ISSN 3002-914X · DOI 10.58079/korpus.17663c94 · Dossier Bipartite (I. Doctrine + II. Minute Originelle)
Score d’Autorité Korpus
91/100
PRINCIPAT D’ANDORRA·Tribunal Superior de Justícia d’Andorra·N° 33/23·17 juillet 2023·Confirmation
STSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2023 - ROJ: STSJAD 179/2023
Juridiction / SourceTribunal Superior de Justícia d’Andorra (cassation)
Référence / Rôle33/23
Domaine juridiquejurisprudence
Empreinte SHA-2560000000000000000…
Sommaire analytique Korpus & Points de droit essentiels (1)
1.Principe jurisprudentiel (Tribunal Superior de Justícia d’Andorra, ECLI:AD:TSJADAD:2023:179) — En matière de droit_commercial, la juridiction statue par confirmation et précise les conditions d'application de la règle de droit au regard de l'objet du litige (STSJAD ANDORRA, a 17 de juliol del 2023 - ROJ: STSJAD 179/2023).
PARTIE I
Commentaire Doctrinal & Analyse Scientifique Korpus
JURISPRUDENCE — Principauté d'Andorre — Tribunal Superior de Justícia d’Andorra — Contrôle de qualification et de motivation — confirmation
Sommaire analytique Korpus — Thèse & Solution de droit
Sommaire analytique Korpus — Il résulte de la décision rendue le 17 juillet 2023 (n° 33/23) par Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (Principauté d'Andorre), statuant au visa de droit positif applicable en Principauté d'Andorre, que l'application des règles régissant le domaine « jurisprudence » exige une caractérisation précise des éléments de fait et de droit soumis au débat contradictoire, sous le contrôle de légalité ordinaire (TSJA) et garantie du droit fondamental à une juridiction et à une décision motivée en droit au titre de l’article 10 de la Constitució del Principat d’Andorra (recurs d’empara) (confirmation).
L'essentiel en 30 secondes — Ce qu'il faut retenir
Règle directrice & sens de l'arrêt : Tribunal Superior de Justícia d’Andorra consacre une lecture rigoureuse des conditions d'application de droit positif applicable en Principauté d'Andorre (confirmation), renforçant la sécurité juridique des parties en Principauté d'Andorre.
Exigence probatoire immédiate : toute prétention fondée sur ce dispositif doit désormais être étayée par des pièces circonstanciées démontrant la réunion cumulative des critères légaux dès la phase de première instance ou d'appel.
Impact sur les dossiers en cours : d'application immédiate aux instances pendantes (effet déclaratif de la jurisprudence), cet arrêt commande d'auditer l’épuisement préalable des voies de recours ordinaires devant la Batllia et le TSJA avant tout recours d’empara constitutionnel, ainsi que la conformité aux lois qualifiées publiées au BOPA afférents au domaine jurisprudence.
TSJ d'Andorre, Sala Civil, 17 juillet 2023, STSJAD 179/2023
Extrait certifié — Reproduction verbatim
Décision commentée : Tribunal Superior de Justícia d'Andorra, Sala Civil, 17 juillet 2023, ROJ STSJAD 179/2023, ECLI:AD:TSJADAD:2023:179, recours n° 33/23 (Lire sur source officielle).
Note : la référence fournie dans la requête (« Juridiction andorrane, — ») étant incomplète, la référence ci-dessus a été reconstituée à partir des métadonnées figurant dans le texte intégral.
Faits et procédure
En 2018, la société Pla a confié à M. Cepeda, titulaire d'une entreprise individuelle, la confection et l'installation d'un stand à la Fira F de Barcelone. La prestation comprenait notamment la location d'un échafaudage et d'un élévateur, le transport aller-retour, la location d'un local de stockage, ainsi que le recrutement de personnel pour le montage et le démontage.
M. Cepeda a émis plusieurs factures, pour un montant global de 14 662,50 EUR. Il a initialement réclamé 10 162,50 EUR, puis, par une rectification intervenue le 8 juillet 2021, ramené sa demande à 5 670,57 EUR, outre intérêts légaux et dépens.
Par jugement du 6 décembre 2022, le Batlle d'instància a accueilli partiellement la demande et condamné la société Pla au paiement de 5 670,57 EUR, avec intérêts légaux à compter du 22 juillet 2021, sans condamnation aux dépens.
La société Pla a interjeté appel. Elle soutenait, en premier lieu, que l'action était prescrite, le point de départ devant être fixé au 1er mars 2018, date de clôture de la foire. Elle invoquait, en second lieu et subsidiairement, un paiement de 8 991,93 EUR valant solde définitif. Elle contestait enfin le lien entre les factures litigieuses et la prestation contractée. M. Cepeda a conclu à la confirmation.
Question de droit
La Cour devait trancher trois questions :
La prescription. Quel est le point de départ du délai de prescription commerciale de trois ans applicable en l'espèce : la date de clôture de la foire ou celle de l'achèvement des travaux, matérialisée par l'émission des factures ?
Le paiement et la liquidation. Le versement de 8 991,93 EUR emporte-t-il extinction de la dette, en l'absence de preuve d'une acceptation expresse de solde par le créancier ?
La preuve du montant réclamé. Les sommes figurant dans les factures sont-elles suffisamment justifiées par les pièces versées et les témoignages, la charge probatoire pesant sur le débiteur qui invoque des faits impeditifs ?
Solution et dispositif
La Cour rejette l'appel sur chacun des points.
Sur la prescription. La Cour retient que les parties s'accordent sur l'application du délai mercantile de trois ans. Le litige porte donc sur le point de départ. Le tribunal juge que le délai ne peut courir avant l'achèvement des pr
Points de contrôle immédiatement mobilisables dans vos écritures et dossiers
Andorre
1. Articulation des écritures & Moyen de droit
Invoquer au dispositif des conclusions l’autorité de Tribunal Superior de Justícia d’Andorra (33/23) en distinguant strictement la règle de droit posée des éléments souverains de fait.
2. Audit contractuel & Sécurisation des actes
Vérifier les clauses, garanties et procédures internes soumises au droit AD afin d’y intégrer les critères de validité et de proportionnalité retenus par la juridiction.
3. Charge probatoire & Pièces justificatives
Constituer un bordereau de pièces établissant matériellement chaque condition exigée par les motifs décisoires avant toute signification ou dépôt au greffe.
PARTIE II — MINUTE ORIGINELLE & TEXTE AUTHENTIQUE INTÉGRAL
AndorreEscut oficial del Principat d’Andorra & Tribunal Superior de Justícia
PRINCIPAT D’ANDORRA
ADMINISTRACIÓ DE JUSTÍCIA — EN NOM DEL POBLE ANDORRÀ
Se référer à la Minute Originelle reproduite en Partie II et à l’empreinte SHA-256 certifiée pour garantir l’exactitude verbatim des extraits produits aux débats.
Reunida la Sala Civil del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra ha vist el recurs d'apel·lació a les actuacions més amunt referenciades.
En la tramitació d'aquestes actuacions han estat observades les prescripcions legals, i ha estat ponent la magistrada Sra. Alexandra Cornella Sola, el qual expressa el parer del Tribunal.
ANTECEDENTS DE FET
1.- En data 29 d'abril de 2021, la representació processal del senyor Cepeda interposà demanda contra la societat Pla, tot sol·licitant la seva condemna a satisfer-li la suma de 10.162,50 EUR, juntament amb els interessos legals i la totalitat de les costes judicials causades, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i perits.
En data 8 de juliol de 2021, amb posterioritat a la contesta a la demanda, la representació processal del senyor Cepeda posà de relleu un error en la seva demanda i manifestà que l'import que reclamava a la part defenent ascendia a 5.670,57 EUR, més interessos legals i condemna al pagament de les costes.
2.- En data 27 de maig de 2021 la representació processal de la societat Pla contestà la demanda articulada de contrari, oposant-se a la mateixa i demanant la seva íntegra desestimació en base a la seva prescripció, amb condemna al pagament de les costes, inclosos els honoraris d'advocat, procurador i de qualsevol altra despesa de la que portés causa el procediment. Subsidiàriament sol·licitava la desestimació de la demanda per haver ja estat abonades les factures reclamades i, encara, per quant les mateixes no s'adequaven a la realitat dels fets. Demanava igualment la condemna al pagament de les costes
3.- En data 6 de desembre de 2022, la Batlle d'instància dictà Sentència amb, entre altres, la següent part dispositiva:
"DECIDEIX
Primer.- Estimar de forma parcial la demanda formulada per la representació processal del Sr. Cepeda contra la societat Pla i condemnar aquesta darrera a pagar la suma de 5.670,57.-euros, majorada dels interessos legals a comptar del 22 de juliol del 2021.
Segon.- No fer imposició expressa imposició de les costes processals ocasionades, en la forma prevista al VI. Fonament Jurídic de la present resolució judicial"
4.- Contra l'esmentada resolució ha interposat recurs d'apel·lació la representació processal de la societat Pla en considerar, en síntesi, en primer lloc que l'acció es troba prescrita per haver-se iniciat el dies a quo a partir de l'1 de març de 2018 que és la data de la finalització de la Fira F de Barcelona i haver iniciat el procediment judicial de reclamació en data 2 de març de 2021. Segonament, que la societat recurrent ja va abonar l'import total per a la fabricació i muntatge dels dos estands a la fira de Barcelona, un global de 8.991,93 EUR, havent-se donat les parts per totalment saldades i finiquitades. I finalment fa valer la manca de relació amb les factures aportades i relatives a la relació amb terceres empreses per a dur a terme els serveis contractats i que considera que no tenen relació amb els mateixos o que la part agent hauria decidit assumir pel seu propi compte; tot sol·licitant la revocació de la resolució d'instància per prescripció; subsidiàriament la seva revocació parcial per haver abonat ja l'import dels treballs realitzats i, en tot cas, la condemna a satisfer les costes processals, inclosos els honoraris d'advocat i procurador, així com de qualsevol altra despesa que porti causa del procediment.
5.- La representació processal del senyor Cepeda s'oposa al recurs d'apel·lació formulat tot sol·licitant la confirmació de la resolució impugnada i la imposició del pagament de les costes causades en aquesta alçada a la part recurrent, inclosos els honoraris d'advocat i procurador.
FONAMENTS DE DRET
Primer.- La Sentència d'instància conclou que el dies a quo del termini de prescripció que resulta d'aplicació, que és el mercantil de 3 anys segons tenen reconegut les mateixes parts litigants, ha de correspondre al moment en què els treballs van ésser facturats, és a dir, els dies 5 de març i 11 de juliol de 2018. Per tant, considera que havent-se iniciat l'acció judicial el dia 2 de març, aquesta no es troba prescrita
Conclou també la resolució d'instància que la factura de data 11/01/2018 no es correspon amb una liquidació dels treballs, ja que entre els seus conceptes s'hi troba el "d'avançament". En relació als pagaments efectuats per la part defenent els dies 28 de març i 17 d'abril de 2018, considera que no es corresponen a cap liquidació de treballs ja que no porten causa d'una facturació prèvia i la societat defenent no ha explicat els conceptes que remunerava. També conclou que els conceptes inclosos en les factures emeses en dates 15 de març i 11 de juliol de 2018 foren explicats pel seu lliurador, sense que en cap moment es donés per saldat i liquidat pels conceptes que reclamava. I finalment considera que els conceptes que la societat Pla discuteix de les factures reclamades, com per exemple els materials, han estat extensament justificats per la part agent amb l'aportació de nombrosos albarans, fins i tots els que fan referència a material anterior, donat que a factura que el contenia feia especial referència a un avançament de fons. I en relació a les despeses que va haver d'assumir l'agent per compte de la societat defenent, considera la resolució recorreguda que els conceptes reclamats en la factura identificada de número 2-000070 han estat degudament justificats, tant pel que fa al material com al lloguer de la nau per guardar-lo i que els imports reclamats tant en aquesta factura com en la identificada de número 2-000012 han estat degudament justificats amb els albarans aportats, arribant a la conclusió de què el conjunt de la prova practicada és suficientment demostrativa del deute reclamat, sense que la societat defenent i avui recurrent hagi desenvolupat una activitat probatòria activa per demostrar els fets impeditius per ella aixecats.
I és contra la mateixa que s'alça la part recurrent.
Segon.- La representació processal de la societat Pla es limita a reiterar l'argumentació ja efectuada en la instància. En la Sentència de data 24 d'abril de 2018, rotlle número TSJC-453/2017 vam posar de relleu que:
"III.- Ja hem dit en reiteradíssimes ocasions (STJC 046/02; 060/06; 024/10; 273/15 i 354/16, entre d'altres) que quan la part recurrent insisteix en els mateixos arguments que ha fet servir en la instància sense aportar cap nova argumentació contrària a les que han fonamentat la decisió del Tribunal d'instància, ja és motiu suficient per desestimar el recurs i confirmar la decisió impugnada."
Per tant, aquesta repetició d'arguments ja és suficient per desestimar el recurs d'apel·lació interposat. Tot i així, però, als efectes de donar una completa resposta a les qüestions sotmeses, la Sala ha d'exposar el contingut en els apartats següents.
Tercer.- Les parts litigants no discuteixen que durant l'any 2018 la societat Pla va contractar al senyor Cepeda, titular del negoci C, per efectuar uns treballs consistents en la confecció i instal·lació d'un estand a la Fira F que es celebrava a Barcelona, amb, entre altres, haver d'ocupar-se del lloguer de bastida i elevador per realitzar el muntatge, transport d'anada i tornada de Barcelona, lloguer de local per emmagatzematge de material de l'estand, contractació de personal per fer el muntatge i desmuntatge.
A resultes de la realització d'aquests treballs el senyor Cepeda emeté unes factures per un import global de 14.662,50 EUR, dels quals en reclama el pagament de 5.670,57 EUR, que la part recurrent entén que no ha de satisfer en considerar en primer lloc que l'acció es troba prescrita, en segon lloc i subsidiàriament que amb el pagament efectuat en el seu dia d'un import global de 8.991,93 EUR, les parts ja es van donar per saldades i finiquitades pels serveis prestats a l'any 2018, i finalment que els conceptes inclosos en les factures quin pagament es reclama, les identificades de números 2- 000012 de data 5 de març de 2018 (folis 29 i ss.) i 2-000070 de data 11 de juliol de 2018 (foli 31) no són adequats.
Quart.- En relació a la prescripció, les parts no discuteixen que en aquest supòsit correspongui aplicar la mercantil, de tres anys. El que en canvi sí que és discutit per les parts és el còmput del dies a quo.
Al respecte, la Sala coincideix amb el criteri de la resolució d'instància, perquè el dies a quo de la prescripció no pot començar abans de l'acabament dels treballs, els quals en incloure el desmuntatge havien d'anar com a mínim, fins el dia 5 de març (data d'emissió de la primera de les factures), ja que segons el document que obra al foli 134, els dies de muntatge i desmuntatge anaven del 14 de febrer al 6 de març de 2018. Per tant, el termini de prescripció no podia començar a córrer abans de la finalització de les feines encomanades i que correspon a la data de la factura que obra al foli 29. Noti's que aquesta data no es troba desvirtuada en autes, no podent-se fixar el dies a quo el dia 1 de març de 2018, ja que malgrat aquest sigui, segons la part recurrent, el dia de finalització de la Fira en qüestió, del document que obra al foli 134, abans mencionat, es deriva que els treballs de desmuntatge encara podien continuar fins el 6 de març. I com també hem dit la data d'inici del còmput del dies a quo es fixa el 5 de març per coincidir amb la data de la factura, no existint cap més dada al respecte.
El pagament al que es refereix la part recurrent del mes de gener de 2018, per un import de 4.298,50 EUR (4.491,93 amb IGI) és un a compte, un avançament, com ho demostra el fet que en dates posteriors, els mesos de març i d'abril de 2018, encara va efectuar dos altres pagaments de 3.000 i 1.500 EUR respectivament (folis 45 i 46).
Havent-se doncs iniciat la reclamació judicial el dia 2 de març, per citació, aquesta no es troba prescrita i, per tant, aquest greuge ha de ser desestimat.
Cinquè.- Insisteix novament la part recurrent en què amb el pagament de la suma global de 8.991,93 EUR (4.491,93 + 3.000 EUR + 1.500 EUR) els treballs objecte del contracte ja haurien estat degudament liquidats.
Liquidació que no només no ha estat acreditada, no constant en autes cap declaració del senyor Cepeda en el sentit interessat per la societat defenent i avui recurrent, sinó que a més, de les converses de WhatsApp que obren en autes es deriva que el senyor Cepeda encara reclamava el pagament de factures i, per tant, en cap moment no es va donar per saldat ni finiquitat, almenys fins al juliol de 2018. Com també es deriva que no es dona per saldat en adjuntar per e-mail, (que obren als folis 61, 62 i 65) les factures del mes de març de 2018 i del juliol de 2018.
Per tant, aquest greuge també ha de decaure.
Sisè.- Finalment torna a discutir el recurrent, tal i com ja va fer en la instància, si la reclamació efectuada per l'agent i avui recorregut es troba degudament justificada.
D'una banda, en relació als imports reclamats per la construcció i instal·lació dels dos estands la resolució d'instància en el seu Fonament Jurídic VII.- efectua un complet anàlisi de la factura concernida, la de 5 de març de 2018, així com dels diferents albarans que sustenten les quantitats contingudes en la mateixa. I, en concret, en relació als lliurats per l'empresa Nogués del mes d'octubre i desembre de 2017, exposa la seva relació directa amb l'objecte del contracte que consistia en la fabricació de dos estands de fusta i també com és lògic i raonable que aquestes no fossin incloses en la factura de data 11 de gener de 2018, que tenia per objecte un avançament de fons.
La Sala entén que la decisió al respecte de la resolució d'instància és lògica i raonable, sense que sigui procedent afegir-hi cap altre comentari.
I d'altra banda, també discuteix el contingut de les factures 2-000070 i 2-000012, així com el sumatori dels albarans en què es sustenten part dels imports reclamats en les mateixes.
Al respecte, la resolució d'instància conclou la bondat i procedència de les factures reclamades quins conceptes no només consten acreditats per la documental obrant en autes sinó també per la testifical dels treballadors que hi van intervenir, constituint un altre indici de la seva certesa l'existència d'un sumatori més elevat en els albarans que en la pròpia factura i la pròpia realitat dels treballs efectuats. En aquest sentit, en tractar-se de treballs duradors en el temps i amb vinculació amb els reclamats, la prova practicada permet confirmar la reclamació efectuada, front a la inactivitat probatòria realitzada per la societat recurrent en la instància que s'ha limitat a prentendre que l'empresa contractada hauria d'assumir de motu propio treballs que, en tot cas, s'haurien efectuat en benefici del primer. En cap cas la part recurrent no evidencia que els treballs facturats no s'haguessin efectuat ni l'haguessin beneficiat, només pretén acreditar que no consta acreditat que s'haguessin encomanat.
Per això la Sala no pot més que confirmar novament el criteri de la resolució d'instància que ha efectuat una valoració conjunta de la prova practicada en base a la sana crítica, que li ha permès arribar al convenciment de la procedència de la reclamació efectuada i que la Sala, en base a l'anàlisi de la mateixa activitat probatòria, no pot més que compartir per ser del tot raonable.
Setè.- Procedeix desestimar el recurs d'apel·lació interposat contra la resolució impugnada i imposar el pagament de les costes generades en aquesta alçada a la part recurrent, de conformitat amb el contingut de l'article 354.2 del Codi de procediment civil.
Decisio
En atenció a tot el que s'ha exposat, el Tribunal Superior de Justícia, Sala Civil,
DECIDEIX
Primer.- DESESTIMAR el recurs d'apel·lació interposat per la representació processal de la societat Pla contra la Sentència dictada en data 6 de desembre de 2022 per la senyora Batlle d'instància, que confirmem.
Segon.- Imposar a la part recurrent el pagament de les costes ocasionades en aquesta alçada.
Aquesta sentència és ferma i executiva.
Així, per aquesta nostra sentència, definitivament jutjant, ho manem i signem.
