hem de concloure que si la part defenent considera que les obres no es van efectuar de conformitat amb el pressupostat o que no es van acabar, ho havia de demostrar. I tot i saber en quines proves s'havia de sustentar la seva activitat probatòria: la pericial i l'acta notarial que ella mateixa mencionava en el correu abans esmentat, no les va practicar.

Manca d'activitat probatòria que només a ella ha de perjudicar.

Quart.- Procedeix, en conseqüència, la desestimació del recurs d'apel·lació interposat, i la íntegra confirmació de la resolució impugnada.

Cinquè.- La desestimació del recurs comporta la imposició de les costes derivades d'aquesta alçada a la part apel·lant, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.

Decisio

En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,

DECIDEIX

Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Nuñez contra la Sentència dictada en data 7 de desembre de 2022 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem.

Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.

Aquesta sentència és ferma i executiva.

Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.

Subir

Diccionario RAE